L’Olga Sacrest Roca pública una fotografia
del Casal de Can Maholà , que forma part
del poble disseminat de Lligordà, al terme de Beuda, a la comarca de la
Garriotxa, estant el seu nucli presidit
per l'església romànica de Sant Pere.
Can Maholà , dit en ocasions Can Maular, s'alça damunt d'un turó i fou casal
fortificat.
L’Olga Sacrest Roca l’havia
retratat a la dècada dels 80 del segle XX
Patrimoni Gencat explica que és un
edifici de planta irregular, amb un ampli cos central d'estructura rectangular
i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes laterals; disposa de
baixos i dos pisos superiors.
Annexa al casal hi ha la casa dels masovers, que té el teulat a dues
aigües, disposant de baixos, pis i golfes.
A l'angle Nord-est d'aquest conjunt es pot veure una torre sobrealçada que
possiblement s'utilitzà com a colomar.
L'aparell constructiu de Can Maular és ric, utilitzant carreus ben
treballats per fer les obertures i els cantoners.
Una àmplia eixida va ser construïda a l'angle sud-oest i correspon a una
ampliació posterior a la fàbrica primitiva.
La primera datació que se'n té és de fa 800 anys, en un pergamí. I la
primera persona de qui es té constància en relació amb la casa és Bartomeu
Maholà, que el 13 de febrer de 1148 va obtenir la custòdia d'unes terres. Però
no va ser fins al 1507 que les persones que hi vivien van aconseguir-ne la
plena propietat: va ser Margarida Maholà, que va aconseguir la directa senyoria
de la casa.
L'aspecte que té actualment és fruit
bàsicament dels canvis fets durant el segle XVIII.
A darreries del segle XX es va refer
tota l'estructura de la casa, des dels fonaments fins a la teulada, ens agradarà
tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com el promotor/s i de l’autor, noms cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,
... , vaja, les dades bàsiques i mínimes que s’acostumen a fer públiques en el països
civilitzats.
Un dels episodis històrics més rellevants en què es van veure involucrats
els habitants d'aquestes terres va ser la Guerra del Francès (1808-1814).
Després de la guerra en què fou assassinat Ramon Maholà i Llongarriu, la
masia fou fortificada, i avui en dia encara conserva dues torretes o garites de
vigilància.
La Revista de Girona dedicada un article a la casa :
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1999/0194_101.pdf?fbclid=IwAR1XbdnNRvthg5jEg1biA0u2k7S4XTxAaDYquHBXlCrATEN-wCmDPLFOcx8
La casa en l’actualitat acull turisme rural:
http://www.canmahola.com/
Quan al topònim Lligordà ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia incerta. Segons Francesc Montsalvatge i Fossas
(Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) e Not. hist. x, 270,
en certs documents vells el nom de Lligordà apareix escrit Ligurdunum, i ell
creu que aquesta forma ha d'interpretar-se com a composta de Ligur i del cèltic
dunum i significaria, per tant, ‘fortalesa o castell dels ligurs’. Però és
dubtós que en cap document no aparegui la forma Ligurdunum, i en canvi
apareixen moltes variants del nom de Lligordà que totes tenen per vocal tònica
la a: Ligordano (a. 1362), Ligurdano (a. 1231), Logordano (a. 1175), Logorzano
(a. 1166), Logordani (a. 1079), formes citades per Botet Geogr. Gir. 743;
Logurciano (a. 1027), Ligurciano (a. 1027), Logordano (a. 1017), Ligordanum (a.
1017), Lugorzano (a. 978), Lugurzano (a. 971), formes citades per Aebischer
Topon. 102. El mateix Aebischer opina que aquesta varietat de grafies és un
indici de la dificultat existent per a esbrinar l'origen del mot; ell creu
probable que es tracti d'un mot amb el sufix llatí -ānu, de radical potser
també llatí (Licurtianu?, Lucurtianu?) o potser gàl·lic, però sempre molt
obscur.
Respecte de Beuda llegim ; etimològicament probablement d'origen pre-romà.
Els documents antics donen aquestes variants del nom: Beute, Boveta, Beiuta i
Bebeta (a. 1002); Beuda (a. 1020); Bevita (a. 1027); Belda (a. 1362). Aebischer
Topon. 24 cita una forma Bobeta com a documentada l'any 1002, i a base de la dita
forma assenyala la possibilitat que Beuda sigui una feminització de *Bobeto,
parent del nom Bobo que duu Förstermann Altd. Nb. i, 317. Però Bobeta és
probablement una errada per Bebeta.
Si podeu accedir al diccionari filològic i/o a l’Onomasticon Cataloniae del mestre, Joan Coromines i Vigneaux Barcelona,
21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), sou pregats
de fer-nos arribar les seves conclusions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,
entre la Covid.19 i les restriccions imposades a les consultes segons ens diuen
per la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA , ho tenim difícil per fer-ho nosaltres.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de l’Apòstol Sant Pere, davant la Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
