CENTRE VILASSARENC. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

Retratava el Centre Vilassarenc; reprodueixo del Mapa de patrimoni de Vilassar, edifici de planta rectangular amb mitgera per la façana dreta. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana principal, orientada al carrer Mestre Viladrosa.

Destaca la façana amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa per tres grans obertures i un balcó corregut en la planta pis, també amb tres obertures. El coronament és amb una cornisa i una balustrada per damunt amb un petit frontó triangular al centre, on hi figura l'any 1890. El parament imita el maó vist hi ha esgrafiats geomètrics damunt l'obertura central de la planta baixa i les de la planta pis. A la del mig són lletres que diuen "CENTRE VILASSARENC"

Les parcel•les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1879 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la "Societat del Teatre de Vilassar", amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Guastavino Moreno (Valencia, España, 1842 – Baltimore, EE. UU., 1908).

El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra "La flor de la madastra". L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002. El nom actual de l'associació és "La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc".

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN GILI. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

Retratava la façana de l’antiga masia baixmedieval coneguda amb el nom de Can Gili, totalment reformada a principis del segle XX a la manera noucentista per Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - ídem, 1965) atenen l’encàrrec de Ramon Massot que la convertia en la seva residència.

L'any 1949 els religiosos maristes hi posaren un seminari, i a més realitzaren tasques de catequesi d'infants, cinema i teatre, dirigit pel popular pare Melitón Carrillo Orive . Amb la marxa dels pares maristes a Malgrat de Mar, l'any 1962 passà a ser escola parroquial gràcies a la iniciativa d'un grup de pares de la vila que demanaren un crèdit a La Caixa, i també es convertí en centre d'esplai vinculat a l'església.

Finalment l'any 1989 la Fundació Buchaca comprà l'edifici i el convertí en Residència d'avis.

La descripció tècnica ens diu; edifici aïllat de planta baixa i dues plantes jardí interior. La façana principal està orientada en direcció sud. La porta d'entrada a la Residència és àmplia, d'arc apuntat, amb marc de pedra, i imitant el parament antic del mur del voltant. La porta està adaptada per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda o per si cal entrar-hi algun llit o cadira de rodes. Al capdamunt, no només d'aquesta façana principal, sinó a tot el mur que envolta la residència per la seva part davantera hi destaquen una sèrie de pinacles de totxana petita coronats per unes esferes rodones. Entre els pinacles hi ha unes reixes de ferro, de banda gruixuda, acompanyades de jardineres amb flors de colors. A més, trobem uns fanals de mig cos de la primera meitat del segle XX. Les façanes laterals són murs de poca alçada amb la imitació de paredem antic on hi destaquen uns finestres baixes d'arc apuntat, i una peculiaritat a banda i banda: a la façana est hi ha una porta de ferro, estreta i amb un reixat superior calat que sembla una mena de porta d'emergència, però que sense cap mena de dubte sembla centenària; mentre que a la façana oest hi destaca a no gaire alçada del nivell de terra una cara antropomòrfica de pedra d'època romànica que per la seva singularitat mereix una explicació independent més endavant ja que, segons estudiosos consultats, deuria pertànyer a la masia original de Can Gili. Dignes de ser esmentades són les façanes interiors que s'alcen davant del jardí davanter de la casa que presenten uns esgrafiats d'estil neoclàssic, coronats amb el nom de "Bella Vista", nom de la Residència. A la primera planta hi podem veure balcons dos a dos, amb baranes primes de ferro col•locades en seccions verticals, mentre que al pis superior hi ha àmplies finestres, amb excel•lents vistes al front marítim. La paret d'aquesta façana est és arrodonida, mentre que l'oest és a dues aigües amb carener perpendicular a la glorieta mirador de caire senyorial que recorda a la popa d'un vaixell d'època. Aquesta glorieta té una teulada cilíndrica que sobresurt i presenta vàries finestres d'arc de mig punt amb persianes de les dites mallorquines i rajoles de color blau que decoren els marges superior i inferior dels pisos. La façana posterior, que dóna davant d'un dels laterals de l'església, llueix també unes àmplies finestres que corresponen a les habitacions dels residents. La Residència gaudeix de dos jardins. La part del davant presenta una part porxada, i hi podem veure plantes amb flors, mentre que a la part posterior hi ha varis arbres i unes heures que grimpen per la façana. L'aspecte sempre ombrívol de la part posterior destaca amb el solana de la davantera. L'edifici gaudeix de varis accessos: les ja citades porta principal i lateral, a més de dues laterals, reixades i àmplies, que donen als jardins descrits.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

Llegia a la fitxa de patrimoni; l’ermita de Sant Sebastià, es construeix entre els anys 1570 i 1578, possiblement en substitució d'una antiga capelleta o creu de camí.

L'advocació a Sant Sebastià es deu a la gran popularitat que havia adquirit com advocat contra la pesta.

L'altar d'obra fou revestit l'any 1732 d'un frontal de rajola i daurat l'any 1807 per Salvador Brau.

L'any 1579 l'escultor Joan Forner, de Mataró, fa un retaule d'estil plateresc amb fusta d'alba. A la fornícula central hi col•loca la figura de Sant Sebastià i a les laterals les de Sant Roc i sant Joan Baptista.

La descripció tècnica ens diu ; església situada en la separació dels termes de Cabrils i Vilassar, en la part alta de la carena del Turó de la caritat. És d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est i coronada amb un campanar de cadireta. La porta d'accés és de llinda recta però en forma semicircular a la part superior i decorada com si es tractés d'una petxina. Els brancals i el llindar també són de pedra. Entre el campanar i la pedra hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres amb l'ampit la llinda i els brancals de pedra treballada. Davant hi ha un pati emmarcat amb una delimitació d'obra. Disposa de contraforts laterals exteriors que aguanten els murs. Els paraments són de pedra vista a excepció de la façana que es troba arremolinada.

De les pèrdues que patia aquesta església en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II República, trobava :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0-0

Sant Sebastià ah estat tradicionalment protector contra la pesta, més tard els paraires “persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge” el reivindicaren com a patró.

Té una forta ‘ tirada’ en els col•lectius homosexuals, hom pensa que potser per la clàssica representació pictòrica, que se’n ha fet.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA I CASES DELS MESTRES / AJUNTAMENT. PALAU SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau-sator&page=1&pos=10

Escola de dos cossos i planta baixa bastit a la dècada dels anys 30, del qual se n'ignora l'autor.

Els dos cossos s'uneixen en un porxo que serveix de vestíbul i accés a les aules, Destaca la composició de façana en grans obertures emmarcades i que donen al pati de jocs. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües.

Per aquest equipament l'any 1956 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) projecta dues vivendes per els mestres.

Edifici bastit en la dècada dels anys 30.

L'any 1956 Josep Claret projecta en un solar proper a l'escola les cases dels mestres.

L'any 1999, l'edifici de l'escola, va ser rehabilitat per acollir la seu de l'Ajuntament.

Aquesta manca de dades me la ratificava el mateix ajuntament de Palau Sator:
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/la-torre-de-les-hores-palau-sator.html

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte, i/o mestre d’obres, dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM DE LA PRIMERA ESCOLA PÚBLICA DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet&page=6&pos=54

La primera escola pública estatal de Maçanet de la Selva es va començar a construir l'any 1922 (el dia de la festa de l'Arbre es va posar la primera pedra) i es va inaugurar l'any següent (també a la Festa de l'Arbre: el 2 d'abril de 1923). Joaquim Maria Puigvert en l'article publicat a la revista Mestall atribueix l'edifici a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), que havia projectat l'any 1921 les escoles del veïnat de Martorell.

L'any 1932, amb l'adveniment de la República, i vistes les necessitats escolar del poble, es va ampliar l'escola amb dues aules més.

L'any 1971 l'arquitecte J.J. Romaní porta a terme una nova ampliació

A conseqüència del creixement demogràfic l'escola queda petita i es va decidir enderrocar-la i edificar-ne una altra.

L'any 1978 ja es construïa l'escola nova, que es va inaugurar en el curs 1978-1979. Aquesta escola (CEIP Sant Jordi) està siutada al carrer de les Escoles número 23.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com els noms i cognom matern de l’arquitecte J.J. Romaní, dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLES I HABITATGE MESTRE / AJUNTAMENT. SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Pau+de+Seg%C3%BAries&page=1&pos=10

L'edifici conegut com a Escoles Velles va ser projectat pel mestre d'obres Francesc Surinyach ( Camprodon, Ripollès, 1885 — Camprodon, Ripollès , 1948 ) l’any 1923 .

L'edifici acollia l'escola i els habitatges dels mestres.

A partir dels anys vuitanta s'hi varen traslladar les oficines municipals.

Actualment l'edifici acull l'Ajuntament, el dispensari i la llar infantil

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern d’aquest genial mestre d’obres, dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ANTIGUES ESCOLES DE VILADECAVALLS. VALLÈS OCCIDENTAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Visitava Viladecavalls el diumenge 20.12.2105 en ocasió de la darrera Ballada de CLDSF ‘ Per Nadal cap nen sense joguina’ , no tenia ocasió de fer un tomb pel poble i preguntar on eren les escoles abans de la dictadura franquista.

A la pàgina de l’Ajuntament trobava una fotografia en blanc i negre amb el següent peu ; ‘les antigues escoles on ara hi ha l’Ajuntament’. Autor: Fèlix Farré

El vehicle que apareix ens situa a partir de la dècada dels 50 del segle XX, això em suscita algunes preguntes :

Quan es va fer aquestes escoles ?.

Qui en va ser l’autor ?.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CEIP GONÇAL COMELLES. AVINYONET DE PUIGVENTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Avinyonet&page=1&pos=6

Avinyonet de Puigventós - Alt Empordà, construcció: 1926, construcció a partir de dos edificis iguals i simètrics units longitudinalment per un porxo. Construccions de planta baixa amb teulada a dues vessants. Grans obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Superava, publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLA GERMANES TERCIARIES / ESCOLES PÚBLIQUES / AJUNTAMENT. SANT JAUME DE LLIERCA. LA GARROTXA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=+Lierca&page=1&pos=4

En els anys 1927-1928, amb capital d'Àngela Brutau es va edificar, en terrenys propis i en una parcel•la cedida per Josep Surribas, aquesta escola. Es va inaugurar el 27 d'octubre de 1929 i immediatament van començar a impartir-hi ensenyances les Germanes Terciàries Regulars de la Verge del Carme.

Durant la Guerra Civil les germanes varen marxar de Sant Jaume, tot i això l’edifici no va quedar abandonat, es va seguir utilitzant com a col•legi. Les germanes carmelites que hi feien escola, després de la guerra no varen tornar. Arran d'això, la família Brutau va cedir l'edifici al Ajuntament, que va convertir-lo en l'escola pública del poble.

L'any 1958 Josep Claret projecta una escola i habitatge per mestres que probablement no es va construir (vegeu reg. 10072).

L'any 1987 queda vuit per el trasllat de l’escola pública al nou edifici de "Les Escomes" (reg. 4706). I el 2003 s’inaugurà la rehabilitació de l’edifici per a convertir-lo en la seu de l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

Per informacions municipals, no contrastades, sembla que a l'antic edifici de l'Ajuntament (c. Indústria) també hi havia hagut escoles. Ens agradarà rebre imatges d'aquest edifici a l'email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu que l'edifici inaugurat l’any 1929 era d'una sola planta i comptava amb tres aules d'ensenyament, llum natural per davant i per darrere, pati d'esbarjo cobert i un altre descobert, oratori i residència per a cinc religioses, amb l'objectiu de dotar el poble de la millor docència possible per l'època.

L'any 2003 l’edifici va ser rehabilitat per acollir les dependències de l'Ajuntament.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte d’aquest edifici, i les seves posteriors reformes, dades com aquesta son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CEP TERESA DE PALLEJÀ. FORTIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Forti%C3%A0&page=1&pos=8

A Fortià, com en molts d'altres pobles, existien ".. greus deficiències en les instal•lacions escolars que s'arrossegaven des de feia molts anys.." (Serna-Serra 2003, p. 48) quan les autoritats municipals es plantegen a principis del anys 20 del s. XX la construcció d'un edifici nou.

L'any 1925 Teresa de Pallejà dóna un solar a l'Ajuntament amb aquesta finalitat. L'any 1927 l'Ajuntament encarrega un projecte a l'arquitecte barceloní Adolf Florensa Ferrer , (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) però problemes econòmics retarden l'inici de les obres.

L'any 1930, davant l’amenaça de tancar l'escola pel mal estat de les seves aules, es va proposar la construcció "d'un edifici més senzill que el projectat inicialment i, si era possible de planta baixa a l'estil dels que per aquells anys s'havien construït en altres pobles de les rodalies" (Serna-Serra 2003, p. 49). Una comissió de l'Ajuntament visita les escoles de Boadella.

L'any 1930 l'Ajuntament encarrega un nou projecte d'escoles, en aquest cas a l'arquitecte figuerenc Claudi Díaz Pérez, ( Figueres, 2 de novembre de 1904 + Barcelona, 19 de juny de 1985 ) a principis de l'any següent però, encara no havien començat les obres.

El març de 1931 l'Ajuntament encarrega un nou projecte, en aquest cas a Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996 ) .La nova escola es va inaugurar el curs 1933-1934. Actualment CEIP Teresa de Pallejà dins la ZER Empordà.

El Martí Augé Subirà, em feia arribar unes fotografies actuals de l’escola Teresa de Pallejà, a la que havia assistit en a seva infantessa, i que feia expressament en ocasió d’una gestió que li permetia tornar a Fortià.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/escola-teresa-de-palleja-fortia.html

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLES VELLES I CASA DEL MESTRE / AJUNTAMENT / SALA LECTURA MUNICIPAL. RIUMORS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escoles&adreca=&poblacio=&page=12&pos=113

Les Escoles Velles i casa del mestre de Riumors varen ser construïdes entorn a 1922 (l'Ajuntament conserva escriptura d'aquesta data) i varen estar en funcionament com a tals fins a la construcció del nou edifici l'any 1969 (vegeu reg. 5775).

A partir d'aquell moment varen acollir l'Ajuntament, però l'any 2001 varen quedar abandonades i actualment (2004) s'està treballant en la seva reconversió en Sala de Lectura Municipal.

No trobava cap imatge d’aquest edifici, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com les dades del mestre d’obres i/o arquitecte.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

UN TOMB PER LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré en diferents indrets d’aquesta població :

Al Port.

Davant l’església de Santa Maria.

Davant l’església de Sant Vicenç.

Davant el plàtan de la llibertat,

Davant la Torre de la Plaça

Davant la Font ‘Americana’.

Hi ha certament moltes més coses a veure, i per descomptat una visita a Llançà és de tot obligada.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

El Josep Verges i l’Assumpció Huayta López publicaven un fotografia de l’església parroquial de Sant Miquel de Fluvià, edifici aïllat que es troba al centre del poble.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un temple de planta basilical, amb tres naus amb un transsepte destacat dels murs laterals. La volta de la nau central és dividida en quatre crugies per tres arcs torals. Aquesta volta era de canó i els arcs que la sostenien eren de mig punt. Les estructures es conserven en la forma original únicament a l'extrem oriental de la nau. Només la crugia situada més a llevant, manté encara la coberta de canó; a les tres restants aquesta coberta té forma apuntada. Les naus laterals tenen coberta de quart de cercle. Els arcs formers, de comunicació entre les naus, i els torals d'ambdues naus laterals, arrenquen de pilastres rectangulars. Les naus laterals del temple es cobreixen en un nivell més baix que la central.

L'església ha patit diverses modificacions al llarg del temps, com podem veure en el cor gòtic i a la volta de la nau, que és apuntada a causa d'una reparació que s'hi va fer. La façana és un dels punts de l'església on més s'evidencien les reformes esmentades. La façana és un gran rectangle on no hi queden restes de la portalada romànica. Al centre hi ha la porta gòtico-renaixentista, d'arcs apuntats formats per estretes arquivoltes en degradació. Hi ha una llinda, i entre la llinda i els arquivoltes hi ha l'espai del timpà, que no presenta cap ornamentació. La llinda té la següent inscripció: SATIABOR CUM APPAREVIT GLORIA TUA / M.D.XXXII. A les mènsules situades a la base i a cada extrem de la llinda hi podem veure, en cada una d'elles, tres caps alats d'àngels. Les mènsules d'on surten els feixos d'arquivoltes dels arcs apuntats són de corades amb un cap alat i un animal fabulós: el del costat nord té el relleu erosionat; el de la banda oposada sosté un escut partit al qual hi veiem una estrella de vuit puntes a dalt i tres corones a baix. Més amunt de la porta hi ha un petit i senzill rosetó. A la part superior del mur hi ha un matacà del qual només en resten les carteles de sosteniment i alguns carreus. la façana es remata amb una cornisa incurvada. Les úniques obertures romàniques que manté la façana són dues finestres, en arc de mig punt, una a cada costat de la porta, que donen llum a les naus laterals. Sota de la finestra esquerra hi ha una làpida sepulcral de l'any 1258. Tot el costat meridional de l'església dóna a un pati, actualment de propietat particular, on sembla que hi havia hagut el claustre del monestir, i altres dependències monàstiques. El claustre ha desaparegut del tot, només se'n conserven dos capitells a l'interior de l'església. Al mur lateral de la nau de migdia hi podem veure la porta que comunicava l'església amb el claustre, ara tapiada. Es tracta d'una porta de petites dimensions, d'un sol arc de mig punt fet amb petites dovelles, amb llinda i timpà. Al costat de la porta hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt.

El mur esquerre de l'església conserva a la part superior els merlets rectangulars, cadascun dels quals manté una petita sagetera.

El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. L'ala de migdia del transsepte dóna posseeix tres finestres en cadascun dels murs exteriors, una de les quals tapiada.

El campanar, decorat amb decoració llombarda, s'aixeca vora el braç septentrional del creuer, i està separat un metre de distància. Així doncs, és una construcció exempta que no s'adossa a l'església, tot i que avui jo no ho podem veure ja que es construïren dos murs a cada costat del campanar que ha fet desaparèixer el passadís entre el campanar i l'església. Al basament, el campanar posseeix tres llargues i estretes finestres de vessant a l'interior, d'arcs de mig punt, als murs de ponent, de tramuntana i de llevant. A migdia hi ha la porta, d'arc de punt rodó, que actualment comunica la torre amb l'esmentat passadís. El mur meridional, presenta la particularitat de no posseir cap obertura als pisos superiors ni la decoració llombarda que assenyala llur separació. Al seu lloc hi ha un simple relleu horitzontal. Als altres murs hi ha dos finestrals a cada pius separats per una lesena o franja vertical. Sobre cada finestral hi ha quatre arcuacions llombardes i una rastellera de dents de serra. Les obertures del pis de baix són d'un sol arc de mig punt. Les dels altres dos pisos són geminades amb els dos arquets de mig punt, les columnes cilíndriques i els capitells de forma trapezial. Alguns capitells dels finestrals del segon pis presenten petits relleus decoratius a la cara que dóna a l'exterior. Al remat superior fortificat hi ha merlets rectangulars i petites sageteres. Els matacans, es troben al centre dels quatre murs i als angles nord-oest i nord-est.

La capçalera triabsidal és l'única part que presenta decoració llombarda. L'absis central combina elements pròpiament llombards amb l'escultura dels capitells de les finestres, dels arcs interiors, de les petites mènsules i de les cornises. Les dues absidioles presenten una decoració simple, sense elements esculpits, amb un parell d'arcuacions en cada un dels quatre espais entre les cinc lesenes. La cornisa és incorbada i al centre de cada absidiola hi ha una finestra d'obertura simple a l'interior i d'arcs de mig punt.

A l'interior es conserven una pica baptismal i una de beneitera tardogòtiques, una marededéu gòtica d'alabastre del segle XV.

Durant les excavacions dels darrers anys, s'ha posat al descobert l'antic fossat que envoltava l'església en el moment que va ser fortificada. Així mateix, el Servei de monuments de la Diputació de Girona ha projectat la reconstrucció parcial d'una cantonada i uns quants pilars del claustre, amb còpies exactes dels materials recuperats en les excavacions arqueològiques.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.

La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.

La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.

A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té’ no li calen enemics, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN TORIBI DURAN GARRIGOLES. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de la residència per a la gent gran Toribi Duran Garrigoles, que està situada al mig d’un solar de grans dimensions de 14.400 m2.

Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament, que fou construït l’any 1898 per l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) en un estil que es qualifica com ‘modernista rural’ , de planta en creu grega amb ales en forma de T. La seva existència es deu a una disposició testamentària de l’il•lustre patrici Toribi Duran Garrigoles (Castelló d'Empúries,l’Empordà sobirà , 1814–Barcelona, 1888) , fill de Castelló Empúries. Els hereus, acomplint les instruccions rebudes, un cop construït l’edifici l’entregaren, degudament equipat, a una junta que l’havia de regir, segons el reglament establert. La fundació fou declarada de beneficència particular i estava al servei de malalts i vells fins l’any 1936, gràcies a les rendes del capital que el mateix fundador diposità en valors de l’Estat per al seu manteniment, 450.000 pessetes nominals.

L’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou l’inici de la davallada de la fundació.

la capella, de la que no trobava enlloc l’advocació que tenia, fou utilitzada com a caserna militar i també com seu de la CNT; ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :

Exterior 13-VII-1969

Interior 19-V-1974

De la Capella de la Sagrada Família, de l’ Asil de les Germanes Josefines de la Caritat, a Castelló d'Empúries, Alt Empordà

L’edifici es va habilitar com a centre de refugiats, més tard com a hospital de sang i finalment des de 1939 a 1947 com a caserna d’artilleria, on estaven allotjats prop d’un miler de soldats.

L’any 1947 l’edifici estava en un estat lamentable, sense cap comunitat religiosa que en tingués cura; amb col•lectes populars s’aixecà novament, i una comunitat de religioses se’n feu càrrec fins l’any 1969. L’encariment de la vida, la fallida de vocacions i altres motius portà la junta a plantejar la conveniència de tancar-lo definitivament, encara però, va funcionar de la forma que es podia fins el 1979, any en què deixà de funcionar definitivament.

Des de feia temps es volia recuperar l’edifici pel seu relatiu valor arquitectònic i per la necessitat de places assistencials que tenia el municipi i la comarca.

L’any 1999 Ajuntament actualitzà els estatuts de la fundació Hospital Toribi Duran i s’hi incorpora com a membre de ple dret amb les vicepresidències 1a i 3a, tot conservant el Bisbe la presidència.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries signà també un conveni amb la fundació per tirar endavant les obres de rehabilitació.

Un cop rehabilitat l’edifici l’Ajuntament gestionà aquest equipament mitjançant la fundació privada Hospital de Santa Llúcia, del qual es van actualitzat els estatuts. Aquesta fundació data de l’any 1252 i el 1862 passà a anomenar-se Hospital particular, passant el patronat a l’Ajuntament de Castelló.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM ESCOLES PUBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA DE PERELADA I VILANOVA DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’explicaven a Perelada, que s’havia enderrocat l’edifici que va aixoplugar les escoles en els anys anteriors a la dictadura franquista, idèntica afirmació m’havien fet a Vilanova de la Muga, poble agregat avui a Perelada.

Em costa de creure que NINGÚ conservi cap fotografia d’aquells edificis, màxim quan fins les famílies més humils, acostumaven a retratar als seus fills/filles en edat escolar, aleshores però, TOTOHOM tenia clar que NOMÉS l’estudi i la preparació, els permetrien millorar la seva existència.

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CEIP MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. OLESA DE MONTSERRAT. LLOBREGAT JUSSÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El bon amic Jobo Neon Blues em feia arribar una fotografia L'escola pública, actual CEIP Mare de Déu de Montserrat, d’Olesa de Montserrat, de la que em diu que és un interessant edifici de l'any 1930, adaptat i modificat per seguir desenvolupant funcions d'ensenyament en l'actualitat.

Està al carrer República Argentina, i el seu autor fou l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951)

Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...