Em cridava l’atenció
l’edifici anomenat de CAN SERRA, situat al cor mateix de Mataró, ‘Can’ implica
respecte i/o temor, distanciament i/o desconeixement, i s’acostuma més en
entorns rurals, mentre que en els nuclis urbans, el ‘Cal’ és d’ús més habitual,
i té un clar sentit de coneixement, de
proximitat, i àdhuc de simpatia i/o d’empatia.
Jeroni Serra
Arnau, síndic de la Vila de Mataró, va assistir a a les Corts de Montsó de 1585 que van ser
presidides pel rei Felip II, i que continuaven la ‘mala política’ contra
Catalunya, que altrament s’ha practicat – i es continuar practicant – fins als nostres
dies.
Una matinada
del mes de gener de 1586, va aparèixer un cartell anònim a la plaça Major de
Mataró acusant Jeroni Serra Arnau, el batlle, i els seus «sequaços», d’haver
demanat a les passades Corts de 1585 per al primer «lo bastó [de batlle] de Mataró
per lo temps de la sua vida» i d’haver utilitzat en benefici i esplai propi els
imports que li foren abonats pel consell de la universitat durant la seva ambaixada
a les dites Corts, on com a síndic,
havia representat la vila per tal d’aconseguir cadira pròpia per a Mataró a les
properes Corts que es convoquessin, dins del braç reial. Les seves gestions
davant Felip II foren reeixides. A part d’aquesta concessió, el monarca elevà
el salari del batlle reial de Mataró de 15 a 30 lliures aquell any 1585.
Jeroni Serra
Arnau va prometre una recompensa de vint-i-cinc lliures per a qui descobrís
l’autor o els autors del cartell acusatori contra la seva persona i la seva «camarada».
No trobava constància de que assolis l’èxit en la seva recerca.
La casa s’aixecava
a la segona meitat del segle XVI, en el portal adovellat hi figura l'escut de
la família Serra, amb data de 1565, i és
l'únic edifici del Renaixement a la ciutat.
La seva
façana de carreus amb finestres emmarcades per motllures i carteles, i la part
central rematada per un frontal, son força notables.
A l'interior
, segons ens expliquen, destaca l'enteixinat de la Sala Noble situada a la
primera planta.
L’any 1915
el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a
museu, i avui és la seu del Museu de Mataró.
Durant els
dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39, l’edifici fou magatzem de les obres d’art i
del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà.
La
inexistència a la xarxa d’informació ‘històrica’ sobre l’edifici no té cap
explicació, llevat de l’ànim de ‘dessolar la terra’.
