viernes, 30 de octubre de 2020

CAN ROSSELL. IN MEMORIAM DE LA SEVA ESCOLA PARTICULAR ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARENYS DE MUNT. EL MARESME.

 

El Joan Dalmau Juscafresa , autor del blog Llocs de Catalunya m’enviava dades i imatges de Can Rossell, al terme d’Arenys de Munt, a la comarca del Maresme.

 


El Mapa de patrimoni cultural recull de Can Rosell; masia de planta rectangular, coberta de teules a dues vessants i carener perpendicular a la façana; consta de planta baixa, pis i unes petites golfes.

Portal rodó adovellat amb l'escut dels Rossell i tres finestrals gòtics d'arc lobulat en la planta pis. A banda i banda de l'entrada hi ha sengles bancs de pedra correguts.



Rellotge de sol a la façana. A l'extrem del carener hi ha un penell en forma de gall. Té un pou d'aigua al davant.

Darrera hi ha una capella a mig fer. És d'una sola nau. Es va començar a construir després de la guerra civil, però no es va acabar mai.  Hom explica que hi ha un projecte de capella de l'any 1924 realitzat per Enric Catà i Catà  ( Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), que podria correspondre a la capella del darrera, tot i que la informació oral i la bibliogràfica no coincideixen cronològicament.



La casa conserva una  capelleta dedicada a Jesús de Natzaret de  planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals d'obra. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc.

Una llum està permanentment oberta, actualment funciona amb corrent elèctrica però abans era un llum d'oli.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-can-rossell

Hem semblava una troballa EXCEPCIONAL  l’afirmació;  l'edifici annex és posterior i consta de la cort, la pallissa i "l'estudi", on el senyor Josep Rossell Riera, nascut  l’any 1881, fill de  Josep Rossell-Catà  i Maria Riera Mora,  va fer una escola particular, en els anys 20 i 30.



No ho recullen els amics de pobles de Catalunya en el seu excel·lent post sobre la casa :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3003

Catalunya porta comptabilitzades 13.974 víctimes de la Covid.19, i hom pensa que almenys la mateixa quantitat com “danys col·laterals  per la desatenció sanitària.  No és cap consol, que la mitjana  de víctimes sigui més alta  al REINO DE ESPAÑA.

 Que el Sant Crist tingui pietat de tots nosaltres.

martes, 27 de octubre de 2020

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAT DE BERÉN. LES VALLS D’AGUILAR, L’URGELL SOBURÀ. LLEIDA.

 El Jordi Vilá Juncá, publica unes fotografies – com sempre esplèndides – amb aquest peu de foto : Santa Julíta de Berén . Valls d'Aguilar .Alt Urgell .

L’edifici que retratava però,   és l’església de Sant Antoni Abat de Berén, de la que Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; edifici religiós d'una nau coberta amb cel ras. Estructura poc remarcable. És una construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades, l'edifici és arrebossat.





Les Valls d’Aguilar, l’Urgell jussà, estant prop de Déu, lluny però, massa lluny, de la megalòpolis barcelonina. 

A Berén diuen que  es pot visitar l'Escola Vella, el corral de les ovelles, la Bassa i l'Ermita de Sant Quiri i Sant Julíta. 

Ens agradarà rebre fotografies de l’escola vella de Berén a castellardiari@gmail.com, coneixercatalunya@gmail.com .

https://tongraellblog.blogspot.com/2013/11/sant-quiri-i-santa-julita-lermita-de.html?fbclid=IwAR2Ocz7WVpTAkovLwHQmPMjH0mzisNgd507vaDee3DHAZ-00eLxWlCHhjFo



domingo, 25 de octubre de 2020

ENSENYI’M A LLEGIR!

 

Rebia un email  el que m’arribava el prec que escollia com a títol.

Per les explicacions intuïa que desconeixia com funcionaven els enllaços, que li explicava venien a ser com els punts  a peu de pàgina  (1) en els llibres en paper, i que uns i altres, els punts a peu de pàgina, i els enllaços  que no s’acostumen a indicar, i que son perceptibles perquè acostumen a aparèixer amb un color més fort o diferent, serveixen per indicar que  en relació al punt o  tema en concret, hi ha altres publicacions on es pot ampliar.

En els llibres, cal anar al punt que sovint et remet a un altre llibre,  en que es pot trobar més informació ;  en els enllaços digitals, només cal clicar al damunt i  es va directament al text.

Un exemple, s'ha posat dissortadament de moda Li-Meng Yan,  una viròloga,  i investigadora que va néixer a Tsingtao (RP Xina)  en una data sense especificar, que sosté que la Covid. 19  es va dissenyar en un laboratori  de Wuhan, i que   amb coneixement de la O.M.S , el govern xinès  va fer la prova   sobre el terreny . de com es transmetia la covid-19 entre les persones. Posaré un enllaç damunt del nom de la Li-Meng Yan.

La tesis  d’aquesta viròloga,  la confirmen  mutatis mutandis diaris com EL MUNDO,  quan dóna pàbul a les informacions que afirmen que a la Xina NO HI HA infectats per la Covid. 19.  Posaré un enllaç damunt l’afirmació  a la Xina NO HI HA infectats per la Covid.19”

En els textos que s’obriran quan cliqueu damunt dels enllaços, trobareu que també es fa servir aquest tècnica, que ens permet confegir publicacions d’una extensió breu, que permeten una lectura fàcil.  I per als que volen saber més del tema, es posen els enllaços. A internet un text que superi l’extensió d’un foli difícilment serà llegit.



Espero haver-ho explicar de forma entenedora, a castellardiari@gmail.com m’ho podeu confirmar

jueves, 22 de octubre de 2020

A VERGES, SANTS I MINYONS, NO ELS PROMETIS SI NO ELS DONS

Al llarg dels anys he pogut comprovar la  certesa irrefutable d’aquesta frase.

Us explico;  El Concili de Trento – ja en fa uns quants  dies -  posava les bases que transformarien l’església catòlica , apostòlica i romana, en una empresa multinacional, potser la primera.  

Entre les moltes propostes del Concili n’hi havia una que instava als rectors, a que per estendre la pietat, recomanessin la construcció d’oratoris, capelles i ermites , als  grans propietaris  - majoritàriament rurals, encara que la mesura també es va aplicar a les ciutats - , en molts casos, més per raons socials – tenir capella “fardava” – que per raons de fe, s’aixecaven aquí i allà, oratoris, capelles i ermites.

El canvi d’una economia agrícola, a una incipient manufactura industrial, comportarà el progressiu “abandó”  de bona part dels oratoris, capelles i ermites, que s’aixecaven a major glòria dels propietaris.

El “progres” substituiria com objecte per “fardar” la piscina.

Està clar que no eren les verges i/o els sants qui demanava que els aixequessin oratoris, capelles i ermites, oi?. Tant, com que aquell “abandó” implicava de facto, la renuncia a la “protecció celestial” que havien gaudit aquelles cases i famílies.

Si feu un tomb – cosa molt aconsellable – per Catalunya, podreu comprovar, com bona part de les “grans cases” estan avui en un estat llastimós, i que la seva decadència si fileu prim, s’inicia quan es trenca aquell “ compromís “ que de forma tàcita s’assumia quan s’heretava una casa o masia amb oratori, capella i/o ermita.

En ocasió – afortunada ocasió, val a dir -  de trobar i fotografiar  lesrestes de l’ermita de Puig Armengol o de Llosa- Corba, al terme de Santa Mariad’Oló, constatava fins a quin punt son certa aquelles paraules “a  verges, sants,  i als minyons, no els prometis si no els dons”, la desaparició d’aquell edifici religiós, coincidia amb el final de la nissagadels Rocafort que desapareixerà de la faç de la terra,  i afirmava encara ; en aquesta ocasió les malediccions que trobem a Dt. 27,14-26 es feren realitat.



Us animo a documentar altres històries. 

miércoles, 21 de octubre de 2020

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MONTALEGRE. BARCELONA

 

L’Asunción Huayta López, i el Josè Verges, son uns viatgers empedreïts per Catalunya, i el 19.09.2019 publicaven entre altres una fotografia del interior de Santa Maria de Montalegre,  que fou la capella del conjunt de la CASA DE LA CARITAT , construïda a principis del segle  XX per  l’arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924),  dins els corrents de l'historicisme i un tímid modernisme.

Es tracta d'un temple de nau única i planta cruciforme amb un cimbori al creuer i un presbiteri semicircular adossat al transsepte, des del que es produeix l'accés al Carrer de Valldonzella.



En termes generals, la decoració de l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art bizantí i el romànic.

sábado, 17 de octubre de 2020

LA PURISSIMA CONCEPCIÓ ERA L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS BANYERES AL TERME DE CENTELLES . OSONA.

 Del Mas Banyeres de Centelles en diuen “ poqueta cosa “ al Mapa de Patrimoni :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-banyeres

Alguna dada més aporta el  Ramon Solé en la ùblicaciño que fa al seu blog :

https://estimadaterra.wordpress.com/2019/03/30/mas-banyeres-de-centelles/

Hi ha dades que potser costarà d’esbrinar com l’autoria de l’edifici  a darreries del segle XIX,  la “ inèrcia perniciosa “ va fer una excel·lent feina en durant la dictadura franquista, i la “democraciola” com en tantes altres qüestions a aplicat el "laissez faire, laissez passer".



L’advocació que té o tenia la capella és una dada que necessàriament s’ha volgut AMAGAR,  era coneguda per descomptat per la propietat de casa, pel rector de la parròquia de Santa Coloma, pel bisbe de Vic,...



Ho demanava  al Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), així imatges del interior si en tenen.

La resposta, quasi a volta d’email em deia ; Capella de la Puríssima Concepció. No tenim l'interior.

Eix Estels, l’empresa que gestiona la finca, en regim de lloguer,  com a Casa de Colònies, em deia que la capella està dessacralitzada, i que no tenen imatges de l’època en que tenia activitat religiosa.  

Només podem esperar que la família propietària de cognom Tarradelles, conservin imatges d’aquella època, i fins que puguin posar llum sobre l’autor d’aquest magnífic edifici. 

Hem fet – com a societat – un gran pas enrere, la dictadura va anar baixant el llistó en els camps de la cultura i l’educació, i la “democraciola” es va afegir amb entusiasme  a aquesta ignominiosa tasca, i el resultat el veiem pels carrers, per les televisions, ...,  joves que es  senten orgullosos de la seva ignorància i que son exemple, dissortadament per les noves generacions.


martes, 13 de octubre de 2020

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE CAN DERROCADA. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Crisant Palau, publica una fotografia  de Can Perera de Canyes, al terme de Sant Pere de Vilamajor, feta l’any 1930,  per l’Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 18 d’abril de 1889 - 16 de juny de 1942), i  incorporada al Fons, Estudi de la Masia Catalana, dipositat al Centre Excursionista de Catalunya, em la que explícitament consta;        còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant l'autor i la font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Sant%20Pere%20de%20Vilamajor

L’ Antoni Gallardo i Garriga,  (Barcelona, 18 d’abril de 1889 - 16 de juny de 1942), va fer una feina ingent a Sant Pere de Vilamajor i arreu de Catalunya, i és d’absoluta justícia, que aquesta tasca li sigui reconeguda.   

L’ Antoni Gallardo i Garriga,  (Barcelona, 18 d’abril de 1889 - 16 de juny de 1942), l’any 1912,  retratava  el retaule de la capella, de can Derrocada, de la que llegia a :  Aproximació històrica i arquitectònica de les capelles i l'església del municipi.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1991/rec/51

La capella de Sant Joan Baptista  es trobava situada just al costat de la porta del barri,  i tenia una porta esgrafiada neoclàssica amb una columna a banda i banda i un frontó amb la data de 1662.

A l’interior es conservava el paviment del segle XVII amb un altar en forma de quadre amb una excel·lent pintura que semblen de l’escola sevillana.

Hi havia una petita imatge de talla del Roser i un pitxers de terra i porcellana de la mateixa època de la capella.

Els més vells del indret ens han comentat que la imatge de Sant Joan fou guardada a les golfes de Can Derrocada durant els incendis de la guerra civil.

L’origen i funció d’aquesta capella sembla ser més clar. Els Derrocada foren un important família a Sant Pere de Vilamajor. Es troben documentats des del 1228. Entre els seus estadants hi han hagut batlles i mossens, fet que demostra la seva importància i poder dins de la societat de Vilamajor.

La capella de Can Derrocada es va abandonar cap a la dècada dels 40-50 del segle XX .

Molta gent encara recorda que anaven a orar a la capella de sant Joan.

La masia existeix encara.

lunes, 12 de octubre de 2020

L’AUTOR DE VILLA MAGDA AL CARRER DE LA MINA, 14 DE LA GARRIGA VA SER L'ARQUITECTE JOSEP SALA COMAS

 

L’arquitecte Toshiaki Tange - un altre enamorat del patrimoni històric de Catalunya -  publica una fotografia de la casa del carrer de la Mina, 14 de La Garriga, de la que li sobta – ara ja menys,  perquè li explicàvem “ la inèrciaperniciosa” que inoculava la dictadura franquista  als seus funcionaris i àdhuc a la societat.



/Fecha de construcción desconodida/ヴィッラ・マグダ/Villa Magda/作者不詳/Autor desconocido/La Mina, 14, La Garriga, Barcelona

Li demanava a la bona amiga CARME,.  Pots fer gestions per saber qui en va ser l'autor ? Gràcies.

De moment les seves gestions no han tingut resultat. No desesperem, oi?.

Rebia una excel·lent noticia de la Casa Magda, l’autor, segons em comunica el  Valentí  Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , va ser Josep Sala Comas ( Barcelona, 1872 + 23/04/1970) l’any 1927

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-sala-comas

 


 Com acostumen a dir, una més, oi Valentí?.


domingo, 11 de octubre de 2020

CAN PASCUAL I LA SEVA CAPELLA – QUE INTUÏM MARIANA – LA TORDERA. EL MARESME

 

Havia inclòs l’enllaç de CAN PASCUAL en una publicació en la que volia incloure els edificis religiosos del terme de Tordera :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/ermita-de-sant-pere-patrimoni-religios.html?fbclid=IwAR2CW80std_EhE0RJvnb1177bDmnEURZN8-6ZYrcu5ho3I5P4CfhyBlAbK4

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8&consulta=MCU0KzA4Mjg0NSU%3D&codi=9257&fbclid=IwAR19OfoPwyoFNMDD8G8SeavQzClPIXkg7ZblIOOcTwYb6UjBRz44hWtQL2g

No em parlen els amics de Pobles de Catalunya :

https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082845

I PatrimoniGencat i dedica una descripció telegràfica ; té un cos principal i dos cossos laterals irregulars. Consta de planta baixa i dos pisos. Un pati central distribueix els edificis. Posteriorment s'ha afegit un cos perpendicular. Té una petita capella adossada. El portal és dovellat i té dues finestres gòtiques.

Cap dada de l’advocació de la capella, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).  També si en tenen imatges del interior.

Hi ha una dada MOLT INTERESSANT, fou restaurada l’any 1929, i  ens agradarà tenir noticia de qui en va ser el promotor   i l’autor, ja sabeu; noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  . vitpons@gmail.com

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un parell d’excel·lent fotografies .





Tordera pertany al bisbat de Girona, enviarem aquesta publicació a parroquiadetordera@gmail.com , bisbatgirona@bisbatgirona.cat,  amb el prec que ens confirmin l’advocació – intuïm mariana, per la figura que hi ha a la façana – de Can Pascual de Tordera, els ho demanarem per l’amor de Déu.



També a tordera@tordera.cat  ,  alcaldia@tordera.cat  a l’atenció de l’alcalde Joan Carles Garcia Cañizares ( Barcelona, 07/11/1961 ) Diputat Provincial  i  President de l'Àrea de Cultura.

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries  que recomanen les autoritats CATALANES, sortiu a conèixer Catalunya .

jueves, 8 de octubre de 2020

IN MEMORIAN. DE LA INACABADA ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT ISIDRE LLAURADOR. BARRI DEL MAS D’EN GALL. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ. LA CATALUNYA ESPERPÈNTICA

 El Pere Julià Subirana pública fotografies de l’edifici que havia d’acollir l’església del Barri del Mas d’en Gall, al terme d’Esparreguera a la comarca del Llobregat jussà.





S’explica que  es va començar la seva construcció als anys trenta amb alguna ajuda popular però no es va acabar . Durant  molts anys , l’esquelet de l’estructura  s’aixecava com un testimoni punyent   de l’abandó i la incúria en que  la dictadura deixava  als barris marginals, quan el  barri és va potenciar com a urbanització , la varen cobrir per fer-ne un local social i d'esbarjo

https://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/12-Esparreguera.-Barri-el-Mas-den-Gall

El Mas d’en Gall - separat uns 3 km del centre d’Esparreguera-   va néixer fa 30 anys sense tenir en compte les exigències d’infraestructures, equipaments i zones verdes que exigeix un barri. Presenta un dèficit important d’espai públic i una precària relació entre població i serveis, amb greus problemes d’infraestructura, infrahabitatge i risc d’exclusió social.

https://agendaespavila.cat/esparreguera-barri-a-barri/

Situat a l’oest i separat uns 3 quilòmetres de nucli central d’Esparreguera, el barri va créixer entorn d’un petit nucli antic de quatre masies, ja deu fer uns 40 anys. En aquell moment es va construir sense tenir en compte cap mena de pla urbanístic i sense disposar d’infraestructures com el clavegueram, que encara és un problema, equipaments i zones verdes. Molts dels habitatges es van realitzar amb recursos molt precaris i es fa necessari la millora de l’accessibilitat i facilitar la cohesió social. Compta amb una desena de comerços entre súpers, petites botigues de queviures, bars, perruqueria, llibreria… Més de 1.800 habitants ocupen l’entramat de carrers i cases que el configuren com una teranyina de cables i postes. També tenen un espai polivalent per a reunions de l’associació de veïns, El Brullot, unes pistes d’esport força descuidades i un recorregut del bus urbà, a més del bus escolar que du la canalla a Esparreguera.



Si teniu alguna dada de l’advocació que havia de tenir, o de qualsevol tret històric, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com ; en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

La resposta m’arribava  quasi a la velocitat de llum “Església Parroquial de Sant Isidre. No va arribar a tindre culte ni a acabar-se. 

 Rebia un email de la Isabel Rodriguez en el que diu; para  aportar un poco de luz  a la historia del edificio al que se refiere el artículo , te diría que si se ha llegado a realizar culto en la iglesia, no sé si con cura oficial o no;  existía una imagen que se utilizaba hasta hace unos años  y  que presidia la misa  que  se realizaba los domingos ,  creo que aún esta guardada. En esa época, era como un local social para el barrio, hoy día es un bar.

Atentamente.

Ens agradaria MOLT rebre una imatge d’aquella imatge a l’email castellardiari@gmail.com


domingo, 4 de octubre de 2020

CAPELLA DE MARIA AUXILIADORA. ALELLA. EL MARESME

 

El Joan  Dalmau Juscafresa em feia arribar una imatge i un enllaç  en el que hi ha una minsa informació de  la petita capella situada al camí del Bosquet , a la  Plaça de Maria Auxiliadora, al nucli urbà  d’Alella, a la comarca del Maresme



No trobava l’autor;  Patrimoni Gencat explica que  aixecada a darreries del segle XIX , està   formada per una petita cupuleta amb volta de mitja taronja que allotja una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant Jesús als braços, ambdós coronats. La cúpula és sostinguda per quatre columnetes de tipus clàssic amb capitells decorats amb elements vegetals i aixecats sobre petits plints quadrats. A la part inferior sembla que hi ha una part afegida posteriorment, la continuació d'aquests petits plints en quatre pilars construïts amb totxo. La Mare de Déu s'eleva sobre una columna estriada de tipus clàssic.

Al Mapa de Patrimoni apareix l’any 1956

Ens agradarà tenir noticia del seu autor, i àdhuc de la  història d’aquesta construcció a l’email castellardiari@gmail.com

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats catalanes, sortiu a gaudir de Catalunya.