L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso
la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la
inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el
castellà – “ ells “ en diuen espanyol –
. La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava , Vista lateral de Can Pallars, Sant Quirze
del Vallès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2692/rec/371
No apareix al Catàleg de masies de Sant Quirze del Vallès.
http://www.favsq.org/historia/masies.html
Can Pallàs. Aquest antic mas, amb referències des del segle XII, era
anomenat originàriament el Ramonell. La masia i els seus terrenys son un
exemple clar del creixement urbanístic que ha patit Sant Quirze.
Can Pallàs es una masia molt bonica, en part remodelada, però que encara
manté la part més antiga en un bon estat de conservació.
Durant molts anys va ser propietat del senyor Casamitjana de Barcelona.
Actualment tant la masia com la torre, son de propietat privada.
A la part del darrera de la masia hi ha la font de la Riba i a pocs metres
d'aquesta la balma d'enterrament neolítics de Can Pallàs.
Entre la casa de pagès i la riera hi havia molts horts, que es regaven amb
l'aigua de la bassa i el torrent de Can Samuntà. Els voltants de la masia eren
força ombrívols i amb una vegetació espessa.
https://natura.ues.cat/ca/descobreix-el-rodal-de-sabadell/can-pallas
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
