domingo, 30 de noviembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE PESCADOR. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, visitava l’any 1912 Sant Pere Pescador, i retratava la façana i l’interior de la seva església parroquial.



Contemplava ara, l’any 2014, les fotografies que havien fet el ‘ dream team’ Salas & Móra , d’aquest temple situat dins del nucli urbà , a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila homònima, de la comarca de l’Empordà sobirà.



La descripció tècnica ens diu que L'antiga església de Sant Pere Pescador era romànica (segles XII-XIII) i ocupava el mateix emplaçament que l'actual, que fou construïda durant el segle XVIII. D'aquest temple primitiu encara es conserven restes als fonaments de la banda de tramuntana de l'església actual. La llicència per construir la nova església fou concedida el 20 de novembre de 1682 pel bisbe de la diòcesi Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), al Consell General de la Universitat. Els cònsols i prohoms de la Universitat de Sant Pere signaren amb Antoni Riera, Francesc Pujol i Narcís Turró, escultor i mestres de cases respectivament per l'adjudicació de les obres que començaren vers nadal d'aquell any, previ enderrocament del temple romànic. El supervisor de les obres fou el rector de la parròquia mossèn Josep Feliu Batlle. Segons la documentació contractual els material que s'havien de emprar havien de provenir de les pedreres de Vilamacolum. Les obres s'allargaren durant set anys i tingueren un cost de 7200 lliures barceloneses, pagament que s'abona als constructors durant vuit anys a raó de 900 lliures anuals, diners procedents del vintè de l'heretat d'en Serra, que afectava les collites d'ordi, mills, blat, canyes, civada, alls i cànem. Cal esmentar, com a curiositat que els mestres d'obra obtingueren facilitats per part del Consell, proporcionant una casa gratuïta prop de l'església i altres serveis i avantatges, com ara el permís per desembarcar vi sense pagar cap dret. Posteriorment, vers l'any 1823 fou restaurada per Àngel Sellares.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República Española , l'església, com molts altres temples, fou saquejada i cremada, destruint tot l'arxiu parroquial, els ornaments religiosos, els mobles, l'orgue i tres retaules barrocs. De la mateixa manera es destruí el campanar, emprant les campanes per convertir-les en material de guerra.

Entre els anys 1989 i 1992, donat el mal estat de l'església, i la quantitat d'esquerdes que hi havia provocava cada vegada més filtracions, es va decidir endegar un projecte de rehabilitació. Gràcies a la participació i la col•laboració de l'Ajuntament de Sant Pere Pescador, el Bisbat de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va atorgar l'obra a l'empresa constructora de Figueres JACAS S.L, que sota la supervisió de l'arquitecte Luís Bayona i Prats, juntament amb els arquitectes tècnics Josep Simon i Motjé i Elisa Llenas i Torrent, varen desenvolupar tot un seguit d'actuacions per la preservació d'aquest bé. Entre aquestes, hom pot destacar, la substitució del cabirons de fusta per bigues de formigó armat i solera d'encadellat ceràmic per reparar l'estructura de l'edifici. També es va utilitzar formigó armat per poder lligar la coberta i cosir les arcades de totxo i les voltes de rajol, de tal manera que treballessin conjuntament els arcs antics i els nous. Igualment es va actuar sobre la coberta, col•locant teula àrab tot aprofitant les teules velles però posant-ne de noves a les canaleres i també refent la coberta del campanar i els arcs de pedra que sustenten la campana més alta. Pel que respecta a la façana exterior, es varen canviar les pedres més deteriorades i es va posar a lloc la llinda del portal d'entrada. Per últim es va pintar l'interior de la nau central, es restauraren les pintures de les capelles laterals i s'instal•là una nova il•luminació.

Les imatges que veia per la xarxa no tenen cap semblança amb les que feia el Josep Salvany Blanch.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

sábado, 29 de noviembre de 2014

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Havíem tancat – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de Sabadell, i de Castellar del Vallès, decidíem, fer el mateix a Palau-Solità i Plegamans ; podreu veure’ls clicant damunt del nom :

Església parroquial de Santa Maria de Palau-solità

Església parroquial de Sant Genís de Plegamans


Capella de Sant Genís


Capella de la Mare de Déu del Cami, a Can Duran.

Capella de Santa Magdalena


Segur que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D'ERILL LA VALL. VALL DE BOÍ. RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Centre del Romànic de la Vall de Boí, publicava una fotografià de Santa Eulàlia d'Erill-la-vall, la descripció tècnica en relació a aquesta ésglésia ens diu que és un edifici d'una sola nau amb entrada lateral. Originalment acabava en un sol absis semicircular. Posteriorment, s'hi obriren dues absidioles contraposades al costat de la capçalera que formen un petit creuer. Disposa d'una teulada de fusta a dues vessants. També és posterior el pòrtic lateral que precedeix l'entrada, format per quatre arcs de mig punt sobre columnes. Adossat al mateix mur septentrional s'aixeca l'esvelt campanar, que segueix l'estructura i el caràcter de tots els de la vall. És un magnífic exemplar d'arquitectura llombarda, organitzat en sis pisos indicats per les arcuacions cegues que emmarquen els paraments on s'obren les finestres geminades. La riquesa de l'aspecte exterior del costat nord contrasta amb la simplicitat de la resta de la construcció. El 1994 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de la restauració i consolidació integral de l'edifici.


Forma part dels Monuments que foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

LLOCS DE CULTE CATÒLICS A CASTELLAR DEL VALLÈS

Havíem tancat – sempre de forma provisional – la relació de llocs de culte de Sabadell, i decidíem, també fer el mateix a Castellar del Vallès; podreu veure’ls clicant damunt del nom :

Església parroquial de Sant Esteve

Església parroquial de Sant Feliu del Racó

Església ‘vella’ de Sant Esteve

Capella de la Mare de Déu de Montserrat

Ermita de la Mare de Déu de les Arenes

Ermita de Santa Maria del Puig de la Creu

Ermita de Sant Pere d’Ullastre

Capella de Santa Bàrbara del Castell

Capella de Sant Antoni de Pàdua a Cadafalch

Capella de Sant Josep. Carrer Mestre Ros, 4

Capella oratori de Sant Josep. Palau Tolrà. Avui fa funcions de sala de reunions.

Capella de Sant Martí


Al inventari d’església del Vallès Occidental de Josep Maria Gavin, que es publicava al setembre de 1989 es fa esment de :

Capella de l’Escola Pública Sant Esteve
Capella de la Mare de Déu del Roser, Germanes Dominiques de l’Anunciata.
Capella de Santa Barbarà de Fonts Calents. Fàbrica Tolrà

En aquella data consten com desaparegudes :

Capella de Sant Esteve de Can Barba
Capella del Sagrat Cor de Jesús. Casa Boadella
Oratori del Moli Busquets.
Oratori de casa Canudas
Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Can Homet
Capella de Can Moragas
Oratori de la Mare de Déu dels Dolors de Can Pèlachs, al carrer de Sant Llorenç
Oratori de la Masia Turull

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Segur que encara me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VISTA DE LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Mercè Colomer publicava una vista de Lles de Cerdanya, amb l’inconfusible campanar de l’església de Sant Pere, de la que ens diu la fitxa tècnica ; edifici d'una sola nau i planta rectangular. Presenta un feixuc campanar de torre de planta quadrada format per dos cossos i amb teulada piramidal de pissarra. La porta, d'arc de mig punt, és al mur de migdia. En una dovella hi ha inscrita una data (1593). Malgrat que la construcció del temple es remunta al segle XII, la seva primitiva estructura romànica és irreconeixible.


Tenia ocasió de visitar-la, com també la capella del Benefici, en ocasió d’una visita que fèiem a la Rosa Salvador Aixendri, l’estiu de l’any 2.011

Comenta la Mercè d’aquesta imatge : No estic massa satisfeta d'aquesta foto però ho tornaré a provar en un dia més solejat.

Les fotografies tenen la virtut de recordar-nos el moment, aquesta en concret el 27/11/14.

viernes, 28 de noviembre de 2014

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS. SABADELL. VALLÈS ORIENTAL.

No trobava enlloc cap imatge de la Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, al Carrer Noguera Ribagorçana, 19, del barri de Torre Romeu.

Finalment recordava que el sr. Google havia estat per Sabadell, i li demanava ajuda : https://www.google.com/maps/place/Parroquia+Mare+de+Deu+Dels+Dolors/@41.5496225,2.122606,3a,75y,217.74h,107.12t/data=!3m4!1e1!3m2!1sKqHZDv_rnpeNc_nK3JCWlg!2e0!4m7!1m4!3m3!1s0x12a4950da9454779:0xc58a5768bdc76c5c!2sParroquia+Mare+de+Deu+Dels+Dolors!3b1!3m1!1s0x12a4950da9454779:0xc58a5768bdc76c5c!6m1!1e1?hl=en

L’església és un edifici entre mitgeres de façana blanca, amb tres finestres, i coronat per un campanar.

Ens agradarà saber en quina data s’aixecava l’edifici, i les dades del seu autor, esperem rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El Feliu Añaños i Masllovet publicava una fotografia de l’any 1953, i una de recent – com la que veia el sr. Google - , sembla que amb el temps l’edifici ha patit severes modificacions , que estèticament no el milloren.


Donava per acabada la tasca de documentar – mínimament – els edificis de culte de l’església catòlica a Sabadell, segur que me’n deixo algun, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com , això sense perjudici de penjar-ho al facebook al grup de patrimoni Sabadell.

ESCOLA I ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE CALASANZ. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

El Marcos Brosel, retratava el complex que composen l'església, l'habitatge i les aules del edifici de Sant Josep de Calasanç, que regeixen les Mares Escolàpiesm al carrer de Sant Josep, 21, de Sabadell.


La descripció tècnica ens explica que en l'edifici escolar s'ha utilitzat un llenguatge amb recursos classicistes. La façana presenta dues parts clarament diferenciades, la planta baixa i els pisos superiors. La planta baixa està separada per una cornisa amb motllures que reforça l'horitzontalitat d'aquesta zona i que presenta blocs de pedra en la composició del mur. L'organització de la mateixa és asimètrica, destacant la decoració del brancal i la llinda de la porta i la finestra. Els pisos superiors estan tractats, a efectes decoratius, com un altre bloc independent, dues pilastres laterals li confereixen òpticament, un sentit de verticalitat i lleugeresa que contrasta l'horitzontalitat i la càrrega decorativa de la planta baixa. L'acabament de la façana utilitza les motllures en gradació, element emprat també al ràfec i ampit de les finestres.

No trobava constància de l’advocació concreta de l’església, ni de l’autor de l’edifici; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE LA PURISSIMA CONCEPCIO. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

La pàgina de la parròquia de Santa Maria de la Puríssima Concepció, té una amplia informació sobre l’església : http://www.purissimasabadell.org/?RecursID=0e8573cc0e059339ec4b8bf1511b1d150e8c79f92b024b54a41c2cbf4c5b3a49

El 16 de març de 1851, es signa el Concordat entre la Santa Seu i el Govern Espanyol, que admetia modificacions parroquials.

Consultats Mossèn Josep Regàs, rector de la parròquia de Sant Feliu, i l’arxiprest de Terrassa, el Bisbe de Barcelona, Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807 – Frascati, 21 de juliol del 1870). El 27 de juny de 1867 erigia la parròquia amb el nom de SANTA MARIA DE LA PURISSIMA CONCEPCIO DE SABADELL. El 25 de juny de 1868, era nomenat rector Mossèn Melcior Arús i Diviu. La inauguració tingué lloc el 18 d’agost d’aquell any.

La novella parròquia no tenia església. Fou instal•lada provisionalment (no sabem la data exacta) en la Capella de la Casa de Caritat i Beneficència que des de 1854 regien les Germanes Carmelites indret on hi havia hagut la residencià dels P.P. Caputxins fins el 1835.

Mossèn Arús va reclamar tots el objectes litúrgics, les campanes i altres pertinences de l’antiga parròquia de Sant Pau de Riusec, àdhuc la imatge de la Mare de Déu de Riusec (segle XV o XVI) que venerem a la capella del Baptisteri avui transformada en Capella de Pregària anomenada per aquest fi Capella de l’Acolliment.

El 31 de juliol de 1885, l’actual temple era beneït pel Bisbe Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899 )

La Parròquia aplegà les confraries de Jesús de Natzarè, fundada en els P.P. Escolapis (antiga casa Meca, segle XVIII ), de la Mare de Déu de l’Esperança del Roser, de Sant Vicenç de Paül. L’arxiconfraria de les Filles de Maria, la Congregació del Sant Crist de la Bona Mort, l’obra d’Exercicis Parroquials...l’Orgue existent, la Capella de música i l’activitat que desenvolupa, li donaren un gran prestigi.

Les voltes de l’Església foren destruïdes pel foc i profanat el recinte durant els luctuosos fets revolucionaris, del 19 de juliol de 1936. Es cremà l’Orgue l’Altar Major (amb les pintures d’Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 17 d'abril de 1873[1] - Buenos Aires, 16 de setembre de 1957) i les imatges... es van salvar: l’Altar de la Mare de Déu de Montserrat i la imatge de la Mare de Déu de Riusec.

El “sigueu sempre llum i guia del fogar parroquial”, com diuen el goigs, no el pogueren destruir. Des de 1930, regia els destins de la Parròquia Mossén Josep Alomà Altisent. Successivament tingué els Rectors Mossèn Carles Gili i Pol (1949-1952) Mossén Ramón Artolà Palos, vicari encarregat (1952); Mossén Ramon Daumal i Serra (1952-1963) que fou mes tard nomenat Bisbe auxiliar de Barcelona i Mossén Joan Nonell i Renom (1963).

Els P.P. Escolapis acolliren en la seva església, les activitats parroquials tot just acabada la guerra fins que el temple fou reconstruït. El 8 de desembre de 1943, foren inaugurades les obres de reconstrucció. Abans ja s’havia format l’acció Catòlica. Aquell dia es va inaugurar el centre parroquial, a la Via Massagué, 55. Aquest centre a mes d’acollir totes les activitats de l’acció Catòlica promogué diverses activitats com foren: el teatre, que més tard es constituí en el Grup Palestra; les sardanes que promogueren els primers concursos, activitats esportives: futbol, basquet, handbol, ping-pong, ciclisme, etc...

El 1949 va ésser consagrat l’Altar Major i s’havia inaugurat la Biblioteca del Centre Parroquial. Es reconstituïren l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, la Congregació del Sant Crist de la Bona Mort, l'Obra d’Exercicis Parroquials, les Conferències de Sant Vicenç de Paül, Apostolat de l’Oració. S’ensenyava Catecisme als nous barris de Can Rull, a Hostafrancs i al Taulí. Es va col•laborar a la construcció de la Parròquia de Sant Antoni de Can Rull. Es van construir els Altars de la Mare de Déu de la Mercè, del Santíssim Sagrament i del Sagrat Cor. Es creà l’escola nocturna i dominical. S’editaren les revistes “Acció i Alba “ (1954-1962).

Durant la dècada dels anys 60, totes aquest activitats, com a conseqüència de l’evolució del temps, van desaparèixer i es transformaren en altres existents encara avui, que fora llarg enumerar.

La Parròquia conserva alguns actes tradicionals que ens recordaren l’existència d’antics actes de pietat. Cal fer especial esment de dues: la de la Mare de Déu de les Neus que es venera des de segle XVII i la de la Mare de Déu de Riusec, que remunta al segle XVI. I cada any, el 8 de desembre, amb solemnitat i devoció, la Festa Patronal en Honor a la Puríssima Concepció de Maria. S’han reeditat els goigs de totes les associacions històriques de la Parròquia que ja en tenien el 1936.

Recentment s’ha restaurat el Campanar i la façana de l’Església i s’ha arranjat la seva il•luminació. Avui la parròquia te constituït un Arxiu-Museu. Com arxiu hem rebut l’aprovació de les institucions sabadellenques dedicades a l’historia. La Cúria Diocesana l’ha qualificat entre els millors catalogats existents a la Diòcesi. Es el nostre anhel, veure ben assegurada la seva continuïtat car aquest retall t’historia que subscrivim, demostra que les persones passem però que les institucions queden, com ho es la Parròquia per a major Glòria de Déu i de la Verge Maria.

CREACIÓ DE LA PARROQUIA I CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE

27 de juny de 1867. Erecció canònica, amb el nom de SANTA MARIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL. Inaugurà provisionalment els seus serveis, a la Capella de la Casa de Caritat, el 18 d’agost de 1868, per disposició del Bisbe de Barcelona Mons. Pantaleó Montserrat. Es traspassà de la suprimida Parròquia de Sant Pau de Riusec, el tresor sencer -robes, campanes, ornaments- a la nova de la Puríssima.

2 d’agost de 1879. Benedicció de la primera pedra de Temple actual, obra de l’arquitecte Miquel Pascual.

31 de juliol de 1885. Benedicció de l’Església pel Bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català Albosa.

Julio de 1936. Crema i destrucció parcial del Temple i del seu mobiliari.

8 de desembre de 1943. Acabament de les obres de reconstrucció.

EL CAMPANAR

És el segon que s’aixeca a Sabadell, fins aleshores només hi havia el de Sant Feliu, de l’any 1724.

El 30 d’agost de 1892 el rector Salvador Vidal demana permís a l’Ajuntament per construir-lo. Obra de l’arquitecte Miquel Pasqual Tintorer ( Sant Feliu de Llobregat ( Barcelona ) 1849 - Barcelona , 1916 )

S’inaugura el 21 d’octubre de 1893 de línies neoromàniques. Fa 42 metres d’alçada, amb quatre finestrals de 3.50 metres cadascun i amb cúpula coronada pel símbol de la creu.

L’any 1893 i amb assistència del Bisbe de la Diòcesi, col•locació de les dues campanes que havien estat en el campanar provisional de 1881 i que provenien de Sant Pau de Riusec.

El novembre de 1918, benedicció de dues campanes forjades a Palència amb els noms de Maria, Josepa, Enrica i Francesca, Cristina i Irene.
El juliol de 1936 l’Església fou destruïda i les campanes foses. El campanar, però, es mantingué dempeus.

El 21 de desembre de 1941, mossèn Josep Alomà Altisent, regent de la Parròquia, va beneir quatre noves campanes:
CAMPANA MAJOR. Batejada amb el nom de Montserrat-Olga. Els padrins van ser uns particulars. Presenta la inscripció “Alabo Déu”. Fa 1030 kg.

SEGONA. Batejada amb el nom d’Assumpció-Ramona. Els padrins foren també particulars. Presenta la inscripció “Ploro als difuns”. Fa 600 kg.

TERCERA. Batejada com Maria-Teresa. Té també padrins particulars. Presenta l’inscripció “Honorables Festes”. Pesa 223 kg.
QUARTA. Batejada com a Providència. Els padrins foren els pobres de la Casa de Caritat. Presenta la inscripció: “Déu vos Salve Maria”. Pesa 120 kg.
Forjades a Olot. Van sonar per primera vegada el Nadal de 1941.

ALTARS- OBRA ARTISTICA

1635- Imatge de talla de la Mare de Déu de Riusec, segle XIV. Dipositada a la Capella de l’Acolliment el 21 de maig de 1989.

1925- Mare de Déu de Montserrat. Pintura a l’oli sobre tela de l’artista sabadellenc, Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). Salvada de la destrucció de 1936 i restaurada el 1996.

1944- Consagració del seu Altar Major pel Bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego Casaus. Relleus de l’escultor Camil Fàbregas i Dalmau ( Moià, Bages, 1906 + Sabadell, 2003 )

1944- Altar del Sagrat Cor. Pintura al fresc de Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976 )

1945. Retaule de l’Altar del Sant Crist de la Bona Mort. Mosaic de Josep Maria Brull i Pagès, (Ascó, 15 d'abril de 1907- Ripollet, 9 d'agost de 1995)

1951. Altar de la Mare de Déu de la Mercè, ofrena de la Confraria d’Ex-captius, amb pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.

1956- Capella del Santíssim Sacrament. Tota ella decorada amb pintures al fresc d’ Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989).

1959- Altar de Jesús de Natzaret, amb escultura de Josep Mª Brull i Pagés , (Ascó, 15 d'abril de 1907- Ripollet, 9 d'agost de 1995).

1964- Altar del la Mare de Déu del Sagrat Cor. Obra de l’escultor Francesc Juventeny Boix (Montcada i Reixac l’any 1906 + Cerdanyola del Vallès, 27 d’agost de 1990 ) .

1987-Transformació de l’antic baptisteri en la Capella de l’Acolliment.

QUADRES

“Immaculada Concepció”, copia anònima d’una obra de Bartolomé Esteban Murillo.
“Baptisme de Jesús”, oli de Josep Mª Bosch, Prevere.
“La Pietat”, oli de Mª Teresa Batalla Martínez.

MONUMENTS

Monòlit al P. Angel Rodamilans O.S.B. Està situat al jardinet de l’entrada a l’Església per la Via Massagué.
Fou organista de la Parròquia als anys del 1901 al 1915. Morí immolat a la Serra d’En Camaró el 27 de juliol de 1936.

Pel que fa a la fotografià, complicada de fer per l’estretor del carrer - malgrat el nom pompós de Via Massagué – en feia penjar la que crec la millor , i que tenen a la seva pàgina els bons amics de ‘ pobles de Catalunya’ .


Nosaltres quan ens referim als dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República Española, no podem – ni volem – oblidar el tristíssim paper de l’església catòlica amb l’excepció única del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANT FRANCESC D’ASSIS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Vetranio retratava l’entrada de la Parròquia de Sant Francesc d'Assis, situada al carrer de Pizarro nº 16-24, al barri de la Creu de Barberà.


Els Franciscans que la gestionen no fan cap referència a l’església en la seva pàgina :
http://www.franciscans.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=55

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s’aixecava el temple, i de l’arquitecte responsable.

VISTA DELS ARCS. BELLVIS. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

La Montse Germà Pifarré publica una fotografia bucòlica amb els poble dels Arcs com a fons, aquesta població forma part avui del terme municipal de Bellvis, que pertany ara a la comarca del Pla d’Urgell, fins a l’any 1988 formava part de la Noguera.


Crida especialment l’atenció la fesomia de l’església de Sant Antoni, de la que ens diu la descripció que és un edifici d'una nau, amb façana de gust neoclàssic, si bé els florons i corbes del cos superior recorden encara al barroc. El campanar és al mur est, té forma quadrada i la part superior és acabada amb una espècie de pinacle. L'obra és de pedra, i les façanes són arrebossades excepte els angles i la part superior de la façana, de pedra vista. La capçalera és plana. Damunt la porta hi ha la data de 1792 i el rellotge de sol, col•locat damunt el finestral circular de la façana, té la data de 1778.

No trobava a quina advocació de Sant Antoni està dedicada; el Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavin em deia arribar un e.mail ; església sufragània de Sant Antoni Abat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com



PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Trobava una imatge feta el diumenge dia 9 de novembre , data en que el bisbe diocesà, José Ángel Sáiz Meneses ( Sisante, Cuenca, 2 de agost de 1956) ha iniciat la Santa Visita Pastoral a les parròquies de l’Arxiprestat de Sabadell Nord. La primera parròquia que ha rebut la Visita Pastoral és la de Sant Pere Apòstol, al barri dels Merinals. El mateix diumenge dia 9 a les 11h. Mons. Saiz Meneses ha presidit la Missa estacional, i l’endemà el dilluns dia 10 de novembre ha visitat les dependències parroquials, mantenint conversa amb el Sr. Rector i feligresos i presidint una reunió amb els responsables i col•laboradors de la comunitat parroquial.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANT ROC. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

Marcos Brosel retratava l’església parroquial de San Roc, situada al carrer Florit, 25 , al barri de de Can Puiggener, a Sabadell


No trobava cap dada a la xarxa, relativa al any en que s’edificava el temple , i qui va ser l’arquitecte encarregar de fer-ho

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DE SANT JOSEP. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

Vetranio retratava l’església parroquial de Sant Josep , situada al carrer Muntaner, 6 , al barri de a Concordia, a Sabadell.


No trobava cap dada a la xarxa, relativa al any en que s’edificava el temple – que ocupa el baixos d’un edifici de
vivendes - , i qui va ser l’arquitecte encarregar de fer-ho

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARRÒQUIA DEL SAGRAT COR. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Vetranio retratava l’església parroquial del Sagrat Cor, situada al Passeig de Sant Bernat, al barri de Ca n'Oriac, a Sabadell .


Trobava la fotografia que es feia el diumenge dia 5 d’octubre en que el bisbe diocesà, José Ángel Sáiz Meneses ( Sisante, Cuenca, 2 de agost de 1956) va presidir la Missa a la parròquia del Sagrat Cor de Sabadell amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la consagració de l’altar major. La parròquia fou erigida per l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus ( El Buste , Saragossa , novembre 17 de 1890 - Barcelona , 16 gen de 1972 ) el 18 d’abril de 1963 i l’altar major fou consagrat el 24 de setembre de 1964.


El temple s’omplí de feligresos de la parròquia i en acabar la solemne celebració el Bisbe va saludar-los.

No trobava cap dada a la xarxa relativa al any en que s’edificava el temple, i qui va ser l’arquitecte encarregar de fer-ho.

La  Maria Dolors Dalmau Puig, que ahir celebrava la seva onomàstica, i ala que aprofitava per felicitar, en deia l'arquitecte va ser Gabriel Bracons i Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - Sabadell, 21 de març de 1992) 



Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL. POBLENOU. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

El Marcos Brosel retratava l’església parroquial de Sant Jaume, Apòstol, situada a l’Avinguda de Polinyà 31, del barri de Poblenou a Sabadell.


No trobava cap dada a la xarxa relativa al any en que s’edificava el temple, i qui va ser l’arquitecte encarregar de fer-ho.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 27 de noviembre de 2014

ESGLÉSIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

He visitat moltes vegades aquesta església de planta basilical, sense voltes i amb enteixinat, i quasi sempre per acomiadar algun bon amic, i donar el condol als seus familiars, potser per aquesta raó, no l’he retratada mai, les imatges que acompanyen aquest breu, son fetes, la de l’exterior per Marcos Brosel, i la del interior per Kippelboy, i ambdós extretes de l’article http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Sant%C3%ADssima_Trinitat_%28Sabadell%29 on podreu veure’n algunes més.



La descripció tècnica ens explica que la façana és d'obra vista i té una torreta al costat del campanar. Sobre la porta hi ha un relleu que mostra el Davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes. Els altars Major i el del Santíssim són obra de Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993 ) , es conserven pintures de Raimon Roca Ricart ( Vic,1917- Castellar del Vallès, 2013) , i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de Adolf Salanguera Abella (Sabadell el 25 de febrero de 1929 + 22 de octubre de 2000 ).

Entre 1967-1873 el mestre d'obres R. Estany construeix l'Església de la Misericòrdia.

L'any 1936 com a conseqüència de l’acte de sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española va ser destruïda.

L’any 1945 es posa la primera pedra de la nova església. Projectada per Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993 ) que serà construïda per J. Padró.

No disposa dissortadament Sabadell d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en el que pugem ampliar aquesta minsa informació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dels edificis religiosos de la Ciutat de Sabadell – públics i privats - en portem un bon nombre a dia d’avui :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/esglesia-parroquial-de-sant-salvador-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-nicolau-balco-de-sabadell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/esglesia-de-les-escoles-pies-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/mare-de-deu-de-togores-i-sant-abdo-i.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/santa-maria-i-sant-julia-daltura-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-pau-de-riu-sec.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-de-la-sagrada-familia-de-can.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/chapel-of-st-nicholas-cemetery-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/sant-vicenc-de-la-creu-alta-de-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/esglesia-arxiprestal-de-sant-felix-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/que-sha-fet-de-larros-con-conill-can.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-vicenc-de-jonqueres.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/06/sant-oleguer-lesglesia-de-les-cases-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-salut.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/sant-iscle-i-santa-victoria-al-santuari.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/sic-transit-gloria-mundi.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/edifici-de-les-escoles-pies-ajuntament.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/esglesia-de-les-serventes-de-maria.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/eglise-du-coeur-de-marie-immaculee.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/esglesia-de-la-santissima-trinitat.html

Al començar ens mancaven – i sabem que la llista no és exhaustiva – almenys :

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia
Parròquia de la Sagrada Família
Parròquia de Sant Francesc d'Assís
Parròquia de Sant Jordi
Parròquia de la Santa Creu
Parròquia de Sant Jaume apòstol
Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors
Parròquia del Sagrat Cor
Parròquia de Sant Josep
Parròquia de Sant Roc
Parròquia de Sant Pere apòstol
Parròquia de la Puríssima Concepció
Església de les Mares Escolàpies
Capella del Castell de Can Feu.
...

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca fent-nos arribar les vostres fotografies, i les dades en que s’aixecaven aquestes esglésies, i qui eren els arquitectes encarregats de fer-ho, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT GRAU D’ARDENYA O DE VALL PREHONA. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau retratava aquest edifici d'estil neoromànic, de grans dimensions, situat a la vora d'un puig i adossat a una construcció amb aparença de masia, designat almenys de les següents formes : Santuari i masia de Sant Grau, o Sant Grau d'Ardenya o de Vall Prehona.





La descripció tècnica ens explica que consta de dues plantes, vessants a laterals i està format per l'església, un pati central i les estances adossades al nord, sud i ponent. Als voltants d'aquest recinte, a més de les ruïnoses instal•lacions hoteleres dels anys 50-60, destaquen la torre d'aigua, la bassa i la creu de terme de pedra calcària de Girona (Veure la fitxa corresponent a la Creu de Terme de Sant Grau d'Ardenya). L'edifici, cobert d'arrebossat a excepció de les obertures, està presidit per un gran pati davanter rodejat d'un mur de pedra d'uns 30 centimetres que magnifica l'entrada. La façana principal, que té tres plantes, consta d'una gran portada adovellada amb forma d'arc de mig punt i vàries obertures, la principal de les quals té una llinda de dos peces amb decoració trilobulada. Dins l'edifici, just passar la porta principal amb façana de masoveria tradicional, hi ha un pati interior que divideix el conjunt en dos naus, a mode de claustre, amb l'església al fons. L'església és de planta rectangular, amb una sola nau i absis semicircular amb obertures allargades i decorades amb vitralls. Té un cor als peus de la nau, les parets policromades i un retaule de fusta,amb tres pinacles centrals, dedicat a Sant Grau i altres elements com el púlpit, la pila baptismal (de marbre blanc i datada de 1666) i la sagristia. Les parets laterals de l'església estan dotades de quatre contraforts per banda que, en els adossats de la part septentrional, per salvar el desnivell, continuen en nombre de sis. La façana de l'església està dividida en dues parts, centralitzades per la portalada i per la rosassa, amb una doble línia motllurada de separació. La part baixa té dues escales a banda i banda (accessos als laterals) i una portalada neoromànica amb arc de mig punt, columnes als muntants, motllures, inscripcions (Domus coeli i Porta Coeli) i decoració geomètrica. Aquesta decoració està dotada d'elements iconogràfics relatius al santuari, com ara els gerros, fent referència a una olla miraculosa. La part alta conté una gran rosassa circular amb vitralls i decoració polilobulada i superposada, una cornisa amb pinacles prismàtics a les cantonades i decoració d'arquets cecs . Dalt de la teulada s'alça el campanar quadrat, amb obertures d'arc de mig punt i coronament piramidal. Cal destacar l'imponent absis semicircular, ja que sobresurt bastant de la resta de l'edifici. Hi ha un total de 23 finestres repartides entre la planta baixa i el primer pis. La planta baixa fa funció pública (bar, magatzems i serveis) i el primer pis són habitacions. Existeixen, en la mateixa finca de 234 ha., alguns masos derruïts, varis xalets, un pantà i mines d'aigua unides mitjançant túnels. Tot l'edifici fa unes dimensions aproximades de 30 metres d'amplada per 65 metres de llargada.

Hi ha notícies de Sant Grau també anomenat Sant Grau d'Ardenya, a mitjan segle XV (1452). Sembla que l'església fou restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera (1436-57), que també restaurà Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols i Sant Sebastià, a Palafrugell. Malgrat això, les primeres notícies són de 1408, quan els parroquians de Tossa reben el permís d'edificar-hi. L'edifici actual és una restauració del segle XIX sobre l'edifici del segle XVII. Antigament a Tossa se celebraven almenys 4 aplecs en ermites pròximes a la vila (Sant Benet d'es mas d'en Ferro, Sant Grau de Vallprehona, Sant Baldiri de Canyet i la Mare de Déu de Gràcia o de Can Payet). Els dies d'aplec servien a les famílies i amics separats per la distància per retrobar-se i participar en actes folklòrics i religiosos. D'aquests 4 grans aplecs només se'n continuen produint dos, el de Sant Benet i el de Sant Grau, a l'estiu i a la tardor respectivament. El santuari de Sant Grau és un dels indrets emblemàtics de Tossa i de la contrada i s'hi celebra l'aplec anual el 13 d'octubre. És tradicional anar-hi a menjar arròs i menjar-hi costelles de xai en petits grups al voltant del santuari. Després hi ha una ballada de sardanes i es sorteja un xai viu. Aquest dia és quan es canten uns goigs del centre XVII (1696) en honor del Sant que tenen com a tonada el següent vers:

"Ditxosa terra de Tossa
Que tan gran tresor guardau
Vostra sort és venturosa
Puix la posseïu en pau
De bras i galta reliquia,
I una dent adorau,
Al devot qui vos suplica
Afavoriu-lo Sant Grau"

El patró del Santuari és Sant Grau d'Aurillac, Alvèrnia-França (segle IX-X). La tradició diu que en aquest lloc hi havia un petit oratori on hi dormí el sant i que fou Maria de Montpeller, mare del Rei de la Corona Catalano-aragonesa, Jaume I, qui hi portà algunes relíquies del Sant a principis del segle XIII. Aquestes suposades relíquies es guarden a l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa. Hi ha notícies de la construcció de l'altar major (1515) i de l'altar del Roser (1612) i de Sant Isidre (1624). Del segle XVIII hi ha referències que vinculen la decoració de Sant Grau als artesans de Tossa de Cas Fuster, una família d'escultors que van deixar a Tossa moltes mostres artístiques. El santuari fou abandonat des de la guerra del francès (1795) i desamortitzat el 1798, sota el govern de Godoy i el regnat de Carles IV. Aquesta finca, l'Estat la va vendre l’any 1806 a Antoni de Vall i de Planells i, cap a 1886 ja corresponia a cinc propietaris diferents. Sembla ser que, des de 1808 a 1882, les antigues imatges de Sant Grau i la Verge es va dipositar a l'església de Tossa per evitar el saqueig francès. Fou reconstruïda l’any 1882, quan fou propietat de Grau Rodés Moré, un comerciant barceloní d'ascendència tossenca que actuà d'ecònom administrador del santuari, i fou qui li donà el seu aspecte actual. Aquest va fundar un benefici al santuari dotat amb 14.000 pessetes. El projecte de la portalada fou de Joan Guàrdia i la construcció fou de Narcís Camps. La decoració de l'església i l'altar és d'Epifani Robert, segons un projecte d' Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona, 1861 - 1914). Durant els anys 50-60 funcionà com a hotel.

Des de 1964, és propietat d'una entitat financera aragonesa (Caja de ahorros y Monte Piedad de Aragón y La Rioja-Grupo IBERCAJA), que la va embargar al seu propietari Domingo Gotarra Blanqué per impagament de préstec hipotecari.

L’ Alcaldessa, Immaculada Colom i Canal, nascuda a Cantonigròs, al terme de l’Esquirol, a la comarca del Collsacabra,[ Osona] l’any 1958, llicenciada en medicina i metgessa d’atenció primària, signava l’any 2009 l’escriptura de compravenda que convertia als tossencs ens propietaris d’aquest indret.

L'entorn està esquitxat de cases i xalets, tant davant com als voltants del santuari. Això es deu a què hi va haver un macroprojecte d'urbanització que no va acabar de reeixir. El santuari, que ja reclama una nova restauració, s'obre un cop a l'any, a l'octubre, i és un lloc molt visitat a nivell comarcal. Com a curiositat, destaquem l'existència d'una famosa gerra d'aigua miraculosa de què estava dotat el santuari, fins que desaparegué l’any 1992. Aquesta olla, tenia segons la tradició popular la virtut d’ajudar alhora de trobar marit, a les dones que hi ficaven el cap i deien una oració.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

martes, 25 de noviembre de 2014

LA TORRE DEL BARÓ. SANT MARTÍ D’ALBARS. LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

Llegia que la dita ‘Torre del Baró’ a Sant Martí d’Albars, va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part.


Cap dada del seu promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu ; edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de "L". Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada als extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col•locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant.

Quan fèiem la visita la finca transmetia sensació d’abandó.

lunes, 24 de noviembre de 2014

SANT JULIÀ DE LLIÇA D’AMUNT. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Julià de Lliça d’Amunt.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i separada de les laterals per dos arcs de dues columnes. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja, l'arc triomfal de mig punt. Al segle XVI es van afegir les capelles laterals. Del mateix temps és el campanar i el portal. La portada és rectangular i coronada per un frontó en forma de venera i representacions de caps esculpits. El campanar és una torre de dos cossos. El primer de paredat i el segon de carreus on s'obren arc apuntats, balustrada i gàrgoles. Mènsules situades a la nau lateral de la dreta, en el vèrtex de la volta d'aresta. En una d'elles es representa la figura d'un àngel fins a mig cos, a l'altra hi ha la representació d'un animal amb unes grans banyes corbades, i també la figura d'un àngel. Cal remarcar la decoració escultòrica d'elements arquitectònics a tot l'edifici: capitells decorats amb motius vegetals, clau de volta en el sotacor on es representa el colom de l'esperit sant, i els caparrons que apareixen a la portada.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de la reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CRISTÒFOL DE LLIÇA D’AVALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Cristòfol de Lliça d’Avall, un indret ‘voltat de soledats’ en els dies que corren.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE CA L’AVI. LES PLANES. BARCELONA. CATALUNYA

L’Antoni Calvo Uribe ens delecta sempre amb meravelloses troballes , moltes quasi al costat de casa, i en certa forma ‘ invisibles’ per a una majoria de nosaltres.



Aquest és el cas de la dita Capella de ca l’Avi , a les Planes, abans [les Planes de Vallvidrera] indret del que en diu l’Enciclopèdia ; sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

No trobava cap informació d’aquesta Capella, i em posava en contacte amb mossèn Pere Grau Andreu, que m’explicava la gestació ‘ voluntariosa’ d’aquest projecte, del que la capella en forma part. M’explica que l’advocació del Santíssim, no aconseguia imposar-se sobre la designació ‘tradicional’ de Ca l’Avi.

La propera setmana intentarà esbrinar les dades de l’arquitecte que signava els plànols.

Tenim el costum de cloure els escrits amb un ‘ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ‘ , ni cal dir-ho ho reiterem en relació a aquesta capella que és un espai on a tothora, podreu trobar consol a les vostres tribulacions.

domingo, 23 de noviembre de 2014

PONT MEDIEVAL DE CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi FerCom‎ retratava les restes del pont medieval de Camarasa, que estava fet de pedra regular i arcs de descàrrega amb dovelles regulars i arc apuntat, tenia 7 arcs, se’n conserven però, tant sols un de sencer , i algunes restes dels pilars dels altres arcs.


En la descripció que Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - mateix lloc, 1812), va fer d’aquestes terres el 1788 , parla, entre d’altres coses, del pont romànic, segons la tradició d’origen romà, “de siete ojos, mal conservado y se cobra peazgo”

El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1921 des d’una perspectiva que avui potser no fora possible. Les pedres com podeu imaginar no se les va endur l’aigua i/o el vent.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC. BERGA.

La Maria Mayans Font retratava l’església del convent de Sant Francesc, és un edifici de grans dimensions de caràcter historicista construït després de la guerra civil (1936- 1939). Està estructurat en tres naus amb voltes de creueria, la central més alta que les laterals en les que s'hi obren capelles.


La façana és a llevant amb una sola porta d'arc apuntat i un rosetó. Les naus són rematades amb absis poligonals. El parament és a base de carreus de pedra ben escairats units amb morter deixats a la vista. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.

L’any 1245 es va fundar el primer monestir de framenors de Berga, no reeixí però, fins a l’any 1330 gràcies a la protecció reial. Les obres començaren el 1333 al costat de la muralla de la vila, extramurs.

Fou remodelat als segles XVII i XVIII i s'obrí una nova porta al mur de llevant que anul•là la capçalera i l'interior fou decorat amb retaules barrocs.

Amb l’exclaustració del segle XIX l'edifici passà a ser caserna militar fins que l’any 1909 retornà la comunitat.
La guerra civil (1936- 1939) afectà tant l'edifici que s'hagué d'enderrocar.

Passat el conflicte bèl•lic es féu l'edifici actual en un neogòtic molt pobre, no trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte tècnic.

Les dependències conventuals es reconvertiren en escola de formació professional l’any 1969.

Els darrers pares franciscans marxaran el 30.11.2014, i encara no està clar, en quina situació quedaran les instal•lacions conventuals.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DEL MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau retratava parcialment la façana de l’església parroquial de Montseny, advocada a Sant Julià, de la que ens la descripció tècnica que encara conserva restes importants de l'església primitiva, consagrada el segle XII. Està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. La portada té un arc rebaixat. Amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc. És de carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpta de l'any 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767. Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. El campanar és de torre quadrada, de carreu i paredat. En l'actualitat es troba arrebossada i emblanquinada. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes. Una sola nau. El campanar és l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composada per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt, les dovelles i la clau són de petites dimensions. És del segle XII. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.


El Josep Salvany Blanch retratava el poble l’any 1914.

I Baldomer Gili i Roig. Museu d'Art Jaume Morera, reproduïa una imatge de l’any 1900, del llegat de Dolors Moros.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DEL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

No li cridava l’atenció l’any 1919, al Josep Salvany Blanch, el castell del Papiol, més enllà de retratar-lo a distància.


En aquella data el cens voltava el miler d’ànimes, i el castell està documentat des de l’any 1116 en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, el va cedir en feu als seus germans (Arnau, Bernat i Ramon Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell. El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemir. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - íd. 20 de juny de 1904), que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Luis Monreal Tejada ( Saragossa , 1912 - Barcelona , 1 nov de 2005 ), i Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013) , hi col•laboraren els Amics dels Castells.


Entusiasmava ben al contrari al Josep Olivé Escarré, que es col•locava al seu davant, amb l’ il•lusió d’un nen amb sabates noves, a les darreres hores de llum del dia 21.11.2014.


La descripció tècnica en diu ; castell de planta rectangular, format per diversos cossos d'edificacions juxtaposats. La part més antiga és a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a una sala estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta i més tardana. Entre totes dues hi ha ubicada l'antiga masmorra medieval. Més enllà, el basament de la torre s'eleva per damunt la fàbrica del castell, probablement del segle XIII. Vora seu hi ha un vaixell amb veles hissades esgrafiat a la paret. Els pisos superiors han estat molt reforçats i enriquits amb mobiliari antic i amb una pinacoteca de pintors catalans de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'exterior també ha estat restaurat. Dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix. Finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini de la mateixa època. Es troba a la mateixa paret que les altres dos, a la part menys modificada del castell.

El cens del Papiol a 31.12. 2013 era de 4.041 habitants, i ara , potser com l’any 1919, la població sembla no tenir cap interès, en divulgar el seu patrimoni històric i/o artístic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 22 de noviembre de 2014

LA CASA DELS MERLETS DE LA PLAÇA DEL NUMERO 1 DE LA PLAÇA DE CATALUNYA, EL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava la casa de la Plaça de Catalunya,1 , del Papiol; per descomptat que en la ‘fitxa tècnica’ no trobava cap esment del seu promotor, ni dels mestre d’obres i/o arquitecte, autors del edifici. Patirem durant molts anys les conseqüències de dependre en qüestions culturals del REINO DE ESPAÑA, que des de sempre té vers Catalunya un sentiment de menysteniment, quan no obertament d’odi.


La descripció ens diu ; Edifici de planta rectangular construït en desnivell i compost de planta baixa i dos pisos. L'estructura de la façana principal és simètrica. La planta baixa està centralitzada per dues finestres, a banda i banda de la porta d'accés; al primer pis presenta una balconada comú a les tres portes i al segon pis tres balcons independents. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa estan flanquejats per quatre merlets que li donen un aspecte bastant estrany, però que configuren l'única decoració de l'edifici, que en conjunt és bastant sobri.

A un nivell semblant al del Castell del Papiol, aquesta casa conforma ‘ la façana’ d’aquesta població del Llobregat jussà.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL ROS DE CAN MONTMANY. EL PAPIOL. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava la casa del carrer Montserrat, 18, del Papiol; per descomptat que en la ‘fitxa tècnica’ no trobava cap esment del seu promotor, ni dels mestre d’obres i/o arquitecte, autors del edifici. Patirem durant molts anys les conseqüències de dependre en qüestions culturals del REINO DE ESPAÑA, que des de sempre té vers Catalunya un sentiment de menysteniment, quan no obertament d’odi.


La descripció ens diu ; Habitatge situat en una cantonada en cert desnivell, estructurat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra, la resta és d'obra arrebossada rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana de teula romana.

Advertia unes flors, margarides ?, que em feien pensar – si més no – en l’influencia de l’arquitecte Emili Sala Cortés.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LA PALMA DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ

La retratava en la visita que fèiem a la Palma de Cervelló el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Móra Vergés, la porta estava tancada, i trobava – alhora de confegir aquesta crònica – una pàgina que explica que s’obre els diumenges, i explica alhora un xic de la història – tendra – de la Palma de Cervelló; cap dada com quasi sempre de l’autor de la Capella, que intuïm va ser el mateix mestre d’obres i/o arquitecte autor del Cementiri, possiblement l’arquitecte municipal de Cervelló, ja que en aquella època la Palma era només un ‘barri’.


Cercava – inútilment – algun senyal informatiu per arribar-nos fins a Sant Joan del Pla o de l’Erm, el Josep té 88 anys, i malgrat mantenir encara moltes energies, els esforços millor que els tinguem molts controlats, oi ?.

A casa, mitjançant el google constatava que cal seguir el camí que passa pel costat del cementiri, l’ermita es troba entre aquest camí i la riera de la Palma o de Rafamans.

Potser – els camins del Senyors son inescrutables – hi haurà alguna ocasió en el futur de visitar aquesta esglesiola.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT BRICI DE LA PALMA DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de la Palma de Cervelló, advocada a Santa Maria, i Sant Brici que es constituí en parròquia l’any 1867, ja que fins aleshores depenia de Sant Esteve de Cervelló, població de la que la Palma era únicament un barri.


forma conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l'extrem O del nucli. És un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s'alça sobre tambor octogonal d'estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul. El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l'angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façana principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes. Més enllà del tràfic automobilístic, poques diferencies podem apreciar amb la imatge que recollia l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.



Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l'esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l'arquitecte Alejandro Tintoré Oller  ( Barcelona, 1900 + Barcelona, 29.11.1962 ) , del que ultra les seves obres, trobàvem únicament la referència al traspàs de la seva viuda María Josefa Auger Grases, a l’edició de la Vanguardia del dissabte 5 de gener de 1991; ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, a qui devem una bona part de les esglésies aixecades i/o refetes desprès del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, i que adquiria a Catalunya proporcions de genocidi.



 Informació facilitada per Blanca Tintoré



L’edifici religiós literalment fagocitat per les edificacions, és un veritable ‘ signe dels temps’.

viernes, 21 de noviembre de 2014

CASA FREDERIC GARCÍA ILLA. CERVELLÓ. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’aquesta mansió senyorial, d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada, de la que ens diu la descripció tècnica que el portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Els murs són de pedra i parts de rajola. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa fistonada amb arcades i majòliques. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb lletres blanques on posa "Garcia". La seva decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. Al voltant de la casa hi ha un jardí ben cuidat.



Del curiós rellotge no en fa esment.


Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar l'any 1899 aquest edifici com a habitatge a l’'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 9 de septiembre de 1861 - Barcelona, 17 de abril de 1903) i les obres van acabar l'any 1900. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, la casa està en venda.