viernes, 10 de julio de 2015

CASA ANDREU FARRÉ. SANTA PERPETUA DE MOGODA. VALLÈS OCCIDENTAL.

Llegia que l’any 1929, Andreu Farré, rendista barceloní, va voler fer-se una torre d’estiueig a Santa Perpètua, per la qual cosa va comprar un terreny , que havia estat en el seu temps un camp d’alfals on a principis del segle XX s’havia instal•lat l’envelat alguna festa major.

L’edifici dissenyat pel senyor Farré tenia forma octogonal, i potser per això, o potser perquè s’aixecava en el terreny on s’havia instal•lat l’envelat alguna festa major, el sarcasme popular va començar a denominar la casa com “los caballitos”.

Molest, Farré va intentar vendre la casa, en no trobar però, comprador va decidir enderrocar-la i fer-ne una de nova,la que retratava el divendres 10 de juliol de 2015, segons la descripció tècnica és un edifici aïllat de planta de creu grega a la qual es van adossar diferents cossos, una torre i un porxo. Té coberta a doble vessant a la torre i al cos central i a tres vessants, als braços de la creu. Consta de planta baixa i un pis, diferenciat per l'esgrafiat i la major intensitat de color (rosa). S'accedeix per un pòrtic i està fet de pedra vista i arrebossat, tot pintat. A l'interior del recinte, al costat d'aquest edifici però independent, hi ha una construcció de planta rectangular que té funció de garatge. Està rematat amb un ràfec decorat amb un frontó i una balustrada i tot ell, segueix la mateixa ornamentació que l'edifici principal. Es tracta d'un edifici aïllat amb un destacable joc de volums, situat en una parcel•la d'uns 800m2 amb façana a la plaça de la Vila, la Rambla i el carrer Montseny. La seva planta recorda les cases romanes. Amb un pati central a doble alçada; la planta es desenvolupa en forma de creu tenint la zona de dia a la planta baixa i els dormitoris a la planta pis. La llum natural s'aprofita mitjançant tres terrasses amb balustrades. D'altra banda, a la part posterior de la casa, unes escales condueixen al jardí posterior on hi ha l'edifici de l'antic garatge. A la cantonada oest de la casa hi ha una torre de quatre plantes, amb funció de mirador.



L'estructura de suport es fa per mitja de parets de càrrega de totxo i bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta. La part central, amb coberta a quatre aigües, està més aixecada que les naus laterals que sobresurten en forma de creu, i que tenen coberta a tres aigües. La torre de la cantonada oest, també té coberta a quatre aigües. Totes són de teula plana de ceràmica vitrificada amb dos colors (verd i vermell). En el jardí hi ha una construcció de planta baixa, més primer pis d'uns 45m2 de planta i del mateix estil amb coberta plana accessible, que abans feia les funcions de garatge i ara les seves sales de planta lliure s'utilitzen per a activitats de lleure. En aquest edifici, la força compositiva està en el joc volumètric i la disposició de les terrasses i les cobertes a diferents alçades més que en la distribució de les obertures, que simplement corresponen a uns criteris pràctics d’iluminació i ventilació de les diferents dependències. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color siena amb sanefes esgrafiades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades, la torre de quatre pisos de la cantonada i la tanca de pilars de totxo i reixa amb fanals de ferro fos. Pel seu caràcter representatiu, per la cèntrica localització i per la riquesa d'acabats tant interiors com exteriors, és un dels millors exemples de casa colonial de la ciutat.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i les dates i lloc de naixement i traspàs del promotor, i les dades de l’arquitecte autors del primer edifici – del que voldríem també trobar-ne una imatge - i de l’actual que acull ara la Llar d’Avis.

No hay comentarios:

Publicar un comentario