El Jordi Bolòs i
Masclans (Barcelona, 1955), el Llibert Claver i Salvat, el Joan
Cruanyes i Ràfols i l’ Enric Romea i Rosas, escriuen de la Torre de guaita que
retratava el Vicent Miralles Tortes: situada sobre una roca al nord del castell
de Llo, que actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les
Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu,
Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè,
Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de
l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor,
Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de
Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles,
Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró,
Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer,
Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels
Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del
Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou
agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de
les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
És en aquesta comuna on neix el riu Segre, el més llarg dels que
transcorren íntegrament pels Països Catalans.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0718201.xml
Torre de planta quadrada.
Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord.
A l’interior, els costats fan 3,5 metres de llarg.
El gruix dels murs és de 120 cm.
L’alçada actual és d’uns 10 metres , repartits en una planta baixa i dos o
tres pisos.
Al mur oest, a 1,5 metres del sòl
exterior, hi havia la porta d’entrada.
Les dovelles d’aquest portal inferior han estat arrencades.
A l’interior, sobre la porta, hi ha dos permòdols destinats a suportar
sengles bigues.
Més amunt, en aquest mateix mur, hi ha dues sageteres i, encara més amunt,
una espitllera i una altra porta. Aquesta porta superior és acabada, a
l’exterior, amb un angle fet amb lloses posades a plec de llibre.
En el mur meridional, també força ben conservat, trobem diverses sageteres,
algunes espitlleres i, encara, dos permòdols per suportar les bigues d’un altre
trespol de fusta; aquestes mènsules són situades a un nivell diferent respecte
de les que veiem al mur oest.
Els murs d’aquest edifici són fets amb pedres quasi sense treballar,
col·locades d’una forma força irregular i unides amb força morter de calç. Les
pedres dels angles són més treballades i més llargues.
Aquesta construcció era una torre de guaita del proper castell de Llo. En
principi, per les seves característiques, l’hem de datar en un moment ja tardà,
potser cap al segle XIII, ja molt al límit de l’espai cronològic estudiat en
aquesta obra.
La brutal i sanguinària invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, em
feia recordar l’annexió “ tramposa “ de la mal dita Catalunya nord, per part de
dos reis, maleits ells i la seva nissaga eternament davant de Déu, i la “ insensibilitat
“ de la més que mal dita República Francesa, que malgrat entendre que l’annexió
va ser il·lícita, aplica aquí la cita infame, en la que es vincula a Santa Rita
de Càssia amb aquella acció vil; recordem aquí que lluny d’això, Santa Rita és considerada la santa queaconsegueix coses impossibles i causes perdudes , així com la protectora de lesdones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals.
Santa Rita de Càssia, intercedeix davant de l’Altíssim perquè la mil vegades maleïda República Francesa,
desfaci aquella acció que avergonyeix a les persones de bona fe.
.jpg)
.jpg)
