Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , El Molí Vell - Can
Guarro. Gelida. El Penedès sobirà
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93222
El Casal del Molí Vell, fou la màxima aportació cultural que Lluís Guarro
feu a la cultura dels gelidencs.
Davant de la fàbrica, entre el 1920 i 1921, feu construir, a l’arquitecte
Antoni Puig Gairalt (l'Hospitalet de
Llobregat, 28 d'agost de 1887 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) , un edifici
de dues plantes, de forma rectangular i plenament dins l’estètica noucentista.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93182
Val a dir que aquest conegut arquitecte, també construí pels Guarro, entre
1921 i 1923, una luxosa residència a Sarrià, comptant amb un excel·lent equip
format pels pintors Josep Obiols Palau (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) i Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona,
1880-Barcelona, 1965), el jardiner Joan Mirambell Ferran (Barcelona, 28 de febrer de 1892 -
Barcelona, 14 de maig de 1983) , el decorador Adrià Gual Queralt (Barcelona
1872-1943) , el ceramista i dibuixant Francesc Xavier
Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941) i
l’escultor Rafel Solanic Bàlius
(Barcelona 1895 - 9 de novembre de 1990, tots ells, artistes de primera fila.
També els feu una casa de veïns al carrer Ample, de Barcelona, entre el 1923 i
1926, entre d’altres obres, totes dins els cànons de l’arquitectura que les
autores del llibre Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, noucentisme i
modernitat, Alícia Suárez i Mercè Vidal, encaixen encertadament "entre
l’arquitectura vernacla i el mediterranisme".
El 21 de febrer de 1921, Lluís Guarro inaugurà el Casal del Molí Vell, i en ell, una escola catalana i en català per analfabets i per a l’ampliació de coneixements dels qui no ho eren, de qualsevol matèria en aquesta llengua, adreçada als fills dels obrers compresos entre els 13 i 18-20 anys, i dirigida per l’eminent pedagog Josep Ma. Roig, la qual assolí gran acceptació entre el personal de la fàbrica.
Can Guarro ha estat capdavantera en qüestions socials, i en aquesta mateixa
època, dins de l’esmentat Casal hi havia: una cooperativa de venda d’articles
d’alimentació, menjador, una germandat, una biblioteca pels seus treballadors i
un refectori, com resta ben palès en el Reglament o Estatuts de l’entitat,
aprovat pel Govern Civil el 1924 i publicats el 1930 en un acurat llibret.
A la planta baixa hi havia els menjadors i la cooperativa, i en el primer
pis, l’aula d’ensenyament i la sala de la biblioteca, espaiosa i lluminosa.
L’Escola i la Biblioteca tingueren una extensa activitat segons testimonis de
l’època i de l’interessant i gruixut Catàleg General editat el 1929, seguint
les normes internacionals adoptades per l’escola de Bibliotecaris de la
Mancomunitat de Catalunya, amb diversos centenars de llibres i seccions d’obres
generals, revistes, filosofia, religió, ciències socials, dret, filologia,
ciències pures, ciències aplicades, belles arts, literatura, història i
geografia, etc. etc. fins a formar un catàleg de 51 pàgines.
La Biblioteca feia servei de préstec, publicava el moviment de lectors, les
matèries consultades i les compres efectuades. En fou la primera bibliotecària
Ma. Àngels Guitart, de cal Llèpol, seguida d’Antoni Llopart i Voltà fins el
1936, i finalment Pilar Figueras que presencià el seu tancament definitiu en
els dies que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGITÍM
i DEMOCRÀTIC de la II República
En la decoració dels seus panys de paret hi intervingué el conegut
dibuixant, daurador i decorador Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879-1961) qui
en el seu diari personal, començat a editar l’any 1995, diu:
"... 27 gener 1922. He anat a Gelida, a la fàbrica de paper de la Vda.
Guarro. En Lluís (Guarro), al costat mateix de la fàbrica, hi ha fet aixecar un
edifici Escola-Biblioteca, escola que regala ell perquè els fills dels
treballadors i els mateixos treballadors que no passin de 18 anys, puguin
anar-hi a aprendre, sots l’ensenyament d’un jove mestre valentós (es refereix a
J. Ma. Roig) que en Lluís Guarro ha descobert en un poble de Catalunya. He anat
a Gelida per fer-me càrrec dels panys de paret i triar el que més puga convenir
a la decoració de la dita Escola. El Senyor Mestre m’ha acompanyat sempre i
després m’ha guiat en la visita de la fàbrica tota. Jo en resto agraïdíssim...
Confesso no haver vist mai una fàbrica tan neta. veritat és que la fabricació
de paper és quelcom elegant i suggestiu. És bonic i ràpid el procés de transformació,
des de la selecció dels drapots i pellengos fins a l’estesa del paper
completament llest i marcat. Jo ho havia vist a les fàbriques de paper de St.
Joan les Fonts (Girona), però no amb tanta predisposició com avui. Tornant a
l’escola, és reconfortant que surtin industrials que es preocupen d’altres
coses que dels anells de la "fulana" o de la nova marca de l’auto. La
creació d’Escoles i la cura de dotar-les de bon ensenyament ha de fer la
transformació del nostre país. Quan estarem més educats i serem menys
materialistes, llavors tindrem dret a coses que avui no són encara
possibles..."
A finals dels anys 1920, es creà l’Associació d’Alumnes i Ex-Alumnes de les
Escoles del Casal del Molí Vell, Grup Gelada, i és a través del seu butlletí
mensual, titulat "Associació", publicat entre el 1929 i el 1931, que
ens podem fer càrrec de l’intens moviment cultural que s’hi desplegava des de
feia temps, apart del profitós ensenyament actiu a cura del mestre Roig,
retratant la vida de la biblioteca i de la institució: es feien excursions de
prospecció i recerca, apartat que donà com a fruit la constitució d’un petit
museu geològic; visites culturals; col·laborava en l’organització dels Aplecs
Excursionistes i de Germanor Penedesenca del 1930, 1931 i 1932 (aquest darrer,
celebrat a Gelida); actes populars com la cavalcada de Reis i festivals
infantils; exposicions, etc. etc., i la primera Diada del Llibre feta a Gelida,
el 1931, tot dins una òptica humanista i catalanista. Als volts del 1927, i per
tal d’acostar encara més la cultura a la població, l’esmentada Associació,
establí el domicili social o delegació, al local de damunt del funicular de
Gelida, organitzant-hi tot seguit, un servei de lectura de llibres i periòdics,
amb préstec a domicili per als socis i famílies, i per a tots els infants de la
vila, pels quals tenia un fons molt extens.
Contemporàniament a la proclamació de la II República, el 1931, algunes
"forces vives" de la població no estaven gaire d’acord amb les
ideologies del Sr. Lluís Guarro, fins a l’extrem de fer venir inspectors per
tal de comprovar el sistema d’ensenyament que s’emprava, que un cop acabada la
inspecció, aquests funcionaris no podien ni de bon tros que fer-ne grans
lloances. Finalment, però, les esmentades "forces" i alguns alumnes
afins, aconseguiren, en contra de la cultura, el tancament de l’Escola i la fi
de les seves profitoses ensenyances.
El 1932, el gelidenc Miquel Font Sabaté, a través d’un article titulat
Clixé cultural, es queixava extremadament dolgut, a la revista Flama, òrgan de la "Joventut
d’Esquerra de Gelida", de la destrucció mancada de tota raó d’aquesta
Escola exemplar.
La biblioteca, però, continuà fins entrada la confrontació bèl·lica provocada per l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITÍM
i DEMOCRÀTIC de la II República, els
historiadors de la dictadura definiran
aquell acte criminal com“ guerra civil” ,
i l’església catòlica – que posarà amb això la primera pedra del seu declivi –
com CRUZADA, en aquells període “ fosc “
se’n perderen - no per a tothom - bastants volums.
Posteriorment, les seves restes foren guardades i en el decurs dels anys
s’ha anat dispersant sense el degut control, havent estat demanada per
incorporar-la a la Biblioteca Jaume Vila i Pasqual, petició que no ha estat
possible de complaure atès la seva actual migradesa.
Amb tot, esperem veure-la incorporada al Museu de la casa que ha endegat
durant el 1997 i el 1998 l’empresa, a part de l’antic Casal del Molí Vell.
A la façana del qual, des del 1949, hi figura una placa escrita en lletra
clàssica en homenatge al pròcer fundador, on hi diu:
Al Senyor Lluís Guarro i Casas, fundador de les Escoles del Casal del Molí
Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX.
https://scgeo.iec.cat/lluis-guarro-i-casas/
http://www.gelida.org/fm/fm1998.htm
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.