QUE EN SABEU DEL CINE ROSA DE CORNELLA DEL TERRI?.

No trobava cap dada de l’edifici del CINE ROSA de Cornellà del Terri.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=cornell%C3%A0+del+terri

Mentiria si us digues que ho trobo lògic i/o natural malgrat que aquest ‘oblit’ acostuma a succeir per arreu en aquesta Catalunya que no es pot desempallegar del REINO DE ESPAÑA

En demanaré informació a l’Ajuntament de Cornella del Terri info@cornelladelterri.cat

Voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com quan es va fer, qui en va ser el promotor, qui el mestre t’obres i/o arquitecte i fins quan va funcionar com a cinema, les dades que diferencien els ‘països civilitzats, dels que NO son ‘més que un club’ , o cosa semblant.

Agrairé la col•laboració de tothom.

CAPELLA DE SANT MIQUEL DEL MAS GELI. SANTA LLOGAIA. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No em donava temps en la meva visita al terme de Cornella del Terri, a visitar l’església , de planta rectangular, d'una sola nau i absis posterior, capella de Sant Miquel, del mas Geli, de la parròquia de Santa Llogaia

Patrimoni Gencat ens explica que fou construïda sobre una antiga construcció d'origen romànic. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Les parets portants són de maçoneria, arrebossada a les façanes, deixant a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen la porta d'accés. Coronant la façana principal hi ha un campanar d'espadanya.

Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells

Les parets interiors estan recobertes amb pintures, possiblement de l'època que fou construïda l'església.

En aquest mateix lloc hi havia hagut una església romànica dedicada a Sant Miquel, que va ser cremada durant la guerra dels Remences, i l'any 1863 fou aixecat l'edifici actual sobre les parets de l'anterior. En un magatzem que es troba sota la capella es pot veure en el seu interior una part de paret i l'arrencament de l'absis de l'antiga església romànica.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, crim que qualificaven de ‘Guerra Civil’ els guanyadors, i fins de Cruzada’ foren cremades les imatges de Sant Miquel, Sant Josep i Santa Esperança que es trobaven a l'interior.

El Princep de les Milícies Celestials, està molt acostumat – més fins i tot que Catalunya – a lluitar amb el maligne.

CAPELLA DE SANT JAUME. PONT-XAMMAR. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No em donava temps en la meva visita al terme de Cornella del Terri, a recollir cap imatge de la capella de Sant Jaume a Pont-Xammar, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici d'una sola nau i absis semicircular. Parets estructurals de pedra morterada amb restes d'arrebossat a la façana, enguixades i pintades a l'interior. La coberta és de teula àrab, a la façana principal acabada amb un ràfec de tres fileres, combinació de teules i rajols plans. Les obertures de la façana principal estan emmarcades per carreus bisellats. A la llinda de la porta d'accés hi ha una creu cisellada.

Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells

A la llinda d'una petita finestra lateral hi figura una data però resulta il•legible

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA DE CORTS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

No em donava temps en la meva visita al terme de Cornella del Terri, a visitar l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, situada en un petit promontori centrant el veïnat de Corts. En aquesta època de l’any – desembre – a Catalunya el dia té menys hores de llum.

Patrimoni Gencat en diu que el temple originalment era d'una nau amb absis semicircular, i va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i coberta de quatre vents.

Fotografia de Casanovas, Dolors; Castells, Ramon Maria

La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.

És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.

L'església és situada en el veïnat del Puig de Sant Julià. No hi ha documentació gaire abundant però se sap que a la segona meitat del segle X hi havia una església dedicada a Sant Julià, que l'any 1102 se'n construí una de nova i que en bona part coincideix amb l'estructura de l'edifici actual.

L'any 1019 l' església de Sant Julià de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona. Aquesta església existia almenys des del segle anterior. Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930.

L'any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l'església de Sant Julià amb el cementiri.

L'any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.

El topònim Corts tindria el significat de ‘masies’
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

Altres fonts però, defensen la tesis derivada del fet que en català oriental es dóna el nom de cort a l'estable i altres habitacions on dormen els cavalls, muls, bestiar bubi i porquí; així es parla per la cort de les eugues, cort dels bous, cort dels porcs, del mulatam, etc. En canvi, a la part occidental de Catalunya es diu cort especialment el corral dels porcs, i és, per tant, sinònim de soll.

SOMNI O MALSON DE NADAL?

S’entretenia fent recerca dels ‘antecedents familiars’ dels alts càrrecs del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, dels Diputats i Senadors del PP, i dels màxims responsables de la resta del ‘Poders’. Val a dir que llevat d’algun ‘`càrrec ‘ que no té informació relativa als seus progenitors, la majoria procedeixen de famílies que van tenir vinculació amb la dictadura franquista, i fins amb la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II república, que està en el seu origen. Res que no fos previsible,oi?.

D’aquesta informació en son coneixedors tots els governs de la CEE, que – no podem oblidar-ho – van deixar caure la II República, van tractar ‘inadequadament’ a les persones que fugien del terror, i fins en el cas de l’Alemanya nazi, els van assassinar en els camps de concentració, i/o els van retornar al regim franquista, perquè com Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) 123è President de la Generalitat de Catalunya, fossin objecte d’un ‘judici especial’ , preludi d’una mort que els transformava en símbols de la dignitat humana, i deixava palesa la infinita vilesa dels seus executors.

La situació política semblava repetir-se aquest any 2016, es tornava a ‘judicialitzar’ la vida política, per un costat els tribunals instruïen causes per corrupció contra els Partits ‘tradicionals’ , i per un altre, dia si, dia també, retallaven la minsa capacitat d’autogovern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. En el primer cas les ‘maniobres dilatòries – eternitzaven els processos judicials – i en el segon es prenien mesures ‘d’efectivitat immediata’.

La CEE, anava reduint lentament l’àmbit de ‘discrecionalitat’ de la legislació espanyola. Cal recordar que s’insistia en l’obligació dels jutges d’apreciar d’ofici les clàusules abusives de les hipoteques i contractes bancaris?. No recordava ni un sol procediment en que això succeís. Cal recordar que s’insistia en que el terme ‘igualtat davant la Llei’ , volia dir que no ERA POSSIBLE indemnitzar als treballadors per la finalització del seu contracte de treball, amb un criteri els anomenats ‘fixos’ , i amb un altre als mal dits ‘temporals’?...,.

La ciutadania estava queixosa, MOLT, davant d’aquestes actuacions, i es palpava la tensió social, que dia a dia anava en augment.

La recuperació del ‘ GOBIERNO PROVISIONAL’ , que no estava previst en el text constitucional de 1978, no ajudava a asserenar els ànims.

La defenestració de Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) al PSOE, va fer témer una conxorxa, quina finalitat darrera era ‘la compensació’ de tota mena de delictes entre els GRANS PARTITS.

Encara no s’explica com va succeir, al Nadal hi havia un GOVERN DE CONCENTRACIÓ, i les presons eren plenes de politics en espera de judici.

La CEE però, insistia en que calia pagar el deute –com constava en la reforma del text Constitucional que aprovaven PP & PSOE- ; tothom va trobar encertat que s’adoptés la mesura de confiscar el patrimoni DE TOTS els que estaven pendents de judici, i que es destines el seu import a satisfer el deute.

El futur continuava ple d’incerteses

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JAUME DE CASTELLVI DE ROSANES. EL LLOBREGAT JUSSÀ

En matèria de patrimoni històric i/o artístic, no es pot dir que Castellví de Rosanes sigui un poble ‘acollidor’, o patíem en ‘carn pròpia’, com també la Montserrat Pagès Paretas, autora de llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT, a la que prohibien la primavera de l’any 1989, accedir a la capella de Sant Jaume ( pàgina 95), en aquella data constata també la destrucció del camí públic que hi menava, arrancant els arbres que hi havia a banda i banda. Documenta també la destrucció de l’espadanya.

Al Fons Salvany hi ha tres imatges d’aquesta capella :

Una vista de la part davantera de l’any 1923

Una vista des de l’absis datada l’any 1912

I, una vista del interior [ s’adverteixen tres esglaons a la dreta, fet que em fa dubtar que la imatge sigui de Sant Jaume de Castellví ] de 1923. Els meus dubtes creixien més encarà quan llegia; va ser cremada el 1936 – en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava. Advertiu que en la fotografia no s’adverteix cap imatge, i s’endevina un abandó que no es correspondria a la data de 1923.

Hi ha imatges actuals de :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=140

http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-jaume-castellvi-de-rosanes-baix-llobregat/

I, a les pàgines 90 a 98 del llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT de la Montserrat Pagès Paretas, trobareu informació de l’edifici i la seva història.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LES VICTIMES DELS DESNONAMENTS ‘LEGALS’

S’està treballant per completar la llista de persones que es veien ‘obligades’ a llevar-se la vida com a conseqüència de l’aplicació d’unes normes contraries al Dret de la UE, a l’equitat, i a la justícia.

lloyycartoon

No dubtem que ara, la ‘premsa’ té instruccions de no fer-se ressò d’aquesta mena de successos.

https://15mpedia.org/wiki/Lista_de_suicidios_relacionados_con_desahucios#2016

Hom pensa que hi ha ultra la ‘responsabilitat política’, una responsabilitat ‘penal’ , que s’hauria de reclamar tant al Poder Executiu, com al Legislatiu i al Judicial. El Dret Comparat – el REINO DE ESPAÑA forma part de la UE entre altres Institucions Internacionals - insistia en la naturalesa contraria al Dret Internacional, als Tractats signats pel REINO DE ESPAÑA, i fins a la pròpia Constitució de 1978, d’aquesta normativa, que tant i tant dolor ha comportat i comporta a la ciutadania.

Els que perdien al pare i/o la mare, la parella, un familiar i/o un amic, no en tenen prou, amb les sentencies del Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE), necessiten més enllà de la reparació – obligada -, recuperar la confiança en els aparells de justícia, i constatar que TOTHOM ÉS IGUAL DAVANT LA LLEI.

Dissortadament no serà aquest Nadal, altra vegada la suma de les forces politiques favorables als interessos dels bancs, tornen a tenir la majoria de les Cambres de Representació.

No s’ha de perdre l’esperança, els delictes contra la humanitat son IMPRESCRIPTIBLES, i de la mateixa manera que algun dia es condemnaran els crims del franquisme, esperem que ho siguin també els d’aquesta Democraciola, que en un termini relativament curt de temps, ha aconseguit ensulsiar TOTES les expectatives de futur.

ESGLÉSIA i HOSPITAL DE SANT ANDREU. MANRESA. BAGES

Repetia el meu pelegrinatge mensual a Manresa, anava al Font Jorba, on havia encarregat el ‘ pa nostre de cada dia ‘, en el que per raons DE SALUD, no hi podia haver FARINA DE BLAT. Sobta que un servei com aquest no es trobi – encara – a Barcelona, o a ciutats com SABADELL, TERRASSA, L’HOSPITALET, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, o fins a les altres capitals de província, TARRAGONA, LLEIDA i GIRONA.

M’acompanyava el Josep Olivé Escarré, i com teníem prop d’una hora ‘lliure’ li ensenyava entre altres llocs d’interès la Capella de la Marededéu del Remei, el Pou de la Gallina i la Capella de Sant Ignasi del Pou, i l’església de Sant Andreu que forma part del conjunt sanitari d’aquest nom.

De l’Església de Sant Andreu, llegia que té l’origen l’any 1300, en que fou construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del manresà, Pere Salvatge, que apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.

1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan.

1975: Benedicció de l'església.

Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està format per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen.

Quan a l’Hospital homònim, des del segleXIII existia una "Domus Infirmorum"

Segle XVI: ampliacions i reformes renaixentistes.

Segle XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista.

Patrimoni Gencat explica que és una construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està formada per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (segles XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del segle XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquestes ampliacions.

Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura.

El material utilitzat és pedra sorrenca.

Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país. Entenc que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.

EDIFICIS ESCOLARS DELS PALLARS JUSSÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA PRIMERA RECERCA

El divendres 9.12.2016 em practicaven una petita intervenció quirúrgica amb anestesia local a l’Hospital Quironsalud del Vallès, m’ho feia el Dr. Ferran Fuertes Guiro, i teníem ocasió de xerrar sobre la recerca que fem dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, per la seva vinculació familiar coneix perfectament la comarca del Pallars jussà, i farà tràmits perquè puguem ampliar el nombre d’edificis que tenim fins al dia d’avui :

ESCOLA ELS RAIERS. LA POBLA DE SEGUR . EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/escola-els-raiers-la-pobla-de-segur-el.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES MONGES DE LA SAGRADA FAMILIA D’URGELL DE LA POBLA DE SEGUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-les-monges-de.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NENS DE LA POBLA DE SEGUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-nens.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NENES DE LA POBLA DE SEGUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-nenes.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D'EROLES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-publica-deroles.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CASTISSENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-lescola-publica-de-castissent-anterior-a-la-dictadura-franquista-tremp-el-pallars-jussa-lleida-catalunya/1058583

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARAMUNT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4517

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA PLANA DE MONT-ROS. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escola-publica-al-santuari.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DEL MEÜLL. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-escola-del-meull-castell-de.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE NENES DE SALÀS DE PALLARS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escola-de-nenes-de-salas-de.html

ESCOLA PÚBLICA DE LLIMIANA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/escola-publica-de-llimiana-pallars.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE MONT-ROS. TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-escola-de-mont-ros-torre-de.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VILAMOLAT. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

ESCOLA MARIA IMMACULADA. TREMP. PALLARS JUSSÀ.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-maria-immaculada-tremp-pallars.html

ANTIGA ESCOLA DE FIGOLS DE TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/antiga-escola-de-figols-de-tremp-el.html

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE SALÀS DE PALLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escoles-publiques-de-salas.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA BASTIDA DE BELLERA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-de-la-bastida-de.html

ANTIGA ESCOLA DE TORALLA. CONCA DE DALT. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antiga-escola-de-toralla-conca-de-dalt.ht

ANTIGUES ESCOLES DE VILAMITJANA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-de-vilamitjana-tremp.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT ADRIÀ DE TENDRUI O DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sant.html

IN MEMORIAM. COLÒNIA ESCOLAR DE CAPDELLA. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-colonia-escolar-de-capdella.html

IN MEMORIAM DE LES ANTIGUES ESCOLES DE LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-de-les-antigues-escoles-de.html

ANTIGUES ESCOLES, HOSPITAL DELS POBRES. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antigues-escoles-hospital-dels-pobres.html

L’ESTUDI DE SANT MARTÍ DE CANALS. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/lestudi-de-sant-marti-de-canals-el.html

IN MEMORIAM DEL CONVENT DE LA SAGRADA FAMÍLIA. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-convent-de-la-sagrada.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE SUTERRANYA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-de-suterranya.html

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE BOIXOLS. ABELLA DE CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escoles-publiques-de.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA D’ARAMUNT VELL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CONCA DE DALT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-publica-daramunt.html

ESCOLA I CASA DEL MESTRE DE PESSONADA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/02/escola-i-casa-del-mestre-de-pessonada.html

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI JOSEP MANYANET VIVES DE TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-collegi-josep-manyanet.html

IN MEMORIAM. AJUNTAMENT I ESCOLA DE FIGUEROLA D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-ajuntament-i-escola-de.html

L’INSTITUT DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/linstitut-de-les-germanes-de-la-sagrada.html

Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges actuals i/o antigues dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer, i/o en el que residiu, recuperar la memòria històrica és tasca de TOTS.

Si des de cada comarca de Catalunya algú té interès en endegar aquesta recerca, pot fer ús de TOT EL MATERIAL que hem recopilat al llarg del temps, li demanem en justa reciprocitat que ens faci arribar les seves aportacions que publicarem fent esment de qui n’és l’autor.

Tenim a https://issuu.com/1coneixercatalunya 1064 publicacions, pensem que pel cap baix, n’hi havia més de 3.000 a TOT Catalunya. Hi ha MOLTA FEINA A FER.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA DESAPAREGUDA FONT DEL PARAIGÜE DE VACARISSES?.

El Jesús Escoda Prats em feia arribar unes fotografies de la font anomenada del Paraigüe Vacarisses, de l’any 1946.

Fotografies del Jesús Escoda Prats.

No en trobava cap referència a la xarxa – ja sabeu que des del ‘tontisme’ s’afirma que a INTERNET s’hi troba tot -, i demanava l’ajuda del mateix Jesús, del Josep Torras Prat, i de mossèn Sebastià Codina Padrós.Ho demanaré també a l’Ajuntament de Vacarisses.

Voldria saber quan es va fer aquest ‘cobert’, qui en va ser l’autor, quan es va enderrocar, i quina destinació es va donar a les columnes.

La tesis del Jesús Escoda Prats és que son les mateixes que aguanten el porxo de l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Torreblanca.

Es defensa que l’autor – desconegut – era el mateix que feia les columnes de la capella homònima de Coll Cardús.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT MATEU. VILADEMIRES. CABANELLES. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

No s’arriba per casualitat a l’església parroquial de Sant Mateu, amagada dins del petit nucli de Vilademires, a l'oest del municipi de Cabanelles al que pertany.

Es tracta d'un conjunt format per l'església , adossada a aquesta per la banda de tramuntana, la casa rectoral, i al davant el fossar.

Patrimoni Gencat ens diu; església d'una sola nau rectangular amb l'absis sense diferenciar, orientat a llevant. Està coberta amb volta apuntada i seguida, que arrenca d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals del temple i el passamà del cor. L'absis i la nau estan diferenciats per l'elevació del paviment mitjançant quatre graons. Hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta de canó i amb les impostes motllurades, que tampoc estan marcades en planta. La sagristia s'obre al costat de tramuntana de l'absis, està coberta amb volta d'aresta i quedà tapiada per la construcció de la casa rectoral. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell de perfil molt baix. El temple s'il•lumina mitjançant tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada, dues d'ells situades al mur de migdia de la nau i l'altra al fons de l'absis. La finestra de la sagristia és rectangular i està emmarcada en pedra. La façana principal presenta un portal d'accés format per quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb la llinda i el timpà llisos. A la part central, damunt de la porta, hi ha una altra finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. La façana està coronada per un campanar d'espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt, modificat en època moderna amb la construcció d'un terrabastall que realçà tot l'edifici, per damunt de la cornisa motllurada de pedra del temple original. Aquest espai presenta obertures rectangulars senzilles a l'extrem superior del parament. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades regulars, excepte el terrabastall superior fet de pedruscall i abundant morter de calç.

La casa rectoral, adossada a la banda de tramuntana del temple, ha estat restaurada no fa gaire temps. Edifici de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuït en planta baixa i dos pisos. A l'extrem nord-oest de la construcció hi ha una torre de planta circular amb teulada de dues vessants, que presenta obertures rectangulars i petites espitlleres bastides amb quatre pedres desbastades. Les obertures de la rectoria són totes rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. L'accés principal està situat a la façana de tramuntana de la construcció, tot i que cal destacar una de les finestres de la façana de ponent, gravada amb la llegenda "JOSEP FERRER RECTOR 1670".

La parròquia de Sant Mateu de Vilademires apareix documentada per primera vegada el 1017 en un butlla del papa Benet VIII encara que l'actual església parroquial és una obra dels segles XII-XIII. Va pertànyer a l'abadia de Santa Maria de Vilabertran, segons consta en una butlla papal de Pascual II (1116). Posteriorment es troba mencionada en un butlla del papa Alexandre III (1176). L’any 1121, Ramon Ponç signava un conveni amb el seu fill, Ramon Ponç, referent als delmes de la parròquia. L'any 1198, Hug, vescomte de Vas, va cedir a Pere de Cervera les seves possessions a parròquia de Sant Mateu de Vilademires.

Durant els segles XVII-XVIII es va produir la modificació del campanar i es van sobrepujar els murs de la nau. L'edifici de la rectoria que es troba al costat de l'església data del segle XVII, tal com ho testimonia una llinda amb la data 1670 inscrita.

L'any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Bisbat de Girona i el propietari de la rectoria, reconvertida en habitatge, Carlos Fernández de Castro, van endegar un projecte de restauració que es va allargar dos anys. En aquesta obra es va restaurar la coberta, es va instal•lar la campana i es va reconstruir i consolidar les parets exteriors de l'església. Per últim es va tornar a la forma original romànica, reobrint el forat existent al mur.

Fotografia. Jacob Casquete Rodríguez 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  ‘posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artística que ‘encara’ es conserva és feina de TOTS ELS CATALANS.

Que Sant Mateu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Recordeu sempre que  A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia

ARA QUE VENEN PONTS,...

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de retratar arreu de Catalunya, ponts de totes mides i materials, pedra, ferro,.., de diferents èpoques, i amb destinacions diferenciades, només per a persones i animals de càrrega, els que permeten el pas de carruatges i vehicles, els destinats al ferrocarril,..

Poseu l’enllaç al vostre cercador i podreu veureu imatges u un xic d’història:

PONT DE PEDRET. CERCS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/pont-de-pedret-cercs.html

EL PONT PINÓS DE GIRONELLA, DIT ARA ‘ PONT VELL’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/el-pont-pinos-de-gironella-dit-ara-pont.html

EL PONT DE SANT MARC, O DEL DIABLE DE CAL BASSACS A GIRONELLA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/el-pont-de-sant-marc-o-del-diable-de.html

PONTS DEL LLOBREGAT. EL PONT DEL FAR. CERCS. EL BERGUEDÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/09/ponts-del-llobregat-el-pont-del-far.html

EL PONT ROMÀNIC DE LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/el-pont-romanic-de-la-pobla-de-lillet.html

PONT D’ORNIU. COLONIA ROSAL. OLVAN. BERGUEDÀ JUSSÀ
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/01/pont-dorniu-colonia-rosal-olvan.html

PONT NOU D’ORNIU. COLÒNIA ROSAL. OLVAN. BERGUEDÀ JUSSÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/pont-nou-dorniu-colonia-rosal-olvan.html

EL PONT PINÓS DE BAGÀ, EL BERGUEDÀ SOBIRÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/el-pont-pinos-de-baga-el-bergueda.html

DE PONTS I MOLINS PER CASTELLAR DE N’HUG.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/de-ponts-i-molins-per-castellar-de-nhug.html

ELS PONTS DEL LLUÇANÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/els-ponts-del-llucanes.html

EL PONT EIFFEL DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/el-pont-eiffel-de-manlleu-osona.html

EL PONT D’EN BRUGER. OSONA.CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/el-pont-den-bruger-osonacatalunya.html

EL PONT GÒTIC DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/el-pont-gotic-de-manlleu-osona.html

PONT MEDIEVAL DE LES CODINES. SORA-MONTESQUIU. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/07/pont-medieval-de-les-codines-sora.html

PONT DE MALAFOGASSA, VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/pont-de-malafogassa-vilanova-de-sau.html

EL DIT PONT DEL REMEI A VIC. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/06/el-dit-pont-del-remei-vic-osona.html

EL PONT VELL DE MANRESA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/el-pont-vell-de-manresa.html

TRESORS DEL RIVUS LATUS. EL PONT D’AVINYÒ. BAGES. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/tresors-del-rivus-latus-el-pont-davinyo.html

L’ENDERROCAT PONT DE CABRIANES.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/05/lenderrocat-pont-de-cabrianes.html

EL PONT DE NAVARCLES. BAGES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/el-pont-de-navarcles-bages.html

EL PONT, DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/el-pont-del-pont-de-vilomara-i-rocafort.html

EL PONT DEL ROSSINYOL, I EL PAS DE LA FORADADA. SANT MIQUEL DEL FAI. TERME DE SANT QUIRZE DE SAFAJA.EL MOIANÈS.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/el-pont-del-rossinyol-i-el-pas-de-la.html

Si en voleu veure més entreu a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

i poseu PONT al cercador.

Gaudiu molt d’aquets dies de festa, feu o no pont.

SANTA MARIA DE LA SENABRA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. ELS PENÈDES SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort en feia arribar imatges de l’església de Santa maria de la Senabra, al terme de Santa Margarida i els Monjos, al Penedès Sobirà.

Llegia que l'origen de l’església de Santa Maria de la Senabra se situa al segle XII. A l'interior es conserven pintures de l’any 1614. Per l’aspecte diria que no és cert que es trobi abandonada, com tampoc que s'utilitzi com a magatzem d'estris agrícoles.

Patrimoni Gencat en diu ; l'església romànica de Sant Maria es troba situada al costat del mas anomenat la Senabra. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. L'antiga volta de canó es va ensorrar i es substituí per una encavallada de fusta. L'absis conserva la volta de pedra de quart d'esfera. Constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada.

Quan al topònim no en trobava cap dada, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Disposa Santa Margarida i els Monjos d’un Mapa de Patrimoni, que com en altres ocasions, potser per l’hora, potser perquè al meu portàtil ja se li acosta l’hora, o per alguna altra raó que desconec, no podia consultar-lo.

De la casa n’he trobat referències com SANABRA a l’enciclopèdia catalana; El lloc de la Sanabra és a l’esquerra del riu de Foix, al sector sud-occidental del terme d’Olèrdola. El topònim és documentat el 992 (Sinapsis) i el 993 (Sanabra). Correspon a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, l’església i alguns edificis rònecs, situats a una altitud de 212 metres , als contraforts del puig de Ballestar. L’església de Santa Maria de la Sanabra és romànica, d’una sola nau i un absis semicircular, amb pedra ben carreuada. Es conserva un arc toral que aguantava la volta de canó, ara ensulsiada i substituïda per un embigat de fusta amb teulada de dos vessants. És un dels millors exemplars de l’arquitectura romànica del Penedès.

Tres quilòmetres a llevant d’aquesta antiga caseria, a l’esquerra del torrent de la Sanabra, hi ha el santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra (344 metres d’altitud), a prop del terme d’Olèrdola. A prop del santuari hi ha la font de Sant Llorenç.

Les restes de l’església, o ermita de Sant Llorenç de Senabra es troben isolades d'alt d'un turó. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau, enrunada, possiblement amb sagristia adossada. Absis semicircular, del que solament en resta la part inferior, en la que s'hi veuen dues bandes llombardes, i tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. Carreus irregulars de pedra picada, disposats en fileres horitzontals.

Llegia que hi ha fotografies de l'any 1912 (Arxiu de l’ Institut d'Estudis Penedesencs) que demostren que encara es conservava gairebé sencera en aquella època, ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT LLORENÇ DE LA SENABRA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. ELS PENÈDES SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort en feia arribar imatges del runam esfereïdor de Sant Llorenç de la Senabra, al terme de Santa Margarida i els Monjos, al Penèdes sobira.

Les restes de l’església, o ermita de Sant Llorenç de Senabra es troben isolades d'alt d'un turó. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau, enrunada, possiblement amb sagristia adossada. Absis semicircular, del que solament en resta la part inferior, en la que s'hi veuen dues bandes llombardes, i tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. Carreus irregulars de pedra picada, disposats en fileres horitzontals.

Llegia que hi ha fotografies de l'any 1912 (Arxiu de l’ Institut d'Estudis Penedesencs) que demostren que encara es conservava gairebé sencera en aquella època.

Rebia del Marcel Morató Tort, una imatge de l’església de Sant Miquel, m’explica que una amiga de l'Angela Llop li ha passat aquesta informació.

Hem feia arribar també un enllaç a l’excel•lent treball del Jordi Delriu i Arnan, ESGLÉSIES PENEDESENQUES

Els amics son un regal de Déu.

Quan al topònim no en trobava cap dada, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com al que ens agradarà també rebre’n almenys una imatge d’aquella època.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ESTEVE DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que la capella de Sant Esteve de Vilert, situada al costat del fossar parroquial, prop de l’església de Santa Maria, va ser construïda l'any 1365 i restaurada durant el segle XIX.

A l'interior hi havia un retaule datat l’any 1560, dividit en tres cossos, que fou restaurat l'any 1860. Actualment no hi ha cap tipus d’ornamentació.

Va estar molts anys abandonada i darrerament ha estat cedida al municipi pel seu antic propietari.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiosa adossat al recinte del cementiri parroquial de Vilert per la seva banda oest. És de planta rectangular amb parets portants de maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants amb un senzill campanar d'espadanya sobre el carener. Interiorment es desenvolupa en una sola nau. La porta d'accés situada a la façana nord és emmarcada amb carreus.

Quan al topònim evoluciona des de Villa Akerdi, fins a Vila Azert, i Vilert en l’actual denominació. Els topònims VILA/ VILLA indiquen pertinença.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser ‘el promotor’ d’aquesta església, i els motius que l’impulsaven a fer-ho, malgrat la proximitat al fossar Parroquial, no degué exercir mai com a Capella del cementiri, ja que la distància fins a l’església parroquial, fagocitada per les edificacions, és de poc més de 10 metres.

IN MEMORIAM DEL TREN PINXO. LA MATA. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, als seus 90 anys, a l’esglaó que dona accés al vago de tren que roman en una via morta – que vol fer-lo immortal – a la que fou estació de Mata, al terme de Porqueres,  a la comarca del Pla de l’Estany.

El feixisme es va proposar – i dissortadament va aconseguir – tancar totes les línies dels ferrocarrils de via estreta.

Us deixo uns enllaços amb la història d’aquest mitja de transport.

http://www.banyolescultura.net/pinxocat.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADnia_Palam%C3%B3s-Girona-Banyoles

Recorregut.

PK 16	Banyoles
		Mata
		Cornellà del Terri
		La Banyeta
		La República
		Sarrià de Ter
	3	Pont Major
	0 0	Girona - Porta de França
	5	Campdorà
	8	Celrà
	12	Bordils
	15	Sant Joan de Mollet
	16 0	Flaçà
	5	La Pera-Púbol-Rupià
	9	Corçà
	12	La Bisbal d'Empordà
	14	Vulpellac
	17	Sant Climent de Peralta
	21	Torrent
	23	Llofriu
	25	Palafrugell
	27	Mont-ras
	30	Vall-llobrega
	33	Sant Joan de Palamós
	PK 34	Palamós

Per als nostàlgics :    https://www.youtube.com/watch?v=pDShPS9EjcM

Josep Martí i Clarà, àlies en «Bepes», (Palafrugell, 1909 – Sant Andreu de Llavaneres, 1988), li dedicava un llarg poema.

Quan al topònim Mata, té el significat  ‘ boscúria ‘,  que a les comarques pirinenques  s’interpreta com ‘ gran bosc, selva.   SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, els noms de llocs son descriptius – fins quan indiquen pertinença -, està clar però, que  el paisatge de Mata, té poc o gens a veure, amb el que hi havia quan  se li va donar aquest nom de lloc.