domingo, 28 de julio de 2024

CAN GUARRO. EL CASAL DEL MOLÍ VELL I L’ESCOLA. LA GELIDA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , El Molí Vell - Can Guarro. Gelida. El Penedès sobirà

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93222

El Casal del Molí Vell, fou la màxima aportació cultural que Lluís Guarro feu a la cultura dels gelidencs.

Davant de la fàbrica, entre el 1920 i 1921, feu construir, a l’arquitecte Antoni Puig Gairalt  (l'Hospitalet de Llobregat, 28 d'agost de 1887 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) , un edifici de dues plantes, de forma rectangular i plenament dins l’estètica noucentista.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93182

Val a dir que aquest conegut arquitecte, també construí pels Guarro, entre 1921 i 1923, una luxosa residència a Sarrià, comptant amb un excel·lent equip format pels pintors Josep Obiols   Palau (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)  i Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-Barcelona, 1965), el jardiner Joan Mirambell  Ferran (Barcelona, 28 de febrer de 1892 - Barcelona, 14 de maig de 1983)   , el decorador Adrià Gual Queralt (Barcelona 1872-1943)  , el ceramista i dibuixant Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941) i l’escultor Rafel Solanic  Bàlius (Barcelona 1895 - 9 de novembre de 1990, tots ells, artistes de primera fila. També els feu una casa de veïns al carrer Ample, de Barcelona, entre el 1923 i 1926, entre d’altres obres, totes dins els cànons de l’arquitectura que les autores del llibre Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, noucentisme i modernitat, Alícia Suárez i Mercè Vidal, encaixen encertadament "entre l’arquitectura vernacla i el mediterranisme".

El 21 de febrer de 1921, Lluís Guarro inaugurà el Casal del Molí Vell, i en ell, una escola catalana i en català per analfabets i per a l’ampliació de coneixements dels qui no ho eren, de qualsevol matèria en aquesta llengua, adreçada als fills dels obrers compresos entre els 13 i 18-20 anys, i dirigida per l’eminent pedagog Josep Ma. Roig, la qual assolí gran acceptació entre el personal de la fàbrica.

Can Guarro ha estat capdavantera en qüestions socials, i en aquesta mateixa època, dins de l’esmentat Casal hi havia: una cooperativa de venda d’articles d’alimentació, menjador, una germandat, una biblioteca pels seus treballadors i un refectori, com resta ben palès en el Reglament o Estatuts de l’entitat, aprovat pel Govern Civil el 1924 i publicats el 1930 en un acurat llibret.

A la planta baixa hi havia els menjadors i la cooperativa, i en el primer pis, l’aula d’ensenyament i la sala de la biblioteca, espaiosa i lluminosa. L’Escola i la Biblioteca tingueren una extensa activitat segons testimonis de l’època i de l’interessant i gruixut Catàleg General editat el 1929, seguint les normes internacionals adoptades per l’escola de Bibliotecaris de la Mancomunitat de Catalunya, amb diversos centenars de llibres i seccions d’obres generals, revistes, filosofia, religió, ciències socials, dret, filologia, ciències pures, ciències aplicades, belles arts, literatura, història i geografia, etc. etc. fins a formar un catàleg de 51 pàgines.

La Biblioteca feia servei de préstec, publicava el moviment de lectors, les matèries consultades i les compres efectuades. En fou la primera bibliotecària Ma. Àngels Guitart, de cal Llèpol, seguida d’Antoni Llopart i Voltà fins el 1936, i finalment Pilar Figueras que presencià el seu tancament definitiu en els dies que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITÍM  i DEMOCRÀTIC de la II República

En la decoració dels seus panys de paret hi intervingué el conegut dibuixant, daurador i decorador Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879-1961) qui en el seu diari personal, començat a editar l’any 1995, diu:

"... 27 gener 1922. He anat a Gelida, a la fàbrica de paper de la Vda. Guarro. En Lluís (Guarro), al costat mateix de la fàbrica, hi ha fet aixecar un edifici Escola-Biblioteca, escola que regala ell perquè els fills dels treballadors i els mateixos treballadors que no passin de 18 anys, puguin anar-hi a aprendre, sots l’ensenyament d’un jove mestre valentós (es refereix a J. Ma. Roig) que en Lluís Guarro ha descobert en un poble de Catalunya. He anat a Gelida per fer-me càrrec dels panys de paret i triar el que més puga convenir a la decoració de la dita Escola. El Senyor Mestre m’ha acompanyat sempre i després m’ha guiat en la visita de la fàbrica tota. Jo en resto agraïdíssim... Confesso no haver vist mai una fàbrica tan neta. veritat és que la fabricació de paper és quelcom elegant i suggestiu. És bonic i ràpid el procés de transformació, des de la selecció dels drapots i pellengos fins a l’estesa del paper completament llest i marcat. Jo ho havia vist a les fàbriques de paper de St. Joan les Fonts (Girona), però no amb tanta predisposició com avui. Tornant a l’escola, és reconfortant que surtin industrials que es preocupen d’altres coses que dels anells de la "fulana" o de la nova marca de l’auto. La creació d’Escoles i la cura de dotar-les de bon ensenyament ha de fer la transformació del nostre país. Quan estarem més educats i serem menys materialistes, llavors tindrem dret a coses que avui no són encara possibles..."

A finals dels anys 1920, es creà l’Associació d’Alumnes i Ex-Alumnes de les Escoles del Casal del Molí Vell, Grup Gelada, i és a través del seu butlletí mensual, titulat "Associació", publicat entre el 1929 i el 1931, que ens podem fer càrrec de l’intens moviment cultural que s’hi desplegava des de feia temps, apart del profitós ensenyament actiu a cura del mestre Roig, retratant la vida de la biblioteca i de la institució: es feien excursions de prospecció i recerca, apartat que donà com a fruit la constitució d’un petit museu geològic; visites culturals; col·laborava en l’organització dels Aplecs Excursionistes i de Germanor Penedesenca del 1930, 1931 i 1932 (aquest darrer, celebrat a Gelida); actes populars com la cavalcada de Reis i festivals infantils; exposicions, etc. etc., i la primera Diada del Llibre feta a Gelida, el 1931, tot dins una òptica humanista i catalanista. Als volts del 1927, i per tal d’acostar encara més la cultura a la població, l’esmentada Associació, establí el domicili social o delegació, al local de damunt del funicular de Gelida, organitzant-hi tot seguit, un servei de lectura de llibres i periòdics, amb préstec a domicili per als socis i famílies, i per a tots els infants de la vila, pels quals tenia un fons molt extens.

Contemporàniament a la proclamació de la II República, el 1931, algunes "forces vives" de la població no estaven gaire d’acord amb les ideologies del Sr. Lluís Guarro, fins a l’extrem de fer venir inspectors per tal de comprovar el sistema d’ensenyament que s’emprava, que un cop acabada la inspecció, aquests funcionaris no podien ni de bon tros que fer-ne grans lloances. Finalment, però, les esmentades "forces" i alguns alumnes afins, aconseguiren, en contra de la cultura, el tancament de l’Escola i la fi de les seves profitoses ensenyances.

El 1932, el gelidenc Miquel Font Sabaté, a través d’un article titulat Clixé cultural, es queixava extremadament dolgut,  a la revista Flama, òrgan de la "Joventut d’Esquerra de Gelida",   de la destrucció mancada de tota raó d’aquesta Escola exemplar.

La biblioteca, però, continuà fins entrada la  confrontació bèl·lica provocada per l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITÍM  i DEMOCRÀTIC de la II República,   els historiadors de la dictadura   definiran aquell acte criminal com“ guerra civil”  , i l’església catòlica – que posarà amb això la primera pedra del seu declivi – com CRUZADA,  en aquells període “ fosc “  se’n perderen  - no per a tothom - bastants volums.

Posteriorment, les seves restes foren guardades i en el decurs dels anys s’ha anat dispersant sense el degut control, havent estat demanada per incorporar-la a la Biblioteca Jaume Vila i Pasqual, petició que no ha estat possible de complaure atès la seva actual migradesa.

Amb tot, esperem veure-la incorporada al Museu de la casa que ha endegat durant el 1997 i el 1998 l’empresa, a part de l’antic Casal del Molí Vell.

A la façana del qual, des del 1949, hi figura una placa escrita en lletra clàssica en homenatge al pròcer fundador, on hi diu:

Al Senyor Lluís Guarro i Casas, fundador de les Escoles del Casal del Molí Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX.

https://scgeo.iec.cat/lluis-guarro-i-casas/

http://www.gelida.org/fm/fm1998.htm

 El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupcióSI al lawfare ,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAPELLA DE L’ANUNCIACIÓ . HOSPITAL D’OLESA DE BONESVALLS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , Vista del mur de tancament del conjunt hospitalari  rematat per merlets esglaonats i capella al costat. Hospital d’Olesa de Bonesvalls. Penedès sobirà


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93180

El Concili d’Efes  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos) i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/hospital-de-cervello-o-dolesa-de-bonesvalls-o-de-santa-maria-de-bonesvalls

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/03/goigs-santa-maria-de-lanunciacio-olesa.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-santa-maria-de-lanunciacio-olesa-de-bonesvalls

Preguem a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,...,, s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

sábado, 27 de julio de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESCORXADOR DE GELIDA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

Sobta – relativament, això és el REINO DE ESPAÑA-  que es desconegui l’autor de l’edifici de l’escorxador de Gelida, que s’aixecava quan la dictadura  franquista estava més que consolidada.

Els escorxadors municipals desapareixen, i no perquè la seva existència comprometés la salut dels veïns.  

Nau aïllada de planta rectangular única, amb coberta a dues vessants de teula àrab. Les façanes són de composició simètrica amb coronament ondulat. Ús del llenguatge noucentista. Utilització del totxo vist en la cornisa de coronament, les cantores i els finestrals. Encavallades vistes a l'interior.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida

https://www.gelida.cat/adreces-i-telefons/centre-civic-lescorxador.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida


https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida

Una pista, del disseny dels edificis municipals , se’n ocupava normalment l’arquitecte municipal.

viernes, 26 de julio de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RECONSTRUCCIÓ DE LA MASIA PORROIG?. OLERDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l’any 1986. Masia Porroig. Olèrdola. El Penedès sobirà



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93165

Segons indica el Catàleg del Patrimoni citant fonts orals, durant el conflicte bèl·lics que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que els historiadors de la dictadura qualificarien  com “ la Guerra Civil”, i l’església Catòlica com “ LA CRUZADA “  es va fer servir de polvorí i va patir una explosió que la va deixar molt malmesa, i es va reconstruir amb posterioritat de forma idèntica. Una de les façanes, decorada amb esgrafiats, té un aire modernista, molt evident al coronament.

https://municipiscatalans.com/inici/Comarques%20de%20Barcelona/Alt_Penedes/Olerdola/attachments/196_Qu%C3%A8%20fer%20a%20Ol%C3%A8rdola.pdf

El fet que sigui visible des de l’Autopista A-7, fa que la manca de dades – fet  habitual dissortadament en el Patrimoni Històric de Catalunya – tingui ressò fora del REINO, i consolidi – si calgués – la “llegenda negra 

Documentar el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic. 

Esperem tenir noticies a l'email castellardiari@gmail.com 

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA REFORMA DE LES BERGADANES AL PLA DEL PENEDÈS?. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l’any 1985. Masia Bergadanes. El Pla del Penedès.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93299

Si ens hem de creure els registres públics, s’aixecava de forma subreptícia, si sabem però, que la tasca que es va desenvolupar en el ajuntaments catalans en els primers anys de la dictadura, era fer desaparèixer  les fonts documentals del Patrimoni històric, tenim encara l’esperança de tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com

Documentar el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

És tristíssim per una família que se la identifiqui perquè un dels seus membres es retratava en companyia de Caps de la droga, o en altres,  com autor de manifestacions falses sobre els estudiants a Catalunya,  per als  caïnites” , els canvis de “ camisa” son la cosa més normal.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/ca-les-berguedanes

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/ca-les-berguedanes

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7828


CAPELLA DE SANT SALVADOR DE LES PERERES. MEDIONA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , capella de Sant Salvador de Pereres, Mediona, tocant a Font-Rubí, al Penedès sobirà

 


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93194

https://www.font-rubi.cat/media/repository//turisme/indrets_magics/26_sant_salvador_de_pareres/26_fitxa_sant_salvador_pareres.pdf

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-pereres

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-la-llaor-de-sant-salvador-de-pereres

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goigs-sant-salvador-ermita-pereres-mediona-1959~x465390557

https://www.flickr.com/photos/11299883@N08/3270442436/

El Concili de Trento esperonava als propietaris rurals a edificar oratoris capelles, ermites, santuaris,.., per augmentar la pietat popular. Tenir un oratori o capella, donava “ status social”,.

La signatura per la gran majoria de jerarques de l’Església catòlica de la CARTA A LOS OBISPOS DEL MUNDO, com preveia el que  fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) QUE NO SIGNAVA LA CARTA, hi havia de morir a l’exili, i les seves restes no retornarien a Tarragona fins a la mort del sàtrapa, suposava un punt d’inflexió,  i si sap si l’inici del fi d’aquesta confessió religiosa al REINO DE ESPAÑA

https://fnff.es/historia/carta-colectiva-de-los-obispos-espanoles-a-los-obispos-de-todo-el-mundo-con-motivo-de-la-guerra/

https://www.eldiario.es/politica/carta-obispos-espanoles-mundo-entero-apoyo-golpe-18-julio-justificacion-crimenes-guerra_129_11515998.html

Que Sant Salvador    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

jueves, 25 de julio de 2024

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA MARTA A LA RIERA DE SANT JOAN. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Adolf Mas Ginestà (Solsona,Lleida, 1860 o 1861 - Barcelona, 1 de desembre de 1936) retratava, Façana de l'església de Santa Marta de Barcelona, en el seu emplaçament original a la Riera de Sant Joan, abans de ser traslladada i reconstruïda a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1911).



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/72032

Santa Marta fou una antiga església de Barcelona ubicada entre l'actual carrer de la Tapineria, l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana. S'hi accedia des dels carrers de la Riera de Sant Joan i l'Avellana. Adossat a ella hi havia un hospital o hospici dedicat a l'atenció dels peregrins i els malalts.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-santa-marta-barcelona-barcelones.html

Enderrocada per les feines d'obertura de la Via Laietana, només se n'ha conservat la façana barroca, que fou traslladada a un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, llavors una obra de nova construcció.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14677

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Marta#/media/Fitxer:Barcelona_-_Hospital_de_la_Santa_Creu_i_Sant_Pau_(1).jpg

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20240331/barcelona-turista-no-ve-santa-marta-sant-pau-100344757

Alguns barcelonins abans de la dictadura franquista,  intentaven si més no, salvar per a la posterioritat façanes o parts dels edificis notables que el creixement  demogràfic feia desaparèixer.   La dictadura franquista no tenia consciència, i els “ caïnites” que la succeïen tampoc.

Que Santa  Marta i   Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l'altissim  la pregaria dels barceonns,   olvanesos,   baganesos  , aranesos,  pallaresos,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics, victimes del narcotràfic,  victimes del lawfare,  victimes de l'odi " caïnita ", ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

martes, 23 de julio de 2024

TORRE MEDIEVAL DE LA PARTIDA D’ESCARREGA. SERÒS. EL SEGRIÀ.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37057

Jaume Díaz i Ortells,  Andreu Moya i Garra  ,  Enric Tartera Bieto, E.Vilas, retrataven   l’ any 1998,  A la partida d'Escarrega, vora el camí de Vellanes,  la Torre de defensa medieval de planta quadrada amb murs construïts a base de carreus regulars i un entaulament a dos aiguavessos.

Presenta espitlleres, una porta d'accés a la façana est, d'arc de mig punt amb llinda, una finestra de petites dimensions amb un arc conopial, i una altra d'arc carpanell.

Caldria explicar les raons que portaven  aixecar aquest edifici.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i la peripècia vital dels autors a l’email castellardiari@gmail.com

Per als catalans la correcta documentació del Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupcióNO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL XALET DE LA SOCIETAT DEL CANAL D’URGELL?. MOLLERUSSA. EL PLA D’URGELL.

 

No trobava dades de l’autor de l’edifici de planta rectangular que presenta una distribució simètrica en tots els seus components, al  Carrer Ferrer i Busquets, 2; Av. del Canal de Mollerussa, al Pla d’Urgell que retratava la Montserrat Macià i Gou (Vilanova de Bellpuig, octubre de 1962) l’any 1919.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/82830


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14817

S'organitza en tres crugies representades a la façana, on la crugia central sobresurt de les laterals en la façana oest, i la crugia nord per la façana est, adquirint així més importància. La separació dels diferents nivells queda reflectida a la façana mitjançant la utilització d'impostes motllurades. D'aquesta manera la separació de la planta, el pis i les golfes queda ben palesa.

La planta baixa de la façana principal està composta d'una porta i una finestra de grans dimensions a cada banda. A la planta primera hi ha tres balcons, el central amb barana de pedra i els altres dos amb una destacable barana de ferro forjat de formes ondulades. Les obertures de la planta baixa i primera presenten arcs rebaixats, mentre que a les golfes hi ha dues finestres geminades amb mainell d'arc de mig punt peraltat.

A la part superior, i sortint de les façanes laterals, hi ha un cos rectangular amb coberta a tres aigües. La inclinació és pronunciada, corbant-se als extrems. Tot el perímetre de la coberta té una forta barbacana decorat amb placa plana i cabirons de fusta.

Podem excloure com a possible autor al Domingo Cardenal Gandasegui (Vitoria-Gasteiz, 4 d'agost de 1825 - Barcelona, 9 de febrer de 1901), que dissenyava la  Casa del Canal d'Urgell https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4039

Ens agradarà tenir noticia de l’autor  a l’email  castellardiari@gmail.com

Per als catalans la correcta documentació del Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. ARAMUNT ALT, DIT ARA VELL. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

La Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 8 de maig de 1963), l’Enric d'Aoust i Jaquetti (Verviers, 1906 - Mèxic, 1982) retrataven l’any 1927, Aramunt alt, al cens de   1930,  consten 241 veïns. Al tancament de l’exercici  2023, 6 habitants de dret

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/448593

La vila d'Aramunt era l'únic nucli de població del terme, tot i que tenia un petit barri o raval a la zona anomenada les Eres. Amb el pas del temps, la vila d'Aramunt s'ha acabat abandonant del tot (actualment és conegut amb el nom d'Aramunt Vell), i les Eres ha esdevingut l'Aramunt actual.

https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=95

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2000/2049_SAntoniAramuntVell/SAntoniAramuntVell.htm

Antigament hi havia la caseria de Sant Miquel, formada a l'entorn de la capella dedicada a aquest arcàngel. En l'actualitat, temple i caseria romanen sota les aigües del pantà de Sant Antoni. Als habitants d'aquesta caseria, se'ls anomenava caragolers.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-a-aramunt-el-pont-de-claverol

Que Sant Antoni Abat,  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins,  ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ,  sahrauís ,    , pescadors , pagesos, ramaders  , menors estrangers no acompanyats, exiliats polítics, victimes del lawfare , del  tràfic de  persones, del narcotràfic, de la violència , de la corrupció   ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!. , 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

domingo, 21 de julio de 2024

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DE VIELHA E MIJARAN. VAL D’ARAN

 

Un fotògraf/a  “ desconegut”  retratava l’any 1982, Capella de la Mare de Déu de la Pietat.Vielha.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/89931

Els amics de Pobles de Catalunya, l’anomenem . Capella de la Mare de Déu de la Pietat (o de Lourdes), perquè hi ha una imatge d’aquesta advocació al interior.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8611

Esbrinava – no costa gaire, sobretot sinó estàs inflamat d’odi a Catalunya i als catalans – que es tracta de l’Elisa Ros Barbosa ( Barcelona, 1958 ), que feia i fa, una feina excel·lent documentant el Patrimoni Històric.

https://calaix.gencat.cat/browse?type=author&value=Ros,%20E.

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261992/376593

No tenia la mateixa sort amb A. Moras que documentava gràficament l'Urgell sobirà.  He demanat informació a la Generalitat de BARCELONA .   Si en teniu dades sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

Que  la Marededéu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   aranesos,  pallaresos,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.