El món desapareix davant dels nostres ulls, i massa sovint, no tenim ocasió de recollir imatges d'aquesta transformació/destrucció.
Això, succeïa- entre molts indrets - amb la masia Corbella, al terme aleshores del Talladell, annexionat avui a Tàrrega, amb el clàssic l'argument de l'estalvi administratiu, aquesta tesidefensada pels governs més corruptes, sempre m'ha semblat unaforma més de l'infinit menyspreu , vers el patrimoni d'aquesta raça maleïda.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8312/rec/4
Vista d’una masia del Talladell situada a la carretera de Madrid, entre Cervera i Tàrrega
Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943
Em confirmàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que l’any 1983 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) retratava una capella que es mantenia dempeus fins a l’ull de bou, a la masia de la Corbella.
La capella estava advocada a Santa Maria.
https://latartraneta.wordpress.com/2017/12/03/tarrega-i-lespai-fisic-el-projecte-de-tracat-de-la-nova-carretera-finals-del-segle-xviii-4/
Agrairem infinitament rebre, en el seu cas, confirmació d’aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
sábado, 17 de agosto de 2019
domingo, 11 de agosto de 2019
IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA . ERMITA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS. SANTPEDOR. EL BAGES.
Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) a les escales de l'església de Sant Francesc d'Assís de Santpedor ,documentada des del segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les mateixes autoritats de la vila. L'any 1605 s'hi instal·là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent de la capella.
La devoció a Sant Francesc culminà l'any 1693 , quan arriben aSantpedor els monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.
L'any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d'aquesta capella.
Patrimoni Gencat en diu; construcció religiosa: Petita capella d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.
La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d'augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.
La devoció a Sant Francesc culminà l'any 1693 , quan arriben aSantpedor els monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.
L'any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d'aquesta capella.
Patrimoni Gencat en diu; construcció religiosa: Petita capella d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.
La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d'augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.