El Joan Badia i Homs ,
la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez ,
la Gemma Ylla-Català i Passola i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0956401.xml
Que l’església de Sant Briç o Brici
de Tàpies és un edifici de planta rectangular i que exteriorment no presenta cap divisió entre
la nau i la capçalera.
Es tracta d’un temple rural, d’origen alt-medieval, que presenta problemes
de datació per les modificacions que ha sofert i perquè algunes de les seves
estructures fan endevinar-hi una certa singularitat.
Fotografia de Montserrat Anguila Presas
A l’interior hi ha una arcada que fa d’arc triomfal i assenyala la
separació entre els espais de la nau i el santuari, ambdós, però, de la mateixa
amplada. Cal precisar, però, que l’espai de capçalera insinua una planta
lleugerament trapezial, ja que és una mica més estret a l’extrem de llevant que
no pas prop de l’obertura vers la nau. Això és així pel desviament que presenta
el mur de migdia al tram corresponent a aquesta capçalera.
L’interior de l’església ha esta encalcinat; únicament resten al descobert
les dues arcades que posseeix. La nau és coberta amb una volta de canó i
dividida en dos trams per un destacat arc toral de perfil ultrapassat, sobre
ferms pilars adossats. Aquest arc, sense impostes, és fet amb dovelles llargues
i no gaire amples, ben tallades en pedra calcària; els pilars dels muntants són
de carreus de mida força gran.
Fotografia Marta Lloret Blackburn . 2009 . Vista de l'altar de l'església.
L’arc d’entrada al presbiteri, ja esmentat, és també de mig punt i
lleugerament ultrapassat, sobre uns pilars adossats que, en aquest cas, també
són encalcinats. Aquest arc és fet, a diferència de l’arc toral, amb lloses
sense treballar o només trencades, molt primes i allargades, que es disposen en
ventall, amb el morter ben visible a les juntures. És probable que la forma de
ferradura d’aquest arc fos originàriament més marcada a la seva arrencada, a
tots dos costats, ja que sembla que ha estat alterat. Aquest detall potser es
veuria confirmat si hom llevés l’arrebossat dels pilars que formen els
brancals.
La volta de l’esmentat espai presbiteral presenta l’estranya particularitat
d’ésser força més enlairada que no ho és la nau, relació que normalment
s’inverteix; això fa suposar que és producte d’alguna modificació. Aquesta
volta de la capçalera és també de canó; les capes d’arrebossat i encalcinat
impedeixen qualsevol hipòtesi sobre l’època d’erecció d’aquesta volta i de la suposada
reforma.
La porta d’entrada és situada al mur de migdia, al seu tram més occidental.
A la part restant d’aquest costat foren afegides dues capelles, una de les
quals s’obre a l’espai presbiteral, i una sagristia que s’avança del conjunt
edificat vers llevant. Aquests afegitons daten, segurament, dels segles XVII o
XVIII.
La porta esmentada és rectangular, amb llinda monolítica, potser també
fruit d’alguna reforma. Als batents hi ha un conjunt de ferramenta romànic.
Les dues finestres que hi ha a l’edifici són de doble esqueixada, però
ambdues poden haver estat alterades. La del mur de ponent és l’única obertura
que té aquesta façana; l’arc extern és modern i a l’interior afecta una forma
rectangular. Aquests detalls i l’estructura dels vessants semblen indicar que,
a l’origen, era d’un sol biaix. L’altra finestra és al centre del mur de
llevant, que també és arrebossat al parament extern. Per la situació
excessivament enlairada i l’aspecte formal, és probable que la finestra sigui
d’època tardana, potser com tot el mur on es troba.
Él frontis o façana de ponent crea una testera elevada sobre la qual es
dreça un destacat campanar d’espandanya de tres pilars i dues arcades de mig
punt, entremig i damunt les quals, al pinyó del mur, s’obre un minúscul arquet.
Per la grossa carreuada que hi fou utilitzada, aquesta espadanya sembla que fou
afegida a la nau posteriorment.
Els murs perimetrals del temple foren sobrealçats, en època tardana, quan
hi fou construït al damunt un terrabastall, a nivell del qual hi ha la teulada
de doble vessant actual.
L’aparell de la construcció només és enterament visible als murs de
tramuntana i de ponent del temple, als paraments exteriors, i a la part
subsistent “on no s’adossen capelles” del de migdia. Ambdós murs laterals eren
coronats externament per una cornisa bisellada, tallada en peces de pedra
calcària de travertí. Es conserva enterament al costat de tramuntana. La
construcció es féu a base de blocs de pedra només trencats, en general de mides
reduïdes, lligats amb un abundant morter de gra molt aspre, sorrenc, que resta
ben visible. L’aparell és irregular, només amb tendència a la sedimentació
horitzontal, la qual cosa fa que s’arribin a formar algunes curtes filades
seguides, però sempre en espais molt reduïts dels paraments, detall que hom pot
observar a la part superior del frontis. Aquest aparell lliga amb cantonades de
carreus de mida petita, força ben tallats en pedra calcària porosa, de travertí
—el mateix material utilitzat per a la cornisa—. Als murs hi ha barrejats
diferents tipus de pedres.
Pels elements antics que subsisteixen a l’església i per la tradició
pre-romànica d’algunes de les estructures visibles (arcs ultrapassats,
aparell), creiem que pot ésser situada, hipotèticament, al segle X.
És evident, però, la dificultat que suposa explicar les rares estructures
d’aquesta construcció, sobretot les del sector de capçalera de l’edifici, en
les condicions en què es troba actualment.
És possible que l’edifici actual hagi perdut una antiga capçalera. Malgrat
la seva planta lleugerament trapezial, l’actual espai presbiteral podria haver
estat a l’origen, el tram més oriental de la nau. En aquest cas, el mur de
llevant seria un afegitó fet quan desaparegué el primitiu absis. L’aspecte de
la finestra d’aquest mur i el poc que hom pot endevinar-ne de l’aparell, sota
l’arrebossat extern, no semblen pas desmentir aquesta possibilitat.
Si això fos així, però, la volta elevada de l’actual santuari, sembla que
no es podria pas explicar, com un espai cupular, dins aquesta tradició, com a
Romanyà de la Selva, per exemple, ja que no hi ha cap traça d’haver existit un
transsepte.
És evident que caldria fer prospeccions als murs, les voltes i els altres
elements avui amagats per resoldre tots aquest dubtes, i, a més, fer
excavacions a llevant de l’actual església on probablement es trobarien
vestigis de l’antiga capçalera, en cas d’haver existit. Així hom podria
esbrinar també si la curiosa volta elevada respon, com en principi podem
suposar, o no, a una reforma tardana.
La parella romànica ens expliquen les seves impressions :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/05/sant-bric-de-tapis-macanet-de-cabrenys.html
Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.
