domingo, 16 de octubre de 2022

TENIU IMATGES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA DE MOROR?. SANT ESTEVE DE LA SARGA. PALLARS JUSSÀ.

 

El Miquel Bailac, em deixava un comentari en una de les meves publicacions a la pàgina lo Pallars Jussà;  Antonio, has de cercar un altra xarxa social. Aquesta li queden quatre primaveres. No es un bon lloc per emmagatzemar informació cultural


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera


Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”


Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció


El Josep Boluña Álvarez, publica una fotografia a vista d’ocell de Moror,  poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.




 És un dels pobles anomenats de la Feixa, i està situat a la part del Montsec d'Ares coneguda com l'Obaga del Montsec. És a l'extrem de llevant del seu municipi, cap al centre de l'extrem sud de la comarca.


S'hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13, prop de Guàrdia de Noguera, mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres.


Està situat sobre una penya, i per aquest fet es construí en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça del Raval.


M’agradaria – somniar és lliure – que aquest  fos un bon lloc per emmagatzemar informació cultural, oi?


Quan al topònim MOROR:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27668

miércoles, 12 de octubre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SALLENT. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

http://www.elpuntavui.cat/article/719234-lantiga-escola-del-sallent-ara-local-veinal.html




Els veïns del nucli del Sallent de Santa Pau estan d'enhorabona; , podran tornar a disposar de l'edifici de l'antiga escola, el local municipal, situat just al darrere de l'església parroquial, el gestionarà l'Associació de Veïns Sant Vicenç del Sallent, que hi durà a terme les reunions de l'ens i també activitats per a tots els veïns.

A : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Pau&page=1&pos=1

Diuen; en el municipi de Santa Pau tenim documentades:

1)   Edifici de l’Ajuntament.

 

2)   les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. Ens agradarà tenir noticia de l'autor i del promotor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

3)    I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.


Sempre em sorprèn trobar mancances documentals en qüestions de patrimoni a Girona.

domingo, 2 de octubre de 2022

EL CASTELL DE BLAS FERNÀNDEZ LIROLA. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

 

Llegia que a falta d’un Patrimoni “ històric”  rellevant, malmès en bona part per l’especulació urbanística provocada pel creixement exponencial de l’Hospitalet de Llobregat, es reivindica ara la protecció urbanística del mal dit  Castell de la Pepa.




https://elfar.cat/art/35546/el-futur-del-castell-de-la-pepa-es-debatra-al-ple?fbclid=IwAR11gt-fOD32g5WLV0Lj7eEzDa4DCcuO9jS0qJ3odNBE5rlXv-KwhOsAfo0


Sembla que el llibreter Blas Fernàndez Lirola, en va ser el promotor, no tenim dades de l’autor que podria haver estat un contractista, en un primer moment als any 30 del segle XX, i en una segona fase a la dècada dels 40 en els primers anys triomfals de la dictadura franquista.


A les Fonts de Terrassa, territori dividit entre els termes de Sant Quirze del Vallès i Terrassa, hi ha un cas semblant:

 http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/09/el-castell-de-les-fonts-terrassa-sant.html?m=0

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/03/30/el-castell-de-les-fonts-de-terrassa/


Del Blas Fernàndez Lirola, com del Jacint Garcia ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a al’email castellardiari@gmail.com