SANT CRISTÒFOL / MENNA DE FIGUERA. SANT MATEU DE BAGES.

La polèmica - científica religiosa - que s’ha suscitat en relació a la figura històrica de Sant Cristòfor o Cristòfol, arriba massa tard, i no suscitarà – sense cap mena de dubte – cap exaltació de la feligresia.

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor.

David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Retratava aquesta esglesiola que està en perfecta simbiosis amb la casa i/o mas Figuera al que arribàvem a una hora un xic desavinent, procedents de la Rabassola.

Es una ermita fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva els merlets i espitlleres pròpies de l’època de construcció. El campanar de torre és posterior. Accés pels peus de la nau, molt sorprenent ja que és una escala encaixada.

Aquesta ermita té un important interès històric, perquè es tracta d'una construcció romànica aixecada al segle XII, però que als segles XV i XVI va patir una sèrie de modificacions, ja què fou fortificada, la qual cosa li dóna un caire poc freqüent, fins i tot en les esglésies que també foren fortificades. Durant aquests mateixos segles es construí un pis superior de caire defensiu i s'adossaren uns murs atalussats a la base. Més tard encara se li afegí a ponent, una torre massissa que devia suplir el primitiu campanar d'espadanya.

Les actuals campanes son les originals de l’església de Sant Pere de Vilalta, d’aquest mateix veïnat de Sant Mateu de Bages.

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de l’interior, al que no teniem ocasió d’accedir en aquesta ocasió.

En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Assolíem els 4002 Relats , i 1.138.497 Lectures , a http://relatsencatala.cat/

ROMÀNICA DE SANT PERE DEL CASTELL. BOIXADORS. SANT PERE SALLAVINERA. L’ANOIA.

Hom pensa que s’alçava al costat d’un Qalat, Qal'at, qal'ao kalata són formes de transcriure en l’alfabet llatí les paraules persa i àrab (قلعة) que signifiquen "lloc fortificat", molt utilitzades en topònims (com passa també amb qasr - "alcàsser" - o qarya - "alqueria" -).

Pel que fa al topònim, clarament derivat de l’arbre i/o arbust anomenat boix, als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica) que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, on prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.

El boix és una fusta molt particular, en el seu moment fou anomenada "el marfil de la fusta" això es degut a la seva falta de porus. Una fusta amb porus no té cap avantatge, el porus permet que les diferents matèries (aigua, menjars, brutícia, etc..) que tenen contacte amb la fusta penetrin a l'interior d'aquesta i provoquin un deteriorament més ràpid ennegrint la fusta i facilitant la trencada de la mateixa. La fusta amb porus és més antihigiènica.

El boix en no tenir porus res d'això l'afecta. El boix és una fusta molt resistent i duradora, ja que la brutícia i diferents materials que poden tenir contacte amb ella no poden penetrar a l'interior. També això la converteix en la fusta més higiènica de totes i permet que pugui ser rentada fins i tot en el rentavaixelles, sense por que es faci malbé.

El boix absoluta independència de la freqüència en que el fem servir, no ennegreix, més aviat tot el contrari, agafa una tonalitat més groguenca i agradable.

El tacte del boix és suau i fi.

Els articles treballats amb fusta de boix, tampoc tenen necessitat de cap mena d'acabat químic gràcies a les seves propietats naturals, i fa que sigui la millor de totes les fustes per la fabricació d'utensilis de cuina.

La descripció tècnica relativa a l’església romànica de Sant Pere del Castell de Boixadors, en explica que possiblement fou construït almenys en dues etapes, la primera cap a la meitat del segle XI, i la segona cap a la fi del XIII, quan es va ampliar cap a llevant, la qual cosa comportà la desaparició de la capçalera original.

Segurament cap al segle XVII, es va sobrealçar la nau primitiva, trobava dades de l’any 1717 , en que consten 135 habitants, el resultat és un temple d'una sola nau, de notables proporcions, amb una planta que no és recta, ja que l'ampliació es va fer amb un marcat biaix, i dues capelles laterals per banda. La porta és situada a la part antiga. És de mig punt i està guarnida amb dues filades de petits carreus entre els quals n'hi ha una altra en forma de puntes de diamant. Damunt la porta hi ha un tram amb decoració llombarda. Al mur nord hi ha una altra porta, ara tapiada, que deuria comunicar amb el castell. A la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i un ample campanar d'espadanya, de dos ulls.

Seguim l’evolució demogràfica les darreries f del segle XVII l'edifici patia una evident deterioració, cosa que va provocar – amb els ‘diners d’Amèrica’ que a les acaballes del segle XVIII s'hi fessin reformes.

Al segle XIX , es va construir, entre el mas de les Bassetes i cal Gironella, la ‘nova’ església, això va comportar que les funcions parroquials, passaven del Castell a la terra plana.

Els 171 habitants amb que es tancava l’any 2013, en un terme de 22,02 km², tenen a la seva disposició una munió d’esglésies, ermites i capelles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MODERNISME A RAJADELL. EL XALET [MONISTROLET]. BAGES

S’esmenta a l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat, i penso que hi ha un error de transcripció i l’autor és el manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ). Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.rajadell.org/docs/catalegmasiesv2.pdf

La descripció tècnica ens diu casa modernista de planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i planta segona (la planta primera sembla clarament residencial i la segona podria correspondre a unes golfes, segons es dedueix de al seva mida). Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic, de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana de ponent hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa; a la planta primera hi ha tres finestres molt allargades, i una d'elles és, a més, un petit balcó; a la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs de mig punt. A la planta primera de sengles façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó.
L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat amb molta cura.

Pel costat del Xalet hi passa el camí que porta a la casa de la Noguera, envoltat d'arbres i atorgant una atmosfera molt especial a l’indret.

Situada a prop de l'antic camí ral, actualment la carretera C‐25 (l'Eix Transversal) hi passa també molt a prop, facilitant la comunicació amb Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, condicionant alhora però, tant pel que fa a la acústica com al paisatge visibble, el seu entorn.

Trobava sorprenent el text de la fitxa de Patrimoni ‘ probablement la construcció va estar al càrrec de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914 ) , autor de nombrosos edificis a la capital del Bages i prestigiós arquitecte del modernisme ‘. No es va demanar permís i/o llicència per aixecar aquest edifici ?

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT MIQUEL DE LES PLANES. SANT MATEU DE BAGES.

En qüestió d’estalvis ja fa temps que al REINO DE ESPAÑA s’han cruspit les estovalles; com a GRAN mesura de racionalització econòmica, es proposava ja al segle XVIII, la concentració de Municipis, qüestió que es plantejarà de nou al segle XIX, al segle XX i al segle XXI. Us deixo una reflexió interessant, a la major part dels petits municipis els Alcaldes/ses i Regidors/es no tenen cap retribució – ni la d’assistència a plens – mentre Manuel Bustos Garrido , alcalde de Sabadell , imputat avui per presumpta corrupció , tenia una retribució total de 112.312,24 €

La reducció i/o concentració de municipis garanteix un rosari de pèrdues, en qüestions sensibles com la sanitat , l’educació, ... , també però – en la línia de españolizar – implica la dissolució de la memòria històrica.

M’explicaven ‘ com un mèrit’ que terme de Sant Mateu, amb 102,93 km² és el més gran de Catalunya, corregia al meu interlocutor, és certament el MÉS GRAN , NOMES però , de la comarca del Bages; sense voler ser exhaustiu – tot i que fora interessant tenir aquesta dada – us faig una breu llista :

Tremp al Pallars Jussà , és dissortada campiona d’aquest rànquing , ja que té 302,82 km²

Tivissa, a la Ribera d’Ebre en té 209,4 km²

Alins de Vallferrera al Pallars sobirà té 183,19 km²


Navès, al Solsonès en té 145,3 km ²


Lladurs, també al Solsonès 128 km²

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la petita ermita de l’Arcàngel Sant Miquel de les Planes, celestial protector contra el maligne, i advocació mot freqüent prop dels camins.

D'estructura regular amb dos cossos (nau i absis), l’edifici està reforçat per uns tirants que n’eviten l'esfondrament de la volta.

S'aprecia un portal d'arc de mig punt construït amb dovelles, endinsat en la paret del mur i remarcat per un arc que sobresurt, que per la minsa alçada obliga a entrar encongit.

Construïda amb carreus molt ben tallats, les dovelles originàries romàniques, no encaixen del tot bé , com a conseqüència tant dels treballs de restauració, com del fet evident d’haver sofert moviments.

Del romànic primitiu conserva la part de l'absis (planta rectangular) i del presbiteri.

Al centre de l'absis, hi ha una capelleta amb la imatge de l'arcàngel.

Als peus de la nau hi ha una obertura estreta, en forma d'espitllera, per on rep llum la capella.

Sant Miquel ha perdut – de moment – en aquesta batalla contra el ‘maligne’, esperem que ben aviat, Catalunya torni a girar els ulls sobre ella mateixa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA.MOLÍ DE BOIXADORS. SANT PERE SALLAVINERA. L’ANOIA

Llegia un comentari ‘desafortunat’ relatiu a la família Bosch, en el per demés excel•lent treball :

http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/137-st-pere-sallavinera-a-castell-boixadors

Trobava un treball monogràfic del JOSEP RIBA I GABARRÓ, sobre ELS MOLINS FARINERS DE L'ANOIA EN ELS VESSANTS DEL LLOBREGAT I DEL SEGRE, en el que ‘ obiter dicta, llegim :

Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per a la construcció de tres molins fariners, que hauria de fer funcionar com a molins baronials i que per tant serien obligatoris per anar-hi a moldre tots els vassalls de la seva demarcació territorial.

Més endavant, segons un establiment formalitzat per Joan Baró, notari dels Prats de Rei, l’onze de setembre de 1553, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors, senyor del castell i de la baronia de Boixadors, la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. També es possessionà de la masia del Mas Terme, amb els seus annexos, canals i pastures. Les condicions foren les de moldre de franc per al senyor del castell i per als seus familiars, però sempre que hi hagués aigua per a regar una horta situada més amunt del molí, a mes de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines

La família dels Bosch ha tingut una successió hereditària de set segles seguits, amb els fonaments econòmics de l’ancestral activitat molinera, els rendiments dels conreus de les terres del voltant, i la ramaderia.

Des del segle XVllI la casa pairal anomenada Molí de Boixadors és situada dalt d'una carena, des d"on domina la fondalada de la vall del torrent de la Font Puda on romanen els vells molins fariners carregats de segles.

file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/130580-180646-1-PB.pdf

Retratava l’església de la Sagrada Família, Construïda com a capella particular del molí de Boixadors entre els anys 1881 i 1883, que fou consagrada el mateix any 1883, essent bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901)

Ens agradarà aclarir si l’autoria material correspon a Rafael Bosch membre de la família dels propietaris del molí, o li devem a ell la decisió d’aixecar-la, i posem nom, cognoms, data de naixement i traspàs del mestre d’obres i/o arquitecte.

Sufragània de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera, seguint una tradició que es remunta a la seva fundació, per les festivitats de Sant Josep i de la Sagrada Família, realitza les funcions de parròquia.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular sense absis, al qual s'accedeix per una porta situada als peus de l'església.

A la dreta de l'església hi ha un petit cementiri familiar.

Cal destacar-ne el campanar, de planta quadrada ensivellat damunt d’una gran roca.

Llegia que de l’interior és molt remarcable el retaule dedicat a la Sagrada Família, de la mateixa època que l'església, fet en estil barroc amb fusta policromada i daurada, li demanarem imatges al entre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin)

Us deixo un enllaç als goigs d’aquesta esglesiola :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-sagrada-familia-capella-del.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ROGÈLIA PI & JAUME JOAN ‘ THE BEAUTIFUL HOUSE’. BELLATERRA

Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938), és l’autor de la dita casa Rogèlia Pi i Jaume Joan – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i les dates i lloc de naixement i traspàs, dels promotors i primer propietaris - al número 3 de l’Avinguda de Bartomeu, de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra.

L’Andreu Audet i Puig, fa bona l’expressió ‘ el que pot el més, pot el menys ‘ , cal fer especial esment en la la porta adovellada, que ens recorda la una masia, i les arcades amb columnetes toscanes de la torre. La façana posterior dona a un gran jardí en forma de terrasses que baixa cap a la Font de la Bonaigua. En aquesta banda hi ha una galeria mirador sobre pilars.

Sovint s’escolten expressions com ‘ ara no es fan coses com aquestes ‘ davant d’alguns edificis, i s’explica en clau d’una ‘menor qualitat ‘ en la formació dels arquitectes, res més lluny de la veritat, avui per formació, per l’existència de nous elements per a la construcció, per ductilitat dels materials,... fora possible fer les MATEIXES COSES que en el passat, però en MENYS TEMPS, i a un cost més assequible.

No fallen els tècnics, fallen i molt els promotors, que volen fer negocis amb edificis molt simples, i que es plantegen projectes de curta volada, a darreries del segle XIX i començaments del segle XX, volaven per cel de Catalunya les ‘àligues’, i en l’actualitat cal mirar on poses els peus, perquè vivim entre ‘gallines de corral’.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CLIMENT VIDAL PONS ‘ THE BEAUTIFUL HOUSE’. BELLATERRA

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970), és l’autor de la dita casa ‘Climent Vidal Pons ’ , al número 2 de l’ Avinguda de Joan Fàbregas, de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra.

L’arquitecte manresà ens demostra aquí un total domini de les arts constructives, que manifestava ja a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/la-malmesa-casa-de-langel-de-sant.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/el-quiosc-de-larpa-la-petita-joia.html

Sovint s’escolten expressions com ‘ ara no es fan coses com aquestes ‘ davant d’alguns edificis, i s’explica en clau d’una ‘menor qualitat ‘ en la formació dels arquitectes, res més lluny de la veritat, avui per formació, per l’existència de nous elements per a la construcció, per ductilitat dels materials,... fora possible fer les MATEIXES COSES que en el passat, però en MENYS TEMPS, i a un cost més assequible.

No fallen els tècnics, fallen i molt els promotors, que volen fer negocis amb edificis molt simples, i que es plantegen projectes de curta volada, a darreries del segle XIX i començaments del segle XX, volaven per cel de Catalunya les ‘àligues’, i en l’actualitat cal mirar on poses els peus, perquè vivim entre ‘gallines de corral’.

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SAINTE-CROIX D’OLÒ, L’´EGLISE PROFANÉE

Retratava al Josep Olivé Escarré – per motius bàsicament de seguretat -davant d’aquesta església d'una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre de l'absis hi havia una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya, sense campana.

Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.

L’any 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
Segons dades de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512.

La ‘nova’ església parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, que s’alçava entre els anys 1629-39, va fer que la santa Creu anés veient cada cop més reduïda la seva importància.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, fou profanada i quedà sense culte. El temps i l’abandó l’han convertir en un edifici que amenaça ruïna.

El màxim de població al terme extens d’Oló es donava en el cens de 1857 amb 1.320 habitants, que eren només 1.094 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja ), i 1.089 a en el cens posterior al segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ), i 1.060 habitants al tancament de l’any 2013, a la plana de Sant Joan D’Oló s’estima que hi viu al voltant d’un 5 % de la població.

Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d , defensa un possible origen àrab, del prefix ‘ al’, ( superior , de dalt ) , en que s’afegiria el sufix augmentatiu llatí – one - altres però defensen que procedeix potser del llatí ‘Aulōne’ , derivat del nom personal Aulus.

Oló, tant Santa Maria, com Sant Joan, s’alçaren per damunt de l’esvoranc terrorífic del barranc, comparable únicament amb el que dins del mateix terme provocava la riera Gavarresa.

En tot cas amics lectors, us deixem el ‘dret a decidir’ , perquè tots, nosaltres i vosaltres, som de ‘casa bona’.

CENTRE RECREATIU. SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS. BAGES

No disposa Santa Maria d'Oló d’un Catàleg de patrimoni en línea, i desconeixem qui va aixecar aquest edifici de planta rectangular i allargassada, absolutament simètric, amb la façana centrada per un gran portal rectangular que queda relligat amb un finestral semicircular al damunt.

A banda i banda, dues estretes finestres geminades relligades amb ornamentació, igual que anterior de totxo, es troben coronades per una obertura amb forma d'ull de bou al seu damunt.

L'edifici queda coronat per un pinyó imitant un frontó en forma encastellada, rematat amb 4 boles, que tapa el frontis de la teulada. Destaca la simplicitat estructural de l'edifici i la delicadesa decorativa basada simplement amb línies de totxo arrenglerades que enquadren les diferents parts de l'edifici.

Tampoc en saben res a :
http://www.cedinsa.net/es/etapa.php?idEtapa=100&idRuta=22

Hores d’ara tothom té coll avall - i no ens cansarem de repetir-ho - que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PANTÉO 21 DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Trobava a faltar una fitxa informativa a cada un dels panteons i/o hipogeus del Cementiri de Vilafranca, a la comarca del Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els aborígens anomenem Catalunya.

Entenc que l’actual situació de ruïna provocada per l’estultícia i la corrupció de les elits `politiques, que ha provocat haver de generalitzar la desatenció sanitària i social als més febles, la desnutrició creixent dels infants – almenys a Catalunya – la reducció de sou dels treballadors públics i privats,... – PERÒ EN CAP CAS LA RETALLADA I/O REDUCCIÓ DE PRIVILEGIS DE LES CLASSES ALTEES - , no és possiblement la millor per demanar una despesa d’aquest caire.

No sabia veure cap dada del panteó assenyalat amb el número 21 a : http://turisme.vilafranca.cat/doc/doc_43386632_1.pdf n , tampoc el trobava a : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08305

Hores d’ara però, tothom té coll avall que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, al Cementiri de Lloret, a la Costa Brava, a la Comarca de la Selva – on ja tenen les fitxes a cada panteó i/o hipogeu - m’explicaven que no va caldre demanar cap préstec ‘especial’.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/01/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/panteo-costa-i-macia-lloret-de-marcosta.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/hipogeu-casanovas-i-terrats-lloret-de.html

ERMITA ‘TRENTINA’ DE SANT ROC. SANT ANIOL DE FINESTRES, LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalías , publicava una fotografia d’aquesta ermita de Sant Roc, que apareix esmentada l'any 1447 com a parròquia de la Barroca, i que està situada al cim d'una cinglera en el punt de confluència de les comarques de la Garrotxa, el Gironès i las Selva.

Es un petit edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés, a ponent, és d'arc de mig punt, adovellada. El parament és de pedra sense desbastar unida amb morter, sense formar filades, això ens fa pensar – malgrat l’absència de dades documentals – que devia refer-se en algun moment del segles XVII / XVIII, moment en que es l’església donava prioritt a la funció per davant de la forma.

http://www.llemena.com/content/les-tres-ermites-de-la-barroca-sant-andremoss%C3%A8n%20J.%20Pujol%C3%A0su-sta-elena-i-sant-roc

Algunes fonts - erròniament - la situen al terme d’Amer

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'ELENA, SANT ANIOL DE FINESTRES, LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalías , publicava una fotografia d’aquest santuari conegut també amb el nom de Santa Maria de Sobreroca, d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors.

Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant. La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada.

El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dóna llum a l'interior.

Fins l'any 1936 s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres d'alçada, la verge entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.

Les primeres notícies històriques de Santa Maria d'Elena es remunten al testament fet l'any 1212 per Arnau del Torn, el qual llega 5 sous a "Sancte Marie de Suprarrocha". L'any 1391 serà esmentat en el testament d'Hug, baró de Santa Pau com a "Santa Maria o capella de Sobreroca"

Situat al puig d'Elena (565 m), a l’oest de Sant Andreu, el santuari de Santa Maria pertany a la mateixa parròquia de Sant Andreu de la Barroca. S'hi arriba per un trencant que trobem a mig camí de Sant Andreu.

Se sap que, a finals del segle XIX hi havia viscut un ermità, segurament a les estructures avui en runes que hi ha al costat de l'església.

L'ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d'Elena, és un edifici romànic del segle XIII Consta d'una sola nau, senzilla, un absis semicircular, malmès pels terratrèmols del segle XV, un campanar d'espadanya i un porxo. De l'edifici romànic original en resten bona part de l'absis i alguns vestigis de les parets. El teulat és de teula àrab a dues vessants. De la façana romànica hi destaquen la porta, adovellada de mig punt, (amb seients interiors a banda i banda) que es clou amb campanar d’espadanya de doble obertura. Veritablement és una construcció discreta i actualment és la que es troba més cuidada.

A l'interior, i rere l'altar, al presbiteri, es mostra la imatge de la Mare de Déu, emmarcada per unes pintures murals dibuixades i pintades originalment per mossèn J. Pujolàs ( ens agradarà rebre a l’emal coneixercatalunya@gmail.com dades del lloc i data de naixements i traspàs d’aquest prevere ) l'any 1946. Amb el pas dels anys, les pintures eren malmeses, així que, voluntaris i amics del Santuari, la referen (que no restauraren) i repintaren de nou al 2011

La devoció a la Verge de Lena és per a la protecció dels habitants de Sobre Roca i de totes les Valls que l'envolten. S'hi celebra l'aplec la segona Pasqua o Pentecosta.

http://www.llemena.com/content/les-tres-ermites-de-la-barroca-sant-andreu-sta-elena-i-sant-roc

Algunes fonts - erròniament - el situen al terme d’Amer

FONT DE LA BONAIGUA. BELLATERRA. CERDANYOLA DEL VALLÈS

L’Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), és l’autor d’aquesta humil infraestructura pública, que s’alçava quan arribava fins aquí el ressò de les teories del Vilfredo Federico Damaso Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Ginebra, 19 de agost de 1923), i les ‘elits estultes i corruptes’ que constituïen ja la pitjor rèmora pel progrés, obtenien amb el feixisme les eines ‘ ideològiques’ per imposar-se de forma irreversible al REINO DE ESPAÑA.

El Principi de Pareto 80/20, i la seva ‘descripció de les classes :

Alta
Mitja alta
Mitja mitja
Mitja baixa
Baixa


Es deixava – conscientment fora - per la part superior als "RICS DEL CAGAR" la gallina de dalt, sempre caga a la de baix (Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors).

I algunes subdivisions més que podeu imaginar-vos.

Per sota de les classes baixes, hi ha una munió de subclasses, que s’acabaven aleshores amb els ‘Pobres de solemnitat’, que eren els que així figuraven en els Registres de les Administracions Públiques ( calia acreditar-ho amb informes de ’l’Alcalde de Barri’, del ‘Rector de la parròquia’,.... el ‘títol’ donava accés a la ‘caritat pública’ i a la ‘caritat religiosa’.

Avui des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA s’està fent una política que deixa als ‘pobres’ sense justícia, sense sanitat , sense educació, sense sostre, ...

Us deixo un enllaços interessants.

http://cac.drac.com/200509/20050920.html
http://bellaterra.cat/2011/01/31/parc-de-la-font-de-la-bonaigua-de-bellaterra-cerdanyola-del-valles/
http://www.totbellaterra.com/numero35.pdf
http://www.cerdanyola.cat/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_16525_1.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PANTEÓ DE JOSEP BALAGUER MARTÍ I FAMILÍA. CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

No hi ha cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, ni lògicament de l’autor de l’escultura de l’àngel sedent amb una trompeta a les mans que reposa sobre la falda, que singularitza aquest monument funerari compost d'una base de planta rectangular i d'un cos superior acabat amb coronament de cornisa amb antefixes als escaires.

Una petita reixa de ferro forjat envolta la composició.

Feia una mica de recerca, i trobava que en la data que es produïa el traspàs de Josep Balaguer Martí, el cens de Vilafranca era 8.586 habitants. Costa de creure que NINGÚ s’adonés que s’aixecava aquest panteó, i menys encara si son certes les dades que veure en aquests enllaços :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/10/15/pagina-13/33302868/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20%20Balaguer%20%20Mart%C3%AD
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/10/15/pagina-15/33302950/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20%20Balaguer%20%20Mart%C3%AD

Deduïa , m’agradarà però, rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , que el ‘ el Maset’ era el dit Mas Balaguer, una construcció del 1865 data que apareix a la façana de l'edifici, i que actualment és la seu de l’empresa Torres a Pacs del PENEDÈS.

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

NOTRE-DAME DE GUISSONA. LA SEGARRA. LLIEDA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalias retratava magistralment l’edifici de l’església parroquial de Santa Maria de Guissona, bastit al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marian Enric i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800, incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda la façana de la Universitat de Cervera.

La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corínties i damunt un entaulament, en el qual s'obra una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. Aquesta estructura es mostra a manera de retaule amb aires molt barrocs. El coronament de l'edifici es resol amb una cornisa curvilínia més elevada a la nau central i que decau en els extrems.

L'espai interior és de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunetes, sustentades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer.

Al presbiteri hi ha en una fornícula la imatge de la Verge Maria, a la qual està dedicada l'església. En els murs laterals s'obren tres capelles molt fondes per banda, com per exemple la Capella dedicada a la Verge del Claustre, patrona de Guissona o la de Sant Plàcid. En el mur de migjorn la segona capella està tapiada i s'hi ubicaria el campanar. El campanar, que fou construït en 1688, és una torre quadrangular de grans dimensions, aixecada a base de grans carreus de pedra. Consta de tres cossos verticals que estan delimitats per línies d'imposta. Al segon cos de la torre hi ha instal•lat el rellotge i al tercer quatre finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi podem veure un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment. Tota la construcció ha estat aixecada amb grans carreus de pedra regular i l'interior està arrebossat i pintat amb color salmó. A la façana posterior de l'església hi ha una figura femenina de pedra d'estil romànic. La figura presenta una forma hieràtica i rígida, està dempeus i amb les mans plegades. Sembla procedir d'un antic sarcòfag ja que té sota el cap un coixí i porta una vestimenta religiosa. Als peus, hi consta un relleu amb dos caps de lleó o algunes petites figures molt erosionades. Al mur lateral de l'església hi ha un alt relleu que representa l'escena de l'anunciació a la Verge; es veu en un costat a l’àngel i a l'altre la verge separats per un gerro amb unes flors que es troba al centre. Als costats, hi apareixen les figures de dos Sants en fornícules llaurades a la pedra. Aquest conjunt sembla haver estat adossat al mur procedent d'algun sarcòfag o retaule.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARGARIDA DE FONTARNAU / SANTA CECILIA DEL PLA DELA CARRERA. SENTFORES. VIC. OSONA.

L’amic Xavier Burcet Darde retratava la dita Capella de Santa Margarita de Fontarnau, coneguda abans com de Santa Cecília del pla de la Carrera, de la que consten notícies des de l’any 1150, era sufragània de la parròquia de Sant Martí de Sentfores, avui desbastada; això alhora que constitueix una de les ‘ grans vergonyes’ per a la nostra nació, és la mostra palesa del que es pot esperar de la MARCA ESPAÑA en el terreny cultural.

Actualment es conserva poc l'antiga estructura romànica, ja que fou reformada al segle XVIII, a costes dels Fontarnau l'any 1799, tal i com indica el portal de la sagristia.

La descripció tècnica ens diu ; edifici religiós dedicat a Santa Margarida. És de planta de nau única, coberta a dues vessants i amb un petit campanaret d'espadanya a la part de la façana. No te absis. Al mur lateral esquerre sobresurt un cos que pertany a la capella lateral. La façana està orientada a ponent, té el portal adovellat i al damunt un òcul. Està construïda amb lleves de pedra i els elements de ressalt són de pedra picada. L'interior està cobert amb volta de creueria i a la part de l'altar hi ha un retaule dedicat a Santa Margarita. L'estat de conservació és bo.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), és l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.

Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.

Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con

CASA AGUSTI BRICALL. MONTFLORIT. CERDANYOLA DEL VALLÈS.

El Lluis i l’ Isidre Riera Modolell, a la II dècada del segle XX endegaven la urbanització de Montflorit; el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera y Orbaneja ) havia introduït una classificació en funció de la renta disponible :

Classes altes
Classes mitges altes
Classes mitges mitges
Classes mitges baixes
Classes baixes

Aquestes promocions tenien com a destinatàries les classes mitges altes ( bàsicament professions lliberals, i alt càrrecs d’empreses i/o de l’Administració Pública ) i les classes mitges mitges, amb ‘projecció real de millora’, ( professionals joves, i càrrecs d’empreses i/o de l’Administració Pública ); amb dades d’avui foren aquelles persones amb rendes iguals i/o superiors a 30.000 € /any

La II República no va trencar aquest esquema, més enllà de la reivindicació de ‘ la caseta i l’hortet’ de l’avi Macià.

Ho faria dissortadament el II feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), que generalitzaria les urbanitzacions per arreu, això ha acabat provocant el col•lapse de les finances de les Administracions locals, i l’empobriment irreversible de la ciutadania i del medi natural. La ‘Democraciola’ – coneguda també com III feixisme – insistiria en la mateixa linia.

L’arquitecte Carlos Martínez Sánchez, del que ens agradara tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data i lloc de naixement i traspàs, rebia l’encàrrec de l’Agusti Bricall - ens agradarà tenir noticia almenys del cognom matern a l’email coneixercatalunya@gmail.com ja que l’any 1928 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera y Orbaneja ) ja era d’ús habitual - , d’aixecar aquest aïllat, situat a la cantonada amb el carrer Jacint Verdaguer, elevat respecte del nivell del carrer i envoltat de jardí. Presenta una planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i coberta de teula a dos vessants. L'accés principal a la casa es realitza a través d'un porxo amb pilar angular i incorporat al volum de l'edifici. Els arcs de les finestres són carpanells. Són molt remarcables els esgrafiats noucentistes, de tema floral. A la part posterior de l'edifici hi ha un cos sobresortint, de planta baixa i terrassa a nivell del primer pis.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q5-62.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PANTEÓ DE L’ANTONI JANÉ FORMOSA. VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Josepa Pascual i Formosa, esposa de l’Antoni Jané Formosa , el 27 de febrer de 1923, va encarregar la capella funerària al contractista picapedrer Manuel Güell Rovirosa, realitzada pel constructor vilafranquí Ramon Gelida sota la direcció de l’arquitecte Santiago Güell i Grau ( Vilafranca del Penedès, 1 de febrer de 1869 + 31 de desembre de 1955), que considerava aquest panteó com la seva obra mestra.http://www.iepenedesencs.org/delpenedes/DelPenedes25.pdf

Es tracta d’una capella construïda en estil neogòtic, de planta quadrangular, amb un absis poligonal; aplega tots els aspectes del gòtic arquitectònic: pinacles, contraforts, rosetó, arcs i tota mena de detalls, entre els quals destaquen els d’ornamentació vegetal i animal, a més d’un timpà esculpit amb el tema de la resurrecció.

A l’interior hi ha capitells de decoració floral i relleus amb temes religiosos, un altar, un sant Crist i àngels i un arc triomfal apuntat i esgrafiats.

La descripció tècnica ens diu ; panteó de planta quadrada amb contraforts als angles i un absis posterior de cinc trams. Hi ha un sarcòfag a l'exterior dels dos laterals. El cimbori és octogonal amb finestres ogivals, acabat interiorment en cúpula i externament amb pinacles i creu.

A la façana principal, hi trobem la porta d'accés adintellada, al damunt hi ha una arquivolta apuntada amb timpà on s'hi representa, en relleu, el tema de l'ascensió de Crist. Al seu damunt s'hi observa una rosassa esculpida amb la imatge del Pare etern.

Hom pensa que ens manquen dades pel que fa a l’autoria d’aquest panteó, en el que l’escultura té una paper molt rellevant, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. BELLATERRA.

Demanarem dades de l’església parroquial de La Santa Creu de Bellaterra a : santacreu311@bisbatdeterrassa.org , també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (ARXIU GAVÍN )

No disposa Cerdanyola del Vallès d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no trobava cap informació d’aquesta església , que es va començar a construir pels volts dels anys 1934-1935 ; ens agradarà saber qui va ser l’autor del projecte tècnic d’aquelles obres que es van aturar en el dies ‘foscos’ 1936.39.

Amb la Pax Franquista es van reprendre les obres, que es donaven per acabades amb un petit edifici.

Posteriorment - ens agradarà saber qui va ser l’autor del projecte tècnic d’aquelles obres d’ampliació i/o reforma - es va engrandir afegint les capelles laterals, el porxo i el jardí.

A : file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/205170-281106-1-PB.pdf trobava ;

L'església de la Santa Creu va ser projectada l’any 1934 per l'arquitecte Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938Andreu Audet.El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936), va estar present en la col•locació i subsegüent benedicció de la primera pedra.

Es tracta d'un edifici d'estil grec ortodox o bizantí. Els murs combinen L’arrebossat amb les cornises de maó en forma de dents de serra o denticles. La façana és presidida per un campanar quadrangular a L’angle dret.

S'accedeix al temple per un porxo o nàrtex amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes.

L'interior esta cobert amb voltes de creueria. El cor esta situat als peus deI edifici i compta amb dues capelles laterals, a banda i banda.

L'absis és semicircular i esta decorat amb les pintures al fresc del pintor sabadellenc Fidel Trias Pagès (Sabadell 1918-1971) -seguidor de la pintura mural d'Antoni Vila Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) -, fetes uns quants anys desprès de la mal dita Guerra Civil.

El disseny original d'Audet no preveia el campanar ni els espais laterals.

Va ser ampliat l’any 1958 per l’Emili Sala Pibernat ( 1903 + l'Ametlla del Vallès, 11 d'octubre de 1990 )
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/10/12/pagina-24/33460369/pdf.html?search=Emilio%20Sala%20Pibernat
I encara l’any 1966 es feien reformes – ens agradarà rebre informació del tècnic responsable a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) que van donar la ‘puntilla’ al projecte inicial de l’Andreu Audet i Puig.

Sabem també, que Fidel Trias i Pagès ( Sabadell, 18 de novembre de 1918 - 27 de gener 1970 ), un dels últims exponents de la pintura religiosa catalana del segle XX, fou el pintor muralista de la Capella de la Santa Creu de Bellaterra (1958).

Hores d’ara tothom té coll avall que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE SE‘N HA FET DEL JARDÍN TROPICAL’ DE CERDANYOLA DEL VALLÈS ?

A la confluència dels carrers de Torras i Bages, 5 /Carrer de la Misericòrdia / Carrer Marededéu del Pilar, hi ha un edifici modernista, que acollia als anys 1980 – dins ja de la ‘Democraciola’ – un prostíbul conegut com ‘El Jardín Tropical’.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q5-61.pdf
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6005

http://www.youtube.com/watch?v=BxkRUrybQhI

Ens agradarà tenir noticia d’aquest ‘equipament ‘ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré a les escales d’aquest magnífic edifici de planta de creu llatina, d'una nau coberta amb volta apuntada i capçada per un absis rectangular i transsepte.

La façana conserva el portal romànic de mig punt, d'arc de mig punt, a la banda interior els brancals presenten decoració estriada que continua a l'arc que suporta. Seguidament hi ha dues columnes llises amb capitells figurats amb una arquivolta de secció circular del mateix gruix que les columnes, amb ornamentació en entreteixits. L'arquivolta exterior és d'aresta bisellada. Al capitell de l'esquerra es representa un mascaró entre fulles d'acant i, en el capitell de la dreta, es representa a la Verge damunt un coixí entre dos àngels. Probablement és l'escena de l'assumpció. Culmina la façana un campanar d'espadanya de quatre obertures, refet el 1762.

No teníem ocasió d’accedir a l’interior, que podeu veure però a : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=LLerona

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT FELIX DE CANOVELLES. L’ESGLÉSIA CAPTIVA

Retratava – una vegada més – aquesta joia del primer romànic, edificada probablement als segles XI o XII, o feia des de dalt de tanca – que encara no està electrificada, i des d’on s’observa l’absis circular amb una finestra esqueixada i arcs llombards sota la cornisa.

Hi havia hagut dues absidioles semicirculars que sobresortien de la paret de l'edifici, la paret Nord desaparegué vers l’any 1500, i la de paret sud és de construcció recent, i amb una tècnica – si m’ho permeteu dir . molt Walt Disney.

No retratava en aquesta ocasió la façana principal, a l'oest, que té sobreposada una portalada romànica del segle XIII.

Està emmarcada a cada angle per dues columnes de fust molt prim coronades per capitells simples derivats del corinti que se superposen. Tot aquest cos que flanqueja la portada està decorat amb motius de pedra enfonsada. Està formada per tres arquivoltes que descansen sobre dos frisos ornamentals am decoració d'escacat, per acabar en dos ressalts i una columna al centre. Els ressalts exteriors tenen cada un una fina columna adossada, coronada amb un capitell amb representacions de dos ocells enfrontats i al centre un altre de front amb un cap humà. L'arquivolta exterior és decorada amb una banda en ziga-zaga esculpida que trobem també als pilars que sostenen aquesta arquivolta i a les columnes angulars de la façana. Les columnes que sustenten l'arquivolta intermèdia tenen el fust estriat i són coronades per un capitell corinti en què e segon registre de fulles d'acant ha estat substituït per una sèrie d'animals entrellaçats entre els quals apareix a l'angle un cap humà. Damunt la portada hi ha un finestral geminat am la columna central de capitell amb decoració geomètrica.

Tampoc òbviament l’ interior, amb la coberta de volta de canó apuntat (segles XII o XIII) , una nau molt llarga , algunes obertures tapiades , i un nínxol que es correspon amb el sud.

L'absis és circular, amb volta de mitja taronja construïda amb palets. El cor és d'arc rebaixat i d'aresta viva. La balustrada és de fusta amb columnes senzilles. El material emprat és carreu petit.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-felix-o-feliu-de-canovelles.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/historia-de-canovelles-la-mare-de-deu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/patrimoni-indocumentat-de-canovelles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/edifici-de-lajuntament-de-canovelles.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CANOVELLES

Hi ha un acord general en el fet que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Retratava des de la façana quasi de l’Ajuntament de Canovelles, aquest singular edifici del que no en sabia veure el nom, i del que no trobava cap dada, ja que no disposa Canovelles d’un Catàleg de Patrimoni en línia; sembla que fins es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE CANOVELLES

El topònim és derivat diminutiu de Cànoves ( cases noves ), Canovelles ( cases novelles ), en el cens de 1950 el nombre de veïns era de 631, el franquisme faria augmentar la població fins 12.093 del cens de 1981, i la ‘Democraciola’, que ens ha submergit en la misèria econòmica, tancava l’exercici 2013 amb 16 009 habitants.

No disposa Canovelles d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i fins es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

http://www.canovelles.cat/ajuntament/consistori

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Des de la ‘Terra de la Fantasia Heràldica ‘ , s’acordava recórrer a la formula dels ‘escuts parlants’.

http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4431/05167139.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

EL ‘DESCONSOL’ DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

Escollíem un dia plujós i rúfol el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, per fer la nostra visita al Cementiri Municipal de Granollers, el Josep em cobria amb un paraigües mentre retratava l’excel•lent treball tècnic de l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (1901-1966), i artístic de l’escultor Frederic Marès Deulovol (Portbou, Gerona; 18 de setembre de 1893 – Barcelona; 16 d’agost de 1991 ), ambdós autors d’aquest hipogeu, que acull les despulles d’un dels fills predilectes de Granollers ;

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/11/17/pagina-19/33159053/pdf.html?search=Juan%20Parera%20Casanovas

I, destacat empresari

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/11/17/pagina-4/33114664/pdf.html?search=Juan%20Parera%20Casanovas
http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/Arte_Belleza/Exposicion/Seccion4/Obra19.html?origen=galeria

El Cementiri de Granollers té les condicions artístiques i àdhuc ambientals, que es demanden des de la Ruta Europea de Cementiris.

LA ‘VICTÒRIA’ DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS.

Vicente Navarro Romero ( València , 1888 - Barcelona , 1979 ), va ser l’autor d’ aquesta ‘ Victòria immòbil ‘  que  s’exhibeix en el estat en que quedava desprès de l’enderroc del monument situat al centre de la Plaça de la Corona, que Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937 ) aleshores arquitecte municipal, havia planificat.

L’excusa dels morts a la Guerra del Rif ( 1921-9126), va servir per crear-la,  i la sedició dels feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA -  amb la complicitat de la Jerarquia Eclesiàstica, amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)-   en va provocar la quasi destrucció.

Que s’ha de fer avui amb aquesta ‘Victoria’ que eleva els ulls al cel en demanda de pietat per als  maltractats ciutadans de Catalunya, mancats d’atenció social i  sanitària, de justícia, de respecte a la seva llengua, a la seva cultura, als seus drets civils i politics,....  ?.

Em semblava sentir-li demanar en veu baixa, quasi pregant;

Mariano, per compassió

presenta la dimissió.

Ho reiterava en  llengua gallega ;

Mariano, compaixón

Dimisión

I, finalment en llengua castellana ;

Mariano, por compasión

presenta la dimisión

Potser només era el vent, però des del fons del cor m’afegia a aquest prec a l’ Altíssim. 

POSEM QUE PARLO DEL CEMENTIRI DE GRANOLLERS

Les dades de la fitxa E-06 son – si més no desconcertants – l’any 1894 – un desconegut , alçava el Cementiri Municipal; val a dir que tenim els precedents dels ‘ponts del diable’, però no he vist en cap altre lloc , un cas com aquest d’aixecar un fossar.

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=208691&fromPage=load

http://estela.bibliofm.com/video/c/local/import/9nou/9nou20041101_003.pdf

Aconsellaríem – de bon rotllo – revisar qui exercia en aquelles dates el càrrec d’arquitecte municipal, que serà amb força possibilitats l’autor del projecte. Ah!, i corregir la fitxa E-06, clar.

Es mereix el Cementiri Municipal de Granollers, per la seva altíssima qualitat estètica, formar part de la ‘Ruta Europea’, com jo fan ja els de Terrassa, Sabadell, Lloret de Mar, Barcelona,....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA DEL ‘ CATALÀ QUE VA TORNAR DE CUBA’ . L’AMETLLA DEL VALLÈS

M’aturava per retratar el ‘Manso Pagès Nou’ , al terme de l’Ametlla del Vallès, a la Província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius denominem Catalunya, us deixo els enllaços perquè allò del ‘català que va tornar de Cuba’ com a tota informació del Promotor és de llibre, i possiblement va mereix en el seu moment el premi ‘ Destralers de Catalunya’ del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL.
http://www.ametlla.org/arxiu_historic/imagenes/fitxes%20masies/Can%20Pages%20Nou.pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=5000090#

Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte de la reforma de principis del segle XX , no cal insistir que això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA, oi ?.

Estem dins del ‘territori Raspall’ , i no es pot excloure que sigui Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), autor a l’Ametlla entre altres de :

1908 . Can Millet

1910. Escoles i Ajuntament

Tampoc de la darrera reforma que es duia a terme entre els anys 2000 i 2004, hi ha cap dada de l’arquitecte responsable.

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor. http://www.ametlla.cat/index.php?menu=423

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Agafàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Verges, el trencall que per una pista asfaltada ens portarà fins al conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, que tenen el seu origen al segle XVII, en que s’edificava sobre les restes del Mas Cadira, essent inaugurant el 8.9.1681 (a l'interior del temple hi ha pedres de l'antiga construcció on figuren inscripcions amb les dates del 1679 i 1686), per delegació del bisbe de Girona, Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), pel mateix promotor mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 )

Al segle XIX el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’any 1887 les obres del nou temple eren enllestides, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria.

L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - ídem, 1978) va projectar l'altar major, que va tornar a ser malmès en el període 1936-39, com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA amb la vil col•laboració de la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , 3 d'octubre de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 de setembre de 1943 ).

L’any 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com - . És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

El Santuari està situat a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana. Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular.

Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dóna accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerra de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor.

La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl•lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada. Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.

Descansa aquí, en companyia de la Marededéu de la Salut, com ell ho vaig deixar escrit, mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 ).

Desitjant fer algun petit servei a la sua gloriosíssima María Santísima tinguí molt temps en lo cor y pensament, de fer fabricar, en este puesto, ¡unt a esta font, ques deya y se diu, font del mas Cadira del bach de Codo, una Capella y Caseta a Honra y gloria de María ; pere que fos alabat y servit en ella Déu omnipotent y servida, alabada, glorificada y visitada la sua SSma. y Senyora María SSma.

.amb intenció de venir fer habitado, en dita Casa, ab alguna altra persona; per estar retírat y fugir lo tráfic y bullid del món: : y pera servir en dita Capella perpetuament de Maria Santissima, en dit puesto, donat-li titol i nom de la Salut; pera que pogiues alcanz ar en ella la salut de la mia ánima y peraqué també molts al tres la alcanzassen per les sues.

EDIFICI DE LA FUNDACIÓ SANTA TERESA. SANTA OLIVA. EL PENEDES JUSSÀ

Rebia un e.mail de l’Àngels Santacana Figuerola, de la Coordinació de museus del Vendrell, en el que en relació a l’edifici modernista de la Fundació Santa Teresa a l’Avinguda de Santa Oliva, nº 20-22, 43700, em deia :

Inaugurada al juny de 1906, la propietat està situada a l’Avinguda de Santa Oliva, una part de les terres pertanyen al terme municipal del Vendrell i la resta amb l’edifici, al de Santa Oliva, la finca era propietat de Miquel Puig i Amat, la finca tenia una casa per al masover , i un llac amb un moli de vent i motor mogut per electricitat. Hi havia un magnífic jardí i a les terres s’hi cultivaven avellanes, oliveres i horta.

El colombià Rafael Larraniaga Zambrano, arribat des de Xile als inicis del segle XX, va adquirir la torre Puig, i la va fer reformar – per algun mestre i/o arquitecte que desconeixem hores d’ara - en estil modernista, així son de la seva època la casa principal, amb torratxa, i algunes de les construccions annexes, com un magatzem coronat amb un original 1920.

http://www.semana.com/nacion/articulo/la-otra-guerra-del-amazonas/25126-3

http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/pad/pad4a.htm

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/31/pagina-3/33137239/pdf.html?search=%20Rafael%20Larraniaga%20Zambrano

L’any 1960 va ser adquirida pel vendrellenc Lauro Sumoy.

Actualment és la seu de la Fundació Santa Teresa que ha restaurat l’edifici.

La descripció tècnica ens diu ; casal modernista de dues plantes amb jardí, on destaca la façana decorada amb carreus picats, motius vegetals i rajoles de color verd. Els baixos presenten una portalada d'arc escarser i una finestra lateral amb una reixa còncava. La planta noble té una gran balconada convexa, on la porta balconera presenta una forma el•líptica dividida, mitjançant pilastres, en quatre obertures. A cada costat del balcó hi ha dues grans finestres d'arc escarser. El rematat de l'edifici és de forma corba i al mig té dues pilastres adossades que contenen un contra relleu amb les quatre barres, i damunt d'aquest una guarnició. Cal ressaltar la torre de forma quadrada de la part del darrera, envoltada de quatre pilastres amb pinacles de color verd, i una teulada de quatre vessants i finestres d'arc escarser.

Situada doncs al terme de Santa Oliva, demanarem a l’ajuntament aj.santaoliva@altanet.org les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, i també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), dades i fins imatges de la Capella de la casa.

La nostra gratitud a l’Àngels Santacana Figuerola, de la Coordinació de museus del Vendrell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Isabel Cubero Lavado, Benemèrita Alcaldessa de Santa Oliva , en relació a la petició que fèiem, ens fa arribar un email en el que ens diu : ‘us informo que no us podem facilitar aquesta informació segons la Llei Orgànica 5/1999 de Protecció de les dades de caràcter personal’.