IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARAMUNT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – Al Pallars jussà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Reprodueixo del excel•lent article del Gustau Erill i Pinyot, a la Wikipedia; Aramunt, a la comarca del Pallars Jussà, perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà. El 1994 el municipi anomenat d'aquesta manera canvià el seu nom per l'actual, Conca de Dalt, en dividir-se Catalunya en comarques: el nom del municipi es podria confondre amb el de la comarca a la qual era adscrit. El terme actualment anomenat Conca de Dalt es formà amb la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell

Segell municipal vers l’any 1900

Havia tingut escola municipal, actualment però, els seus nens i nenes són traslladats a la Pobla de Segur o a Tremp, a les escoles i institut d'aquestes dues poblacions.

Ens agradarà rebre imatges d'aquell edifici , i de tots els Estudis i/o Escoles del Pallars jussà i de la resta de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya, oi?

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA A LES VALLS D’ÀNEU.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – a les Valls d’Àneu i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Trobava 89 imatges que tenen relació a l’educació i les escoles a la pàgina :
http://arxiudimatges.aneu.cat/temes_fitxes.php?tema=2.1.2

Que el tema de l’ensenyament en el anys previs a la dictadura franquista és avui una qüestió marginal, us en podar fe la visió d’aquesta pàgina : http://arxiudimatges.aneu.cat/temes_fitxes.php?tema=1.11

Hi ha 712 imatges d’edificis religiosos

Identificava imatges de :

ESCART, JOU, BORÉN, ESPOT, NEUET D'ESTERRI, ESTERRI D'ÀNEU, PRAT DE NANDO

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya, oi?

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

TENIU IMATGES DELS EDIFICIS ESCOLARS PUBLICS, PRIVATS I CONFESSIONALS A MANRESA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Bages i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a : http://www.memoria.cat/republica/content/les-altres-escoles-privades-0?platform=hootsuite

l’acadèmia Massegú era qui tenia més alumnes matriculats: uns 200. La resta d’estudiants es repartia entre diversos centres com ara l’Acadèmia Obradors, el col•legi Llorenç Villaplana del Tossal del Coro, l’escola de l’Ateneu Obrer Manresà, i els centres educatius Teresa Llasera, Ramon Nolla, Jaume Sellarès, Amadeu Miralles, reverend Jaume Ubach, Francesc Oller, Ateneu Cultural Popular, Sofia Safont i el Liceu Dalmau

Ens agradarà rebre’n imatges – d’aquells que sigui possible – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.memoria.cat/mestres/es/content/las-escuelas-p%C3%BAblicas-las-escuelas-religiosas-y-las-escuelas-privadas

La enseñanza religiosa agrupaba el 44% del alumnado manresano en el año 1936.

Ens agradarà rebre’n imatges – d’aquells que sigui possible – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Està clar que no va ser el franquisme qui portava el coneixement, l’educació i la cultura al Bages, oi?.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

COL•LEGI LA MERCÈ. MARTORELL. LLOBREGAT JUSSÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El Xavier Cortès Nadal m’enviava un enllaç : http://www.lamercesantfeliu.cat/web/historia.html

Mantenen l’activitat lectiva a Catalunya els centres de : Sant Feliu de Llobregat, Mercè Provença i la Mercè de Martorell, d’aquest darrer llegia al Mapa de patrimoni de Martorell ; l'any 1861, les monges Mercedàries Missioneres es varen establir a Martorell. Des del seu inici varen estar a l'antic convent dels Caputxins fins l'any 1872, període de temps en que va funcionar també com a escola. Entre el 1872 i el 1888 es varen ubicar en una casa particular de la vila al carrer del Revall fins el 31 d'agost de 1888 que es va inaugurar la casa-convent-escola del carrer del Mur.

La descripció tècnica ens diu; Edifici cantoner amb dos cossos de planta rectangular de planta baixa i planta pis units en el centre per una capella amb una porta de ferro forjat que dóna a la part posterior de l'escola. L'accés a la capella es fa per un tram d'escales. La façana té una porta d'arc ogival amb motllures i timpà i al damunt un rosetó. Als extrems hi ha dues semicolumnes i està coronat per una espadanya amb campana. Les façanes estan arrebossades i pintades.

Demanava l’advocació de la capella al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín ), que em confirmava que està dedicada a la Verge de la Mercè. No entenc l’absència d’aquesta informació a la fitxa tècnica.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquest edifici.

De ben segur la presència de les monges Mercedàries Missioneres a Catalunya, va ser molt més important abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

RECTORIA DE SANT ESTEVE D'OLZINELLES. SANT CELONI. VALLÈS ORIENTAL DIT TAMBÉ MONTSENY JUSSÀ.

Retratava el magnífic edifici de la Rectoria d’Olzinelles, que forma una unitat amb l'església advocada a Sant Esteve que tradicionalment acollia als feligresos d’aquesta contrada.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que té planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants, una porta d'entrada d'arc de mig punt i a sobre un xic desplaçat hi ha un rellotge de sol que es col•locava a instàncies de mossèn Ernest Zaragoza Pascual, i que és obra de Salichs.

Olzinelles fou una parròquia independent i tenia com a sufragània a la de Vilardell.

L’any 1927 el municipi d’Olzinelles va ser agregat, al igual que Vilardell que en formava part, al terme de Sant Celoni.

Aquesta mena de fusions es feien amb l’excusa de l’estalvi de despeses públiques – cal recordar que els càrrecs politics dels municipis petits normalment no tenen cap retribució -, i el resultat EN TOTS ELS CASOS és la desatenció dels interessos dels veïns i propietaris, la pèrdua de la història d’aquests llogarrets, i curiosament l’assoliment de la categoria de país més corrupte de la CEE per part del REINO DE ESPAÑA. Els estalvis s’ha menjat les estovalles, la taula, les cadires i aviat als mateixos comensals.

M’explicaven que Olzinelles tenia escola abans i durant la dictadura franquista, i que estava situada en un edifici annex a Can Caseta, distant uns 200 metres de la Rectoria.

Us recomano la lectura de :
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_78-79/AST_78-79_47.pdf

També us deixo la petició d’ajuda per localitzar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, a https://issuu.com/1coneixercatalunya en tenim més de 1000 de localitzats, intueixo que son en el millor dels casos un terç dels que hi havia.

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE CANALDA. ODÈN. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Solsonès i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a : http://kanavita.blogspot.com.es/2013/02/lestudi-de-canalda.html

Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble.

El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Solsonès

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAN DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp jussà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :

http://ressomont-rogenc.cat/les-escoles-a-mont-roig-emili-soler-i-agusti-sarda-fins-1936/

Les noves escoles es construirien al carrer de la Pica número 3, on també hi hauria l’Ajuntament. Sembla ser que cap a inicis del segle XIX, en un dels primers anys, les escoles ja funcionaven en aquest nou indret.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Camp jussà de Tarragona.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 998 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

SANT BARTOMEU D’ALIÓ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré amb el fons del campanar de l’església parroquial d’Alió, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, advocada a Sant Bartomeu.

Llegia que la parròquia fou originàriament una vicaria mitral que depenia del rector de Valls.

Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579, l'arquebisbe Antoni Agustí Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) va fer sufragània seva la parròquia de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll.

La construcció de l'església actual, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció on figura l'any 1767. El ‘creixement’ té relació amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, al que Felip V ens havia barrat l’accés. Acostumem a dir que aquests edificis es feien amb els ‘diners d’Amèrica’.

Fou beneïda el 1769.

Ajuntament i antigues escoles.

Recollia imatges de l’edifici de l’ajuntament – que havia acollit les escoles abans de la dictadura franquista -, i de l’edifici de la Cooperativa.

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE PAÜLS DE FLAMISELL. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josè Verges publicava una fotografia de l’església parroquial de Paüls de Flamisell, al terme de la Torre de Capdella, a la comarca del Pallars jussà, advocada Sant Iscle i Santa Victòria.

La descripció ens diu; edifici d'una nau, de planta rectangular amb capelles i sagristia als laterals. La porta és a ponent, amb un senzill arc de mig punt, finestra per il•luminar el cor i campanar de secció quadrada cantoner a ponent. A les cantonades, sota l'arrebossat, s'observen uns carreus ben treballats d'època anterior. El campanar és posterior, amb quatre finestres i arcs de mig punt.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69292

El Josep Àngel Corbella Garcia , la  retratava l’any 1986

Trobava com edificis religiosos a la Torre de Capdella :

Mare de Déu del Boix
Mare de Déu del Coll, o de la Mare de Déu de Guiró
Sant Andreu d'Astell
Sant Esteve d'Antist
Sant Iscle de Paüls de Flamisell
Sant Joan Baptista de Guiró
Santa Maria d'Espui
Capella de la Puríssima de Molinos
la Purificació d'Oveix
Mare de Déu de la Plana de Mont-ros
Mare de Déu del Far
Sant Cristau, o Sant Cristòfol d'Oveix
Sant Esteve de Mont-ros
Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí
Sant Joan Evangelista de Beranui
Sant Julià d'Espui
Sant Marc de Pobella
Sant Martí de Capdella
Sant Martí de la Torre, o de Ballmoll
Sant Miquel de Pobellà
Sant Pere d'Aiguabella
Sant Pere de Castell-estaó
Sant Pere Màrtir de la Masia Beneta
Sant Vicenç de Cabdella

Ah!, i no és una relació exhaustiva.

El topònim de Paüls de Flamisell, té clares referències a l’aigua, així Paüls, etimològicament deriva del llatí palūdes, ‘llacunes’, i Flamisell ho fa de flumicellu, ‘riuet’.

Dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hi havia a la Torre de Capdella i al Pallars jussà, no en tenim tanta informació, està clar que aquí i arreu de Catalunya, s’ha fet una gran tasca pel que fa a ‘esborrar’ la memòria històrica.

A les persones que encara viuen en aquestes terres, i a les que ocasionalment van a visitar-les els pregaria que ens fessin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Jorge Ruiz de Santayana. George Santayana (Madrid, 16 de desembre de 1863 — Roma, 26 de setembre de 1952). Escrivia ;  "Un poble que oblida la història està condemnat a repetir-la".

 La frase està escrita en un dels pavellons d'Auschwitz.

La podem escriure als pobles valencians  i d’altres indrets,  afectats per la Dana. 

També, també a  les poblacions catalanes afectades pels temporals de 1962, on els " morts oficials" més que triplicaven els d'aquesta DANA de 2024. 

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE LES POBLES?. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava sota un sol d’injustícia l'església parroquial de les Pobles, al terme d’ Aiguamúrcia al Cam sobirà de Tarragona, que està advocada a Santa Maria.

La descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular format per tres naus, la central més elevada que les altres dues. la façana té tres cossos que es corresponen amb les naus interiors. En el de l'esquerra s'eleva el campanar, de planta quadrada, sense coberta. La porta d'accés, en el cos central, és d'arc de mig punt resseguida per una línia d'imposta que es perllonga en els cossos laterals. Tres finestres d'arc de mig punt, la central més elevada i coronada amb cornisa, es troben distribuïdes en els tres cossos. La coberta, de teula, és a doble vessant. El material és una combinació de pedra i maó, aquest últim emprat com a element decoratiu.

El nucli de Les Pobles va tenir parròquia pròpia des de la fi del segle XIX, en desvincular-se de la de Santes Creus, i en constituir-se com a parròquia el que fins aleshores havia estat una vicaria.

Plantejada la necessitat de la construcció d'una església, es va fer un projecte l'any 1882, signat per l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , projecte que no es va dur a terme.

L'actual església, sota l'advocació de Santa Maria, es va edificar l'any 1920, no trobava cap dada del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

COL•LEGI IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LES AGUSTINES MISIONERES DE GAVÀ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista , especialment al Llobregat jussà, on s’ha fet una gran tasca pel que fa a ‘desfer la memòria de la Mancomunitat de Catalunya, i la Generalitat en els anys de la II República', per la qual cosa felicitem als capitostos feixistes i cleptofeixistes que ho duien a terme, aquí i arreu de Catalunya. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que el Col•legi Immaculada Concepció es va fundar al 1907. Respon a la necessitat d'educació de la infància i joventut femenina de Gavà. La Sra. Àngela Roca Soler ( Manlleu, 1880 + 1960 ) persona d'extraordinaris valors humans i cristians, dóna a la Comunitat d'Agustines Missioneres el terreny i subvenciona la construcció del primer edifici del centre actual, posteriorment les Agustines Missioners realitzen la construcció de dos edificis més i un poliesportiu.

No trobava cap dada de l’autor de l’edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1950 Na Àngela Roca Soler es dirigí al Col•legi Sagrada Família de Barcelona per demanar que una comunitat religiosa es fes càrrec d'un centre escolar per a l’educació dels fills del treballadors de la fàbrica Roca Radiadors a Gavà.

El 12 d'octubre de 1952 va arribar la comunitat dels Germans de la Sagrada Família de Belley. "El Colegio de los Hermanos", com és conegut a Gavà, va tenir molta acceptació pel tipus d'educació i d'ensenyament que oferia. En aquells primers anys totes les matèries eren impartides pels Germans i, com que era un col•legi petit, el tracte amb els alumnes i pares era extraordinàriament familiar

L’Ajuntament de Gavà ha dedicat un carrer a la seva memòria.

http://centrehistoriadegava.blogspot.com.es/2015/07/qui-va-ser-langela-roca.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=roca-soler-angela

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 994 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE PONTONS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em quedava clar que Pontons tenia escola abans de la dictadura franquista, no tant la seva ubicació exacta que una veïna situava a l’edifici de l’Ajuntament.

Per descomptat cap dada a la llista de ‘monuments de Pontons’.

Ens agradarà rebre confirmació i/o la fotografia en el seu cas de l’edifici que aixoplugava les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de l’autor de la capella de la Mercè, situada al costat de Villa Mercedes, i de la que ens diu patrimoni Gencat; lla Mercè es troba situada al nucli urbà de Pontons, al costat mateix de la riera, gairebé sota un pont.

És una construcció d'una sola nau, amb dues capelles laterals. La coberta és amb volta de maó pla sustentada per arcs parabòlics.

És d'un llenguatge neomodernista.

La construcció es duia a terme durant la dictadura franquista, i m’explicaven – en clau escatològica – els motius pels quals es va aixecar.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 989 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives als edificis on s'impartia l'ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven on era l’escola del poble de Santes Creus, que retratava des de l’ombra dels xiprers del pati del Palau de l’Abat.

Em deien que hi ha avui encara una llar d’infants al mateix edifici.

Havia retratat :

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PLA DE MALLEU. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LES POBLES . AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

M’explicaven que l’edifici dels caçadors de l’Albà havia estat l’escola. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Selma – avui despoblada i abandonada – hi havia escoles, si alguna persona en té imatges agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les d’ Aiguamúrcia son avui la casa de Turisme Rural, el Xiprer.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 986 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA SALVADOR LLUCH VIÑALS DE GAVÀ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a ;
http://www.escolasalvadorlluch.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=55

La història de la nostra escola comença quan l'any 1928 en Salvador Lluch, terratinent afincat a Gavà, dóna al municipi els terrenys per a construir-la. Per aquesta raó portarà el seu nom tot i que se la coneixerà durant molts anys com "els col.legis nous", ja que eren les escoles públiques més noves en aquell moment i ho van continuar sent durant molts anys. De fet l'escola es construeix per enderrocar les escoles de la Plaça, que eren insuficients en un moment de creixement demogràfic a Gavà.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/04/16/pagina-31/33169489/pdf.html?search=Salvador%20Lluch.%20Gav%C3%A1
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/26/pagina-2/33134412/pdf.html?search=Salvador%20Lluch%20Vi%C3%B1als

Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 1885-1973) va ser l’autor del projecte d’aquest edifici que es va inaugurar el 29 de juny del 1933, festa major de Sant Pere, pel president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933

En aquella època, pel fet de tenir a Gavà la fàbrica "Companyia Roca de Radiadors", aquesta es va encarregar gratuïtament d’instal•lar-hi la calefacció.

Durant aquests primers anys l'escola tenia nois i noies: les noies a la planta baixa i els nois al primer pis.

Fotografies de l’Enric.

Està clar – almenys per a mi - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Llobregat jussà , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 983 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat MOLT eficaç al Llobregat jussà des del dia 1.04.1939, fins avui mateix, es por parlar més que d’un ‘síndrome d'Estocolm’ , d’un síndrome del cinturó boig , entestat en amagar les moltes accions positives que la II República duia a terme en aquesta comarca; per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Avui fa 80 anys que els sediciosos feixistes s’alçaven a les ordres del general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, a l’any 1949, ara fa 70 anys - continuarien alguns anys encara - la Guardia Civil afusellava cada dia persones al Camp de la Bota, pels delictes de ser català, república o demòcrata, una ona part d’aquells ‘executors’ encara estan vius.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CASTELLAR DE LA RIBERA. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a ;
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/1972/castellar/ribera/mostrara/seu/museu/escola/rural

Cal Sastre, una masia que des del 1926 i fins el 1974 va acollir l'escola rural del municipi.

Una de les aules que ha conservat l'antiga escola rural de Castellar de la Ribera de manera intacta igual com era durant la postguerra Foto: Mar Martí-ACN

Estic a l'espera de resposta des de l'Ajuntament de Pinell del Solsonès.

També de l'Ajuntament de la Coma i la Pedra

Imagino que a la ciutat de Solsona abans de la dictadura franquista hi havia alguna escola pública, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Està clar – almenys per a mi - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 982 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat MOLT eficaç al Solsonès des del dia 1.04.1939, fins avui mateix, es por parlar més que d’un ‘síndrome d'Estocolm’ , d’un ‘síndrome del Solsonès’ ; per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Havia documentat les escoles de Castellar del Vallès, de Castellar de N’Hug, i de Castellar del Riu.

Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-lescola-de-nens-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-flors-de-lemili-sala-cortes-les.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/01/escola-assumpcio-rusinol-de-sant-feliu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/les-escoles-pies-de-castellar-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-la-guarderia-el-coral-de.html

Esperem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com , Catalunya us en deurà una.

QUE EN SABEU DELS EDIFICIS ESCOLARS DEL SOLSONÈS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Trobava imatges de l’escola d’Ardevol.

De l’escola de Freixinet

Estic a l'espera de resposta des de l'Ajuntament de Pinell del Solsonès.

També de l'Ajuntament de la Coma i la Pedra

Imagino que a la ciutat de Solsona abans de la dictadura franquista hi havia alguna escola pública, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Està clar – almenys per a mi - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 976 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat MOLT eficaç al Solsonès des del dia 1.04.1939, fins avui mateix, es por parlar més que d’un ‘síndrome d'Estocolm’ , d’un ‘síndrome del Solsonès’ ; per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

QUE EN SABEU DELS EDIFICIS ESCOLARS D’OLIUS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Havia demanat a l’ajuntament d’Olius a la comarca del Solsonès, imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Rebia un email en el que em deien.

Donant resposta a la seva petició li comuniquem que aquest Ajuntament no disposa de la documentació demanada.

Atentament,

Antoni Márquez Macarro
Alcalde

El sostre demogràfic d’Olius s’assolia al cens de 1857 amb 847 ànimes, que eren 572 en el cens de 1930, les dades confirmen que hi devia haver escola i/o escoles – de nens i de nenes - . Segur que encara viuen a Olius persones que van assistir a l’escola en aquells anys, o a les que els seus pares, avis, els explicaven la història de l’educació a Olius.

Demano a qualsevol persona d’Olius que en tingui coneixement que em faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Està clar – almenys per a mi però - que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins a les terres del Solsonès , oi?.

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 976 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

L’acció ‘destructiva de la memòria històrica’ ha estat MOLT eficaç al Solsonès des del dia 1.04.1939, fins avui mateix, per això us insistim en que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LLADURS I DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. EL SOLSONÈS.

Cercava els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Lladurs, a la comarca del Solsonès, des de davant de l’ajuntament i escoles, retratava el Castell de Lladurs, situat al capdamunt de la carena del Serrat del Castell, a l'est del terme municipal.

Llegia que del castell es conserven en alçada variable restes de diversos murs i estructures, entre les quals destaca una habitació de planta rectangular i un espai trapezoïdal, els murs dels quals presenten diferents moments constructius. Malgrat l'estat de ruïna del conjunt, es pot constatar que es tracta d'una obra de construcció força acurada, amb fileres de pedra regular i amb tendència als carreus grossos. Conserva algun arc d'accés i alguna finestra i hi ha un predomini del traçat de línea recta.

L’església té o tenia l’advocació de Sant Martí. Cap altra dada

Sant Martí de Tours (Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl•lia, 8 de novembre de 397), Martinus en llatí, va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana, ens portaven aquesta advocació – com la de Sant Sadurní - les tropes franques que farien costat a les forces dels comtes catalans, davant el sarrains.

De l'església del nucli de Lladurs – situat al costat de la carretera - " Sancte Marie de Ladurcio" hi ha una notícia de l'any 983, en la dotació del monestir de Sant Llorenç de Bagà.

Lladurs constituïa l'any 1314 una possessió del vescomte de Cardona i apareix en efecte, que el "castrum de Ladurc" passà a integrar-se al comtat de Cardona, quan aquest va ser creat l'any 1375.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, a l’email coneixercatalunya@gmail.com el pas del temps, fa difícil trobar testimonis vius. I la memòria perduda és irrecuperable.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven que l’edifici que acollia les escoles fins ben entrada la dictadura franquista a Sant Llorenç de Morunys , és el que avui porta el rètol de DISPENSARI MUNICIPAL

Em costava recuperar imatges dels edificis escolars del Solsonès anteriors a la dictadura franquista, i està clar que la dictadura franquista no portava l’educació i la cultura fins aquestes terres , oi?.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-escola-io-estudi-de-la-vall.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/escoles-de-peracamps-llobera-solsones.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/escoles-de-la-colonia-de-treballadors.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/ajuntament-i-escola-publica-de-lladurs.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/escola-aiguadora-naves-el-solsones.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Monges_(Solsona)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/11/montpolt-lladurs-el-solsones.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sant.html

No seria una despesa excessiva confegir un panell informatiu per posar-lo en aquest edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin.

Hem recuperat imatges de més de 961 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

CEMENTIRI DE SU. RINER. EL SOLSONÈS. CATALUNYA

Retratava el petit fossar situat a l’entrada de la població venint des del Miracle.

Hi ha un frontal de 1864 escrit en la llengua catalana d’aquella època , que demana una pregaria pels germans difunts perquè gaudeixin del descans etern – i imagino d’un espai a la vora del Déu Pare reservat únicament als catalans - ; compartir l’eternitat amb alguns ‘humans’ - us estalviaré exemples concrets, tothom que posi a qui li facin més ràbia - ens suggereix l’ínfer molt més que el Cel, oi?.

En la meva recerca dels edificis escolars no hem podíem ajudar els que aquí descansen, com tampoc dissortadament ningú dels que possiblement viuen encara a Su. Els deixo la pregunta, hi havia abans de la dictadura franquista escola a Su ?, En tenia Riner ?, Clariana de Cardener ?, la Molsosa ?, Odèn?, Olius?, Pinell del Solsonès , Pinós, Ardèvol ? Guixers ?, Solsona ?, ... , m’havien explicat a la Pedra que si que en tenien, però que l’edifici va ser enderrocat. Sou pregats de fer-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts d’aquells edificis i/o de les persones – dones i homes – que varen aprendre aquí l’educació bàsica.

No van ser el feixistes, Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i/o Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), els que portaven l’educació i la cultura al Solsonès, oi?.

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT JULIÀ DE FREIXENS. VALLCEBRE. EL BERGUEDÀ

Trobava una noticia a l’hemeroteca de la Vanguardia que venia a confirmar la meva hipòtesis sobre l’existència d’un edifici escolar a Sant Julià de Freixens, al terme de Vallcebre, a la comarca del Berguedà :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/09/28/pagina-33/32700102/pdf.html?search=escuela%20de%20san%20Julian%20de%20freixens.%20Vallcebre

M’agradaria tenir resposta a les següents preguntes :

Quan es va fer aquest edifici escolar ?.

Qui va ser el seu autor?

Quan va deixar la seva activitat educativa ?.

Spu pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LES CAVES OLIVÉ BATLLORI ?. ELS CASOTS. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Llegia a la pàgina de l’ajuntament de Subirats en relació a les caves Olivé Batllori de la pedania dels Casots; a la segona meitat del segle XX, la família Olivé Batllori adquireix la finca i dóna un nou impuls a l’elaboració, criança i comercialització de vins i caves.

Hereva d’una bona tradició i arrelament a la terra i d’una producció artesanal que s’ha sabut continuar, la família Olivé Batllori ha apostat per elaborar un producte d’alta qualitat, traslladant l’essència de la finca Can Figueres als seus caves.

Cap dada al mapa de patrimoni de la Diputación Provincial de Barcelona d’aquest singular edifici, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MATERNITAT DE LA MARE DE DÉU. ELS CASOTS. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Fèiem recerca des edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Subirats a la comarca del Penedès sobirà, i a la pedania del Casots retravata l’esglesiola advocada a la Maternitat de la Mare de Déu, la descripció ens diu ; edifici modern d'estil neoromànic rural, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, de nau única amb absis semicircular i teulada a doble vessant. A la cara sud, el mur està reforçat amb dos contraforts, mentre que a la nord sobresurt una petita absidiola i un annex de planta quadrada, situat a la part posterior. Les cares nord i sud presenten finestres allargassades de mig punt, i dues més a l'absis.

La façana principal presenta una portalada d'accés a l'interior d'arc de mig punt amb timpà llis, emmarcada amb dovelles de pedra moderna. Sobre aquesta porta hi ha un ull de bou circular emmarcat en maó i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull fet de maó, que conserva una campana amb la inscripció "Josefina. J.M.-J.LL."

Cap dada del seu autor, com tampoc del de l’edifici modernista de les caves Olivé Batllori. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’absència sistemàtica d’aquestes dades, corrobora els temors de que malgrat el sàtrapa moria a la dècada dels 70 del segle XX, tot continua ‘atado y bien atado ‘.

CRÒNICA D’UN VIATGE, MALANYEU, LA NOU DE BERGUEDÀ, SANTUARI DE LOURDES. BERGUEDÀ. CATALUNYA

M’arribava fins a Malanyeu per retratar la pallissa que havia estat escola pública abans de la dictadura franquista

L'església de Sant Sadurní es situa a la part alta del poble de Malanyeu i té adossades construccions que en dificulten la visió. L'edifici és d'una única nau coronada amb un absis semicircular. L'església és un exemplar romànic que fou sensiblement modificat al segle XVIII. A la planta original s'hi afegiren dues capelles però es conserva la coberta amb volta i l'absis, malgrat ambdós foren realçats i la finestra central de l'absis cegada. El campanar de planta quadrada també és posterior a la primera obra. Conserva la porta original al mur de ponent, de tres arcs en degradació, amb unes senzilles dovelles i coronada per una arquivolta que fa de guardapols. La part més interessant és l'absis, malgrat que fou sobrealçat, el seu mur és coronat per un fris ininterromput d'arcuacions cegues fetes amb gran perfecció amb petites dovelles. El campanar de torre de planta quadrada correspon a la reforma d'època barroca.

A l'absis hi ha el retaule de Sant Sadurní, barroc del segle XVIII.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/291846/ca/departament-cultura-restaura-retaule-barroc-sant-serni-parroquia-sadurni-malanyeu.do
http://www.cugat.cat/noticies/cultura/118364/el-crbmc-acaba-la-restauracio-del-retaule-barroc-de-sant-serni-
http://www.lahornacina.com/noticiascrbmc11.htm
http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5345/restauren/retaule/barroc/sant/sadurni/malanyeu/datat/1714

Sant Sadurní, dit també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya.

El cert és que la col•laboració dels francs en la reconquesta davant els sarrains, comportava que les devocions d’aquelles terres s’instal•lessin a Catalunya, com segle a venir succeiria amb els emigrants del sud. Sant Sadurní i/o Serni és una advocació molt comú a Catalunya, principalment al Bisbat d’Urgell, encara que tothom té presents indrets com Sant Sadurní d’Anoia . http://esglesiessantsadurni.blogspot.com.es/

Ens hauria agradat visitar l’església de Malanyeu, o la de Sant Martí de la Nou de Berguedà, únicament al Santuari de Lourdes hi ha una persona que als mesos d’estiu – en horari de mati – obre aquest magnífic edifici del que el 2 de maig de 1880 es va posar la primera pedra.

Llegia d’aquest temple dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, que malgrat que Mn. Comellas només disposava de 450 pessetes (2,70€), en Valentí Canudas, de Casserres, que fou qui ideà el santuari, i el seu nebot, Josep, amb quatre o cinc paletes més i uns quants manobres foren els encarregats d’aixecar-lo. Vegeu : Santuaris del Berguedà

http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/04/santuari-lourdes-de-la-nou.html
http://www.bergactual.com/2013/04/21/cova-del-santuari-de-lurda-de-la-nou-de-bergueda
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/nostra-senyora-de-lurda-de-la-nou-de.html

El Josep Olivé Escarré als seus 90 anys, baixava i pujava els 139 esglaons irregulars que separen el temple de la Santa Cova.

Em sobtava - relativament – som un país de ‘pandereta’ , no trobar ningú més el divendres 8.07.2016, em confirmaven que dissortadament hi ha més dies en que això es repeteix.

Veniu al Santuari de Lourdes de la Nou de Berguedà, és un viatge encisador.