miércoles, 19 de agosto de 2026

IN MEMORIAM. ANTIC TEATRE I CINEMA ALBÉNIZ. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 

L'edifici original de l'antic Teatre-Cinema Albéniz de Girona va ser projectat per l'arquitecte noucentista Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) en col·laboració amb  Antoni Montseny Salvat ( Girona, 1872 + 1950)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19025

Inauguració (15 d'abril de 1923): Va obrir les portes a la plaça de la Independència com un gran teatre i cinema amb capacitat per a 1.500 localitats. La inauguració va comptar amb una actuació de l'Orfeó Català

L'espai es va col·lectivitzar l’any 1936 i va ser batejat temporalment amb el nom de Sala Bakunin

L'emblemàtica sala única original va mantenir-se intacta fins a l'1 de juny de 1997, moment en què es va tancar per ser enderrocada.


https://www.facebook.com/photo?fbid=28302920762637954&set=pcb.1997591117568308

 El seu espai posterior es va reaprofitar en part com a bar musical (Platea).

Per explicar com en som de maldestres els humans, m’explicava un bon amic teòleg que Déu va modelar el primer home (Adam) amb pols o fang de la terra i li va infondre l'alè de vida a la seva imatge i semblança. Atès que això succeïa en el sisè dia, cal suposar que la “ qualitat “ del fang ja no era òptima, vaja, que som " material defectuós d'origen ". 

martes, 18 de agosto de 2026

CASA JOSEP CLAUSOLLES. LA GARRIGA.

 

No tinc clar que el promotor fos Josep Clausolles i Pontet (Perpinyà, 1825 - Barcelona, 22 de gener de 1907), ens agradarà rebre’n en el seu cas confirmació a l’email castellardiari@gmail.com



Salvador Viñals Sabaté ( Barcelona, 1847-Barcelona, 1926)  i  Xavier Turull Ventosa (Barcelona, 23 de abril de 1896 - 25 de junio de 1934)  en foren els autors.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/can-clausolles

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16509

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28850

Crema Extremadura,  EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA

Terratrèmols a Granada 

Tot fa pensar que el bon Déu està més que tip del REINO DE ESPAÑA 

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/35361

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-tracs-o-de-riner

Llegia; situada a 822 metre  d’altitud, al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera, encara però,  al terme  de Riner , sobre un turonet es troba l'església acompanyada del clos del cementiri de Sant Jaume de Tracs o de Riner.




L'edifici és d'una nau amb volta de canó que arrenca d'una imposta aixamfranada.

A llevant es troba l'absis semicircular, lleugerament desviat de l'eix de la nau, tancat per un retaule d'època barroca, i, al centre, s'obre una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l'exterior.

Prop de l'absis, hi ha dos arcosolis dels quals, el de tramuntana s'obre a la sagristia que es va fer posteriorment.

Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular.

Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre. També hi ha algun cap humà.

Cal fer-ho i és de justícia, escriure d’una pràctica herètica que continua “viva”   l’abducció» de sant Jaume pel feixisme. Durant la dictadura, la figura de Santiago va ser recuperada i polititzada com a patró d’Espanya i símbol de la «croada» nacionalcatòlica.

 El règim va restablir cerimònies com l’Ofrena Nacional al Apòstol el 25 de juliol, que la República havia deixat de fer, i la va convertir en un acte d’Estat amb Franco al capdavant.

La frase «Santiago y cierra España», de ressonàncies bèl·liques medievals, va ser difosa massivament durant el franquisme (fins i tot en còmics) per vincular l’apòstol amb la idea d’una Espanya catòlica i unitària enfrontada als «enemics».

El discurs nacionalcatòlic presentava sant Jaume com a evangelitzador i fundador simbòlic de la nació, una narrativa que servia per legitimar la unitat d’Espanya i la «missió històrica» del franquisme.

Més enllà dels discursos,  les accions militars de l'exercit franquista esdevenien derrotes humiliants.  Està clar que sant Jaume, com diuen els  castellans " no estaba por la labor "

https://www.lagavillaverde.org/Paginas/Jornadas/IV_Jornadas/Paginas/divisionazul.html

https://ideas.gaceta.es/ifni-la-ultima-expansion-de-espana/

https://www.elnacional.cat/es/cultura/independencia-guinea-ecuatorial-espana-1968_312018_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20251108/marcha-verde-50-anos-salida-espana-sahara-occidental/16795289.shtml

https://www.elperiodico.com/es/politica/20260818/ceuta-melilla-marruecos-ultimas-noticias-directo-132960312

Fins hi va haver, una competència simbòlica entre Falange i Església herètica Nazional,  pel monopoli de la festa, que va acabar «dessacralitzant» parcialment el culte en posar el sant al mateix nivell mític que el Caudillo

El nacionalcatolicisme va situar – i continua fent-ho - la religió catòlica al centre de la vida col·lectiva, amb l’Església com a actor principal de la dictadura i amb un control enorme sobre educació, moralitat i cultura

Que sant Jaume elevi a l’Altíssim, la pregària dels de Riner, dels de la comarca dels Solsonès, i dels catalans, per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Que el Senyor, eradiqui el “ virus de Castilla” , l’única i malèfica aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MALA MEMORIA. LA LLOTJA FUNERÀRIA DE LA PLAÇA SANT DOMÉNEC. LA GIRONA FEIXISTA

  

La llotja funerària de la plaça de Sant Domènec a Girona va ser un monument franquista en homenatge als "caídos".



Dissenyat per l'arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (Madrid, 17 de febrer de 1917 + 5 de març de 2011) amb el suport de la Dirección General de Arquitectura, es va construir a partir de febrer de 1970 per un cost de 10 milions de pessetes, enderrocant l'escalinata històrica prèvia.





    El projecte malgrat la data volia ser - i ho va aconseguir - una forma més de dessolar la terra catalana. 

Molt impopular entre els gironins, va ser finalment enderrocat l'agost de 1980 amb l'arribada del que ens pensàvem seria la Democràcia, i com el Roc, constatem que no ho és.  

Que sant Domènec elevi a l'Altíssim ,  la pregària els gironins i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Senyor, eradica  el " virus de Castilla"  la malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món.  

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.


martes, 4 de agosto de 2026

DEL RITZ AL PALACE. BARCELONA

 


https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/hotel-ritz

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3156

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/eduard-ferres-puig

i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-folguera-grassi

foren els autors l’any 1919 del projecte de l’edifici.

L’actual propietari és l’Ali Haddad (Azeffoun, Argelia , 27 de gener de 1965)


https://www.tourinews.es/resumen-de-prensa/notas-de-prensa-empresas-turismo/empresario-argelino-ali-haddad-dueno-hotel-palace-quiere-dominar-mercado-hoteles-lujo-barcelona_327752_102.html

Promogut per Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) i César Ritz  o Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), tenint en perspectiva l'Exposició de 1929, destaca com un dels primers grans edificis de Barcelona aixecats amb formigó armat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lhotel-palace-recorda-cesar-ritz-lhoteler-suis-que-li-va-donar-el-primer-nom/

Ferrés era un expert en la seva aplicació, fent servir el sistema líder d'aleshores del francès Hennebique, col·laborant, com altres vegades, amb els constructors  Juan y José Miró Trepat

Va rebre el premi al millor edifici industrial de l'ajuntament de Barcelona.

En els dies foscos que seguien al crim execrable de sedició contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va servir de menjador social, refugi antiaeri i hospital de sang.

A l’hotel si han hostatjat criminals, empresaris, reis,.. , aquí allò de "Barcelona és bona si la bossa sona" és la regla d’or.

Ni Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) ni  Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), es podien imaginar cm ha canviat el món en els darrers 100 anys.