Dèiem en començar
Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme –
llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :
Q
uasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.
Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .
La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.
L’escola va dels Jesuïtes de Casp va obrir les seves portes l'1 d'octubre de 1881, amb un grup inicial de 108 alumnes. Els esdeveniments de la vida política del país també van afectar la marxa del nou col•legi, ja que el 1932 es va convertir en escola municipal arran de la dissolució de la Companyia de Jesús, a la qual va ser retornat el març de 1939. A partir d'aleshores, el seu nombre d'alumnes va créixer progressivament, i el col•legi es va ampliar amb la construcció de noves plantes i la incorporació d'espais dels edificis adjacents.
El 1971 el col•legi va inaugurar l'ensenyament mixt amb la incorporació de les primeres alumnes. El 1972 començà l'ensenyament del català i el 1978, l'ensenyament en català. El curs 1983-84 tota l'escola ja era mixta. Actualment el col•legi té més de 1.700 alumnes d'ambdós sexes, distribuïts entre els cicles de educació infantil (concertada), primària (concertada), secundària obligatòria (concertada) i batxillerat (privat). Des de la seva fundació, els jesuïtes de Casp han format prop de 25.000 alumnes, molts dels quals han destacat en àmbits diversos de la societat catalana. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
No trobava cap dada de l’autor de l’edifici del col•legi i/o de les seves modificacions i reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Altra cosa és la l’església del Sagrat Cor de Jesús , de la que llegia ; obra representativa del moment premodernista, realitzada pels arquitectes Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - ibídem, 1906) i Camil Oliveres i Jansana (Figueras, 1840- Barcelona, 1898), entre els anys 1883 i 1889 i situada dins el complex escolar dels Jesuïtes de Casp. Té planta de creu grega, amb una gran cúpula central i un absis amb deambulatori, separat del presbiteri amb un seguit d'arquets de mig punt amb dobles columnes. L'entrada principal està situada enmig d'una de les naus laterals, que dóna al carrer Casp. L'interior té una rica ornamentació força acolorida que, com tot el conjunt, recorda en gran mesura les esglésies bizantines, tot i que hi ha altres referències historicistes derivades del romànic i del gòtic. En síntesi, és una bona mostra de l'arquitectura monumental finisecular, tenyida d'un historicisme eclèctic que va ser el precedent del posterior esclat modernista
En l'interior de l'església hi podem trobar l'espasa de Sant Ignasi de Loiola, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. L'espasa va arribar a l'església del Sagrat Cor de Jesús l’any 1907. El capellà-rector de l'església de Betlem, Ramon Garriga i Molins, amb l'acord previ de la Junta d'Obra de la Parròquia i amb l'aprovació del Bisbe, Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 - Barcelona, 27 d'octubre de 1908), van lliurar l'espasa a la Companyia de Jesús, sabedor de la gran estimació que havien manifestat els PP. Joaquim Carles, el seu antic professor, i Joan Capell, Rector del Col•legi de Casp. La solemne cerimònia de lliurament davant notari va tenir lloc el 25 de març de 1907 amb la presència de nombroses autoritats eclesiàstiques i civils i gran concurrència de personalitats, entre elles D. Claudio López Bru (1853-1925, II Marquès de Comillas. Es va col•locar a l'altar de Sant Ignasi de l'església en una urna de bronze daurat realitzada a l'efecte. La junta constituïda per aprovar el disseny de l'urna va estar presidida per Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 10 de juny de 1926) i el disseny aprovat va ser el de Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937), nebot de l'arquitecte constructor de l'església.
En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides prop de 700 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat,
la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules
"totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
