No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici, que lògicament no s’aixecava en una nit, ni posats a suposar, és obra del ‘maligne’ atesa la seva finalitat, oi?. Dit això, tothom sap que el ‘maligne’ des de sempre ha tingut – i manté – un especial vincle amb el sector de la construcció, i diria vistos els espectaculars resultats, que també, també, amb la ‘destrucció’ de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, oi?.
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa25.pdf
Llegia que el conjunt, per la seva estructura i dimensions, té un cert aspecte de fortalesa. De planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes amb coberta inclinada; al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana de gran austeritat i estil historicista; als costats d'aquesta trobem els dos claustres, el conventual, més auster, i l'escolar, amb una major riquesa ornamental
A mitjans segle XIX residia a Calella Camil·la Xampeny, exalumna d'una escola de Barcelona vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac el 1608. D'ella va sorgir la idea d'instal·lar a Calella el convent de monges i l'escola femenina de Lestonnac.
Necessitem dades de la Camil·la Xampeny; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, .., sou pregats e fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Amb gran esforç va aconseguir el 1861 una Reial Cèdula de la reina Isabel II autoritzant l'obertura del convent i poc temps després arrivaben a la vila les cinc primeres religioses, que s'instal·laren provisionalment al carrer de la Bruguera, 34.
L'actual convent va ser estrenat el juny de 1870, i el 1881 el bisbe Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906 ) , consagrava l'església, dedicada a la Immaculada.
Podeu veure’n una fotografiadel interior clicant aquest
enllac :
https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/30427046535
Poc després van ser construïts el claustre i el col·legi, aquest sota el patrocini de Nostra Senyora de l'Esperança.
Patrimoni Gencat en dona una informació semblant : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8423
En demanarem dades al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué m.calella@diba.cat
També a l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament m.calella@diba.cat
I, a la Congregació religiosa que el va gestionar des dels seus inicis info@lestonnacbcn.org
També però, i molt especialment, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
P/D
Algunes ordres religioses comptàvem amb germans operaris com l’escolapi José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790), o Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer(Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690) de l’Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel,.. , no ens consta però, l’existència d’una figura semblant a les congregacions femenines, i particularment a la Companyia de Maria Nostra Senyora, fundada per Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556 - 1640) l’any 1607
El Josep Plantalech Albertí, em deixava un missatge al Facebook ; he trobat aquest Projecte de final de carrera de la Laura Rueda Nogué :
https://upcommons.upc.edu/.../2099.1/23609/memoria.pdf
S’esmenta el cognom matern de la Camil la Xampeny ,
Solà.
Cap dada però de l’autor de l’edifici.
El text que llegia amb fruïció explica coses interesants :
Entre 1939 i 1942, la capella de la Immaculada va fer de ‘temple parroquial ‘ mentre es duien a terme les tasques de reconstrucció de l’església de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari.
En el període la mal dita guerra civil - el conflicte bèl·lic s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República- l’escola es va denominar Francesc Ferrer i Guàrdia, en honor d’aquest eminent pedagog català, fundador i ànima de l'Escola Moderna.
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909), el 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat al fossat de Santa Amàlia de la presó del castell de Montjuïc, va ser declarat culpable per un tribunal militar d'haver estat l'instigador de la Setmana Tràgica. En aquells dies ja era manifestament conegut i àdhuc admès per TOTHOM, que Ferrer i Guàrdia no va tenir relació amb els fets i que els tribunals militars el van acusar i condemnar amb proves insuficients i, algunes, falses.
La seva companya, Soledad Villafranca Los Arcos (Aoiz, Navarra, 1880 - Barcelona, 1948), fou desterrada a Alcanyís.
Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia,
The Times va dir:
«Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant a una agitació criminal»,
Anatole France en carta oberta afirmava:
“el seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles», i
William Archer:
«Tota la vida activa de Ferrer hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom».
...
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909)
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)
...
La gent ‘decent’ de Catalunya té el cor encongit.
