El Nadal s’apropa, i les males noticies es van succeint una rere l’altra en aquell Califat, ancorat en la nit dels temps; la llum no para d’augmentar de preu, com els gas i la resta de combustibles, benzina, gasoil , querosè,…, sota el GOBIERNO MAS PROGRESISTA DE LA HISTORIA.
La fam s’estén més que la pandèmia de la Covid.19, que havia assolit xifres astronòmiques de víctimes.
El Miquel feia cua per rebre aliments amb persones d’altres procedències i colors.
Les racions s’anaven reduint en la mesura que augmentaven els peticionaris.
Es començaven a veure persones que portaven uniformes que no pertanyen als Cossos Repressius del Califat, sinó a Partits molt concrets , que defensaven el retorn dels emigrants al seu països, de forma oberta i publica, i la seva eliminació física, de forma reservada.
Tot feia pensar que es repetien els fets que s’havien produït als anys 30 i 40 del segle XX.
El Miquel, malgrat haver nascut en un territori, ocupat “ manu militari” pel Califat, formava part d’una de les , minories que al llarg del anys, havia patit actes genocides, i dissortadament tot feia pensar que en les actuals circumstàncies les tornaria a patir.
Europa no havia fet costat als governs democràtics en el passat, i res feia pensar que actues de forma diferent, ara i en el futur.
Els mitjans informatius , van començar a deixar d’informar, dels fets que succeïen al Califat, i les pàgines d’informació parlaven de Polònia, d’Hongria , de Turquia, o d’altres llocs on tradicionalment no s’havien respectat MAI, els drets més bàsics.
Li va cridar l’atenció l’oferta creixent de series televisives filmades a Turquia, amb guions i actors de pèssima qualitat, corria la brama, que era una més de les condicions que el sàtrapa imposava a Europa, per la tasca de “ contenir” als emigrants.
Al Novembre, el Miquel va començar va començar a detectar “ absències inexplicables “ de persones i famílies en el seu entorn. L’angoixa s’anava en els col·lectius de persones que pertanyen a les minories odiades pel Califat.
Al desembre, el Miquel tenia coll avall que el 2021 seria el darrer any de la seva existència, els “ uniformats “ dels Partits extrems actuaven ja a plena llum de dia amb la complicitat “ passiva” dels cossos repressiu del Califat.
El 20 de desembre però, va tenir lloc un fet inesperat, aterraven a la capital del Califat, els avions de l’ala Catalunya de les forces europees, i es feien amb el control de la residència del Califa, i dels mitjans públics de comunicació.
La televisió donava un termini improrrogable de 24 hores perquè els “uniformats” que no formessin part dels cossos repressius del Califat, es lliuressin a les noves autoritats.
La llum, el gas i la resta de combustibles , passaven a tenir un preu regulat.
El nou govern, garantia la indemnitat física tant dels no nascuts a Califat, com dels que pertanyen a minories tradicionalment reprimides.
Els serveis que facilitaven menjar als desfavorits, van veure com els arribàvem tones de queviures, i la col·laboració de persones expertes en logística.
Pel Nadal de l’any 2021 a l’alegria de la marxa del –Califa de la seva família, i de bona part dels membres del GOBIERNO MÁS PROGRESISTA DE LA HISTÒRIA, i dels gran executius de les empreses que gestionaven Serveis essencials, s’afegia la noticia de la implantació de noves empreses i la creació de llocs de treball.
L’any 2022 es presentava ple d’esperança, fins i tot es donava per fet, que es reconeixerien les singularitats d’alguns territoris que assolirien la seva llibertat nacional, com a Repúbliques.
S’anul·laven TOTS els processos polítics, tornaven els exiliats, i es depuraven l’Administració Pública, la Judicatura, la Policia, l’exercit,….
Europa havia reaccionat – aquesta vegada si – de forma democràtica.
