Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava
una cançó de la Maria del Mar Bonet i
Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :
Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
A s'hort sa terra és eixuta,
s'ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s'han 'secat,
es blat és mort i no és nat.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s'amor s'ha assecat.
Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?
En aquest enllaç la podreu escoltar.
https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY
El Feliu Añaños Masllovet penjava una munió de fotografies de Sabadell,
entre elles la casa Armengol, al número 30 de la Rambla.
.jpg)
Llegia que era un projecte de l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 -
1976)
Fou un dels primers habitatges plurifamiliars de la ciutat. Va patir una
reforma amb la que es van afegir els dos últims pisos. La planta baixa també va
ser modificada, suprimint dos dels quatre arcs que hi havia a fi de
col·locar-hi un aparador.
Edifici entre mitgeres format per planta baixa i quatre pisos que allotgen
quatre habitatges. Sobresurt de l'edifici una voluminosa tribuna amb pilastres
sobre la qual hi ha una balconada. Els materials de façana són l'estuc i la
pedra emprada ornamentalment sobre les obertures i una orla al coronament.
Segon i tercer pis amb balcó al qual s'accedeix per dues obertures i el quart
pis presenta un balcó per a cada obertura.
Si el que diu a la placa de la façana : "en aquesta casa l'11 de febrer de 1884
va néixer Francesc Armegol i Duran (1884-1931) President de la Secció
Propagandista de la Sardana del Centre Català, primera entitat sardanista de
Sabadell. Centanari de la sardana a Sabadell, 1906-2006", és cert, podria
molt ben ser que l’arquitecte Joaquim
Manich i Comerma (1882 - 1976) fos l’autor de la remunta, però no de l’edifici
original.
L’església té doctors, i Sabadell força gent docta, que esperem ens ajudin
a esclarir-ho. Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27694
M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu
que els Partits - mal dits –
independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del
REINO DE ESPAÑA. I li semblava hipòcrita
que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de
octubre de 1970) Presidenta de Junts, li
atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.
La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits
col·laboracionistes però , li semblava “ normal”.
No li calen enemics a Catalunya –
que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “
amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.
