És un edifici rectangular, fet amb grans carreus, més propis de tradició preromànica, actualment té porta al migdia, però no podem descartar – pel que podem intuir - que tingues originàriament accés pel costat oposat, l’edifici es manté sencer, i llegim que sense culte des de l’any 1936. No trobava cap referència al seu possible espoli en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya.
Sora escollia el següent blasó, aprovat el 26 de maig del 2006 i publicat al DOGC el 22 de juny del mateix any amb el número 4660 : Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una garba de sinople ressaltant sobre una aixada d'or, en banda, i unes àrpies d'or, en barra. Per timbre, una corona mural de poble.
En algun moment del passat l'activitat econòmica principal era l'agricultura (en escuts anteriors hi figuraven uns arbres i una garba, a més d'una creu, damunt una representació de la vall de la riera de Sora ). Avui dissortadament el camp està abandonat, i aquesta simbologia sembla fins un sarcasme.
Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa (BDC, XXIII 309) la procedència del germànic sur, ‘agre’, amb contaminació de saurus,; la SORA és coneguda també com Agrella, i és una planta comestible de l'espècie Rumex acetosa
Avui, a un pas de la misèria més absoluta com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, potser fora hora de retornar a les activitats, i als valors de la nostra nació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario