EL PALAU D’ESTIU DE CIRIAC BONET ESCARRER A SALOU. TARRAGONÈS

CIRIAC BONET I ESCARRER (1871-1934), va ser un dels forjadors del paradisíac Salou d'estiueig que volia ser el Biarritz o la Niça de Catalunya, va encarregar l’any 1921, el seu palauet ‘marítim’ a l’arquitecte, Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938).

El xalet és una construcció d'estil modernista tardà que presenta planta quadrada, amb planta baixa, pis noble i a sobre un altre, i un lloc destinat a les cotxeres.

Les façanes principals que donen a la plaça i al passeig estan tractades amb xamfrans a les cantonades o cossos sortints a manera de torres.

Des de la plaça s'obre l'accés a l'edifici mitjançant una gran escalinata que duu a la porta d'accés principal. A sobre la porta de la terrassa s'observa un rellotge de sol realitzat amb ceràmica blava i verda. Es llegeix "aprofita el temps que passa i no torna" en lletres neogòtiques.

La utilització de tons ocres a les rajoles marrons que emmarquen les obertures es ressalten amb els contorns blaus i verds i amb les baranes. La construcció està coronada per una cornisa graonada que combina les peces de terra cuita i la rajola blava, de la que arrenca una coberta inclinada amb acabat de teula vidriada verda i vermella. Cal destacar la xemeneia de formes ondulades en blanc i blau, i les portes de ferro forjat.

Al jardí, trobem una mena de glorieta que sembla ser la coberta del pou de la finca, que portava un recobriment de trossos de manises blaves i blanques, i que ha desaparegut.

A l'interior de l'habitatge, remarcar, les pintures murals que decoren la planta noble, obra d' Agustí Ferrer Pino (1884-1960) , representant diferents temes, sent el motiu principal la partida del rei Jaume I de les platges de Salou.

Vilaseca de Solcina ( de la que en formava part Salou ) tenia un cens de 3.042 ànimes l’any 1920; Reus en la mateixa època tenia 30.266 habitants. Com en el cas de Mèxic, que està lluny de Déu i massa prop dels EE.UU, Vilaseca de Solcina, era la candidata perfecta per poder desenvolupar els projectes de creixement de la capital del Camp jussà, líder en el món econòmic d’ aquell període : REUS / PARÍS / LONDRES; Reus va ser la segona població de Catalunya al llarg de tot el segle XIX i fins ben entrat el segle XX.

Res a veure amb el SALOUFEST, oi ?.

EL PÓSITO DE LA PLAÇA MOSSÈN JOAN BATALLA SEGARRA DE CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ.

Anàvem a dinar al restaurant ‘ El Pósito ‘ a la plaça que Cambrils dedicava a la memòria de mossèn Joan Batalla i Segarra (1843-1924), primer rector de la parròquia de sant Pere de Cambrils, i ànima de que s’anomenarà el “Montepío de mareantes del Puerto de Cambrils”, ( en llengua castellana, perquè contra el que diu Joan Carlos I, aquí no es permetia enraonar, i menys escriure en català ), antecedent de la Confraria de Pescadors.

Essent rector de la parròquia de la Sang de Reus, i davant la magnitud de la tragèdia del 31 gener de 1911, va dur a terme a l’ermita del Roser, un ofici solemne per les ànimes dels pescadors morts durant el temporal, i es va endegar una campanya d’ajuda als seus familiars.

Em complaïa comprovar que havien ampliat el menjador des de la nostra darrera visita, millorant alhora els espais destinats a les tasques de preparació i neteja.

Avui, quan algú no ens fa el servei que esperem - i paguem – enlloc de queixar-nos ( com cal fer, per ajudar a esmenar el que calgui ) la gent acostuma a no tornar mai més, i fins a malparlar-ne quan en té ocasió.

Jo practico el costum contrari, les critiques NOMÉS als interessants, i les lloances a qui vulgui llegir-les. Ara teniu també la possibilitat de reservar la taula al 977 36 96 04. Us ho recomanem.

DIGUEM QUE PARLO DE CREIXELL. TARRAGONÈS

Creixell tenia l’any 1900 un cens de 420 ànimes, que devien ocupar – en el millor dels casos – 10.500 m2, dels 10,46 km² del terme municipal.

A darreries de 2012 el cens és 3.431 habitants, l’ocupació del sòl però la podem quantificar en més de la meitat de l’espia disponible. Creixell és una destinació de turisme bàsicament familiar .

No tenen disponible un catàleg del Patrimoni Històric, que intenta suplir- se, com sempre en aquest país sotmès, des de l’àmbit privat.

No trobava per cap explicació per la casa de la imatge, ni de la seva construcció, ni del nom de la casa,... , trobar un creixellenc, de pares nascuts també en aquesta població, és difícil, molt més – sense cap mena de dubte – que trobar un polític honest.

Ens agradarà rebre informació d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, i animem als creixellens a explicar arreu tot el que tenen per visitar, que és molt.

Llàstima que el poble sigui noticia pel ‘forat’ pressupostari. http://www.tarragona21.com/lalcalde-de-creixell-demana-la-dimissio-del-seu-predecessor-pel-forat-de-103-meur-que-ha-deixat/

CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. LLOCS AMB ENCANT L' HOTEL CAN SOLÉ

El Cambrils de la Costa Daurada, que té una extensió de 35,26 km² tancava l’any 2012 amb 33.535 habitants.

Hi ha un petit poble d’aquest nom que forma part - juntamebt amb altres vuit nuclis - del terme d’Odèn a la comarca del Solsonès, a la Catalunya interior, la del ‘ forat negre’, que amb una extensió de 114,4 km², tenia a darreries de 2012 una població de 268 habitants.

En els anys posteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39, el Cambrils de vora mar, creixerà molt tímidament des dels 3812 veïns l’any 1940, fins als 7295 de 1970, quan li començaven a tremolar les cames al segon feixisme, i en que per alguns cercles històrics, s’ha produït ja la mort del sàtrapa.

En aquell ‘petit Cambrils’ de mitjans del segle XX, apareix ja en les fotografies aèries l’edifici de ‘Can solé’, i el xalet de trets noucentistes que està just al davant.

Em cridava l’atenció que es mantinguí el ‘CAN’ que implica reconeixement i respecte, però també distància en el tracte, enlloc del ‘CAL’ que implica coneixement, proximitat, afecte. L’atenció que ens dispensaven em sembla més descriptiva des de la segona opció.

Cambrils no disposa – encara – d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i em caldrà demanar directament a cansole@wanadoo.es que em facilitin les dades del promotor/s, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

Respecte de la torre que tenen al davant, també ens agradaria rebre aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Malgrat la proximitat del ‘Mare Nostrum’ la recerca de dades relatives al patrimoni històric a Cambrils , és literalment ‘ picar pedra’.

CASA EDUARD RECASENS MERCADÉ. SALOU. TARRAGONÈS

Josep Simó i Bofarull ( Reus, El Camp jussà, 1889 —Reus, El Camp jussà, 1966 ) , aixecava l’edifici per encàrrec de Eduard Recasens i Mercadé (Barcelona 1884 - París 1940).

La descripció tècnica el descriu com un xalet elegant i auster de línies, de dues plantes i amb dos elements destacats: el porxo d'entrada amb columnes i la torre-mirador amb quatre finestres coronelles de tres arcs, tots dos amb terrassa superior i balustrada.

Josep Simó i Bofarull , va emprar el seu neoclassicisme ‘beaux arts’ característic, amb garlandes vegetals i frontons sobre les obertures.

Recorda vagament alguns xalets de la urbanització Terramar de Sitges, un dels projectes de ciutat-jardí més emblemàtics.

L'edifici s'arrenglera amb el xalets que s’han conservat , una minsa part dels que formaven el passeig Miramar, avui de Jaume I.

Es va restaurar el 1994 – ens agradarà tenir coneixement de les dades del tècnic que s’’encarregava del projecte - .Actualment és la seu del Patronat de Turisme de Salou.

No trobava ningú per a preguntar-li on era l’edifici que acollia les escoles públiques i/o privades abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Recordem SEMPRE que Salou havia de ser NIÇA, i Espanya una REPÚBLICA. Els esdeveniments es torçaven, la República es tornava dictadura [Democràcia Orgànica], i Salou passava a ser un més dels recipients on col·locar la matèria ‘orgànica’.

https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/xalet-recasens-o-torremar

LA CASA DOMINGO DE CENTELLES. OSONA. BARCELONA

No trobava cap dada relativa al darrer promotor d’aquesta casa, ni tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte que s’encarregava del projecte. Sou pregat de fer-nos-ho saber a l’email coniexercatalunya@gmail.com

Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades.

L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona).

Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa coneguda també com Carreres-Artau.

Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial.

Els Centelles feien costat al Borbó l’any 1714, per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis.

No en trobava dades, cal suposar però , que els propietaris d’aquesta casa s’alineaven també contra Catalunya Sou pregat de fer-nos-ho saber a l’email coniexercatalunya@gmail.com

CAL MIRALLES DE RAJADELL. BAGES.

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés. per retratar des del camí que mena des de Rajadell fins a Fals, aquest magnífic edifici refet i reformat durant els segles XVII, XVIII i XX, però d’origen medieval.

El conjunt està format per la casa, les tines (adossades a la casa), els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes.

Antigament també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa està assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa.

La casa primitiva tenia el celler més una planta i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase de la construcció es pot datar, per diverses llindes amb dates esculpides, al 1682, tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir una altra planta i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals del segle XIX i a la dècada de 1930) la masia ha sofert reformes importants, que n'han modificat la fesomia.Ens agradarà saber qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte autor de les reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com .A conseqüència d'aquestes reformes mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha esta transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa com a coberta i una torre de planta quadrada al centre. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular i coberta de doble vessant), amb alguns elements constructius destacats:

Diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i una amb arcada a plec de llibre.

El celler és una de les parts més interessants de la casa. Situat a la planta baixa, consta de dues cambres (l'una amb el sostre de la roca de la balma i l'altra amb sostre de llates).

Les tines també constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta de doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques, i dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines.

L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat. Hi ha diverses zones i dependències de treball (pallisses, garatges, ...)

Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui ja no es conserva.

TOMBES ANTROPOMÒRFIQUES DE CAMPS. FONOLLOSA. BAGES. CATALUNYA

Llegia que aquest conjunt sepulcral no apareix recollit a la Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Està força ben indicat, cal superar el cementiri de Camps, i quan el camí tomba a l’esquerra, veiem un indicador a la dreta, que ens diu que trobarem els enterraments a menys de 500 metres.

El conjunt està prop de les minses runes de l'església romànica de Sant Esteve, de les que – segons ens expliquen - en queda únicament uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb prou feines assoleixen un metre d'alçada, consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis.

Segons sembla, anys enrere, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis.

Pensem que cronològicament foren primer les tombes segles IX-XI, que l’esglesiola de Sant Esteve , segles XII-XIII
L’estultícia ha comportat la pèrdua d’alguns d’aquests monuments funeraris, destruïts per aprofitar la pedra en tasques de ‘construcció’.

Al costat de les tombes s’alça una barraca de vinya que en el millor dels casos, podem datar als segles XVIII / XIX, quan Catalunya embogia i convertia la vinya en monocultiu.

MAS BACARDIT DE LES OLLES . FONOLLOSA. BAGES

El Josep Olivé i Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, restàvem admirats i corpresos alhora, davant la magnificència i l’abandó del conegut com mas Bacardit de les Olles, en terme de Fonollosa, a la comarca del Bages, a les terres de la Catalunya interior, del ‘ forat negre’.

Va ser un dels masos més importants del nucli de Fonollosa, remetent els seus orígens als segle XIV-XV, vistes les característiques constructives d'alguns trams de la seva façana que encara es conserven.

El mas – amb els diners d’Amèrica - va ser objecte d’importants reformes , al llarg del segle XVIII, en que s’aixecava un pis, i s’ampliava considerablement el seu perímetre.

En els anys posteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39, la casa seria objecte de noves reformes, l'aixecament de la casa de llevant, i la capella de Sant Magí.

L’aïllament afegit a la manca de suport i rendibilitat de l’activitat agrícola, son possiblement les causes del seu estat actual.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

Llegia un article del Víctor Martínez en relació a l’església parroquial de Sant Joan, que s’aixecava al segle XVIII, i que va ser enderrocada en els primers dies del genocidi contra Catalunya. http://puntviladecans.blogspot.com.es/2008/03/lesglsia-de-sant-joan.html

En el mateix lloc s’aixecava un Mercat que amb la victòria militar de les forces feixistes, s’enderrocaria per construir novament l’església, en aquesta ocasió seguint els patrons renaixentistes. Ens agradaria trobar una imatge d’aquell centre comercial, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’informe de Viladecans ens explica com incendiaren l’església. Va desaparèixer un retaule plateresc (pàg. 65) que representava Sant Joan i que era de notable valor artístic (pàg. 66).
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

Res se salvà d’aquest temple parroquial. Destruïts els altars i tots els objectes de culte, foren llavors incendiats junt amb l’edifici. El que encara en restà, fou després totalment arrasat.

La casa rectoral fou també completament destruïda. L’únic que se salvà fou una part de l’arxiu parroquial.

Les obres de reconstrucció foren iniciades el juny de 1942 per Mn. Ricard Serrajordia. Sota la direcció de l’arquitecte Josep Puig Janer, fou aixecat un nou temple que s’acabà el 1945. El 1948 prengué possessió de la parròquia Mn. Ramon Saborit i sota la direcció de l’arquitecte Joan Amat es prosseguiren les obres, construint-se el 1954 l’altar major. El 1956 s’acabà la façana, i el 1957 es construí el campanar.

La descripció tècnica ens diu : edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d'arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d'un tram d'escales. Al damunt s'obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. A l'interior, la separació de les naus s'aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s'il•lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats.

Tot l'interior de l'església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons beige . L'absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant. L'exterior de l'església és ornat amb esgrafiats. El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l'absis.

LA TORRE ROSA DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratàvem la mal dita Torre Roja , el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés; en la meva recerca de dades – Vialdecans, no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia- trobava un enllaç molt interessant : http://trestorres.viladecans.org/fileadmin/TRES_TORRES/CANIS_VALLIS_2011/Canis_Vallis_2.pdf

Incorpora l’article una fotografia datada a la meitat del segle XIX. L’autoria de la imatge – el fill de l’arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821– Barcelona 21 de febrer de 1897 – dona versemblança a la hipòtesis que sigui l’autor del projecte de reforma de la façana de ponent i de la torre central convertint-la en un palau d’estil medievalista, dut a terme a darreries del segle XIX.

La façana de llevant queda sense reformar, i es manté la casa de pagès adossada a la torre central

El 13 de juliol de 1907, el marquès de Puertonuevo, Baltasar Ferrer i Pujol de Senillosa ( 11-01-1857 + 07-11-1932 ) , ven a Mercè Pratmarsó i Soler, esposa d’Àngel Arañó i Arañó, la propietat de la Torre Roja.

A mitjans dels anys vint, Mercè Pratmarsó decideix enderrocar la casa de pagès de la banda de llevant per completar la reforma de la Torre Roja, tal i com avui la coneixem.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1952/02/20/pagina-13/32807133/pdf.html

l’autor de la reforma de les façanes de llevant i nord de la Torre Roja és l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965).

A finals de la dècada de 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col•legi públic Doctor Trueta al costat. L'edifici i els jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80.

Actualment presideix una plaça a la que dona nom i a l'interior està ubicada la seu de l'Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l'Ajuntament de Viladecans.

El fet que la major part dels consistoris de la comarca del Llobregat jussà, no disposin d’un Catàleg de Patrimoni en línia, no em sembla lògic ni casual.

Enlloc de Catalunya el creixement demogràfic des del primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera), ha comportat una transformació tant radical, i la destrucció – sovint arbitraria - d’edificis singulars.

LA TORRE DE MAGDALENA MODOLELL FREIXAS DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

Hi ha una semblança entre l’eximia Marquesa de Sant Esteve de Castellar, Dª Emília Carles i Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), i Magdalena Modolell Freixas ( 1848- 7.01.1915), més enllà de la coincidència en els anys de naixement i defunció, ambdues no van tenir descendència, i també ambdues eren conceptuades com ‘bones catòliques’, i confiaven en el consell dels representants d’aquesta confessió religiosa.

A Castellar del Vallès el que fou ‘Palau Tolrà’ és avui seu de l’Ajuntament, com succeeix a Viladecans amb la Torre Modolell.

Viladecans no va demanar cap reconeixement de noblesa per Magdalena Modolell Freixas, com si va fer la capital del Vallès sobirà.

El matrimoni Magdalena Modolell Freixas, i Jaume Nogués Taulet, decideixen el 1892 convertir la seva casa-torre de Viladecans en el palau modernista neogòtic que avui coneixem, i per fer-ho contracten els serveis de l’arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914).

Josep Tolrà i Avellà , reconegut amb el títol de Cavaller el 27.01.1882, encarregava a l’Emili Sala Cortés ‘l’arquitecte de les margarides ‘ aixecar el seu ‘Palau’, tasca que s’acabarà l’any 1890. En la recerca que fèiem per esbrinar dades biogràfiques de l’arquitecte, trobàvem al tomo 14, pagina 68 del llibre de defuncions del Registre Civil de la Garriga , la inscripció del seu traspàs el dia 07.06.1920, quan tenia 81 anys d’edat.

Nascut a Barcelona – no consta la data -, fill de JOSE i MARIA

Demanàvem humilment l’ajuda de la l’Església Catòlica per concretar la data de naixement, ja que els Registres Civils començaven a Espanya l’any 1870. La nostra petició continua pendent de resposta.

Aquells eren temps d’àligues, avui és l’hora dels voltors.

DEL CONVENT DE LA VISITACIÓ AL CENTRE HOSPITALARI DE SANT JOAN DE DÉU. SANT BOI. LLOBREGAT JUSSÀ.

Teníem clar que ens caldrà tornar al Tomàs irigaray Lopez, i a l’Antonio Mora Vergés, quan fèiem una fotografia , d’aquest centre assistencial de llarguíssima història.

L’any 1835, arran de la desamortització, els servites ( Orde mendicant quina finalitat és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió ), eren obligats a marxar d’una manera definitiva. En aquell moment els deutes del REINO DE ESPAÑA es va tapar amb l’espoli de l’església, perquè les classes populars vivien – i morien – en una misèria esfereïdora, actualment el PP, via retallades i supressió de drets civils i socials, està fent la desamortització social.

El lloc fou confiscat per l’Estat i va quedar abandonat. Finalment fou adquirit pel metge Antoni Pujadas i Mayans (Igualada, 21 d'agost de 1812 - Barcelona, 28 d'abril de 1881), que el 1854 va inaugurar un centre psiquiàtric, que literalment la ha vistes de tots els colors.

El manicomi, heretat per Frederic Pujadas Estolt, va ser administrat pels creditors entre 1881 i 1895, i canvià de propietari varies vegades.

A finals del segle XIX, l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, des d'Itàlia, i amb el lideratge del Pare Benedetto Menni, nascut Angelo Ercole Menni (Milà, Itàlia, 11 de març de 1841 - Dinan, França, 24 d'abril de 1914), tractava de recompondre la seva presència a Espanya, d'on va haver de marxar després de la segona desamortització de Mendizábal.
L'Orde Hospitalari comprà el centre el 20 d'agost de 1895, aprofitant l'oferiment que els propietaris havien fet al Pare Menni.

Es conserva de l'antic convent dels servites l'església de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil renaixentista, si bé té un afegitó al campanar, del segle XIX. Immediatament després, en la cronologia, cal esmentar el pavelló d'homes, d'estil historicista neobarroc amb la seva façana d'estucs imitant carreus i les fortes balconades de pedra amb florons.

També és de la mateixa època la tanca del pati, amb pilastres de maó vist i ornamentació de motius bàquics. A les primeries del segle XX es va construir l'església neogòtica del pavelló d'homes i es van construir i reformar els pavellons noucentistes.

Més enllà del 1950 es va ampliar el conjunt amb els nous serveis que s'han convertit en el Psiquiàtric femení, a l'altra banda del carrer Benito Menni.

Ens agradarà tenir coneixements dels mestres d’obres i/o arquitectes que intervingueren en la transformació de l’edifici.

El fet que la major part dels consistoris de la comarca del Llobregat jussà, no disposin d’un Catàleg de Patrimoni en línia, no em sembla lògic ni casual.

Enlloc de Catalunya el creixement demogràfic des del primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera), ha comportat una transformació tant radical, i la destrucció – sovint arbitraria - d’edificis singulars.

CASA I FUSTERIA RAURICH DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

Agustí Planella Poletti ens apareix com l’autor d’aquesta casa del carrer de Sant Joan, 4 , on segons ens expliquen hi havia una fusteria que els actuals propietaris conserven de forma immaculada.

La descripció tècnica ens diu : Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l'acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat. També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa (aquesta destacada per sis rajoles).

El fet que la major part dels consistoris de la comarca del Llobregat jussà, no disposin d’un Catàleg de Patrimoni en línia, no em sembla lògic ni casual.

Enlloc de Catalunya el creixement demogràfic des del primer feixisme (Dictadura de Primo de Rivera), ha comportat una transformació tant radical, i la destrucció – sovint arbitraria - d’edificis singulars.

LA XICRANDA DEL PARC MODOLELL A VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

El nom del gènere Jacaranda ve del guaraní “Jacarandà” que significa fragant, en al•lusió al delicat perfum que desprenen les flors. L’epítet específic mimosifolia fa referència a la forma de les fulles, semblants a les de la mimosa.

Sortosament Brasil i Argentina ( llocs de procedència d’aquest arbre ) assolien alhora que la llibertat com a nacions, la capacitat de recuperar i/o mantenir les llengües natives, em dol en ambdós casos reconèixer que el ‘mal exemple’ de les seves ‘potencies’ colonitzadores ‘hablar en cristiano’ a donat lloc a la pèrdua irreversible de la riquesa cultural que tenien.

L’extracte de fulles de xicarandana te propietats bactericides i, a més, tenen la propietat d’atrapar la contaminació de l’aire.

Només per veure l’arbre ja us cal programar un viatge; a tenir en compte que ni dissabte ni diumenges – almenys quan nosaltres hi varem anar - l’oficina d’informació no està oberta, tampoc van ten ir la sort de localitzar algú a la caserna de la Policia Local, on ens adreçàvem a demanar un plànol.

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE FALS. FONOLLOSA.BAGES.CATALUNYA

En algun moment del passat Fals era un poble sobirà, com Camps, i per raons espúries ( tapar l’estultícia i la corrupció de les elits politiques ) es van ‘fusionar’ per donar lloc al terme de Fonollosa.

Ens agradaria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com quan es va fer l’església ‘nova’ de Fals, i les dades de l’arquitecte autor del projecte.

Un dels efectes de la ‘fusió de municipis’ és la pèrdua de la memòria històrica, a Fals, a Camps, a ... ja no s’hi fa res, TOT es fa a FONOLLOSA.

Això és pitjor quan pensem en megalòpolis com Barcelona, algú recorda Sant Andreu del Palomar ?.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CLIMENT. LLOBREGAT JUSSÀ

No podíem accedir a l'església de Sant Climent, que llegim és d'una sola nau, orientada al revés (l'altar és a ponent), de vuit trams. El darrer és el presbiteri i el primer el cor (a la dreta del qual hi ha la capella baptismal) i els tres entremitjos tenen cadascun una capella per banda que s'obren per arcs de m mig punt. El tram central és una mica més ample, a manera de fals transsepte. La nau cobreix es amb falsa volta d'arestes (i també les capelles laterals); reforçada per arcs torals que neixen de sobre unes pilastres d'ordre clàssic adossades als murs. Els seus capitells formen un ressalt de l'entaulament motllurat que hi ha al punt d'arrencada de la volta. El portal, al mig de la façana de llevant, és rectangular amb una fina motllura a l' intradós, resseguint-ne la forma. Campanar Torre de planta gairebé quadrada de 3 x 3,5 metres. Conserva dos pisos romànics, el més baix, 2,8 metres per sobre del nivell actual del pati de l'església, és més antic que el primer. El pis inferior té una petita finestra d'arc de mig punt i doble esplandit a migdia, és construït amb pedres i lloses de llicorella i ornamentat amb unes lesenes construïdes amb carreus de pedra rogenca que un bon tros més amunt s'enllacen amb uns arcs llombard. El següent pis tenia finestres als quatre costats, de mig punt sense esplandit, d'uns 75 centímetres d'amplada i 1,65 metres d'alçada, alguna de les quals és ornada amb uns dauets a la línia de l'intradós. Aquest pis és bastit amb carreus de pedra rogenca, tallats i agrupats en filades regulars segons l'alçada. La part interior del campanar fou molt reformada el 1735 arran de la col•locació del rellotge. Aleshores es bastí el pis superior per a allotjar-hi les campanes i es feu l'escala de cargol interior, modificant tots els nivells i tapiant algunes finestres. El remat piramidal amb ceràmica vidriada és de vers el 1900. Claus de volta Petites claus, probablement de capelles laterals, de pedra calcària blanca, una amb un Sant Sebastià i l'altra amb la Mare de Déu del Roser, la qual inusualment porta el nen amb la mà dreta. Una orla o rosari al voltant identifica la Verge, de cos rodó i amb vestit amb plecs. El cap no s'ha conservat i la clau té tota la part esquerra trencada. El Sant Sebastià és lligat als troncs, va nu de cintura en amunt i duu nimbe. També té els braços malmesos i la clau està trencada.

Pujàvem fins al camí del cementiri per poder retratar tot l’edifici, en el que s’aprecia al costat del campanar una capella neogòtica, datada l’any 1900, obra de Josep Amargós i Samaranch (1849-1918)

Una fotografia del fonts municipal, datada l’any 1936, ens dona una possible explicació de la inaccessibilitat de l’edifici religiós.

CAL GUINARD O CAL MAGRET. VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ

L’Agustí Planella Poletti, autor també de la casa Raurich , al número 4 del carrer de Sant Joan, ens apareix com AUTOR ( sense especificar si era mestre d’obres o arquitecte ). Quan al promotor ni un mot.

Casa de planta rectangular construïda amb pedra i maó i amb les façanes arrebossades. Consta de planta baixa, pis i terrat amb torre emmerletada. Destaca la simetria i l'alineació de les obertures. A la planta baixa, a la façana principal, hi ha dues portes que centren una finestra i al primer pis un balcó corregut amb barana de ferro forjat i tres sortides. A la façana lateral hi ha quatre finestres distribuïdes simètricament, dues al primer pis i dues a la planta baixa; les de baix tenen fals guardapols (pintat), mentre que les del primer pis tenen l'arc en relleu. La barana del terrat es troba dividida en set trams tot formant una ondulació. Tots els arcs guardapols, tant de finestres com de portes, són esglaonats.

Retratava el que resta encara d’aquest edifici que comparteix paret mitjanera amb el Cinema Modern, ambdós formen part dels Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans :
http://www.aj-viladecans.es/files/1625-717-arxiu/Edicte%20EIP%20Viladecasn_annex%203.pdf

Us imagineu com estarien si no tinguessin Protecció Legal ?.

La Generalitat de ‘Barcelona’ referint-se al topònim ens diu : en la documentació antiga Villa de Cans (segle XII), grafia aglutinada de vila de cans, en el sentit de ʻvila on es crien gossos probablement de caçaʼ.

Ah!, el Consistori de Viladecans entra amb força en la lluita per endur-se el ‘DESTRALERS DE CATALUNYA’ d’enguany.

LA TORRE DE BENVIURE AL TERME DE SANT BOI A LA COMARCA DEL LLOBREGAT JUSSÀ

Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés – des del carrer – la dita Torre de Benviure al terme de Sant Boi, al Llobregat jussà. El recinte estava tancat, això en aquella comarca, i en un dissabte d’estiu, no ens estranyava.

Llegia – com hipòtesis – que la construcció podria ser del segle IX, quan la zona era encara frontera amb els sarraïns.

Situada en una cota molt baixa la seva utilitat i eficàcia devia ser de caire defensiu.

El terme de Benviure és documentat el 1023.

La torre de Benviure és mencionada el 1048 per primer cop, després hi ha d'altres esments durant tot el segle XI, en els quals se cita, també, una Villa Nova dins el terme, i l'església de Sant Miquel de Benviure, de la que es localitzaven restes de construccions al límit oriental de la plataforma sobre la qual s’assenta la torre.

La descripció tècnica ens diu : Torre de planta circular, els murs baixos de la qual són més gruixuts que els superiors. Es conserva una alçada d'uns 10-12 m. La porta és elevada, de mig punt. No hi ha senyals de cap volta. L'aparell és de lloses primes i llargues de llicorella, travat amb morter. A la part superior, al sector Nord, hi ha una filada de lloses inclinades, utilitzades com a motiu decoratiu. S'obren dues portes i dues finestres rectangulars, posteriors a la construcció primitiva.

Aixecava la meva pregaria per intermediació del Princep de les Milícies Celestials a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !

LA TORRE DE LA COOPERATIVA DEL CAMP S.C.C.L D’UTILITZACIÓ DE MAQUINARIA AGRÍCOLA EN COMÚ. UMAC DE FALS. FONOLLOSA.BAGES.CATALUNYA

El 10 d'octubre de 1966 en plena efervescència del segon feixisme ( Dictadura de Franco) es constituïa formalment la UMAC.

el 6 d'abril de 1972, a la Ciutat de Manresa, i davant del notari Vermudo ( devia tenir nom propi i al menys un segon cognom ), Ramon Casas, l'amo de les finques, la Torra (*), el Grau i Oliveres del Pla, – també devia tenir cognom matern, oi ?, – venia a UMAC per 8 milions de pessetes, la propietat de la finca anomenada La Torra que consta de 364 hectàrees, amb un alt percentatge de terra bona, que des d’aleshores s'explota en regim cooperatiu a parts iguals entre els seus associats. La finca és terra de secà en una tercera part, està dedicada al conreu de cereal i oleaginoses ,aquest terreny antigament eren vinyes, oliveres i ametllers i la resta és bosc i erms.

Dins la finca s'hi troba la masia La Torra(*), construïda l'any 1875, a la que hi ha adossada una torre circular de guaita que apareix documentada des del 1033, declarada per la Generalitat de Catalunya com a bé cultural d'interès nacional, així com també un conjunt de 10 tines de l'època anterior a la fil•loxera.

Us recomano molt entrar a l’enllaç http://www.umac.cat/umacagraria.htm

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de :

a) Nom i Cognoms del notari de Manresa.
b) Cognom matern del venedor
c) Si UMAC és també propietària de les finques del Grau, i Oliveres del Pla.

LA TORRE MASSANA DE FALS. FONOLLOSA. BAGES.CATALUNYA

Tornàvem de Fals el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, m’aturaria per retratar la casa que Salvador Massana com a promotor, feia aixecar com una ampliació del mas – conegut abans com la Sala- amb unes característiques arquitectòniques radicalment diferents però , al mas originari de pedra. Enlloc trobava cap referència al mestre d’obres, arquitecte i/o enginyer autor del projecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Aquesta nova casa, que adossaven a la façana de migdia, es també una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.

La façana principal d'aquesta casa s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres crugies, de les qual la central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i és formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de semiromb. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que deuen conformar a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una magolla sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó rematat a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres balconeres al primer i segon pis.

Tot el conjunt es tanca amb un mur perimetral que deixa al descobert només la façana nord. Aquest mur s’hauria aixecat juntament amb la última etapa constructiva del 1870. La seva existència permet la creació d'un pati intern, que es reomple al cantó de llevant amb un seguit de coberts que pràcticament s'adossen a la façana de llevant del mas original.

En aquet mur, a la zona de migdia, s'obre una portalada d'accés al conjunt. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, rematat per un coronament ondulat amb remats laterals i superiors en forma d'esfera. Una llegenda al mig recorda el nom del personatge que va fer la casa: Salvador Massana amb la data de 1870.

ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ. EL MAS BOIXEDA DE FONOLLOSA. BAGES

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, ens quedàvem palplantats davant l’evident ruïna de l’esplèndida casa quins orígens es remunten amb seguretat als segles XIV-XV, sent el mas Boixeda un dels masos històrics del nucli de Fals.

De l’edifici del mas original no s'observa pràcticament res, tractant-se segurament d'una casa amb un nucli central aixecat possiblement entorn al segles XVI-XVII amb ampliacions a ambdues bandes al segle XVIII.

L 'interior del conjunt sofrí reformes a finals del segle XIX, doncs les arcades interiors duen la data de 1871.

La última fase d'ampliació segurament degué ser la de la construcció de la capella de Sant Josep a ponent del mas, aixecada l'any 1869.

Llegia que el mas ha estat propietat de la família Vall de Vilaramó de forma continuada, malgrat que el cognom original de la família hagi anat variant degut als casaments de pubilles del mas. La besàvia de l'actual propietària va casar-se amb l'hereu d'un mas de Gaià, passant a residir a finals del segle XIX en aquesta població.

A la mort sense descendència de la resta de familiars, el mas va anar a parar a les seves mans a la dècada de 1920, perdent-se la línia de propietaris residents al mas.

Des de la dècada del 1940, el conjunt d'edificacions del mas es troben abandonades, i avui dissortadament en un estat de degradació molt acusat.

LA CAPELLA DE LA SAGRADA FAMILIA DE CAN GAMBÚS DE SABADELL

M’arribava amb el Tomàs Irigaray Lopez fins a la refeta Can Gambús, i constatava que s’havia produït una ‘ profunda transformació urbanística’, de la coma suau en la que es trobava la propietat s’havia passat a un seguit de feixes consolidades amb murs de pedra.

Tenia ocasió de parlar per telèfon amb el Rafel Miquel Muñoz i em confirmava que l’advocació de la Capella era la Sagrada Família, em venia al cap que curiosament com la Caixa d’Estalvis de Sabadell q.e.p.d ; contra l’estultícia i la corrupció sembla que no hi poden ni els poders del cel.

L ’altar de la Capella de la Sagrada Família de Can Gambús estava en un queixal que donava al pati interior on ara hi ha la barra del bar; a l’esglesiola s’hi celebraven habitualment casaments i comunions dels veïns.

Amb la mort de l’Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009) , compromès amb la Ciutat de Sabadell i la seva història, Can Gambús va perdre el millor valedor, i ràpidament es va veure afectada per una planificació urbanística feta a mesura de les exigències dels ‘grans promotors’, i que està avui sota sospita.

L’església de Sant Pau de Rubí , acollia la imatge de la Sagrada Família de la Capella de Can Gambús de Sabadell. En demanarem una imatge fotogràfica.

Rebia unes imatges de l’any 1985 , des de l’Arxiu Gavin, del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, una vista exterior,

I l’altar presidit per la Sagrada Familia.

La nostra infinita gratitud al Josep Sansalvador Castellet, i alhora la reiteració del prec a totes les persones que puguin tenir imatges i/o dades relatives a la casa i/o capella de Can Gambús, perquè ens les facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu SEMPRE, que CATALUNYA i SABADELL, NOMÉS EN TÉ A NOSALTRES

CAL SEDASSER, O CAL CASAS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L’Ángela Llop Farré retratava magistralment l’aparador d’aquesta botiga que remunta la seva activitat a l’any 1828.

No figura en el Mapa de Patrimoni de la DIPUTACIÒN PROVINCIAL DE BARCELONA, i ens agradarà saber alguna dada de la història d’aquesta casa.

1.    Qui en va ser el promotor

2.    Qui el mestre obres, arquitecte i/o enginyer

3.    I la raó per excloure-la del Mapa de Patrimoni de Vilafranca del Penedès ( si n’hi ha alguna)

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Recordeu SEMPRE, que CATALUNYA, i VILAFRANCA DEL PENEDÈS, NOMÉS ENS TÉ A NOSALTRES com a defensors i/o valedors.  

LA DESAMORTITZACIÓ SOCIAL

El REINO DE ESPAÑA ha patit sempre de governs maldestres i corruptes, i això s’ha traduït en una pèrdua exponencial del valor de la seva moneda en relació a la dels altres països del mon.

Els calia fer una desamortització – espoli per la cara – dels bens de l’església Catòlica Apostòlica i romana al segle XIX, per sortir de l’atzucac de les revoltes de les colònies americanes, cansades de patir tota mena de vexacions d’ençà de  1.492.

Avui, la desamortització es fa sobre els drets socials dels ciutadans, que els son arrabassats amb l’argument que ‘devem molts diners als alemanys’. La immensa majoria de ciutadans, quasi un 99% no recorden haver signat mai cap compromís amb aquell país, ni en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, ni en cap altre moment.

Els que feien les desamortitzacions dels segle XIX, els que ‘concentraven municipis’,.. eren els besavis o rebesavis, dels que avui defensen – amb els mateixos mals arguments – la necessitat de retallar en sanitat, educació, protecció social,....

Aquesta casta, , ha degenerat en quasi tots els camps del coneixement humà, i fins en l’aspecte físic s’aprecia aquesta pèrdua de ‘diversitat’ , com a conseqüència de les unions endogàmiques.

Ara ens proposen la reedició del MOVIMIENTO, hi haurà un JEFE NACIONAL, JEFES PROVINCIALES, y JEFES LOCALES.

Més enllà dels noms ja estem sota el PARTIDO ÚNICO.

A mi, això no em sembla democràtic. 

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, el panteó neogòtic del Cementiri de Sant Climent de Llobregat, a la portalada hi ha una dedicatòria a Maria dels Àngels Condeminas Pagès de Rosich.

Enlloc sabíem trobar cap dada relativa a l’autoria d’aquesta obra, que conté tots els elements del repertori goticista: arcs ogivals, frondes, columnetes amb capitells esculpits, pinacles, gàrgoles i una esvelta agulla capçada amb una ornamentada creu.

Ens agradarà tenir noticies del mestre d’obres, arquitecte i/o enginyer autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DE CAN GAMBÚS DE SABADELL?. I DE LA HISTÒRIA DE LA MASIA ?. I DEL TOPÒNIM ?

La minsa informació de Can Gambús que trobava a la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell, m’obligava a demanar – una vegada més – l’ajuda de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera; Conjunt format per :

cos central, capella – convertida avui en Restaurant vegetarià, i de la que ens agradaria saber-ne l’advocació, i veure’n imatges de quan exercia com a lloc de culte.

torre

i vàries edificacions annexes.

Construït al segle XVIII-XIX, s’accedeix al barri de la masia a través d’una porxada amb closa, que s’obre a l’era.

La masia Can Gambús- que dóna nom al barri - va ser desallotjada ‘ manu militari ‘ l'abril del 2006, deixaven la casa Rafael Miquel ( ens agradarà afegir el cognom matern, sou pregats de dir-nos-ho a l'email coneixercatalunya@gmail.com ) i la seva família que n’havien conreat les terres del rodal durant quaranta anys.

Sembla que per qüestions d’idioma, els uns parlaven en català , els altres en LAPAO, i encara els més en la llengua de l’imperi, no va ser possible recollir informació oral de la masia.