martes, 30 de junio de 2015

LES NOVES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A OSONA. 1931-1936

Em negaven en algun cas l’establiment de les escoles públiques.

El primer govern republicà va quantificar en 27.151 escoles el dèficit que existia a l’Estat espanyol i el Pla de construccions escolars establia un procés gradual de creació.

Començarem per la localitat de Calldetenes 1936 L’Ajuntament cedeix un solar per edificar dues escoles unitàries: una de mixta i una de pàrvuls.

Centelles 1933 El president Macià posa la primera pedra d’un nou edifici escolar. L’any 1937 les obres estaven acabades però l’edifici no s’utilitza com a escola fins després de la Guerra Civil.

Folgueroles 1934 Creació provisional per part de l’Ajuntament d’una aula de pàrvuls.

Granollers de la Plana (Gurb) 1937 Informe sobre l’acabament de les obres de construcció d’una escola unitària mixta i una casa per al mestre.

Manlleu 1934 Diverses entitats de la vila fan la principal campanya del període republicà per a la construcció d’un grup escolar, que no s’arribarà a construir.

Roda de Ter 1935 Inauguració del nou edifici escolar.

Sant Boi de Lluçanès 1938 Es concedeix una subvenció al municipi (anomenat Aurora de Lluçanès) per a la construcció d’unes escoles.

les escoles públiques de la localitat Sant Julià de Sassorba (Gurb) 1931 Inauguració de l’edifici per a l’escola pública el febrer de 1931.

Sant Pere de Torelló 1934 Final de les obres del nou edifici escolar.

Sant Quirze de Besora 1936 Final de les obres del nou edifici escolar.

Sant Vicenç de Torelló 1935 Obres importants de reforma de l’edifici de les escoles públiques.

Santa Eugènia de Berga 1931 Creació d’una escola pública.

Taradell 1932 Concessió d’una escola unitària de nenes i campanya per aconseguir unes escoles graduades. Estudis per transformar l’edifici dels safareigs en escoles.

Tona 1933 Ampliació amb una aula de pàrvuls a l’edifici de les escoles Caterina Figueras, inaugurades el 1929.

Torelló 1931 Obres d’adequació d’una fàbrica com a edifici escolar. Torelló 1936 Aprovació del projecte de construcció d’un grup escolar nou.

Vespella (Gurb) 1932 Inauguració de l’edifici de l’escola pública.

Vic 1934 Inauguració del curs a la nova escola construïda a l’Horta de Sant Josep, de nom Ignasi Iglesias (posteriorment Sant Miquel).

Vic 1935
Inauguració del curs al nou edifici de l’escola Jaume Balmes

http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/55470/64609

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.


Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda

lunes, 29 de junio de 2015

ESCOLA LLUÍS MARIA VIDAL CARRERAS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’amic Valentí Pons Toujouse, ens feia saber que Josep Azemar Pont (Figueras, 4 de gener de 1862 - Barcelona, 5 de juny de 1914), va ser l’autor de les escoles d’Agullana i de Viladecans :
http://vptmod.blogspot.com.es/2013/06/agullana-viladecans-escoles-den-josep.html

Us deixo un enllaç interessant pel que fa a l’escola Lluís Maria Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922) d’Agullana.
http://www.xtec.cat/centres/b7000019/enseny.htm



M’arribava fins a l’Empordà sobirà, per veure i retratar aquest magnífic edifici escolar.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

sábado, 27 de junio de 2015

L’EDIFICI DE L’ASIL GOMIS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8349 i a http://ca.salines-bassegoda.org/cultura/arquitectura-civil/asil-gomis-246.html , http://ca.agullana.cat/guia-del-poble/centre-de-serveis/ i trobava un article ‘L’Asil Gomis surt de la foscor’; Lluís Gomis tenia de ben segur cognom matern, i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com del lloc i data del seu naixement i traspàs.

La lectura del l’excel•lent treball ‘EL CASO DE LIDIA DE CADAQUÉS’ , sobre Lidia Noguer Sabá, coneguda como Lídia de Cadaqués, que va lliurar la seva ànima turmentada l'any 1946, en aquest edifici de l’Asil Gomis, em posava en antecedents del fet que calia incloure- com acostumem a fer – la visita al fossar d’Agullana en qualsevol recorregut històric i/o artístic en aquest poble.

L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desmbre de 1920)


L’autor de les obres de reforma va ser l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)

I darrerament Joan Falgueras i Font, i Lluís Gratacós i Soler, han estat els autors de la restauració.
Haurem de tornar – amb més tranquil•litat – a visitar Agullana.

CASA ESTELA. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), fou l’autor del projecte d’aquesta singular casa, que trobava al final de la Plaça de l’Església de Santa Maria d’Agullana, a la comarca de l’Empordà sobirà.


La descripció ens diu, la casa s'adapta a la seva situació de cantonera d'una manera molt original, com és la forma arrodonida que pren defugint tota solució formal en forma d'escaire. Aquesta forma rodona acaba essent coronada per una petita torreta, amb força obertures en la part superior i teulat cònic recobert de teula verda. Destaquen la balconada de la primera planta amb ferro forjat i els mosaics blaus i grocs de les obertures, que a la part baixa són d'arc rebaixat mentre que al primer pis són rectangulars. Obertures que a la part baixa són d'arc rebaixat, mentre a la planta són rectangulars. Una cornisa de caire neoclàssic ressegueix, a la façana, els diferents pisos.

No trobava cap dada del promotor, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fins en aquestes terres de ‘ catalans de primera’, la petjada destructiva pel que fa a documentar el patrimoni històric i/o artístic que ens deixava el segon feixisme, se’ns fa massa evident.

Haurem de fer la llista dels ‘funcionaris’ que des de l’01.04.1939 – en algun cas, fins al dia d’avui – han excel•lit en aquesta tasca infamant, encara que només sigui per saber a qui podem llençar les sabates velles.

ESCOLA PÚBLICA DE PONTÓS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Gemma Domènech i Casadevall és l’autora d’un excel•lent treball sobre els edificis escolars a la província de Girona, dissortadament no hi cap ‘ Gemma’ a Barcelona, Tarragona i/o Lleida.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

Em quedo amb una dada : el 15% de les escoles construïdes durant la Mancomunitat han estat enderrocades, el 10% de les construïdes durant la República també, i únicament el 5% de les construïdes durant el franquisme. Està clar que enderrocar escoles era mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura de Franco ), com h havia estat impedir que se’n aixequessin de noves en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ).

Amb l’excusa de la situació econòmica – que s’ha generat per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - l’escola ha tornat a ser objecte en el millor dels casos de ‘retallades’.

Els discursos politics acostumen a dir just el contrari del que s’acaba fent, i en cas de dubte, penseu-ho en l’inefable Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955).

Al tema; l’escola de Pontós s’inaugurava l’any 1934, i voldria saber qui en va ser l’arquitecte.



També de les de Planoles ( el Ripollès ), Sant Esteve de Guialbes ( Pla de l’Estany ), la Jonquera ( Empordà sobirà ) i Sant Feliu de Pallerols ( la Garrotxa ).

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

SANTA ANNA [ MARE DE SANTA MARIA ] . PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’ermita de Santa Anna de Pontós, situada al costat mateix de l'antic camí de França, actual N-II.
Llegia que la seva existència consta documentada l'any 1488, i que originalment estava dedicada a santa Maria.
L'edifici actual és més tardà i ha estat restaurat modernament.




La descripció ens diu ; l’església té la casa de l'ermita adossada en el costat meridional, formant una sola construcció. A llevant hi ha un pòrtic, amb un arc rebaixat de rajols, mentre l'arcada que dóna a tramuntana és de punt rodó. El portal és de mig punt i la teulada a dos vessants. Al centre de la teulada s'aixeca el campanar de cadireta amb un sol arc. L'interior està cobert amb volta de canó.

Us deixo un enllaç moolt interessant :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/07/goigs-santa-anna-pontos-alt-emporda.html

El topònim Pontós, en la documentació antiga Pontonos (segle X) 'pontons' és un diminutiu plural de pont.

Voldria saber l’autor de les escoles de Pontós, que s’inauguraven l ‘any 1934.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

i/o a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya un en deurà una.

jueves, 25 de junio de 2015

ESCOLA LA RENAIXENÇA. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

L’autor fou l’arquitecte municipal de Manresa, Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905- Barcelona, 1991)

L’any 1932 es llicencià com a arquitecte.

L'any abans fou soci fundador del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATPAC). S'encarrega de la publicació de la prestigiosa revista d'arquitectura “AC”.

la seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença, que fou inaugurat pel president Lluís Companys el setembre del 1934, mostra d'arquitectura racionalista.

http://www.memoria.cat/dades-biogr%C3%A0fiques-de-pere-armengou-i-torra-manresa-1905-barcelona-1991

A la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts , el Joan Garcia Codina penjava unes imatges històriques :



Els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, portarien a Manresa i a Catalunya, patiment i mort :

http://www.ccma.cat/324/Manresa-recorda-els-75-anys-dels-bombardejos-de-laviacio-franquista/noticia/2283213/
http://elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=18212
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=18116

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

martes, 23 de junio de 2015

ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE PONT DE MOLINS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) va ser l’autor del projecte de l’actual escola Tramuntana, a Ponts de Molins, a la comarca de l’Empordà sobirà.


Catalunya en el període la Mancomunitat – suspesa en el primer feixisme pel dictador Primo de Rivera -, i desprès en el curt període de llibertat i democràcia de la II República, va fer una tasca ingent, en matèria d’equipaments culturals.
Curiosament les províncies de Lleida, Tarragona i Barcelona, han patit un procés de destrucció de la documentació històrica, i en ocasions fins dels mateixos edificis , mentre que ha Girona, l’activitat de l’administració de la dictadura, no va assolir els mateixos nivells ‘ d’estulta excel•lència’

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us estarà eternament agraïda.

EDIFICIS DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE PINELL DE BRAI. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Pinell de Brai, a la Terra ‘Noble’ sobre l’arquitecte i/o arquitectes, autors dels edificis de la Casa de la Vila, i de les Escoles Públiques, que porta el nom de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet ( Valls 1888 - Barcelona 1973).

En el email de resposta em diuen; us comuniquem que a l’arxiu de l’Ajuntament del Pinell no consta la informació sol•licitada sobre l’arquitecte de l’edifici ajuntament i escoles.

Aquests edificis van ser construïts per Regiones Devastadas i, segons la historiadora del nostre municipi, Antònia Serres Buenaventura, aquesta informació potser la podreu trobar a l’Arxiu Històric de Tortosa.



La Terra ‘Noble’ va patir com cap altra comarca, l’acarnissament de les forces militars dels sediciosos feixistes, que veien a tocar la seva victòria, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i l’anorreament – una vegada més – de les Institucions, la llengua i la cultura de Catalunya.

Regiones Devastadas era un ens de l’administració feixista, i els seus fons documentals, van ser traspassats a altres organismes de la dictadura, l’absència d’aquestes dades més de 70 anys desprès son una prova fefaent, que contra les afirmacions de la Constitució de 1978, la guerra NO S’ACABAT.

Sou pregats de fer-nos saber les dades dels arquitectes que feien aquests edificis públics al Pinell de Brai, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 21 de junio de 2015

TENIU FOTOGRAFIES DE L’ESCOLA MODERNISTA DE VILALLONGA DE TER ?. VALL DE CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) va ser l’autor d’un edifici escolar d’estil modernista a Vilallonga de Ter, del que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que l’escola fou enderrocada l’any 1963.

En el mateix solar, actualment hi ha l’escola La Daina.


Amics lectors, al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us estarà eternament agraïda

miércoles, 17 de junio de 2015

IN MEMORIAM, GRUP ESCOLAR FRANCES PI MARGALL. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.

Un altre dels Grups Escolars que es van aixecar a Barcelona va ser l'anomenat "Grup escolar Francesc Pi i Margall" dedicat al que fou el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873 nascut a Barcelona, 20 d'abril de 1824 i mort a Madrid, 29 de novembre de 1901.


Es tractava d'un edifici de dues naus laterals d'índole racionalista, de planta baixa i pis, unides per una més baixa de central amb arcades noucentistes.

S'inauguraren, com els altres Grups Escolars, l’any 1931, desconeixem però, el nom del seu arquitecte i la seva ubicació exacte.

Se sap que era a tocar del Pont Nou de Santa Coloma, al barri de Sant Andreu.

Hi afegia jo en aquesta ocasió, que Barcelona figura dissortadament també , a la llista de poblacions que ensulsiaven edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Arbúcies
Bagà
Barcelona
Guardiola de Berguedà
Sabadell
...

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

PRC, ens deixa un comentari en el que adjudica l’autoria d’aquest edifici, i també del Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau Farriols , a l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), ca d’ambdues constaven a la relació d’Obres :

1924, reforma de la «Torre dels Ocells» (Can Creixell), de la Garriga (ronda del Carril 78)

1924, escola Sant Lluís de la Garriga (ronda del Carril)


1924, Casino de la Garriga

1925, Patronat parroquial de la Garriga (passeig de la Garriga)

1925, reforma de la «Casa Carles Vives i Pujol» (Casa Ramos) de la Garriga (plaça del Silenci)

1926, «Casa Joan Font i Creus» de la Garriga (carrer del Forn)

1927, taller al carrer de la Diputació, a Barcelona

1928, cases barates d'Horta (Grup d'Habitatges Ramon Albó): 534 cases

1928, projecte per al nou santuari de la «Virgen de la Soledad», a Badajoz, que no es realitzà. El nou temple fou obra de Martín Corral Aguirre

1930, botiga al carrer Santa Clara, de Vic

1930, «Casa Avel·lí Montenegro» a Sitges (carrer de Roma 13)

1932, ampliació de la casa «Josep M. Valón», al Masnou, feta el 1935 per Pere Benavent de Barberà i Abelló sobre plànols de Xavier Turull

1933, «Casa Esteve Fernàndez» i hangar per a avioneta a la Garriga (al lloc de Rosanes)

1933, casa «Nicet Herraiz», al Masnou

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

martes, 16 de junio de 2015

LA TORRE DE L'ARGENTERA O 'VILLA PEPITA'. RIPOLLET.

Retratava l’any 2012 la torre dita de l’Argentera de Ripollet, i en confegir un post pel coneixercatalunya.blogspot.com deixava un prec ; ens agradarà tenir més informació d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/11/la-torre-dita-de-largentera-ripollet-al.html
Rebia un email signat pel Joan Àngel Filigrana, amb un text deliciós :


La magnífica Torre de l’Argentera de Ripollet també tenia un altre nom: “Villa Pepita”, es podía llegir en rajoles catalanes de la façana, crec recordar, del carrer de Monturiol.

La Pepita Sarroca, vídua de Grau era una dona extraordinària que si bé que és cert que en la seva maduresa s’havia engreixat, en la seva joventut, abans de la guerra, havia estat una dona bellíssima. La Pepita tenia una filla, la Lolita Grau, una jove de gran bellesa també, que fou la meva padrina de fonts. Cal dir, però, que qui va fer de padrina meva de facto, va ser la seva mare, la Pepita.

I la Torre de Ripollet, ha estat sempre el meu Paradís Perdut.

La Pepita em dedicava un amor il.limitat, com solament un nen pot recordar. Durant molts anys recordo com cada estiu i algún cap de setmana de la resta de l’any, deixàvem el pis del carrer Luis Antúnez, a Gràcia… En el seu cotxe portat per l’expertesa del vell xofer, devíem semblar una colla de bojos: ella, tota enjoiada, duent el malèfic lloro, els gossos, una petita mona que s’amagava en el seu generós escot, algún gat favorit.., la Lolita, la minyona i jo.

En arribar a la Torre i mentre les dones obrien les habitacions, jo ja em perdia amb els gossos en l’immens Jardí Encantat, a la recerca de les dues tortugues de terra, les meves amigues, que hi feien estatge. Anava a saludar els coloms, els paons d’estel.lada cua, a veure quants pollets hi havien nascut, a parlar amb el vell jardiner que ja havia retut comptes a la Senyora, i que em regalava alguna fruita madura de temporada, vagarejant entre les roses, (el jardí n’era ple), investigant entre el verdum perquè sempre hi havia alguna cosa de nova.

Al capvespre, tancàvem les portes amb pany i forrellat i ella i jo, abans de sopar, ens recloïem unes estones a la biblioteca, la gran biblioteca del difunt Sr. Grau, que ocupava un dels salons de la planta baixa. Els llibres compartien l’espai amb les restes immortalizades pels taxidermistes dels animalons de la Pepita que havien passat a millor vida. La Pepita m’explicava històries de temps passats que jo a penes comprenia o que no comprenia gens… però que em meravellaven. La Pepita m’acaronava els cabells i em deia “Que n’ets de maco, Joan Àngel”… “Seràs tan ben plantat com el teu pare”. Després ella s’endormiscava a la seva butaca i jo fugia amb “Milord”, el caniche emperador i amb els malcarats pequinessos, sota la gran taula de caoba amb algún llibre que havia empescat. El difunt Sr. Grau, el joier, devia haver estat un home cultíssim, la seva biblioteca n’era la prova. Allà vaig llegir en català “L’Atlàntida”, “La febre d’or”, en l’edició de Gustau Gili, i algunes novel.les en francès entre les quals recordo “Azidayé”, “Thaïs”… (lectures prohibides en aquells temps). Ara em penedixo de no haver furetejat entre els vells documents que també hi eren emmagatzemats!!!

Després del sopar pujàvem als dormitoris. La Pepita encara dormia a la cambra de matrimoni que romania exactament com era en vida del Sr. Àngel Grau. Encara hi restaven alguns aparells d’hospital que havien alleujat el patiment del joier durant la seva llarga malaltia que el dugué a la mort. La Pepita no els havia fet treure. La qual cosa fa pensar que el Sr. Grau hi passà moltes estades a la Torre si no és que hi va morir. Devia estimar-se molt aquesta mansió.

No hi he tornat des de les acaballes de la década dels 50’. Però al llarg de la meva vida hi he pensat sempre amb aquest “Paradís Perdut”, en aquest “Mirall trencat”… en aquesta Pepita Sarroca de Grau que tant em recorda la Teresa Valldaura de la Rodoreda.

Deixo pendent l’afer de l’altra cara, la de la Figaire de Gràcia, que era l’altre nom amb què la bella, extraordinària, intel.ligent Senyora de la Torre de l’Argentera era coneguda.

Em deleixo en l’espera de la següent aportació del Joan Àngel Filigrana.

viernes, 12 de junio de 2015

ESCOLES DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A SANT PERE DE RIUDEBITLLES. EL PENEDÈS SOBIRÀ

L’ANTONI PONS I DOMÍNGUEZ ( 1/1/1884 +1/11/1978) , amb títol d'arquitecte de 20/3/1909, fou l’autor de l’edifici de les escoles de Sant Pere de Riudebitlles.
http://www.santperederiudebitlles.cat/web/documents/LES_ESCOLES_VELLES.pdf


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. PENEDÈS SOBIRÀ.

L’ANTONI PONS I DOMÍNGUEZ ( 1/1/1884 +1/11/1978) , amb títol d'arquitecte de 20/3/1909, fou l’autor de l’edifici de l'església parroquial de Santa Margarida i els Monjos, situada a l'interior del nucli urbà, al peu de la carretera.


La descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular de tres naus amb absis semicircular i volta de canó seguit. La façana presenta porta d'accés centrada, amb arc tudor, rosassa i arcuacions ogivals de llenguatge neogòtic al coronament, de dues vessants. El campanar, de planta quadrada, s'eleva sobre una de les naus lateral

El 1950-51 es va realitzar una reforma dirigida per l'arquitecte Mestres; es refereix a MESTRES I FOSSAS, Jaume ( Barcelona: 25/7/1892 – Vallvidrera (Barcelona): 19/6/1981 ) , Títol d'arquitecte: 26/11/1917 ?.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CELLER COOPERATIU DE LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que per a construir el celler de Llorenç del Penedès, es van fusionar les dues associacions agràries del poble, l’any 1920.

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) va dissenyar un celler i trull amb les dues naus paral•leles actuals, la segona però, no es va construir fins al 1966, amb tanta precisió que no es distingeix de l'antiga.


L’any 1920 només es va poder aixecar una nau transversal al darrere de la gran, per a les màquines i la recepció del raïm, i una sola de principal amb cinc tines de formigó separades del terra amb un sistema de voltes de maó com al celler de Cornudella. La resta de tines van arribar més tard, com la zona posterior destinada al trull, que no es va fer fins al 1932

Totes les façanes són de paredat comú, amb pedra més grossa al sòcol. Això atorga al celler una textura naturalista semblant a la tradicional en pedra seca. Una trama ortogonal de maó que forma finestres verticals -avui tapiades- caracteritza els dos frontals, amb coronament piramidal truncat amb teules, capitells de maó i rajola verda.

Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col•locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra.

La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars. Cal destacar els trulls, que són veritables tines fetes al sistema de voltes tabicades amb unes separacions que permeten els pas dels operaris.

No trobava cap dada de l’edifici de les escoles públiques, que quasi comparteix espai amb aquesta instal•lació.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 11 de junio de 2015

CAL VENTOSA. EL CASAL MAGNÍFIC DE BANYERES DEL PENEDÈS.

Anava fins a Banyeres del Penedès per veure i retratar el casal noucentista, anomenat cal Ventosa , o Cal Bofill, que segons llegia fou construït cap a l’any 1920, en substitució de l'antiga masia dels propietaris.

No trobava cap dada de l’arquitecte i/o mestre d’obres autor d’aquest edifici:
http://www.banyeresdelpenedes.cat/wp-content/uploads/poum/cataleg.pdf

La casa està formada per tres plantes. Els baixos presenten una porta de fusta amb arc rebaixat i una finestra per banda de forma quadrada, dividida en tres parts per unes columnetes. El pis noble presenta una gran balconada. Les tres portes balconeres són d'arc rebaixat i presenten una franja de decoració a base de flors i fulles que uneix les línies d'impostes i recorre tota la façana. El segon pis presenta unes obertures quadrades dividides en tres parts per uns prims murs. A sobre hi ha una cornisa que sobresurt, davant la qual es veu un fris amb decoració floral. A sobre la cornisa hi ha un terrat amb barana de pedra. A la banda dreta de l'edifici hi ha una torre de considerable alçada que consta de quatre pisos. Destaca l'última planta, que presenta una sèrie de columnes que sostenen una cornisa rematada per un terrat amb barana. La façana és arrebossada i decorada amb carreus.


En aquesta edificació de tres plantes destaca, en una cantonada, una gran torre amb mirador cobert en la part superior, que és un referent de la comarca, ja que es visible des de la llunyania- fins quan circules per l’Ap-7 - al costat del turó que li guarda l'esquena. Al seu capdamunt té un mirador cobert, amb columnes prismàtiques decorades amb medallons i relleus florals. La casa senyorial, de tres pisos d'alçada, es va construir sobre una antiga masia i encara conserva la casa dels masovers adossada a ponent, i les tres naus dels cellers de quan es treballava l'explotació agrícola.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest magnífic edifici al que l'estretor del solar, no li permet lluir la seva elegant façana de migdia ni la posterior, que dóna a un jardí i que disposa de dues alçades de galeria amb vitralls emplomats.


La ‘inèrcia perniciosa’ fa estralls.

El Valenti Pons Toujouse havia identificat com " possible " autor  a l'arquitecte  Alfons Barba Miracle ( Tarragona - 19.04.1887 +  Barcelona, 3.08.1961 ) , 



https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/alfons-bonaventura-carles-m-barba-miracle

L’email de l’ Elisabet Bofill Ventosa,   en el que em deia, us envio plànol de la casa amb fotografies , venia a confirmar-ne l’autoria. 






Tinc per costum portar barret en totes les èpoques de l'any, per això, amb tota justícia dic, em trec el barret davant el saber i la intuïció del Valenti Pons Toujouse (Barcelona, 1962) 


Em complaïa comprovar que Banyeres del Penedès  està lliure de la terrible infecció filonazi que s’ha estes arreu de Catalunya

ESCOLES FABRA. ALELLA. EL MARESME

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

L’Eulàlia de Bobes em feia arribar un enllaç :
http://www.revistaalella.cat/documents/revistes/revistaalella.cat/alella-304_web.pdf

en el que podeu ampliar aquesta informació.

Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936), atenen l’encàrrec del II marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig (Barcelona, 1866-1944), va ser l’autor de les Escoles Fabra.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

miércoles, 10 de junio de 2015

EDIFICIS D’ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DEL BARCELONÈS

Per endavant una reflexió ; aquesta comarca en la que trobem les següents poblacions :

Badalona 218.553
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/ceip-lola-anglada-badalona.html
Esperem dades de més centres d’aquella època

Barcelona 1.593.075
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html
Esperem dades de més centres d’aquella època

l'Hospitalet de Llobregat 252.884
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/01/26/pagina-21/33133653/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20escuelas%20en%20Hospitalet%20de%20Llobregat
Esperem dades de més centres d’aquella època

Sant Adrià de Besòs 32.940
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/07/08/pagina-9/33217795/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20escuelas%20en%20Santa%20coloma%20de%20Gramanet
Esperem dades de més centres d’aquella època

Santa Coloma de Gramenet 118.129
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/07/08/pagina-9/33217795/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20escuelas%20en%20Santa%20coloma%20de%20Gramanet
Esperem dades de més centres d’aquella època

Va ser sens dubte la més gran ‘ beneficiaria’ de l’activitat de la Mancomunitat de Catalunya, i més tard de la II República, en l’àmbit de la construcció d’escoles i equipaments culturals.


El seu creixement demogràfic va comportar alhora que la necessitat de fer noves construccions escolars, l’enderroc i l’oblit d’alguns d’aquells edificis, que situaven a Catalunya al capdavant d’Europa en l’àmbit de l’educació. Alhora i com a conseqüència ‘lògica’ de l’arribada de nois veïns, s’ha perdut en molts casos, la ‘petita història’ de cadascuna d’aquestes ciutats, i fins el desig de ‘recuperar-la’.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESCOLA PÚBLICA DE PALLEJA. LLOBREGAT JUSSÀ

Per endavant una reflexió ; aquesta comarca en la que trobem les següents poblacions :

Abrera 12.055
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/la-primera-escola-dabrera-ledifici-joli.html

Begues 6.590
Castelldefels 63.077
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/escoles-de-la-ii-republica.html

Castellví de Rosanes 1.746
Cervelló 8.721
Collbató 4.367
Corbera de Llobregat 14.315
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/05/07/pagina-4/33233803/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20escuelas%20de%20Corbera%20de%20Llobregat

Cornellà de Llobregat 86.687
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-anselm-clave-cornella-de.html

Esparreguera 21.926
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-mare-de-deu-de-la-muntanya.html

Esplugues de Llobregat 46.667
Gavà 46.377
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=542

Martorell 28.108
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-la-ii-republica.html

Molins de Rei 24.878
Olesa de Montserrat 23.742
http://www.escolamarededeudemontserrat.com/

Pallejà 11.208
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/07/11/pagina-10/33286157/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20escuelas%20de%20Palleja

Palma de Cervelló, la 2.219
Papiol, el 4.041
Prat de Llobregat, el 63.419
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-pompeu-fabra-joan-maragall-del.html

Sant Andreu de la Barca 27.329
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/lescola-francesc-ferrer-i-guardia-de.html

Sant Boi de Llobregat 83.408
Sant Climent de Llobregat 3.920
Sant Esteve Sesrovires 7.546
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/edifici-modernista-de-les-escoles.html

Sant Feliu de Llobregat 43.769
http://xtec.cat/ceipnadal/historia/historia.htm

Sant Joan Despí 32.812
Sant Just Desvern 16.859
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-montserrat-sant-just-desvern.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-de-sant-just-desvern-anteriors.html

Sant Vicenç dels Horts 28.181
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/01/collegi-de-nenes-i-casa-consistorial-de.html

Santa Coloma de Cervelló 8.060
Torrelles de Llobregat 5.776
Vallirana 14.625
Viladecans 65.444

Va ser sens dubte la més gran ‘ beneficiaria’ de l’activitat de la Mancomunitat de Catalunya, i més tard de la II República, en l’àmbit de la construcció d’escoles i equipaments culturals.

El seu creixement demogràfic va comportar alhora que la necessitat de fer noves construccions escolars, l’enderroc i l’oblit d’alguns d’aquells edificis, que situaven a Catalunya al capdavant d’Europa en l’àmbit de l’educació. Alhora i com a conseqüència ‘lògica’ de l’arribada de nois veïns, s’ha perdut en molts casos, la ‘petita història’ de cadascun d’aquest pobles, viles, o ciutats, i fins el desig de ‘recuperar-la’.

Trobava a l’hemeroteca ;

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/07/11/pagina-10/33286157/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20escuelas%20de%20Palleja

Tinc l’esperança de que algú en tindrà imatges, i ens sabrà dir també les dades de l’arquitecte autor del projecte , la noticia ens diu ‘han sido, planeadas y dirigidas por el arquitecto señor Plañías’.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una fotografia d’aquella escola, que s’aixecava amb el projecte tècnic de l’arquitecte, Lluís Planas i Calvet (1879-1954), tècnic que l’any 1916 va dissenyar les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya que s’aixecaven a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919), a afegir també de la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.


Amics lectors, al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us estarà eternament agraïda.


martes, 9 de junio de 2015

ANTIGUES ESCOLES D’ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Així , no son habitualment declarades ‘ monuments’ les escoles en aquest país en el que des de sempre hi ha clars interessos, en que es perpetuï, l’ incultura de les classes més humils.

Altrament, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Trobava una noticia :

http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/21475/antigues/escoles/espinavell/es/converteixen/refugi


El nou refugi d'Espinavell. Foto: @bertagarriga

Demanaré dades a l’ajuntament Molló sobre aquesta edifici, quan es ver, qui en va ser l’autor, i en quina data deixava la seva funció.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

EDIFICIS D’ESCOLES PÚBLIQUES AL VALLÈS OCCIDENTAL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Havia trobat una minsa informació dels edificis escolars públics anteriors a la dictadura franquista a la comarca del Vallès Occidental, la relació de poblacions és la següent :


1- Badia del Vallès
Població creada amb posterioritat a la II República

2.- Barberà del Vallès
No trobava cap dada.

3.- Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html

4.- Castellbisbal
No trobava cap dada.

5.- Cerdanyola del Vallès
No trobava cap dada.

6.- Gallifa
No trobava cap dada.

7.- L´Ametlla del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/04/ajuntament-i-escoles-de-lametlla-del.html

8.- Matadepera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/edificis-de-les-dites-ara-escoles.html

9.- Montcada i Reixac
No trobava cap dada.

10.- Palau-solità i Plegamans
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html

11.- Polinyà
No trobava cap dada.

12.- Rellinars
No trobava cap dada.


13.- Ripollet
No trobava cap dada.

14.- Rubí
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html

15.- Sabadell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

16.- Sant Cugat del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escola-publica-joan-maragall-gorina.html

17.- Sant Llorenç Savall
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html

18.- Sant Quirze del Vallès
No trobava cap dada.

19.- Santa Perpètua de Mogoda
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/escoles-publiques-de-santa-perpetua-de.html
Ens agradarà rebre’n imatges.

20.- Sentmenat
No trobava cap dada.

21.- Terrassa
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-donya-magdalena-rosell-matlleu.html
Com en el cas de Sabadell pensem que n’hi havia més.

22.- Ullastrell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-les-escoles.html

23.- Vacarisses
No trobava cap dada.

24.- Viladecavalls
No trobava cap dada.

En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.

Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

domingo, 7 de junio de 2015

ERMITA DE SANT SALVADOR. TORALLA. CONCA DE DALT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de les poblacions que s’integren avui dins el terme de Conca de Dalt, amb una superfície de 166,48 km², assolia l’any 1857 un cens de 3.116 ànimes, que constitueix el ‘sostre demogràfic ‘ , les darreres dades disponibles al tancament de l’any 2013 ens diuen que eren 446 habitants, una pèrdua del 85,69% de la població que és dissortadament una constat en aquesta zona de Catalunya.

El Josep Sansalvador Castellet, publica unes fotografies de l’ermita de Sant Salvador de Toralla, enlairada al cim de la serra del seu nom, de la que únicament trobava aquestes dades; petit edifici de pedra amb portal adovellat.




El patrimoni històric i/o artístic ha patit, pateix, i patirà fins a la seva absoluta destrucció, les conseqüències d’aquesta despoblació tant acusada.

Si mes no, la tasca del Josep Sansalvador Castellet, i de l’Arxiu Gavin, ens permetrà anys a venir, veure la magnitud de la catàstrofe provocada per la concentració de la població en les grans poblacions.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA D’ARTS, INDUSTRIES , IDIOMES I BIBLIOTECA PÚBLICA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANT. GIRONA. SEU ACTUAL DEL MUSEU DEL SURO. SE

Rebia un email del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ en el que m’adjuntava un excel•lent treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT, titulat N UN NOU MODEL D’ARQUITECTURA AL SERVEI D’UNA IDEA DE PAÍS.

Faig una recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i val a dir, que lluny de trobar la col•laboració de les entitats locals, per allò de la ‘administració més pròxima als ciutadans ,... ‘ he constatat una resistència ferotge, que identifico amb la síndrome de la ‘inèrcia perniciosa’ en masses ocasions.

Des de l’01.04.1939 el feixisme emprenya una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ que perdura encara en molts llocs de Catalunya, i de forma general no s’aprofitava el final ‘ formal’ de la dictadura l’any 1978, per cercar testimonis ‘orals’, i ara, al mes de juny de l’any 2015, aquesta possibilitat és del tot impossible en bona part de la nostra geografia.

Estic absolutament d’acord en que som ‘ més que un club’ , ens queda molt dissortadament però, per ser una veritable ‘Nació’.

Reprodueixo del treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT

Palafrugel (Baix Empordà ) Escola d’Arts i Indústries i d’Idiomes i Biblioteca Pública, Actualment Museu del Suro.

Edifici projectat per Emili Blanch Roig (1897-1996) en col•laboració amb el director de l’Escola, Lluís Medir i Jofra, i l’aparellador i futur professor de l’escola Josep Daunis.

L’acte de col•locació de la primera pedra es fa coincidir amb els actes de celebració de la proclamació de la República i les classes comencen el 1935.

L’edifici, que actualment acull el Museu del Suro, representa una bona mostra del llenguatge racionalista a Catalunya: sobrietat de les façanes, amplitud i lluminositat dels espais interiors, agrupació d’obertures, et
c.

La imatge que es recull en el treball de la GEMMA DOMÈNECH I CASADEVALL, i la ROSA MARIA GIL I TORT, no té res a veure a la que trobava del Museu del Suro.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

viernes, 5 de junio de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE LLANARS. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana, destaca la notable església parroquial advocada a Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona , Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d’arc una mica apuntat. Els murs exteriors s’ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules. Li dóna un gran atractiu el campanar d’espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda.


El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga.


El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada.

A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer.


Els Sants Metges tenen també un lloc de privilegi.


Fins a l’any 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.



M’explicaven que lliurava l’ànima al Senyor Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer ( Rocabruna, 21.12.1909 + Girona, 25/04/2013 ) darrer rector de Sant de Llanars, on servir durant 54 anys.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CEIP JACINT VERDAGUER SANTALÓ. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des de l’Arxiu Comarcal de l’ Urgell rebia un email en el que em deien ; en relació a la vostra sol•licitud que ens arribat des de l’ajuntament de Tàrrega de consulta d’informació del mestre d’obres i/o arquitecte de les escoles de La Figuerosa i de les construccions d’escoles de Tàrrega i altres pobles agregats abans de la guerra, informar-vos del següent:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-anteriors-la.html

1. Escoles de la Figuerosa. No tenim documentació al respecte ni cap informació sobre l’arquitecte o mestre d’obres que es va fer càrrec de la seva construcció.

2. Altres pobles agregats a Tàrrega. No hi ha documentació al respecte abans de la Guerra Civil.

3. Tàrrega. Es conserva el projecte de les Escoles Graduades (1931-1935).

Si voleu fer la consulta del projecte esmentat haureu de venir a consultar-ho presencialment a l’Arxiu Comarcal. Qualsevol altra qüestió no dubteu a consultar-nos.

Llegia a : http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/historiaescola.htm


Josep Florensa Ollé, ( Lleida , 15 de maig de 1889 + Barcelona , 14 de Juliol de 1968 ) va ser l’arquitecte autor del projecte, i a l’ estiu de 1932 fou adjudicada l'obra al Sr. Joan Riera i Pallars de Vilatorta (Vic).

http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/fotoshistoria.htm

La victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, comportarà greus sancions per a Josep Florensa Ollé, i un retrocés en tots els àmbits per a la ciutadania.

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
http://www.academia.edu/6413443/LA_DEPURACI%C3%93N_FRANQUISTA_DE_LOS_COLEGIOS_DE_ARQUITECTOS_1939-1942._En_FUENTES_NAVARRO_Ma._Candelaria_et_al._eds._II_Encuentro_de_J%C3%B3venes_Investigadores_en_Historia_Contempor%C3%A1nea_Granada_Editorial_Universidad_de_Granada_2010_

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

jueves, 4 de junio de 2015

COL•LEGI PÚBLIC EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor de la major part de les cròniques de les escoles anteriors a la dictadura franquista a la Ciutat de Barcelona :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-de-barcelona-ciutat.html

em feia arribar unes imatges de l’escola pública Empúries de l’Escala, comarca de l’Empordà sobirà.


La descripció ens diu que el centre està al bell mig de la població de l'Escala, a tocar de l'extrem sud del nucli antic, davant la plaça de les Escoles i a l'inici de la ronda del Pedró. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats, que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta les cobertes a dues i tres vessants de teula i està distribuït en planta baixa i pis. Els dos cossos situats als costats nord i oest són allargats i presenten uns grans finestrals rectangulars d'il•luminació a l'interior, agrupats en grups de tres a cada planta. Presenten una motllura correguda a la part inferior que enllaça els tres grups de cada nivell. L'accés a l'interior es fa pel costat nord, a través d'una porta coberta amb un petit porxo. Les altres dues crugies presenten finestrals rectangulars a la planta baixa i una filada de finestres d'arc de mig punt adovellades, al pis. Continuen mantenint la motllura correguda inferior. El cos més petit, situat al sud del conjunt, ha estat força transformat. A la planta baixa s'han substituït dos finestrals per una porta d'accés i, al pis, les obertures de mig punt han estat tapiades. Ambdues crugies presenten un sòcol de pedra a la part baixa de les façanes i una cornisa ampla i motllurada. Posteriorment, l'escola es va anar ampliant en funció de les necessitats de l'alumnat. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc. A les cantoneres hi ha carreus de pedra ben desbastats.

Es començava a construir l'any 1934 al solar de Josefa Roca i Guerra, segons el projecte de Rafael Sánchez Echeverría -arquitecte del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, de lloc i dates de naixement i traspàs - i va ser inaugurat per l'alcalde Josep Figueres i Fontdevila, durant la República, el juny de 1936, un mes abans de l'esclat del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.


El col•legi va unificar l'escola de nens i nenes que fins llavors havien rebut l'educació per separat. A l'interior es conserven unes pintures murals del mestre Isaac Faro, pintades l'any 1946, dedicades a motius religiosos. En agradarà tenir noticia de nom complert d’aquest pintor, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'arquitecte gironí Josep Claret i Rovira (1908-1988) va ser l’autor els anys 1969 i 1975 de diverses ampliacions i també de la remodelació de l'any 1978. S'afegiren quatre unitats de pàrvuls al costat nord del pati, menjadors, gimnàs, pistes d'esports, etc.

L'any 1999 comencen les obres de l'actual ampliació i el 2002 s'enderroquen els afegitons, per a recuperar part de l'estructura de l'antic edifici, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte encarregat d’aquestes obres.

Josep Claret i Rovira (1908-1988) va projectar diferents obres emblemàtiques a la comarca de Girona, com la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d'altres. El seu activisme el va portar a fundar el mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. A Girona construeix l'Escorxador Turon, a l'antiga fàbrica Cárnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l'edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa.

Autor de l’edifici de l'escola pública de Vilajuïga, cal destacar que l'arquitecte projectà i construí, en el mateix període, tot un seguit d'escoles que presenten una forma i estil semblant. A l'Alt Empordà hom pot trobar les següents: Escola Comarcal de La Jonquera (La Jonquera), Escola Col•legi Públic Empúries (L'Escala), Escoles de Vilamalla / CEIP Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla), Escoles Unitàries / CEIP Marinada (Ordis), Escoles de nens i nenes (Terrades), Escola Unitària (Capmany), Escoles Nacionals / CEIP Pau (Pau), Escoles de Vila-sacra / Sala Polivalent (Vila-sacra ), Escoles Noves / Escoles Nacionals (Portbou), Escola de Verges (Verges), Escola de Llançà (Llançà), Escoles d'Espolla (Espolla), Les Escoles i cases dels mestres (La Selva de Mar).

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.