ESGLÉSIA DE SANT CORNELI A LA COLÒNIA HOMÒNIMA. CERCS. EL BERGUEDÀ

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , fins a la colònia de Sant Corneli, i entres edificis retratàvem l’església que li dona nom, situada a la part més alta del nucli de vivendes.

La descripció tècnica ens diu que l'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana.

L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor.

Defensem que com la mateixa colònia minera de Sant Corneli, la reforma de l’església fou obra de José Enrique de Olano y Loyzaga (1858-1934), enginyer i compte de Figols, i l’enginyer Luis Suarez del Villar.
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1939/05/19/043.html

Si teniu alguna informació que ho confirmi i/o desmenteixi sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com