miércoles, 29 de julio de 2020

TENIU DADES DE LA PRIMERA ESCOLA DELS MARISTES A LA GARRIGA?. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL

Feia anys que treballaven per treure a la llum la historia de l’educació a Catalunya abans de la dictadura franquista, la Covid.19 ha estat i és, un altre obstacle, normalment els testimonis son persones grans . que son ara grup de risc – a les que difícilment trobareu passejant pesl carrers.

No trobava – de ben segur existeix però – cap historia detallada de les escoles a la Garriga.
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

El Jose Delgado publica una fotografia, potser uns postal – en la que no apareix la data – de l’edifici que aixoplugava l’escola dels Maristes, al carrer de Sant Lluis, 2.
https://www.google.com/maps/place/Carrer+Sant+Llu%C3%ADs,+2,+08530+La+Garriga,+Barcelona/@41.6836242,2.2854018,127a,35y,52.19h,45t/data=!3m1!1e3!4m13!1m7!3m6!1s0x12a4c596bfe5ab09:0x32196a92e9f02e5e!2sCarrer+Sant+Llu%C3%ADs,+2,+08530+La+Garriga,+Barcelona!3b1!8m2!3d41.6843581!4d2.2865072!3m4!1s0x12a4c596bfe5ab09:0x32196a92e9f02e5e!8m2!3d41.6843581!4d2.2865072


Està clar que la fotografia és anterior a l’any 1924 en que l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), aixecava l’edifici de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga, a la Ronda del Carril, 92.

Cerqueu l’excel·lent treball “ L’OBRA DE XAVIER TURULL I VENTOSA . L’ARQUITECTE OBLIDAT” de la Carolina Pujol Soler

https://www.escolasantlluis.cat/web/wp-content/uploads/2019/03/Sant-Llui%CC%81s-100-anys-dhisto%CC%80ria.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/escola-sant-lluis-goncaga-la-garriga-el.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28828


Sembla que NO existeix aquell edifici del que no en trobava cap dada, agrairé qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/treball_de_recerca/2016-06/Vida%20quotidiana%20a%20La%20Garriga.pdf

La dictadura franquista va fer una tasca destructiva immensa en el període 1939/1975, que la “democraciola” NO HA esmenat com s’esperava.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, de la comarca del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

martes, 28 de julio de 2020

ARBRES MONUMENTALS DE CATALUNYA QUE NO TENEN – ENCARA – CAP RECONEIXEMENT OFICIAL. EL PI DEL MARCEL·LI. BONASTRE. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el Pi del Marcel·lí, al terme municipal de Bonastre, a la comarca del Penedès jussà. Malgrat la deficient informació, Bonastre no està orfe d’indrets d’interès :
https://arnauestella.weebly.com/uploads/2/8/7/6/28762133/punts_d_inter%C3%A8s_de_bonastre.pdf

Més amunt de la Torreta al camí del Mas Trunyella. És un pi gran esponerós d’una edat pròxima als 80 anys. Voltat amb un petit marge en la seva base, el pi ofereix ombra i seient als caminants i és un punt de referència dins el territori bonastrenc.


No forma part de la llista d’arbres monumentals de Catalunya :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27arbres_monumentals_de_Catalunya#Baix_Pened%C3%A8s

Tampoc dissortadament de la relació d’Arbres i arbredes d’interès local i comarcal
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/

Tampoc, els Roures de la Rovira (Torrent de la Cometa), el Pi Gros dels Masos (vora pallissa al camí de Ca l’Antic),...

El Penedès jussà, Tarragona, no necessiten ‘enemics’ , oi?.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bonastre de la comarca del Penedès jussà, , de Tarragona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

lunes, 27 de julio de 2020

CARDÓ. UN INDRET PLE D’HISTÒRIES QUE CALDRIA EXPLICAR. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Conveníem amb el Raul Pastó Ceballos que desfer/destruir és una tasca MOLT SENZILLA , i que està a l’abast de tothom.

El que fou Monestir i més tard Balneari de Cardó és una mostra magnifica d’aquella asseveració.





Llegia que Ricard Viñas Geis, ( Rubí (Barcelona), 19.XI.1893 – Barcelona, 22.IV.1982), va ser el darrer “restaurador” del Balneari de Cardo , i que desprès de netejar-lo i condicionar-lo torna a obrir-lo al públic l’any 1940, com a sanatori o centre de salut amb la finalitat de combatre la tuberculosis, malaltia molt estesa en aquells anys.

http://dbe.rah.es/biografias/59182/ricard-vinas-geis


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/06/casal-verge-de-montserrat-balsareny.html

L’activitat com a balneari va continuar fins l’any 1967.

Patrimoni Gencat explica que les obres de fusta – entenem de caire religiós - es conserven a una capella construïda vers el 1940. No fa esment de l’advocació que té o tenia, i si existeix encara a dia d’avui.

Dins del recinte hi ha una capella de la que en voldria saber l’advocació, sou pregats de fer-nos-la saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Faré arribar també aquest prec al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i al Consistori de Benifallet.

https://setzels.blogspot.com/p/curiositats_11.html?fbclid=IwAR1ktauJxY6MP913QE8R_VMbgTT-YaUZzWbr9XBHVjS7P0mgecngTNy1AWo

http://www.benifallet.altanet.org/convent-ermitori-i-balneari-de-cardo?fbclid=IwAR1QQ69Z8UJEbn-AQxMfN7QhVdt4X_f7p194yMqVHrRImhrHR2y_dQU-lO4

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14115

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=13393

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/benifallet/order/title

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/benifallet!Card%C3%B3/field/all!all/mode/all!all/conn/and!and/order/title/ad/asc

https://www.youtube.com/watch?v=BB2MykfL920&feature=youtu.be&fbclid=IwAR2d8Pmf7st5HCAkX_J8MND1ykOGIMcuxwidH50g5_MX0yXAUyGWC5voiMM


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/06/balneari-de-cardo-benifallet-lebre.html

http://tivissaalaxarxa.blogspot.com/2008/04/card-de-monasteri-balneari-part-1.html

http://tivissaalaxarxa.blogspot.com/2008/04/card-de-monasteri-balneari-part-2.html

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/2229

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de la Vall de Cardó , de la comarca de l’Ebre jussà, de Tarragona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

domingo, 26 de julio de 2020

CAN CONGOST. DISCOTECA CANELA/ BRASERIA CANELA,... CÀNOVES I SAMALÚS. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Crisant Palau publica un parell d’imatges de l’edifici que identifica CAN CANELA.


CAN CONGOST. DISCOTECA CANELA és la denominació amb que es pot trobar al Catàleg de masies :
http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=232312&fromPage=loadAvancada

La trobava també com Braseria canela (masia can congost), on expliquen que és una de les masies més antigues del poble, la seva edat és d’aproximadament 900 anys. http://www.braseriacanela.com/historia/

Patrimoni Gencat
ens diu que en el fogatge de l'any 1553 tenim documentat a l’Antoni Congost.

La casa es devia reformar o construir de nou en aquest segle tal com indica la tipologia de la finestra, pròpia del segle XVI.

Té molts edificis annexes difícils de datar fruit de diverses ampliacions i modificacions

Conjunt d'edificis d'estructura complexa al voltant d'un barri tancat que té dos portals d'accés d'arc de mig punt. L'edifici principal, orientat cara a migdia, consta de planta baixa i pis, està cobert a doble vessant. A la façana té un portal adovellat d'arc de mig punt i al seu damunt una finestra emmarcades per grans carreus; aquesta és d'arc conopial amb calats gòtics i a l'imposta de l'arc dues figures i rosetes.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Cànoves i Samalús , de la comarca del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

miércoles, 22 de julio de 2020

TENIU DADES DE LA CASA “ MONRAVÀ” DEL CARRER MARQUÉS DE TAMARIT, 10 D’ALTAFULLA?. EL TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos m’havia fet arribar imatges de la Capella de Nostra Senyora del Sagrat Cor de mas dels Monravà al terme d’Alcover, al Camp sobirà de Tarragona.

La recerca em portava – els designis del Sr. Google, també son inescrutables – fins un enllaç que parla d’un edifici situat al Carrer Marqués de Tamarit, 10, 43893 Altafulla a la comarca del Tarragonès.

https://www.google.com/maps/place/Carrer+Marqu%C3%A9s+de+Tamarit,+10,+43893+Altafulla,+Tarragona/@41.1399051,1.3720318,273m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12a3f070fa108bbd:0x17bbbecff6ec02cb!8m2!3d41.1401083!4d1.3731092

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME l’havia retratar l’any 2019, l’edifici presenta un estat descurat , que fa pensar més en el seu enderroc, que en la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local, com pertocaria a l’obra de Josep Maria Monravà i López (Tarragona, 8 de maig de 1905 - Barcelona, 28 de febrer de 1999)

https://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/106664/162043

La “marca” de l’equip de govern no em feia “confiança”, com en altres ocasions però, espero equivocar-me.

http://diaridigital.tarragona21.com/jordi-molinera-i-alba-muntadas-comparteixen-lalcaldia-daltafulla/

https://www.diputaciodetarragona.cat/ebop/index.php?op=dwn&tipus=i&data=20190802&anyp=2019&num=07080&v=i

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , del nom de la casa, de les dades del promotor, i de les circumstancies que han portat l’edifici al lamentable estat en que avui es troba.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès , ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM D’UN MÓN FET A L’ESCALA HUMANA. ELS MOLINS DEL TARRÈS AL RIU GLORIETA. ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava alguns elements dels Molins de Tarrés, Tarrès o Terrers, que formen un conjunt de molins al terme i d'Alcover , a la comarca del camp sobirà de Tarragona.




En la recerca de dades topava amb un fet recurrent, els enllaços de Patrimoni Gencat NO FUNCIONEN :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2166

Sortosament si que ho feien els de :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/alcover/molins-de-tarres

L'aparició dels molins paperers a Catalunya es remunta a l'època medieval (Segles XII-XIII). A Alcover la indústria paperera fou fonamental per al desenvolupament econòmic del segle Segle XVIII, i mantingué la seva importància al llarg del segle XIX fins que entrà en crisi vers les darreries de segle.

Com diria el presumpte corrupte Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955) "Los catalanes hacen cosas", i ja les feien molt abans de que ell se’n adones , oi?.

Els molins de Tarrés (o de Terrers) s'integren en un conjunt de tres edificis esglaonadament situats per damunt del riu Glorieta, en un lloc proper al mas de Forès, que produïen paper de diverses qualitats (d'estrassa, blanc, continu, de fumar).

Presenten les característiques pròpies dels molins paperers de Catalunya: grans proporcions, planta rectangular i coberta de teula a dues vessants.

En l'actualitat, un dels tres edificis es troba habitat pels masovers del mas de Forès.

Avui en dia s'ha recuperat el curs d'aigua per la sèquia dels Molins de Tarrés i les basses són plenes d'aigua,

Al costat s'han habilitat zones d'aparcament ja que és el darrer punt fins on es pot arribar amb vehicle i hi ha una zona de lleure, i de pícnic amb taules, bancs,....

Els edificis no estan rehabilitats.

Constitueix una característica específica d'aquest tipus d'edificació l'existència de nombroses finestres que s'arrengleren horitzontalment als pisos alts de les quatre façanes.

La funció d'aquestes finestres era la de ventilació per a l'assecat del paper.

Les obertures dels molins de Tarrès són predominantment d'arc d'escarser.

L'obra és de pedra picada amb carreus regulars als angles.

La resclosa està situada al límit amb el terme de Mont-ral, sota el Mas de Xarrumba.

Tots tres cap a l'any 1905 ja feia temps que estaven aturats.

El molí de dalt rep l'aigua a través de vuit arcs de pedra seca.

L'aigua tira avall cap al molí del mig fins al molí de baix.

La fàbrica del molí de dalt és la més impressionant d'entre tots els molins del terme per les dimensions que té.


L'edifici és de planta rectangular, orientat de llevant a ponent i amb cinc plantes.

Les dues superiors són miradors amb quinze finestres a migdia i tramuntana i set a llevant i ponent.

A la tercera planta hi ha l'habitatge.

A les dues inferiors hi havia les dependències del molí.

El molí del mig està situat a uns 340 metres sota el molí de dalt a la vora esquerra del camí que condueix al Mas de Forès.

La sèquia passa per sobre de quatre arcs. Les reformes modernes que s'hi ha fet deixen veure poca cosa del que havia estat. Tot i això, encara queden quatre parets del que sembla haver estat un molí paperer. L'existència de tines ho confirmen. L'edifici tenia façana a migdia, on encara s'observen algunes dovelles.

El molí de baix és un edifici senzill de dues plantes i està situat molt a prop de la riba del Glorieta, a la vora esquerra del camí del Mas de la Torreta.

La façana està orientada a migdia. La sèquia passa per damunt d'un arc. A la planta superior hi ha el mirador amb deu finestres a sud i nord. L'estat de conservació és bastant bo.

https://www.youtube.com/watch?v=Pl6Uk83OfME

http://marcaparoca.blogspot.com/p/molins.html

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d'Alcover, de la comarca del Camp sobirà de Tarragona,.., de Catalunya

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

domingo, 19 de julio de 2020

ADVERTIU QUE L’ESTATUA DEL SAGRAT COR DE LA PLAÇA DE CENTELLES NO ESTÀ ENCARADA AL CASTELL DELS COMTES. OSONA.

El Crisant Palau publica un parell d’imatges, una de 1925 i l’altra en època més propera de la Font de la Plaça Major de Centelles, a la comarca d’Osona.


Ens explicaven que es desconeix l’autor original de la Font i l’Estàtua, que fou sufragada pels Comtes del Castell de Sant Martí de Centelles, i que patia la destrucció com a directa conseqüència de la sedició – exitosa – dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/12/estatua-del-sagrat-cor-de-la-placa-de.html

A càrrec del Consistori de Centelles es refeia la Font i l’Estàtua, en aquest ocasió però, esbrinàvem l’autor de l’obra , Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997), que atenen a que la factura es presentaria a la Casa de la Vila, encarava la imatge en aquella direcció, enlloc de fer-ho al Castell dels comtes, com ho feia en els anys previs a la revolta dels sediciosos feixistes.

El franquisme va ser – i en molts indrets encara és – tremendament actiu en la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

https://estimadaterra.wordpress.com/2019/12/23/la-font-de-la-placa-nova-de-centelles-en-el-pas-dels-ultims-cent-anys/

Els catalans som una minoria a casa nostra, i cal que en prenguem consciència, allò que no fem nosaltres, sovint a títol particular NO HO FARÀ NINGÚ.

Al Sagrat Cor, i a Santa Coloma, excelsa patrona de Centelles, els encarregava portar davant de l’Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el Teu poble!

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Centelles, del Santuari de l’Ajuda de Balenyà, de la comarca d’Osona , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM. ESGLESIA VELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE VALLVERD O DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER?. . SARRAL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor de l’Església de Sant Joan Baptista de Vallverd , al terme de Sarral, a la comarca de la conca de Barberà, l’enciclopèdia catalana ens diu que no es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica.



El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla (nom antic de Vallverd) per tal que hi bastís un castell.

L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt.

Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2144901a31.xml

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5429

M’explicaven que l’advocació que tenia l’Església abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, era a la Mare de Déu del Roser.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/07/la-dissort-esfereidora-de-lesglesia-de.html

L’obsessió malaltissa dels professionals de la política del REINO DE ESPAÑA per concentrar municipis amb l’excusa d’estalviar despeses, ve de molt lluny. No s’ha constatat MAI cap estalvi, i SI en TOTS ELS CASOS, la pèrdua de la petita memòria, de la identitat dels col•lectius afectats, que en darrer terme és la raó ultima de TOTES les decisions d’aquesta mena. Centralisme i corrupció son indissociables.

Davant el dubte quan a l’advocació, Sant Joan Baptista, o la Verge del Roser – no son incompatibles – demanarem l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat de qualsevol persona i/o entitat tant de l’antic terme de Montbrió de la Marca, ara integrat a Sarral, com d’aquesta població, i àdhuc dels arxius de l’Església Catòlica.

Em confirmaven que l’antiga església parroquial estava advocada a Sant Joan Baptista.

I alhora que a l’església nova, de la mateixa advocació, s’hi venera la Marededéu del Roser.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Sarral, de la Conca de Barberà, de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

viernes, 17 de julio de 2020

IN MEMORIAM. EL MOLI DEL MIG A LA PARTIDA DE LA POLLA ROSSA, SALOMÓ. EL TARRAGONÈS.

El Raul Pastó Ceballos retratava les entrades que donaven accés al dit molí del mig o del Pontarro de Salomó, a la partida de la Polla Rossa.



https://www.terresdelgaia.cat/historia-del-moli-del-mig-o-de-pontarro-de-salomo-partida-de-la-polla-rossa/


https://www.terresdelgaia.cat/visita-a-la-polla-rossa-salomo/


Em venia a la memòria una troballa semblant a les terres del Moianès:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/11/laprofitament-hidrulic-les-valls-altes.html

La tristíssima situació que patim el dia d'avui us farà més difícil la visita de Salomó , de Tarragona, .., de Catalunya, a l'àrea Metropolitana recomanen NO SORTIR.

Si és possible , feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l'atenció d'un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?


Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se n'ocupi, oi?.

Maleits!

miércoles, 15 de julio de 2020

L’hotel rus, l’opció menys dolenta. In memorian del Pòsit de Cambrils

El titular me’l donava un cambrilenc que enyorarà l’edifici del Pòsit fins al darrer dia de la seva vida.



https://www.revistacambrils.cat/noticia/28895/posit-de-pescadors-adeu-a-un-edifici-carismatic

viernes, 10 de julio de 2020

IN MEMORIAM. DE PUIGCERCÓS , EL SEU CASTELL I L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT MARTÍ. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava les ruïnes de l’església de són Sant Martí , al costat del castell de Puigcercós, a l’indret del poble vell de Puigcercós, avui terme de Tremp a la comarca del Pallars jussà.



L’Enciclopèdia Catalana ens diu que les restes d’aquest castell són situades al cim d’un puig a la plana de la Conca de Tremp, des del qual es poden veure quasi tots els castells d’aquest pla i alguns dels de la Conca Dellà.

Tant la torre com l’església —i una part del poble vell, d’època moderna, situat al nord— restaren partits per la meitat al segle passat, a causa d’haver-se esllavissat tota la meitat occidental del turó.


Cal seguir la carretera que va de Balaguer a Tremp per Terradets. S’ha d’arribar fins al poble nou de Puigcercós, que es troba a l’esquerra de la carretera, i des d’aquí dirigir-se, per un camí carreter que surt del final de l’únic carrer del poble, al nucli vell, enlairat sobre un puig situat a ponent del poble nou. (JBM-FFLI)

Actualment les restes de l’església es troben en estat molt fragmentari i embardissat, el qual impedeix de precisar-ne les característiques i la relació que tenia amb la torre de defensa que li és adossada, i que segons Madoz feia de campanar. Pel que sembla, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals, i capçada per un absis semicircular. A la volta de l’absis s’observa una senzilla imposta amb una motllura bisellada, i en la volta de la nau semblen endevinar-se les traces de diversos processos constructius que reformaren l’edifici original, edificat amb un aparell de carreu regular que palesa les formes arcaïtzants de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Des del final del segle XI, i fins el 1851, la parròquia de Puigcercós era adscrita a la canònica de Mur, a la jurisdicció del paborde, motiu pel qual era exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell. Tanmateix, el capellà de “Puygcercós” apareix en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, on figura, dins de l’ardiaconat de Tremp, amb la quantitat de deu sous. Vers l’any 1526 n’era rector Francesc Ramon.

En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera. Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana. Actualment depèn de la parròquia de Palau de Noguera. (MLIC)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549301.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549102.xml


Hi ha ‘problemes tècnics” per accedir a la informació de Patrimoni Gencat que en assabentar-los d’aquest fet em deien; tenim constància de l'error que dona aquest web. Estem treballant per solucionar el problema. Sentim les molèsties.

Arribeu-vos a , a Tremp, al Pallars jussà , a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

miércoles, 8 de julio de 2020

CAPAFONTS I ALGUNES DE LES SEVES MERAVELLES. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BARRULLES I EL PONT NATURAL DE GOI. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

L’Enric Sànchez-Cid , publica un dels seus llegendaris penols, on s’aprecia la ruta que des de Prades es surt en direcció a Capafonts, i poc abans d'arribar-hi i a mà esquerra apareix (indicat) hi ha el camí que mena a l'ermita de la Mare de Déu de Barrulles.



La historia de Capafonts – con la de tants i tants nuclis de població de Catalunya – s’explica amb les constants picabaralles, en alguna ocasió foren el comte i la seva muller, en altres fou la plaga de la llagosta que en el segle XVIII, aparegué davant una bona collita, arrasant tot el sembrat.

Com sempre acostuma succeir però, Déu prem però no escanya, i el que en el segle XVIII va mantenir-se en prosperitat foren les mines d'argent i de plom que s'explotaren, encara que la principal activitat fins el segle XIX i principis del XX fou el carboneig.

La puntada definitiva – també com per arreu - fou l'evolució demogràfica: després d'una època a mitjans del segle XIX d'un augment notable, Capafonts entrà, com la majoria dels pobles de la muntanya, en un procés de davallada constant.

Per qui encara tingui ànims de caminar unes tres hores, pot fer una bonica excursió al Pont ‘natural’ de Goi.

Fotografia: Enric Fort Ferrer
http://www.valldecapafonts.com/capafonts_racons_pont_de_goi.html

Quan al topònim Capafonts, en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ‘cap de la font’, al·lusiu a l’origen del riu Brugent.

Aquest pont no cal confondre’l amb el Pont d’en Goi, a Valls, on l’exèrcit francès va derrotar a l’exèrcit espanyol en el 1809.

Arribeu-vos a Capafonts, el Camp jussà de Tarragona, .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

lunes, 6 de julio de 2020

TENIU DADES DEL MAS BORRÀS AL TERME DEL VENDRELL?

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes encara impressionants del mas Borràs, que situa erròniament al terme de Bonastre, em deien des d’aquella població quan en demanava informació, la masia és del Terme Municipal del Vendrell (a tocar de l'urbanització "Coto del Rey"), en una part que llinda amb el Terme de Bonastre per la Finca de Cal Setró.


https://www.google.com/maps/place/41%C2%B012'27.0%22N+1%C2%B029'53.7%22E/@41.2075159,1.496788,364m/data=!3m1!1e3!4m6!3m5!1s0x0:0x0!7e2!8m2!3d41.2075083!4d1.4982501

No sabia trobar el Catàleg de masies del Vendrell.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

viernes, 3 de julio de 2020

CAN MASSÓ - LA MARINETTE - LA MARINETA. PARETS. EL VALLÈS ORIENTAL

De la Marinette de Parets de Vallès , patrimoni Gencat ens diu que és un magnífic edifici de planta quadrangular. La teulada és a quatre vents. A la porta, adovellada, hi ha un escut sobre la clau. A la finestres hi ha una bona traceria i són d’esti gòtic al igual que les laterals, tot i que són més petites respecta aquelles. A la part superior, sota el ràfec de la façana, hi ha una galeria amb pilarets octogonals que sustenten petits arcs escarsers.

Com és mal costum, cap dada de l’autor.

Fotografia . Albertus70

Llegia a http://parietes.com/pdfs/Parietes-2.pdf

L'any 1916, el propietari de la masia, Miquel Bosch i Calderó es va casar amb Maria Damm, filla de Joseph Damm, el qual va fundar la fàbrica de cervesa Damm l'any 1876 a Barcelona.

Maria Damm era coneguda com la Marinette, pel seu origen francès (Marinette és el diminutiu de Maria).

L'any 1923, va encarregar a l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881– Barcelona, 15 de maig de 1936) restaurar del tot la masia anomenada Can Masó, la va transformar en l'edifici que és actualment.


La granja Marineta va tenir el màxim esplendor entre el 1925 i l’any 1936 quan els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, amb la aquiescència de la Jerarquia Catòlica, es revoltaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

https://salvadormatas.com/La-Marineta


Trobava la fotografia d’un dibuix de la masia on apareix parcialment el que podria ser la capella, fet força probable ja que aleshores això – tenir capella – era un signe de distinció social. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Amb aquest mateix nom existeix encara un edifici a Mollet del Vallès :

https://www.molletvalles.cat/assets/Uploads/05075Blanch.pdf


https://www.molletvalles.cat/assets/Uploads/12045Morera.pdf


http://relatsencatala.cat/relat/la-marinette-de-mollet-del-valles/1040812

http://www.parets.cat/la-vila/guia-del-municipi/equipaments/centre-de-recursos-empresarials-la-marineta

Arribeu-vos a Parets, al Vallès Oriental, volteu per Catalunya.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !