viernes, 31 de marzo de 2023

TENIU MÉS DADES DE LA CASA ARMENGOL?. SABADELL

 

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó  de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

 

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

 

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

 

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?


En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

 

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY


El Feliu Añaños Masllovet penjava una munió de fotografies de Sabadell, entre elles la casa Armengol, al número 30 de la Rambla.



Llegia que era un projecte de l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976)



Fou un dels primers habitatges plurifamiliars de la ciutat. Va patir una reforma amb la que es van afegir els dos últims pisos. La planta baixa també va ser modificada, suprimint dos dels quatre arcs que hi havia a fi de col·locar-hi un aparador.


Edifici entre mitgeres format per planta baixa i quatre pisos que allotgen quatre habitatges. Sobresurt de l'edifici una voluminosa tribuna amb pilastres sobre la qual hi ha una balconada. Els materials de façana són l'estuc i la pedra emprada ornamentalment sobre les obertures i una orla al coronament. Segon i tercer pis amb balcó al qual s'accedeix per dues obertures i el quart pis presenta un balcó per a cada obertura.


Si el que diu a la placa de la façana  : "en aquesta casa l'11 de febrer de 1884 va néixer Francesc Armegol i Duran (1884-1931) President de la Secció Propagandista de la Sardana del Centre Català, primera entitat sardanista de Sabadell. Centanari de la sardana a Sabadell, 1906-2006", és cert, podria molt ben ser que  l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976) fos l’autor de la remunta, però no de l’edifici original.


L’església té doctors, i Sabadell força gent docta, que esperem ens ajudin a esclarir-ho. Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27694


M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits -  mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA.  I li semblava hipòcrita que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de octubre de 1970) Presidenta de Junts,  li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.


La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”. 


No li  calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

 

jueves, 30 de marzo de 2023

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC XAVIER. SUQUETS. SUCS. LLEIDA.

 

El Valenti Pons Toujouse, m’enviava una fotografia  de l’Església advocada Sant Francesc Xavier de Suquets.




Llegia;  Església semicircular aïllada amb campanar prismàtic que forma part de l'heretat de Suquets. Planta baixa amb porxo d'arcs de mig punt. Sòcol de pedra artificial. Rajola rústica al paviment. Estucat a la façana i teula àrab. Detalls arquitectònics de maó. Embigat de fusta i llums de ferro. Detalls romàntics i vidrieria amb motius geomètrics. Hi ha esquerdes per falta de cura al sostre dels porxos i a la façana. Afegits neoclàssics.


Don Pepe -  José Irigoyen Rahola - hi apareixia pintat a les parets com un apòstol més.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14436


Per descomptat, cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE SUCS. LLEIDA

 El Valenti Pons Toujouse, m’enviava una fotografia  de l’Església advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita en ocasions Santa Maria.  




Llegia , edifici  entre mitgeres, d'una sola nau, d'estructura d'arc rebaixat, estucada i de campanar prismàtic. Motius neoclàssics a motllures i a façana exterior. Interior absolutament net, només pintat. Retaules de pintura moderna. Imatges de fusta i cel ras de plaques de guix. Sostre esfondrat en un sol lloc interior. Bigues de fusta i llistons de ferro que suporten el cel ras. Teula àrab.


Per descomptat, cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com  

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14431


MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA . TERRASSA




 M’arribava fins al Mercat de la Independència de Terrassa, un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero  (Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'octubre de 1929) entre  es anys 1904 i l’any  1906), i Melcior Vinyals i Muñoz] (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938), a partir d'aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Portava les meves botes Salomon a ResolarGrip que té parada oberta al Mercat, i em deien que per 68€ em tornarien a posar soles, m’avisaran dins del mes d’abril per recollir-les.




Espero,  necessito comprovar si camino millor amb botes desprès del tractament de quimioteràpia  que em deixava seqüeles de la eritrodistesia  palmoplantar.   

Espero, que no em tornin a enredar :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html


Llegia que el Mercat , té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 metres de llarg respectivament), que s'uneixen sota una gran lluerna. Té una superfície d'uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s'explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla. La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l'entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l'estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l'època de la construcció de l'edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s'utilitzava com a element decoratiu.


A la tornada escoltava la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)

https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/


I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz

 

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714,  “ de vegades la pau, no és més que por “.

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks


Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma. 



martes, 28 de marzo de 2023

ESCOLA DE GIMENELLS. EL SEGRIÀ. LLEIDA

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. .


Avui, acabat el tractament farmacològic comença la recuperació. 


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Rebia una fotografia del Valentí Pons Toujouse ,  Escola de Gimenells, antic poblat de colonització. Autor:  Alejandro de la Sota Martínez (Pontevedra, 20 de octubre de 1913-Madrid, 14 de febrero de 1996)




Llegia que l'any 1919, el polític, jutge de menors i advocat català, Ramón Albó  Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 [1]- 22 d'octubre de 1955) , comprà part de la propietat dels Desvalls per tal de fundar l'Obra Tutelar Agraria (OTA), tot instal·lant els primers regadius que hi ha hagut en les finques gimenellenques.

 

El dia 29 de juliol de 1943 s’autoritza l’expropiació i compra de 1380 hectàrees, a la Obra Tutelar Agrària, per fer lots a Gimenells.


En aquest mateix any es compren  a Vallmanya 256 hectàrees del ‘Pla de la Vaqueria’.

 

El terme de Gimenells acabaria format per:  Gimenells Vaqueria (part), Gimenells OTA i Roques Blanques.


A l’any 1943-44, s’estableixen 12 colons. Es tracta de famílies d’andalusos que s’anomenaven ‘de tutela’, aquests eren: Fco. Pérez, Salvador Rico, Domingo López, Paco Salvador, Cristóbal Martínez, Juan Ramón, Juan Lorenzo, Juan Rueda, Miguel Segura, Juan Mañas i José Martínez.  Com és mal costum que ens deixava en herència la dictadura, advertireu que NO S’ESMENTA el cognom matern – el sistema era, és i serà masclista pels segles dels segles -, ni per descomptat el lloc de procedència, ni  la data de naixement i traspàs  de les persones que s’esmenten.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 

En aquesta època ja vivien famílies assentades en petites construccions disseminades per la finca. Eren els ‘parcers’ del marquès d’Alfarràs. Algunes de les famílies eren: Jaume Llobet, Cornelio Capdevila, Josep Capdevila, Ramón Tomàs, Fermí Callen, Fco. Gatius, Ricardo Dolset, Josep Fargues, Lluis Begué, Ramón Roure, Enrique Roure, Salvador Roure i Enrique Botanch, tots ells d’origen català. Com és mal costum que ens deixava en herència la dictadura, advertireu que NO S’ESMENTA el cognom matern – el sistema era, és i serà masclista pels segles dels segles -, ni per descomptat el lloc de procedència, ni  la data de naixement i traspàs  de les persones que s’esmenten.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 

Al 1946, la localitat registra un augment de la població amb un cens de 65 colons, estant el Centre Tècnic de Gimenells totalment finalitzat i a disposició de portar a terme la seva tasca colonitzadora. D'aquesta manera, el dia 1 de juliol de 1947 s'inaugura oficialment el poble, tot i que com una Entitat Menor Descentralitzada (EMD) del municipi d'Alpicat, començant així a escriure la seva història. Quelcom que es mantingué així fins que, l'any 1991, les poblacions de Gimenells i el Pla de la Font aconsegueixen de manera conjunta la seva somiada independència.

 

Us deixo uns enllaços força interessants :

https://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat/es/centres/colonia-agricola-de-santa-maria-gimenells-es/

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/sis-habitatges-en-una-colonia-agricola


Fa tants i tants anys que tenim l’enemic a casa, almenys des de 1714, que per a moltes persones ha esdevingut “ invisible”,  doncs no, son aquí, i majoritàriament continuen essent MALA GENT.

 

martes, 21 de marzo de 2023

CASA ANTÒNIA PÀGÈS LLIMONA. EL MASNOU. EL MARESME

 

El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia de la Residencia Bell Resguard del Masnou




http://www.bellresguard.cat/index.asp?v=1366&h=768&d=1366x728&e=Netscape&p=Win32&cc=true&i=undefined&ii=undefined

Llegia que La casa va ser dissenyada per l'arquitecte barceloní Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) l'any 1907. La construcció, però, va ser dirigida pel seu germà Jordi Cot i Cot ( no en sabia trobar cap dada,  sou pregats d’explicar-nos la formació que tenia, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) .




La casa va pertànyer a Antònia Pagès Llimona, vídua d'Aymà.


 Entre els anys 1965 i 1969 s'utilitzà com hotel, conegut amb el nom d'Hotel Castellet.


 Des de l'any 1988, i fins a l'actualitat, és una residència geriàtrica privada


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8613

ANTIGUES ESCOLES D’ALT ÀNEU. EL PALLAR SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Llegia que l’Alt Àneu estrenarà un coworking a a la segona planta de les antigues escoles del municipi.




https://www.segre.com/noticies/comarques/2021/11/21/alt_aneu_estrenara_coworking_les_escoles_153230_1091.html


No trobava cap dada d’aquest edifici,  quan es va fer qui en va ser l’autor,.., quan va deixar d’exercir com escola,..., refer l’inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, és una tasca difícil, en massa ocasions ens trobem que no hi ha cap interès per part de les autoritats “democràtiques en el tema.


Fa tants anys que tenim l’enemic a casa, que alguns no el saben veure.


Ens agradarà tenir noticia de la història d’aquesta escola, i de la resta dels edificis escolars de l’Alt Àneu a l’email castellardiari@gmail.com

domingo, 19 de marzo de 2023

MAREDEDÉU DEL ROSER. VALLMOLL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Llegia que  els terrenys on s'alça l'ermita foren cedits per la baronessa Catalina de Burgues i de Pacs.


La primera pedra fou col·locada el 1562, i fou beneïda el 1566. S'encarregà de la construcció el mestre de cases Guillem de Godó de Riudoms, i l'obra fou finançada pel consell i el rector de la vila, així com per diversos particulars.


Li va ser adscrita el 1594 la confraria del Roser, i s'hi feren reformes el 1594 i el 1786.


El 1639 s'hi afegí la casa de l'ermità, el 1768 la sagristia i el 1826 el cambril.




El 1975 s'hi havia afegit un cor que fou enderrocat el 1925, quan l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre de 1879 - Barcelona, 1 de maig de 1949) l hi dirigí una restauració important, amb la col·laboració, quant a pintures, de Ramón Ferré Montseny , M. Aymerich i C. Pelegrí.


 El 1967 s'hi féu una nova restauració de les pintures, obra de Joan Ferrè.


El mal costum, de citar de forma incomplerta, obviant  SEMPRE el cognom matern, l’imposaven els “ erudits” anticatalans, i palesa clarament el masclisme d’aquesta mala gent, que viu entre nosaltres d’ençà de 1714.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2349


Quan al topònim Vallmoll:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45903




https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-vallmoll.html


https://raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107999/136205


Al mon dissortadament s’està imposant la  “ monotonia dels crims “ 

 No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que la Marededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 


CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL ASCÓ. LA RIBERA D’EBRE

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 9 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El  Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia de la capella  advocada a l’Arcàngel Sant Miquel “ el Princep de les Milícies Celestials  , patró d’Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre.





Patrimoni Gencat explica  que l’esglesiola està situada al carrer Sant Miquel, que segueix fins a la carretera de Flix.


La planta de la capella és de creu llatina i l'absis no està marcat en planta


Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb llunetes i dividida per dos arcs torals que descansen sobre una cornisa i pilastres.




Foto del interior. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982).


 A cada costat hi ha una capella, oberta a la nau en arc de mig punt.


 La part de l'absis també s'obre a la nau en arc de mig punt, coberta amb volta de canó.


Als peus del temple hi ha el cor, situat sobre el portal en un altre cos, que cobreix l'entrada formant porxo.


A l'exterior, aquest està obert a les tres cares amb arcs de mig punt.


La il·luminació de la nau es fa a través de petites finestres quadrades situades sota les llunetes, algunes de les quals han estat tapiades, així com un òcul als peus de l'ermita.


Entre el porxo i la nau en sobresurt un campanar de cadireta d'un sol ull.


L'acabat exterior és de carreus escairats vistos.


El ràfec està decorat amb una imbricació de teula i rajol ceràmic.


Quan al topònim Ascó:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=4191


sábado, 18 de marzo de 2023

CASA ALBAREDA. CERVERA. LA SEGARRA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

Avui estic a 10 dies d’acabar el tractament.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


 L’ any 1926, l’arquitecte Joaquim Porqueras Bañeres (Lleida 1893  + Barcelona , 21 de Maig de 1978), aixecava   la casa "Albareda en Cervera,

Llegia a Patrimoni Gencat; edifici entre mitgeres situat al carrer Guinedilda, centre del municipi. 

La casa Albareda és de planta rectangular i té una distribució de planta baixa i tres pisos. 

La façana principal està estructurada en dos cossos verticals: el de la dreta, més ample, presenta dues finestres ampitadores al primer pis, dos balcons al segon i dues finestres geminades al tercer. 



Fotografia. Sara Vila Gomà


El cos de l'esquerra, més estret, alberga una doble tribuna poligonal, amb balcó al capdamunt, i està rematat amb un tester mixtilini. La coberta del conjunt és d'un aiguavés i el parament està arrebossat i pintat.


viernes, 17 de marzo de 2023

PERQUÈ CAL TOCAR I RETOCAR LA NORMATIVA QUE REGULA ENTRE ALTRES EL DRET A LA JUBILACIÓ?.

 


Fem memòria; la dictadura franquista aprovava  la Llei de Bases de la Seguretat social :

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1966-6647


On en relació a la prestació per jubilació deia :


Art. 150. Condiciones.


1. Tendrán derecho a la pensión de vejez los trabajadores comprendidos en el artículo anterior que reúnan las condiciones siguientes:

 

a) Haber cumplido sesenta y cinco años de edad.

 

b) Tener cubierto un período mínimo de cotización de diez años, de los cuales al menos setecientos días deberán estar comprendidos dentro de los siete años inmediata-mente anteriores al momento de causar su derecho.

 

2. La edad mínima a que se refiere el apartado a), del número anterior, podrá ser rebajada por Decreto, a propuesta del Ministro de Trabajo y previo informe de la Organización Sindical, en aquellos grupos o actividades profesionales cuyos trabajos sean de naturaleza excepcionalmente penosa, tóxica, peligrosa o insalubre y acusen elevados índices de morbilidad o mortalidad, siempre que las trabajadores afectados acrediten el mínimo de actividad que se establezca en la respectiva profesión o trabajo.


En aquelles dates l’esperança de vida  no superava els 70 anys :

https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-260.htm


L’any 2000 ja supera amb escreix els 80, i la previsió pels anys 2050, ultrapassa els 90.


Entre les causes que expliquen la quasi fallida de la Seguretat social, en primer lloc, hi ha la corrupció endèmica i sistèmica de la dictadura , i la destinació de les recaptacions d’empreses i treballadors a d’altres fins, també però, a l’hora que  l’extraordinària  facultat dels dirigents polítics de “ complicar les coses senzilles “, la manca d’habilitats tècniques d‘una gran majoria, que assolia nivells de responsabilitat per “mèrits de guerra”.


Ara, diguin uns i altres el que diguin, estem en un atzucac, amb menys recaptació, cal  atendre a més població jubilada, incloent-hi a més, a persones que no han cotitzat mai. 


Els comptes de la Seguretat Social, s’haurien d’haver separat dels comptes del Estat, i malgrat que això ara és molt difícil de fer, caldria intentar-ho,  depurant – si és el cas -  responsabilitats patrimonials a tots els nivells.

miércoles, 15 de marzo de 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RECTORIA DE SANTA FE DEL PENEDÈS.

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat


L’Assumpta Figueras Viñas , publica una fotografia de Ca la Ció/Cal la Sió/o també coneguda com la Rectoria de Santa Fe del Penedès




S’adverteixen diferencies cromàtiques, amb la fotografia del Mapa de Patrimoni. 



Llegia;  edifici de planta baixa i pis, amb la façana organitzada en dos cossos clarament diferenciats. El cos principal, més ample, presenta una distribució simètrica a partir de la disposició de les obertures: a la planta baixa la porta està al centre i té una finestra a cada banda, i al primer pis, hi ha una porta amb balcó de barana de ferro forjat amb dues finestres més petites a banda i banda. Per sobre de les obertures del primer pis hi ha una fina línia de cornisa, sobre la qual hi ha tres petites finestretes ovalades amb marc emmotllat, cadascuna alineada simètricament a sobre de les finestres del primer pis. Aquest cos principal està coronat per un terrat amb balustrada al centre de la qual s'obre un element semicircular a manera de capelleta, emmarcat amb trencadís i amb unes lletres de ciment que formen la inscripció "Vila Sió". A l'interior d'aquesta capelleta es pot veure una figureta de la Immaculada Concepció.

El cos lateral de l'edifici és més alt i estret, doncs està construït a mode de torre, presentant un tercer pis a l'alçada de la terrassa del cos principal. La façana d'aquest cos està resseguida per un marc de guix de dibuix geomètric.


Totes les obertures de l'edifici presenten un marc ondulat de guix de color salmó apagat que contrasta amb el fons blanc de tota la façana.


Com és mal costum, cap dada de l’autor de l’edifici, si en teniu dades son pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com