ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LA BLEDA. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava l’edifici de les que foren escoles modèliques de la Bleda, al terme de Sant Martí Sarroca, a la comarca del Penedès sobirà, m’expliquen que ha estat objecte d’abandó des de l’administració pública, i d’actes de vandalisme per part d’alguns brètols – situació similar a la que pateix el Centre Santa Teresa, de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental - , i em temo que alguns més.

El veïnatge de la Bleda, voldria – si més no – que l’edifici acollis a l’estiu les activitats de la quitxalla d’aquest indret.

Trobava un article de la Vanguardia que parla de la inauguració ‘formal’ de les escoles de Sant Martí Sarroca per part dels caps militars de la Dictadura a Catalunya, per descomptat cap esment de la Mancomunitat de Catalunya, ni de l’arquitecte autor dels edificis escolars.

M’explicava per telèfon el Magi Suriol Romagosa, que l’escoles de la Rovira Roja, els Hostalets i la Bleda, foren projectades a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, encara que oficialment s’inauguraven el 20.11.1928 durant el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ).

Pel que fa a l’autoria s’esmenta al Pau Guasch, com arquitecte, encara que en algun lloc apareix com a mestre d’obres, i l’autoria material de l’escola de la Rovira Roja, la tindrà l’Antonet de ca l’Anton que farà de paleta.

Parlàvem també de les escoles de Bellver que desapareixen en el dissortat període del segon feixisme, farà també gestions per trobar-ne fotografies.

He demanat informació a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, ho faig ara als martinencs , i urbi et orbe a tothom que ens pugui donar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A la fitxa de patrimoni gencat, trobem ; edifici aïllat format per un cos central, més llarg en la part posterior, i dues ales laterals, que corresponen als pisos dels mestres i a les aules, respectivament. La façana té composició simètrica amb coronament central esglaonat, amb boles i garlandes, i portes i finestres bessones amb llinda o arc apuntat. La coberta és a dues vessants.

Segons testimoni verbal, l'edifici va ser construït entre els anys 1924 i 1926 per Pau Guasch.

Si tenim en compte que les escoles anteriors a la dictadura franquista, no son en la seva major part considerades ‘monuments’ aquesta informació, encara que incomplerta és extremadament valuosa.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ. TORRELAMEU. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l'església parroquial de Santa Maria de Torrelameu, a la comarca de la Noguera; la descripció ens diu que fou bastida al segle XVI, és un edifici d'una nau amb capelles laterals, que s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt de gran amplada. Als peus de l'església hi ha un cor elevat, sostingut per una volta estrellada. La façana, llisa, inclou un portal adovellat i un òcul al damunt. A un costat hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arcs de mig punt. El parament és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d'aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII. Aquesta reforma comportà una nova coberta per a la nau, amb volta de canó de llunetes sustentada per arcs torals. Aquests arcs reposen sobre impostes i entaulament amb mènsules classicitzants, excepte el del presbiteri que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal. La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s'enguixà també tot l'interior Als peus de l'església, a la banda de l'epístola, hi ha la capella del Roser, que duu la data de 1606 en el seu arc d'entrada i que és coberta amb una interessant volta de canó, força malmesa, amb cassetons decorats per motius florals de guix.

Quan al topònim llegia ; en la documentació antiga Torra de Maho (segle XIV), compost del mot torre ʻtorre de vigilància i defensaʼ i un segon element que probablement es refereix a alguna mesó ʻcasaʼ de l’orde del Temple.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE VILA SIÓ ?. SANTA FE DEL PENEDÈS.

Santa Fe del Penedès tenia una població inferior a les 300 ànimes quan s’aixecava Vila Sió , sobta doncs, que els amics de Patrimoni Gencat, no trobessin cap informació relativa a l’autor d’aquest edifici, del que ens diu la descripció tècnica ; Edifici de planta baixa i pis, amb la façana organitzada en dos cossos clarament diferenciats. El cos principal, més ample, presenta una distribució simètrica a partir de la disposició de les obertures: a la planta baixa la porta està al centre i té una finestra a cada banda, i al primer pis, hi ha una porta amb balcó de barana de ferro forjat amb dues finestres més petites a banda i banda. Per sobre de les obertures del primer pis hi ha una fina línia de cornisa, sobre la qual hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les finestres del primer pis. Aquest cos principal està coronat per un terrat amb balustrada al centre de la qual s'obre un element semicircular a manera de capelleta, emmarcat amb trencadís i amb unes lletres de ciment que formen la inscripció "Vila Sió". A l'interior d'aquesta capelleta es pot veure una figureta de la Immaculada Concepció.

El cos lateral de l'edifici és més alt i estret, doncs està construït a mode de torre, presentant un tercer pis a l'alçada de la terrassa del cos principal. La façana d'aquest cos està resseguida per un marc de guix de dibuix geomètric. Totes les obertures de l'edifici presenten un marc ondulat de guix de color blau que contrasta amb el fons blanc de tota la façana.

Tothom té coll avall que des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya, també però, tothom té coll avall, que l’any 1978 començava la ‘Democraciola’, i que si a dia d’avui no tenim documentat de manera correcta el patrimoni històric de Catalunya, és perquè les ‘autoritats democràtiques’ no han tingut cap interès en fer-ho.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del promotor, i les del mestre d’obres i/o arquitecte.

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GRANADA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Partia d’una dada objectiva, Catalunya ha estat – des de sempre – capdavantera en matèria d’ensenyament i educació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-de-catalunya.html

Hem tingut grans patricis que han esmerçat els seus recursos en aixecar edificis escolars, entre 1914 i 1923/1925 la Mancomunitat de Catalunya endegava projectes d’escoles, biblioteques, i equipaments culturals – sense disposar d’altres recursos que els de las DIPUTACIONES -, i el seu èxit obligava al primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) a frenar aquest procés que evidenciava la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el miratge de llibertat, dignitat i justícia de la II República, va permetre continuar aquella tasca, que es va interrompre amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que donaria pas al segon feixisme que es perllongaria - en alguns indrets - des de l’1.04.1939 fins al dia d’avui.

Algunes d’aquelles escoles existeixen només en el record – en el segon feixisme, el seu enderroc es considerava mèrit patriòtic - , altres tenen avui noves ‘destinacions’, i les menys continuen aixoplugant noves fornades d’estudiants delerosos d’aprendre.

En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.

Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.

Les meves darreres peticions s’adreçaven a l’Ajuntament de la Granada, a la comarca del Penedès sobirà, en petició de dades de qui va ser l’autor de l’escola publica, que acull avui entre altres el casal d’avis.

Rebia un email de la Glòria Ramon Martorell, des de l’Ajuntament de la Granada, en el que em diu;

Bon dia,

Li adjunto la pàgina del llibre La Granada Mil•lenària que fa referència a l’edifici de les escoles a objecte de la seva consulta.

Llegia que havia de ser inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933), al mes de gener de 1934, la seva mort però, va fer que fos el President Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940 ), qui ho va fer; l’arquitecte va ser José María Deu Amat (Barcelona, 1900-Caracas, 1988), que haurà de marxar de Catalunya, per evitar les ‘represàlies’ dels molt catòlics guanyadors de la mal dita ‘ guerra civil’.

https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00530495/document

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL. CASTELLÓ DE FARFANYA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava com havia fet el Josep Salvany Blanch l’any 1918 la façana de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Castelló de Farfanya, que segons llegia fou bastida probablement al segle XIII, tot i haver estat molt modificada posteriorment. És d'una sola nau orientada est-oest i coberta amb volta de canó apuntada. La porta d'accés és oberta a la façana sud; és de factura gòtica dins la tradició de l'escola de Lleida, amb les arquivoltes decorades amb motius geomètrics i els capitells que combinen estilitzacions figurades i vegetals. Al segle XVIII li fou afegida una altra nau a tramuntana, un portal nou (1751) i el presbiteri rectangular (1777) en substitució de l'antic absis.

Retratava també l’ absis de formigó, aquesta intervenció es duia a efecte l’any 1986, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, i va ser presidida pel criteri de donar la més gran rellevància possible a l'altar major que conté un retaule gòtic de pedra procedent de l'església de Santa Maria del castell, des d'on fou traslladat l'any 1936. Els motius tècnics que justificaven aquesta obra eren el deficient estat de conservació de l'edifici, i en concret el perill de ruïna imminent que presentava l'absis barroc.

S’escollien els colors perquè s’integressin perfectament amb els contenidors d’escombraries

No trobava enlloc les dades de l’arquitecte autor d’aquesta ‘reconstrucció’, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LO CENTRO DE CASTELLÓ DE FARFANYA. LA NOGUERA. LLEIDA.

Em parlaven d’aquest edifici com la ‘ casa dels ducs d’Alba’ , família que possiblement no sabria localitzar Castelló de Farfanya en un mapa.

La façana del casal està feta amb carreus, actualment encalats. A la planta baixa s'obren dues portes en arc de mig punt rebaixat. Al primer pis presenta quatre balcons de ferro forjat. A l'extrem esquerre dels baixos de la casa, fent xamfrà amb el carrer posterior, hi ha la presó.

El blasó que hi ha a la façana està coronat amb una diadema que identifiquem com de marques i/o de vescomte, sota la qual hi ha, dins un rectangle, la vaca dels Bearn-Foix; tot seguit quatre quarters: al primer i quart hi ha un castell, al segon, l'escut encaironat dels Beaumont, i al tercer, les cadenes de Navarra. L'escut acaba en triangle, rematat per una bola. Està rodejat per quatre banderoles al voltant.

Segur que l’ús actual de l’edifici és més plaent que els que havia tingut en èpoques anteriors, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava – de manera parcial i amb moltes dificultats tècniques – l’Església de la Mare de Déu de l'Assumpció, de la Figuerosa, avui terme de Tàrrega.

La descripció ens diu ; edifici de planta basilical, un transsecte i tres naus separades per grans pilastres que suporten una volta de canó. A la part dels peus de l'església hi ha un contracor elevat i l'absis és poligonal. La façana exterior de l'església és l'element a destacar per la seva gran portalada, que es presenta amb un arc conopial sostingut per dues pilastres que alhora suporten un frontó triangular. Les pilastres tenen una decoració acanalada i uns capitells de volutes prominents. A la part central de l'arc hi ha inscrita la data de 1865, moment en què es consagra l'església. A banda i banda de la portalada es pot veure dues grans finestres rectangulars. Just a sobre s'obre un segon frontó semicircular amb un petit òcul al centre que dóna lluminositat a l'interior. Un tercer frontó, triangular, corona la façana. El campanar que s'uneix a la part esquerra de l'església està format per una sol cos quadrangular amb els vèrtexs arrodonits i a cada costat una obertura albergant una campana. És coronat per una balustrada.

En el període 1864 al 1868 en que s’aixecava, el culte es va traslladar a l’ermita de Sant Marçal que es troba a l’entrada del poble.

Tàrrega és un arxiprestat del bisbat de Solsona, però no sabia veure l’església de la Mare de Déu de l'Assumpció, de la Figuerosa, dins de la relació de parròquies que en depenen.

Potser no tenen atenció religiosa, Déu però, està present a la Figuerosa.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA.

Tàrrega té superfície 88,38 km² - fins al dia d’avui – el projecte del cleptofeixisme passa per reduir el nombre de municipis, amb l’excusa de l’estalvi de despeses ; la majoria dels alcaldes i regidors dels nuclis absorbits no cobraven, i desprès acostuma a succeir que algú cobra, però no treballa.

A tall d’exemple tenim la Figuerosa , municipi independent fins l’any 1969, sota la dictadura franquista . L’antic terme comprenia els pobles d'Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Retratava l’edifici que devia acollir l’Ajuntament, i del que no en trobava cap dada ja que n disposa Tàrrega d’un catàleg de Patrimoni en línia.

Estic pendent de rebre resposta de la meva petició d’informació relativa a l’edifici de l’any 1921, que acollia l’escola pública.

La centralització és una eficaç eina de destrucció de la ‘petita història’.

Cal felicitar als autors d’aquesta malifeta, i a les ‘Autoritats Democràtiques’ que han deixar passar el període 1978/2015 sense esmenar aquesta tràgica situació. A l’àmbit local el tema és gravíssim perquè tothom s’omple la boca de ‘ser català’, mentre els fets s’obstinen any rere any en negar-ho, oi ?.

En aquesta ocasió m’estalvio el CATALUNYA del títol.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL D'ALMENAR, DIT DELS MOROS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré té 89 anys, això no ha estat obstacle perque assoleixi alguns dels castells de Catalunya com el de Tagamanent,a la comarca del Vallès Oriental, el Castell dels Moros d’Almenar, a la comarca del Segrià, i alguns altres que anirem publicant.

La primera menció escrita que es coneix del castell dels Moros és del període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l'antic castell d'Almenar a al-Mundir ‘Imad al-Dawla (1082-90) de Lleida per compte de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu’tamin (1081-85 de Saragossa, per tal de pressionar les fronteres de Lleida (1085). A conseqüència d'això el van restaurar i convertir en una veritable fortalesa. A partir de l'any 1087 el monarca aragonès i el comte d'Urgell Ermengol V iniciaren una campanya de conquesta sobre punts tan importants com Monsó o Balaguer. Fruit d'aquesta campanya, l'any 1093 caigué la fortalesa d'Almenar, consta l'any 1095 que, dins el recinte del castell, hi hagué la capella de Sant Joan, avui totalment desapareguda. En aquesta data el comte d'Urgell Ermengol V la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona.

El veritable procés de colonització d'Almenar començà però, a partir de l'any 1147, moment en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV emeté una carta de població atorgant el castell d'Almenar a cent homes de Balaguer. Sembla que l'objectiu principal d'aquesta carta era consolidar el castell fronterer com a avançada en la conquesta definitiva de Lleida (1149). Pere Ramon d'Erill seria nomenat castlà de la fortalesa.

L'any 1224 el rei Jaume I atorgà al batlle de Lleida Ramon Ramon la potestat del castell, amb els mateixos drets que els castlans, els Erill.

Al segle XIV, però, Almenar va perdre la seva categoria de vila reial i passà a mans de Pere de Carcassona.

El castell d'Almenar tingué un paper força representatiu en les diferents guerres que sacsejaren Catalunya, com la guerra dels Segadors (1640-1652) i la guerra de Successió (1702-1714).

L'any 1845 Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de maig de 1806 – Génova, 13 de desembre de 1870) descrivia un castell molt malmès, però l'any 1874 el castell es refeia. Es va mantenir fins a l’any 1938, moment en què es va veure afectat pels combats en el conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Actualment del castell només en resten alguns murs d'època difícil de determinar.

És un excel•lent mirador sobre Almenar i la comarca del Segrià.

L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar.

En cap moment el REINO DE ESPAÑA ha fet front a les indemnitzacions de guerra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA ANNA DEL CASTELL DE MONTCORTÉS. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. CATALUNYA

Retratava la petita església situada a la part més alta del nucli de Montcortés davant del castell, a patrimoni gencat la qualifiquen com Església parroquial de Santa Anna.

La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb dues capelles laterals, i coberta a dues aigües, destacant la capella situada a l'esquerra que es va ampliar posteriorment, tal i com es pot observar per la part posterior. La façana presenta la porta d'accès, adintellada amb un mínim trebrall decoratiu als brancals i dintell, destacant únicament el campanar d'espadanya de dos ulls situat al capdamunt. Les capelles laterals presenten petites obertures en forma d'òcul i amb una mínima decoració.

Presenta millor aspecte que el Castell de Montcortés que clama des del turó, perquè s’atenguin les necessàries obres de manteniment i/o restauració.

El REINO DE ESPAÑA no pot fer front al manteniment del patrimoni històric, alhora que un dia si, i altre també, ens expliquen que des les elits politiques i econòmiques, s’han fet – i es fan encara – els delictes més escandalosos, si més no, de la Comunitat Econòmica Europea.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LO CASTELL DE CORBINS. SEGRIÀ. LLEIDA.CATALUNYA

M’aturava a Corbins per retratar ‘ lo Castell’ , la descripció ens diu ; gran casal entre mitgeres de planta baixa i dos pisos situats al cim del poble, conegut pel "Castell", sense cap detall d'intenció artística a l'exterior i tampoc a l'interior, que ha estat bastant modificat.

En un auster escut sobre el llindar del portal d'entrada s'hi representa una creu i la data que és il•legible en part.

Gran escala d'entrada amb balustre de motius orgànics. Interiors ben conservats. Emmarcaments de pedra i portal dovellat.
Ni la més mínima referència al promotor, i al mestre d’obres i/o arquitecte, està clar que la síndrome de la inèrcia perniciosa, està estesa per arreu.

El cleptofeixisme no guanya les eleccions, però té arrels poderoses.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE l’ ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. CASTELL DE CASTELLÓ DE FARFANYA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré damunt del pont, al costat de la escola pública que s’aixecava en els dies de la II República; com a fons de la imatge, es veu l’església del segle XIV situada sobre el tossal del Castell , dedicada a l'Assumpció de Santa Maria, quin interior visitava l’any 1918, el Josep Salvany Blanch.

La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau i creuer, amb un absis amb tres finestrals gòtics. Té voltes de canó i apuntades.

L'entrada és una gran portalada gòtica florida, amb els blasons dels seus fundadors i dels Senyors de Castelló, els de Foix, els de Bearn, els Cabrera, i els de Navarra (segle XV). Sobre l'ultima arcada gòtica hi ha vuit florons de filigrana, quatre per banda, rematant amb un gran floró filigranat muntat sobre un repeu horitzontal de pedra. El campanar poligonal està constituït per dos pisos, l'últim més estret i de menys alçada que l'inferior. Està situat al costat de la porta d'entrada. A l'exterior, massissos contraforts sustenten el mur de l’església

Fou construïda mitjançant l'ajut del comte Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell (1340 - Balaguer, 1408) comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348- 1408)

L’església conservava dos retaules de pedra, un dels quals es troba a l'església parroquial de Sant Miquel, així com una pila baptismal i el sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell. La figura central del "Retaule de sant Andreu" es troba al Museu Marès, l’altre , el retaule de Jaume Ferrer I (Escola de Lleida) "La Pietat de Castelló de Farfanya", està avui al Museu de Vic.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, molts objectes provinents de l'església desaparegueren – no per a tothom - i/o foren destruïts.

L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar

En cap moment el REINO DE ESPAÑA ha fet front a les indemnitzacions de guerra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE DEL BARÓ DE LA BLAVA. SANT MARTÍ D’ALBARS. LLUCANÈS. OSONA. CATALUNYA

Anava fins a Sant Martí d’Albars per retratar el petit edifici que fou una de les escoles públiques d’aquest municipi del Lluçanès.

No podia però evitar retratar una vegada més la casa que presumptament s’aixecava a instancies de Josep Prat Gibert i Canal, darrer Baró de la Blava, i com l’historiador Rafael Ginebra “el qui genera el mite que es conserva en la memòria popular”.

Josep Prat Gibert i Canal, darrer Baró de la Blava, va ser l’hereu del patrimoni familiar, que havia sumat una considerable quantitat de propietats.

Malgrat “no s’explica com s’ho pot gastar tot en deu anys”, Josep Prat Gibert i Canal, darrer Baró de la Blava, ho malversa.

El baró era propietari “de quasi tot l’Eixample Morató de Vic”, a més d’altres finques a Malla, Múnter o Folgueroles i la casa pairal dels Reixach al carrer de la Ramada de Vic. Però tot es fon: es venen patrimoni per valor de 275.000 pessetes, autèntica fortuna per a l’època, “una espiral de liquidació patrimonial”. Tant és així que l’any 1907, en plena voràgine, la seva dona inicia un plet per demanar el divorci i el motiu és la “prodigalitat” del marit, és a dir, el seu dispendi sense control.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1905/11/08/pagina-3/33378999/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Prat-Gibert

No trobava cap dada relativa al mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En matèria de Patrimoni històric i/o cultural el Lluçanès està a la cua de Catalunya, pel que fa a la seva documentació , el fet cert que això és molt comú al REINO DE ESPAÑA, no ens serveix certament de consol.

Demanarem també a l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars aquesta informació.

EL CASTELL NOU DE PERAFITA. LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

Intentava – sense gaire èxit – retratar la façana del dit Castell o Castell nou de Perafita.

La descripció ens diu ; edifici de planta quadrangular amb dues grans torres a cada costat. El cos principal és de planta baixa, dos pisos i terrat. A la planta baixa s'obre una porta d'arc de mig punt adovellat, al primer pis dues finestres geminades amb arcs lobulats i un relleu entre elles, i al segon pis dues finestres allindades. La façana queda rematada per uns merlets. La torre de la dreta està formada per quatre plantes; a la planta baixa s'obre una porta d'arc allindat i les tres plantes superiors tenen una finestra allindada. La torre esta coberta amb una teulada a quatre vessants. La torre de l'esquerra té les obertures més petites que l'altre torre i acaba amb una terrassa amb merlets i en una cantonada hi ha annexada una petita torreta circular amb coberta conoïdal. Una de les llindes que hi ha a l'edifici, que fa 40 centímetres d'amplada i un metre de llargada, està decorada amb motius geomètrics, fent una combinació de rodones amb rectangles, i té dos forats quadrats on hi havia dues bigues.

Trobava una magnifica imatge en blanc i negre a http://www.11setembre1714.org/Biografies/Puig-Beulo-Jaume-frame.htm

Retratava el blasó nobiliari a la façana, i reprodueixo de l’enllaç esmentat suara :

1706, 23-jun. Jaume Puig de Perafita , nomenat Noble per Carles III

Rebé la gràcia de ser nomenat Noble pel rei Carles III, abans que aquest sortís de Barcelona el 23-jun-1706. (NH2-240)

El conjunt inclou la capella de la Puríssima Concepció de la que en demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA P.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la P, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Pacs del Penedès Alt Penedès

Palafolls Maresme

Palafrugell Baix Empordà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/collegi-public-josep-torres-jonama.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/antigues-escoles-publiques-de.html

Palamós Baix Empordà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/escola-publica-ruiz-gimenez-de-palamos.html

Palau d’Anglesola, el Pla d’Urgell

Palau de Plegamans Vallès Occidental
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html

Palau de Santa Eulàlia (Santa Eulàlia) Alt Empordà

Palau-sator Baix Empordà
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-palau.html
L’ajuntament que ara ocupa el local diu no saber-ne res.

Palau-saverdera Alt Empordà
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/edifici-de-lajuntament-de-palau.html

Pallaresos, els Tarragonès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-vellesbelles-dels-pallaresos.html

Pallejà Baix Llobregat
Pendent de rebre imatges i dades de l’Ajuntament i/o la ‘societat civil’

Palma de Cervelló, la Baix Llobregat

Palma d’Ebre, la Ribera d’Ebre

Palol de Revardit Pla de l’Estany
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/edifici-de-lajuntament-de-palol-de.html

Pals Baix Empordà
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-pals.html

Papiol, el Baix Llobregat

Pardines Ripollès

Parets del Vallès Vallès Oriental
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere-pals.html

Parlavà Baix Empordà

Passanant Conca de Barberà

Pau Alt Empordà

Paüls Baix Ebre

Pedret i Marzà (Marzà) Alt Empordà

Penelles Noguera

Pera, la Baix Empordà

Perafita Osona

Perafort Tarragonès

Peralada Alt Empordà

Peramola Alt Urgell

Perelló, el Baix Ebre

Piera Anoia

Piles, les Conca de Barberà

Pineda de Mar Maresme

Pinell de Brai, el Terra Alta

Pinell de Solsonès (Sant Climenç) Solsonès

Pinós Solsonès

Pira Conca de Barberà

Pla de Santa Maria, el Alt Camp
Pendent de rebre’n imatges i dades de l’Ajuntament i/o la ‘societat civil’

Pla del Penedès, el Alt Penedès

Planes d’Hostoles, les Garrotxa
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-sant-cristofol-de-les-planes.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/edifici-de-lantiga-escola-de-cogolls.html

Planoles Ripollès

Plans de Sió, els (Pallargues, les) Segarra
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/edifici-de-lajuntament-dels-plans-de.html

Poal, el Pla d’Urgell

Pobla de Cérvoles, la Garrigues

Pobla de Claramunt, la Anoia

Pobla de Lillet, la Berguedà

Pobla de Mafumet, la Tarragonès

Pobla de Massaluca, la Terra Alta

Pobla de Montornès, la Tarragonès

Pobla de Segur, la Pallars Jussà

Poboleda Priorat

Polinyà Vallès Occidental

Pont d’Armentera, el Alt Camp

Pont de Bar, el Alt Urgell

Pont de Molins Alt Empordà

Pont de Suert, el Alta Ribagorça

Pont de Vilomara i Rocafort, el (Pont de Vilomara, el) Bages

Pontils Conca de Barberà

Pontons Alt Penedès

Pontós Alt Empordà

Ponts Noguera

Porqueres (Mata) Pla de l’Estany

Porrera Priorat

Port de la Selva, el Alt Empordà
Pendent de rebre’n imatges i dades de l’Ajuntament i/o la ‘societat civil’

Portbou Alt Empordà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-de-les-escoles-de-portbou-la-ii.html

Portella, la Segrià

Pradell de la Teixeta Priorat

Prades Baix Camp

Prat de Comte Terra Alta

Prat de Llobregat, el Baix Llobregat
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-pompeu-fabra-joan-maragall-del.html

Pratdip Baix Camp

Prats de Lluçanès Osona
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/les-mal-dites-escoles-velles-de-prats.html

Prats de Rei, els Anoia
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/antigues-escoles-dels-prats-de-rei.html

Prats i Sansor (Prats) Cerdanya

Preixana Urgell

Preixens Noguera

Premià de Dalt Maresme

Premià de Mar Maresme

Preses, les Garrotxa

Prullans Cerdanya

Puig-reig Berguedà
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/12/josep-prat-salles-i-lescola-alfred-mata.html

Puigcerdà Cerdanya

Puigdàlber Alt Penedès

Puiggròs Garrigues

Puigpelat Alt Camp

Puigverd d’Agramunt Urgell

Puigverd de Lleida Segrià

Pujalt Anoia

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’ ARTÉS. BAGES. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici públic destinat a Casa de la Vila i Escoles Publiques d’ Artés, a la comarca del Bages, la descripció ens diu que està format per un gran espai rectangular cobert a doble vessant i que presenta, en la seva façana una de les parts més interessants i alhora una de les millor conservades. La façana, orientada a migdia és formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues a les laterals de la mateixa alçaria. Aquest cos central és marcat per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb dues pilastres de capitells corintis (els quals es repeteixen també al segon pis flanquejant la finestra), una balconada emmarcada per un frontó i el mateix tipus de pilars. L'escut de la vila presideix el frontó principal. Tot el conjunt és simètric i respon a una obra historicista que combina elements neoclàssics per aconseguir dignificat l'obra.

L’obra es duia a terme l’any 1907, i – com és mal costum – no trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

CAL VERDAGUER. AVINYÒ. BAGES. CATALUNYA

Retratava aquesta gran i magnifica masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant i tancada per un clos que al sector de tramuntana per una gran porta de mig punt adovellada, comunica amb la plaça de l'església d'Avinyó.

Aquesta façana de tramuntana presenta uns balcons, mentre que la façana de migdia s'obre en una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d'obertures d'arc de mig punt; aquesta façana de migdia i la principal presenten restes d'esgrafiats a les parts superiors i durant els anys 80 del segle XX es va fer la reconstrucció dels esgrafiats de la façana de les galeries tal com eren originàriament recuperant un rellotge de sol que signa que els esgrafiats foren fets el 1722.

A ponent fou construït un terrat a nivell de primer pis.

No trobava cap dada de l’autor dels esgrafiats ni del restaurador, i en el segon cas adjudicaria – a reserva d’una millor informació – la seva autoria al Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA DONYA MAGDALENA ROSELL MATLLEU. TERRASSA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegia que Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917), va ser l’ autor l’any 1912 d’aquesta escola, quina promotora va ser la mestra Magdalena Rosell Matlleu, de l’edifici ens diu la descripció tècnica ; edifici entre mitgeres d'una sola planta. Construcció de paredat antic. Totxo vist en sòcol, verdugades, perfil de finestres i cornises. Com a element destacat té les obertures que són de forma arrodonida.

Inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora.

Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.

La fotografia és d’Enfo

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA M.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la M, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Maçanet de Cabrenys Alt Empordà
Maçanet de la Selva Selva
Madremanya Gironès
Maià de Montcal Garrotxa
Maials Segrià
Maldà Urgell
Malgrat de Mar Maresme
Malla Osona
Manlleu Osona
Manresa Bages
Marçà Priorat
Margalef Priorat
Marganell Bages
Martorell Baix Llobregat
Martorelles Vallès Oriental
Mas de Barberans Montsià
Masarac Alt Empordà
Masdenverge Montsià
Masies de Roda, les Osona
Masies de Voltregà, les (Can Bondia) Osona
Masllorenç Baix Penedès
Masnou, el Maresme
Masó, la Alt Camp
Maspujols Baix Camp
Masquefa Anoia
Masroig, el Priorat
Massalcoreig Segrià
Massanes Selva
Massoteres Segarra
Matadepera Vallès Occidental
Mataró Maresme
Mediona (Sant Joan de Mediona) Alt Penedès
Menàrguens Noguera
Meranges Cerdanya
Mieres Garrotxa
Milà, el Alt Camp
Miralcamp Pla d’Urgell
Miravet Ribera d’Ebre
Moià Moianès
Molar, el Priorat
Molins de Rei Baix Llobregat
Mollerussa Pla d’Urgell
Mollet de Peralada Alt Empordà
Mollet del Vallès Vallès Oriental
Molló Ripollès
Molsosa, la Solsonès
Monistrol de Calders Bages
Monistrol de Montserrat Bages
Mont-ral Alt Camp
Mont-ras Baix Empordà
Mont-roig del Camp Baix Camp
Montagut Garrotxa
Montblanc Conca de Barberà
Montbrió del Camp Baix Camp
Montcada i Reixac (Montcada) Vallès Occidental
Montclar Berguedà
Montellà i Martinet (Martinet) Cerdanya
Montesquiu Osona
Montferrer i Castellbò (Montferrer) Alt Urgell
Montferri Alt Camp
Montgai Noguera
Montgat Maresme
Montmajor Berguedà
Montmaneu Anoia
Montmell, el (Juncosa del Montmell, la) Baix Penedès
Montmeló Vallès Oriental
Montoliu de Lleida Segrià
Montoliu de Segarra Segarra
Montornès de Segarra Segarra
Montornès del Vallès Vallès Oriental
Móra d’Ebre Ribera d’Ebre
Móra la Nova Ribera d’Ebre
Morell, el Tarragonès
Morera de Montsant, la Priorat
Muntanyola Osona
Mura Bages

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA L.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la L, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Les Val d’Aran
Linyola Pla d’Urgell
Llacuna, la Anoia
Lladó Alt Empordà
Lladorre Pallars Sobirà
Lladurs Solsonès
Llagosta, la Vallès Oriental
Llagostera Gironès
Llambilles Gironès
Llanars Ripollès
Llançà Alt Empordà
Llardecans Segrià
Llavorsí Pallars Sobirà
Lleida Segrià
Llers Alt Empordà
Lles de Cerdanya Cerdanya
Lliçà d’Amunt Vallès Oriental
Lliçà de Vall Vallès Oriental
Llimiana Pallars Jussà
Llinars del Vallès Vallès Oriental
Llívia Cerdanya
Lloar, el Priorat
Llobera Solsonès
Llorac Conca de Barberà
Llorenç del Penedès Baix Penedès
Lloret de Mar Selva
Llosses, les Ripollès
Lluçà (Santa Eulàlia de Puig-oriol) Osona

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA FRANCESC MACIÀ LLUSSÀ. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.

L’any 1929 l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 05/08/1891 - Barcelona, 04/05/1981) dissenyà el Nucli Hoteler de l'Exposició Internacional de Barcelona a la Plaça Espanya.

En aquests edificis es combina el noucentisme classicista dels baixos amb el racionalisme de l'ús del maó vist en els pisos superiors.

Entre 1931 i 1932 l'arquitecte escolar Josep Goday i Casals del que ja hem parlat abastament va rehabilitar alguns d'aquests edificis, els més pròxims al carrer de la Creu Coberta i la Gran Via, com a Grup Escolar, les Institucions Culturals Francesc Macià, dedicat al primer president de la Generalitat moderna. Tenien una cabuda per a uns 7000 nens i nenes.

Goday afegí alguns elements clarament noucentistes com ara els frontons de les obertures els quals han desaparegut.

L'edifici actualment també estatja l’ Institut Municipal d'Educació de Barcelona.

Rubió i Tudurí a banda de les edificacions dissenyades i del seu urbanisme, és molt conegut per la seva faceta d'arquitecte de Parcs i Jardins: la plaça Francesc Macià, la plaça Gaudí, els parcs del Putxet, Guinardó, Font del Racó, Font del Lleó, etc

Valentí Pons Toujouse

QUE EN SABEU D’AQUESTES ESCOLES ?.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya.

Tot seguit trobareu els resultats d’una segona recerca a l’hemeroteca de la Vanguardia, feta en el període 1900-1939, i amb el concepte ‘inauguración de escuelas’.

Veureu el nom de la població i l’any en que apareix la noticia a l’hemeroteca.

ARBUCIES 1916
BADALONA 1884
VILADEMULS 1916
SERINYÀ 1919
MONTROIG 1918
ARTESA DE SEGRE 1925
SANT MIQUEL DE CLADELLS 1920
LA POBLA DE CLARAMUNT 1928
SABADELL CAN-RULL 1933
GIRONA 1933
SANT JOAN DE LES ABADESSES 1925
PUIGCERDÀ 1925
GAVÀ 1933
FALSET 1916
AMPOSTA 1912
LA BISBAL DEL PENEDÈS 1923
REUS 1928
RIUDARENES 1929
SALT 1929
OLESA DE MONTSERRAT 1931
SANT PERE DE RIBES 1931
SANT PERPETUA DE MOGODA 1931
TORROELLA DE FLUVIÀ 1921
BERGA 1928
PALS 1925
TORROELLA DE MONTGRÍ 1932
MONTORNES DE SEGARRA 1921
SANT VICENÇ DDE CASTELLET 1927
SANT GINES DE VILASSAR 1930
RIUDARENES 1929
CASTELLTERÇOL 1929
SANT FELIU DE LLOBREGAT 1916
BESALÚ 1933
LÉS. VALL D'ARAN 1931
TORRELAVIT 1928
AGULLANA 1913

Ara, dolorosament, em toca reconèixer l’èxit de les accions fetes des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, que persistien en els hàbits administratius, un cop assolida la ‘democraciola’ i posteriorment ‘l’Autonomia limitada’ que patim d’ençà de 1978; fet el reconeixement - d’això se’n diu fair play- em toca demanar als amables lectors que m’ajudin a completar la feina, fent-me arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , o publicant-les directament a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
imatges i dades d’aquells edificis, o traslladant la pregunta als seus Ajuntaments, Arxius d’Història, i allà on existeixen a les entitats culturals i/o als mitjans locals d’informació.

Tenim alhora que el ‘deure moral’ de recuperar la ‘memòria històrica’, la necessitat social d’espolsar-nos la ‘inèrcia perniciosa’ que el franquisme va inocular a tot el cos social.

POBLACIONS DE CATALUNYA QUE COMENCEN AMB LA LLETRA J

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Us deixo una relació de poblacions que comencen amb la J, respecte aquelles que trobeu a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?ref=ts&fref=ts

Sou pregats d’adreçar-vos al respectiu Ajuntament, i a les entitats culturals – quan existeixin - ; per superar la ‘inèrcia perniciosa’ ens cal una acció decidida des de la ‘ societat civil’.

Jafre Baix Empordà

Jonquera, la Alt Empordà

Jorba Anoia

Josa i Tuixén (Tuixén) Alt Urgell

Juià Gironès

Juncosa Garrigues

Juneda Garrigues

Podeu penjar directament a la pàgina de facebook, i/o fer-nos arribar les imatges i les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLES DE BAGÀ. BERGUEDÀ SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Demanava a l’Ajuntament de Bagà, capital històrica del Berguedà sobirà, o Alt Berguedà, segons la nomenclatura ‘oficial’ , imatges i dades de les escoles anteriors a la dictadura franquista, i rebia un email en el que em diuen ;

En relació a la vostra petició de les imatges de l’escola anterior a la dictadura franquista, l’escola estava situada en una dependència de l’ajuntament que va ser enderrocat , el nou edifici és de 1960, i està parcialment on estava ubicat l’antic, ja que a l’enderrocar l’ajuntament es va aprofitar per donar amplada a un carrer.

L’ajuntament ha fet un recull de fotografies des de finals del segle XIX fins els nostres dies i les ha recollit en uns llibres anomenats Memòria gràfica, on hi surten generacions d’escolars, però les fotografies estan fetes totes a l’aire lliure, davant la porta de l’església, en un pati, etc. No hi ha cap imatge de les classes, ni de res.

Per qualsevol aclariment, no dubteu en contactar amb nosaltres.

Els demanava imatges de l’edifici de l’ajuntament enderrocat, i em comentaven que en tenien només imatges parcials. La meva petició es concretava ara, en que indiquessin – amb una fletxa de color - la ubicació de l’edifici.

He d’agrair molt especialment, la paciència i col•laboració de la Maria Pilar Perdigó Pons.

Començava a dibuixar-se un mapa de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista al Berguedà :

BAGÀ, BERGA , CASSERRES , GIRONELLA , GUARDIOLA DE BERGUEDÀ,PUIG-REIG..

Estem molt lluny encara de l’èxit :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-anteriors-la_97.html

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT JULIÀ DE BOIX. IVARS DE NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l 'església de Sant Julià de Boix era l'antiga parròquia del poble i antic terme del castell de Boix.
Des de la segona meitat del segle XII fou una dependència de l'abadiat d'Àger.

Al segle XIV depenia com a sufragània de l'església de Santa Maria de Salgar (Llitera) situada a la dreta de la Noguera Ribagorçana, davant de Boix.

La parròquia de Boix fou abandonada a principis dels anys seixanta del segle XX arran la construcció del pantà de Santa Anna.

El poble de Boix fou annexat a Ivars l’any 1964.

El Jordi Vilalta publica una fotografia d’aquest edifici d'una sola nau coberta per una volta de canó i amb un absis semicircular convertit en un presbiteri poligonal, precedit d'un profund arc presbiteral en els brancals del qual es conserven dos nínxols. Als peus hi ha adossat el cor, fet contemporàniament a la transformació de l'absis. A la façana de ponent -sense decoració- hi ha la porta en forma d'arc de mig punt, i una finestra modificada. Al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. El mur és de carreus de gres ben tallats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL SOMNI DE LA CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA. GIRONA

RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 ), amb títol d’arquitecte l’any 1911 , té una peripècia vital molt lligada a la de Catalunya :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsgi/GiraltCasadesus/GiraltCasadesus_c.htm

Entre les seves obres ressalta especialment el projecte de la Ciutat Escolar Prat de la Riba, de la que únicament s’acabaria fent l’escola Prat la Riba : http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf

La descripció ens diu ; edifici de planta allargada amb diferents cossos perpendiculars. El cos central, actualment serveix de magatzem i no té ús escolar. L'edifici s'ancora a la muntanya, passant de dos plantes a tres. El cos central és de planta baixa i quatre pisos. La façana és una combinació de diferents sòcols horitzontals, de pedra a la planta baixa, encoixinat al damunt i obra vista a la última planta. L'accés es diferencia amb un cos acabat en frontó classicitzant. A nivell del carrer es remarca amb tres arcs de punt rodó que donen a una mena de porxo. Per la part interior, la part central divideix l'edifici en dues zones, la de l'esquerra amb espai arbrat i que dóna als parvularis i la biblioteca, i el de la dreta on hi ha el pati de joc de la resta, on es relaciona amb l'escola a través d'un porxo d'arcs de punt rodó. Obertures diverses de llinda recta i emmarcades. Internament es distribueix per un passadís paral•lel a façana i les aules es troben a les façanes principal i posterior.

A Girona s’hi feien almenys:

L’escola Joan Bruguera . Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)

Escola Montjuich. RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 )

Escola Verd. RICARD GIRALT CASADESÚS ( Barcelona, 1884-1970 )

A la ubicació on hi ha avui l’escola EIXIMENIS, ha havia un grup escolar que s’inaugurava l’any 1908, es reformava en els anys de la II República, i s’enderrocava l’ any 1950.

De totes les escoles citades ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PONT DE LES PEIXATERIES VELLES DE GIRONA. OBRA DE L’ALEXANDRE GUSTAVE EIFELL.

El Fèlix González publica una fotografia del pont de les peixateries velles de Girona, o Pont Palanques Vermelles, que com alguns altres va ser obra de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832-París, 27 de desembre de 1923)

La construcció es realitzà l'any 1877, amb un pressupost de 22.500 pessetes. El contractista fou la companyia Gustavo Eiffel de París, que en aquells temps també construïa altres ponts per la RENFE. A la subhasta pública efectuada el 6 de gener de 1877, també hi acudiren Ignasi Serrallach de Barcelona i La Maquinista Terrestre i Marítima del mateix lloc. Sembla que les obres es retardaren i la companyia Eiffel no acabà fins el juliol de 1877, data en que es feu la prova de càrrega. S'hi instal•laren uns fanals obsequi de la constructora.

L'any 1959 s'hi col•locà un paviment d'asfalt sobre forjat convencional que deteriorà l'estructura. Per això l'any 1979 es restaurà i es canvià el paviment substituint-lo per roure i es reforçà l'estructura malmesa per la humitat.
La descripció ens diu ; estructura en gelosia de 3,5 metres de cantell, composta per perfils reblonats i peces en"L". El paviment és fet amb taulons de fusta per evitar l'efecte negatiu del rovell en el ferro. El pont presenta una sola llum de 41,5 metres, suficient per salvar l'amplada del riu. L'amplada del paviment és de 2,62 metres. Actualment hi ha taulons de fusta al sòl. L'alçada del paviment respecte del llit del riu és d'uns 7 metres. Els estreps són de fàbrica de carreus.

Girona no ha estat especialment curosa del seu patrimoni històric i/o artístic.

http://encantsdegirona.blogspot.com.es/2013/12/vuit-ponts-deiffel-ii.html