lunes, 8 de julio de 2013

SANT MARTÍ SAPRESA O DE LES ESPOSES. BRUNYOLA. LA SELVA

Deixàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, el vehicle en l’ampli espai que hi ha entre els edificis de la rectoria i l’església, davant el fossar de Sant Martí.

L'Església parroquial de Sant Martí Sapresa - curiós topònim del que no trobava cap explicació- és coneguda també com Sant Martí de les Esposes, advocació de la que tampoc sabia trobar-ne explicació - allò de ‘ a internet s’hi troba tot’, només és veritat quan hi ha diners en joc, agrairem en ambdós casos , Sapresa i les Esposes, l’explicació a l’email coneixercatalunya@gmail.com - .


L’església de planta rectangular coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, té la façana principal ubicada en la part posterior de la nau, amb el portal quadrangular equipat amb una robusta i poderosa llinda monolítica i uns muntants laterals de pedra molt ben treballats i escairats, a la llinda es pot llegir una inscripció molt interessant que fa al•lussió al nom del possible constructor de l'església i paral•lelament a la data en que aquesta va ser aixecada i diu així: "D A L M A V + R I E R A 1 6 3 8" IHS


La porta, que té com a matèria prima la fusta sòlida i robusta, està ornada amb la típica ferramenta d’esveltes i atractives espirals circulars de tradició romànica datable als segles XIII o XIV. Ubicat simètricament sobre el portal quadrangular trobem un gran ull de bou circular rematat amb el gran campanar de torre de planta quadrada i teulada piramidal.

El campanar presenta quatre obertures estretes d'arc de mig punt orientades als quatre punts cardinals. En la façana de l'església que dóna de cares a la carretera, trobem una finestra quadrangular amb llinda monolítica, muntants de pedra i coberta amb un enreixat de ferro forjat. En la llinda s'aprecia una data molt interessant "1 8 + 1 9" que podria remetre a una de les múltiples reformes, remodelacions i ampliacions que ha experimentat l'església amb el pas del temps. Els murs exteriors de l'església són de pedra la qual ha estat arrebossada i pintada de blanc.

Unida amb l'església per mitjà d'una passarel•la interna, mitjançant una gran arcada de mig punt rebaixada amb una llum - amplada- molt més accentuada que no pas la sageta - alçada-, trobem la rectoria. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis superior i que està coberta amb una teulada a quatre aigües. La rectoria està estructurada internament en a base a dues crugies. En la planta baixa destacar el portal d'arc de mig punt amb unes dovelles, de pedra sorrenca, de gran tamany molt ben escairades i treballades.


A la porta de fusta es pot llegir una inscripció molt interessant que fa al•lusió a un dels múltiples rectors que han comandat l'església i diu així: "R. J U L I A G R A U R E C T O R A N Y 1 8 3 6".


En el primer pis trobem una finestra rectangular amb llinda monolítica, muntants laterals de pedra i ampit treballat; tots tres elements són de pedra sorrenca. La llinda, la qual presenta les impostes retallades en forma de quart de cercle, està ornada amb una creu al centre i als extrems de la creu dos petits rosetons circulars. Els murs exteriors de la rectoria són de pedra, arrebossada i pintada de blanc.

Hi ha senyals evidents d’abandó , més enllà de les taques d'humitat, o el despreniment de parts concretes de l'arrebossat, que deixen a la vista la composició interna de la construcció. La distància del petit nucli de Sant Martí és un handicap que cal afegir a la general situació de descreença de la nostra societat.

La tipologia de l’església ens fa pensar en els ‘diners d’Amèrica’, generats de forma ràpida i no sempre justa, en el comerç amb les colònies, que serien un miratge per l’economia de Catalunya, que seguint el pèssim costum del REINO DE ESPAÑA, n’esmerçaria una bona part en accions ‘ad pompam vel ostentationem’.

Ens agradarà rebre els Goigs d’aquesta parròquia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’escut ‘Oficial’ que s’aprovava el 22 de setembre de 1995 està en línia amb els dissenys , ‘Walter Elias Disney’ (5 de desembre de 1901, Chicago, 15 de desembre de 1966), amb referents del passat, sense cap connexió amb la realitat actual.

No hay comentarios:

Publicar un comentario