Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo
enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les
publicacions en paper. Si voleu ampliar
informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació
L’ermita de la Mare de Déu dels Prats no compta amb una bibliografia gaire
extensa; fins a l’aparició de la síntesi
històrica que el 1989 realitzà mossèn
Albert Palacín Artiga (Arties (Naut Aran), Vall d'Aran, 12 de gener de
1939) , les principals aportacions corresponien a publicacions anteriors al
segle XIX.
A banda de l’obra de Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664). , cal
destacar les publicacions d'Emili Morera Llauradó (Tarragona 1846-1918),
documenta L’existència de l’Ermita ja en el segle XIII, seu d'una comunitat de
mercedaris, on segons la tradició s'hi retirà Sant Pere Ermengol.
La vida d'aquest primitiu convent no s'allargà més enllà del segle XV, quan
s’unificà amb el de Montblanc.
De la mà de Francesc Blasi
Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de
1949) sabem que el 1556 es realitzaren importants reformes a l’edifici. Un
segle després, a causa dels desperfectes ocasionats per la guerra dels Segadors
al temple parroquial, l’ermita s'habilità per a les funcions religioses.
Una altra remodelació important es
realitza a començaments del segle XIX, quan el rector canvia la direcció del
presbiteri eremític i enderroca la capella de la Mare de Déu.
L’expulsió dels ermitans, pels volts del 1919, i la manca de manteniment
provocaren un lògic deteriorament de l'edifici, que desembocà en el trasllat
dels elements de culte, la imatge de la verge i la campana a la parròquia.
En el seu interior restaren pocs elements; destacava una pica beneitera
"d'interessant mèrit arqueològic". Entre els objectes artístics, hem
de subratllar l’existència a finals del segle XIX d'unes taules gòtiques del
segle XV procedents d'un retaule de Santes Creus que, a mitjans del 1700, el
monestir havia donat a la parròquia.
L’inventari relata que al costat de l'ermita hi havia tres peces de terra
de la seva propietat, i que eren cedides en règim de parceria. Els fruits
obtinguts es destinaven a pagar les despeses del predicador quaresmal i a la
il·luminació de la imatge de la Mare de Déu l’any 1933 el benefici obtingut per
aquestes propietats pujà a 25 pessetes.
Sobre els ermitans, poca cosa podem dir. Sabem que l'any 1629 ho era Jaume
Ferrer, àlies Vilanova, pagès de la Guàrdia amb domicili a Riudoms. Un segle
més tard, l’any 1776, ho era Josep Minguella Solà, també dedicat a
l’agricultura, el qual estava casat amb Francesca Santromà, de Valls. Sobre les
seves atribucions suposem que eren similars a les d'altres santuaris conquencs.
A l’enclavament de l'Ermita, propera a les vies de comunicació, motivà que
en els enfrontaments bèl·lics l’edifici resultés perjudicat en diverses
ocasions, una de les darreres durant el primer terç del segle XIX.
En una carta de l'alcalde i regidors
de la Guàrdia del 30 de juliol de 1820 adreçada al vicari general de la
Diòcesi, l'Ajuntament demana llicència amb l’objectiu de beneir l'ermita de la
Mare de Déu dels Prats, que havia estat reedificada. Es conserva una llibreta
en quart de les entrades i sortides de l'ermita dels Prats datada del 1819-
1821, on consta la comptabilitat de les importants obres realitzades. Una de
les fonts d'ingressos utilitzada és l'explotació directa de la vinya anomenada
de la Mare de Déu (paguen els jornals de cavar i veremar) i, del vi obtingut,
en destil·len aiguardent i el venen. Al tros també hi havia oliveres.
A finals del segle XIX s'efectuen novament obres de reparació importants a
l'edifici. Ho coneixem gràcies a un llibre de comptes del 1871-1933. L’any 1879
es construeix una paret nova i s'arranja la teulada.
El 1891 es torna a recompondre la
teulada i es rehabilita la casa de l’ermita, en els treballs de la qual hi
col·labora el fill de l’ermità. A causa d'aquesta activitat constructora, el
1892 s'anota un dèficit de 270,45 pessetes.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II
República, el santuari va ser cremat.
Verge gòtica del santuari de la Mare de Déu dels Prats a Montblanc
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/947/rec/31
Retaule del santuari de la Mare de Déu dels Prats a Montblanc
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/952/rec/25
L’any 1981, gràcies a l'empenta del rector de Rocafort de Queralt, mossèn Francesc
Benet Marimon (Rocallaura, 10 febrer 1933 - 2013), els veïns de la Guàrdia iniciaren la recuperació arquitectònica
de l'Ermita, que en aquell moment presentava molt mal estat. Es van refer la
teulada, les parets laterals i es netejà de runa el seu interior.
Posteriorment, el 1986, es pavimentà el terra i es restituí l’altar seguint la
seva orientació primitiva, i es recuperà l’entrada principal.
La festa d'inauguració de les reformes tingué lloc el 26 d'abril de 1987 ,
amb la presència del Dr. Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgel, 9 de abril de 1907 - Solsona, 4 de octubre de 1995 , arquebisbe emèrit de Tarragona.
Actualment l’Ermita esta en molt bon estat, la qual te un petit “jardí” amb
bancs per poder seure junt amb unes taules. També esta molt ben comunicada amb
la Guàrdia, ja que el camí esta molt ben condicionat, moltes d’aquestes
remodelacions es practicaren per a la celebració del VII centenari de la mort
de Sant Pere Ermengol.
Tot i que no es un lloc de culte habitual, si celebra cada any la missa en
memòria de Sant Pere Ermengol, al mes d'Abril.
Cal fer menció especial, al Sr Ermengol Pere i Campanar per ser un dels
Guardiols mes actius en la reconstrucció de l’Ermita, de l’església, sen
aquestes les mes significatives, tot i que a col·laborat amb moltes de les
reformes del poble.
https://www.monestirs.cat/monst/conca/co07prat.htm
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-prats-guardia.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-sant-pere-ermengol-fill-de-la.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12874
https://www.catalunyamedieval.es/antic-convent-i-santuari-de-santa-maria-dels-prats-montblanc-conca-de-barbera/
No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven les imatges del bombardeig de l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu ( Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949 ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El 24.10.2023, al carrer el dia és ventós, i lluny de nosaltres continua dissortadament “ la monotonia criminal” arreu del mon.
Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no permeti que malmetem aquest món que ELL creava per a nosaltres com un paradís.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que laMarededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
