Quan aparcàvem el vehicle dalt del turó de Sant Joan, coincidíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, amb el Jose i la Elena, una parella de Veneçuela que passaven aquí uns dies d’esbarjo.
Això ens donava ocasió de retratar-nos els uns als altres, i em permetia alhora compartir amb ells les dades que llegireu a continuació.
La cronologia del mal dit castell de Blanes , és la següent :
En
primer lloc, els orígens del castell, que es poden datar entre els segles XI i XII. El castell de Sant Joan, va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab. Aquest castell oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Se suposa que en el punt més elevat del pujol, en temps remots, hi havia alguna fortificació, de la qual no es poden determinar els antics orígens. Al llarg dels segles XI i XII, el castell de Blanes apareixerà en diversos juraments de fidelitat prestats a Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III pels vescomtes de Girona, que n'ostentaven la senyoria i que, a partir de començaments del segle XII s'anomenaran vescomtes de Cabrera. Entre alguns d'aquests juraments de fidelitat, cal destacar el de Ponç Guerau, el qual va jurar vassallatge al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, vers als anys 1050 i 1076, per diversos castells, entre els quals hi havia el castell de Blanes. Aquest jurament ens presenta el castell de Blanes com a pertinença dels vescomtes de Cabrera a meitat del segle XI. El mateix Ponç Guerau va tornar a jurar vassallatge al comte Ramon Berenguer vers els anys 1096 i 1105.
En
segon lloc, trobem el màxim moment d'esplendor del castell, entre els segles XIII i XV. Cap a mitjans del segle XII, els vescomtes de Girona optaren per anomenar-se vescomtes de Cabrera, canviant el topònim que indicava llur càrrec pel nom familiar. Així, el domini territorial que els diversos vescomtes anaren engrandint va ser conegut per vescomtat de Cabrera. El moment de màxima esplendor del domini i de la casa que el senyorejà, poden situar-se a mitjans del segle XIV. Ho testimonia el fet que el castell, la vila i el palau de Blanes se situen a l'extrem marítim d'un impressionant eix de fortificació que seguia la vall de la Tordera i que es va anomenar la "línia de castells de la Tordera". Es tractava en definitiva d'un conjunt de fortaleses que explica el paper estratègic de les terres dels Cabrera: la protecció de Barcelona pel Nord. Arran de les destruccions infligides en el castell per part de Felip l'Ardit de França en el 1285 i les guerres contra els genovesos en el 1332, en el 1373 Pere el Cerimoniós va facultar a Ramon de Blanes per imposar una cisa sobre mercaderies durant un termini de cinc anys per tal de reconstruir els murs de la vila i del castell de Blanes.
En
tercer lloc, trobem el període de decadència entre els segles XVI i XVIII, ja que en l'any 1588, el castell molt malmès, va ser parcialment destruït i va servir de pedrera per a la construcció del convent dels caputxins.
Finalment en
quart lloc, ja en el segle XIX, es va produir una revifalla en la seva utilització, el castell tornava a adquirir una puntual utilitat militar, en ser la torre emprada com a estació telegràfica militar. Per tal de desenvolupar aquesta tasca, es van portar a terme unes obres en el castell amb la finalitat d'habilitar-lo, reformes , que van consistir en un fossat i en un parapet espitllat. D'ençà de l'abandonament de l'estació telegràfica, el castell de Sant Joan va entrar en una fase progressiva de destrucció.
S’han fet dues ‘grans’ intervencions en el castell de Sant Joan, amb la finalitat de garantir la supervivència d'un monument tant històric , emblemàtic i alhora entranyable per a la vila de Blanes.
La primera d'aquestes intervencions es va produir a mitjans del segle XX. Els veïns de la vila, van comprovar amb els seus propis ulls que el castell de Sant Joan s'estava enrunant i degradant progressivament. El blanenc Josep Llorens i Vilà va fer un crit d'alerta respecte aquesta trista situació, per tal de promoure la seva reconstrucció i el 22 d'agost de 1956 es constitueix el patronat per a la Reconstrucció del castell de Sant Joan, format per diversos membres, entre els quals cal destacar: com a president l'Alcalde de Blanes i com a ponents tota una sèrie de personalitats distingides de la vila de Blanes, com el Director de la revista Recull, el Director de la SAFA...
La segona es duia a terme entre els anys 1987-1991, en que es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Josep Fuses Comalada i Joan Maria Viader Martí.
El Castell està situat el punt més alt del turó, on s'aixeca la torre mestra, fonamentada damunt de la roca, de més de 15 metres d'alçada, i amb una única porta d'accés elevada. El seu parament extern, estava disposat en filades de carreus de mida mitjana força regulars. La seva base era atalussada i estava voltada per un fossat. La torre està envoltada per un recinte emmurallat aproximadament rectangular, que presenta diverses varietats d'aparells i que actualment es veu trencat per la banda oest. L'accés a l'interior del castell es feia per una porta, oberta en el mur de migdia. Respecte del recinte emmurallat, la torre apareix descentrada cap a la banda oest.
Per al Jose i la Elena, el de Sant Joan de Blanes, serà sens dubte el seu Castell.
