domingo, 31 de agosto de 2025

IN MEMORIAM.LA TORRE MAGDALA. LA GIRONA QUE EL TEMPS D’ENDUGUE

 


la Pepita Sureda i Teixidor (Girona, 8 de gener de 1916 - 3 de novembre de 2017)  va ser la que va gestionar la venda de la Torre Magdala i dels Jardins de la Francesa  a l'Ajuntament de Girona, amb uns poders que li havia traspassat Madame Mathieu,  Maria Augusta Bertroz de nom de pila, però coneguda com a Madame Mathieu, que és el cognom del marit a França (on en casar-se s'agafa el cognom del marit)

https://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_entrevistes_sureda.php

https://www.pedresdegirona.com/torre_magdala.htm

Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmai.com

El alcalde de Girona quan es feia l’enderroc era  Josep Bonet i Cufí (Fonteta, 8 de novembre de 1913 – Girona, 29 de maig de 1982) 


  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

viernes, 29 de agosto de 2025

CAPELLA DE MAS PERPINYÀ DE PARDINES. VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS

 De la capella del mas Perpinyà de Pardines advocada a Sant Marti de Tours en diu , l’enciclopèdia ;

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-mas-perpinya-pardines

Edifici d’una nau, de filiació dubtosa, atès que els seus paraments són arrebossats i la seva estructura és d’una simplicitat absoluta. La façana de ponent, que és l’única amb una certa intenció arquitectònica, presenta una composició centrada per la porta rectangular amb llinda i un oval circular, i culminada per un petit campanar d’espadanya excèntric, el qual s’adiu perfectament amb l’arquitectura rural d’època barroca. Sobretot l’adoració de sant Martí permet pensar que l’església és força antiga i fa evident que ha sofert profundes modificacions, l’abast de les quals, i la presència de possibles vestigis medievals, és impossible de precisar sense una profunda exploració dels seus paraments i subsòl

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també, també, si fos possible imatges de l’exterior i l’interior de la capella.  Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)


Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín ) Pardines.  Capella de Sant Martí. Mas Perpinyà. Data foto 27-VII-1971

A nosaltres, i  al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín ) ens agradarà rebre imatges del interior  als email 's  castellardiari@gmail.com ,arxiugavin@maristes.com

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sant_Mart%C3%AD_del_Mas_Perpiny%C3%A0

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pardines-can-perpinya-pel-cami-de-les-vinyes-can-barratort-la-falgosa-can-perpinya-pardines-112398417

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Mas_Perpiny%C3%A0

https://municipiscatalans.com/inici/comarques%20de%20girona/Ripolles/Pardines/attachments/243_Pardines_Qu%C3%A8%20fer.pdf 

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/13520/207/l-orri-can-perpiny-i-ermita-st-mart-1712005585-32097.jpg

Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres,  elevi  a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

jueves, 28 de agosto de 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SERRA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. FARRERA. PALLARS SOBIRÀ.

 





https://www.pallarsdigital.cat/cultura/6595--incasol-inicia-restauracio-ermita-santa-maria-serra-farrera

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/11354-inaugurada-restauracio-ermita-santa-maria-serra-farrera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-serra-farrera

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/08/in-memoriam-de-lesglesia-parroquial-de.html?m=0

Sembla que el culte a la Marededéu de la Serra, està perdut des de fa anys ;

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Parlar del Pallars em fa evocar SEMPRE la figura maligna del " carnicer " : 

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i una imatge de la Marededéu de la Serra a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


martes, 26 de agosto de 2025

CAPELLA DE SANT ROC. OCEJA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPUBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, pública una fotografia de la  capella de Sant Roc a Oceja, abans ermita ,  és coneguda i es troba a prop d’un gran recinte sanitari, flanquejada per dos grans plataners.



Aquesta zona combina elements culturals catalans i francesos en plena comarca de l'Alta Cerdanya i és un punt de pas dins de rutes d’excursionisme que creuen la frontera entre França i Espanya a peu

Si existeixen, ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  un exemplar dels Goigs, i dades tècniques, històriques i si fos possible, imatges del interior  

L’odi dels mal dits republicans francesos,  envers les llengües i cultures, que controlen encara " manu militari "  supera amb escreix el dels REINO DE LA CORRUPCIÓN.

Que sant Roc  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

viernes, 22 de agosto de 2025

CASA DEL BARÓ DE MUR JOAN MANEL FORS OLIVER. PATRIMONI DESAPAREGUT DE PINEDA DE MAR. EL MARESME

 

Llegia que la família Fors, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a Can Fors, on actualment es troba emplaçada l’oficina de CaixaBank.

Gràcies a la documentació familiar històrica que es conserva a l’Arxiu Municipal, procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan segle XVI.

 La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia.

L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà).

A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, conservant però,  les propietats de Pineda, on estiuejaven regularment.

Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, encarregava al seu gendre,  l’arquitecte Josep Font Gumà,  que l’any  1895 es va casar amb Bàrbara M. de Fors i Cuenca, l’edifici del  carrer de Mar, n. 88-90 / Justícia, n. 1, enderrocat l’any 1997.

https://www.diputatsmancomunitat.cat/els-diputats/font-i-guma-josep/

La imatge de la casa forma part del inventari dut a terme pel Valentí Pons Toujouse.


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/pineda-de-mar/tots/torre-sant-jordi


 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

lunes, 18 de agosto de 2025

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE SURP. RIALB/RIALP. EL PALLARS SOBIRÀ

 





Fotografies. Jordi Contjoch Boada

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria es troba aïllada als afores del nucli de Surp, al costat del cementiri. És una construcció d'una sola nau seguida d'un arc presbiteral i que enllaça amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. En el sector central, una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada il·lumina l'interior. La nau és coberta per un embigat de fusta de perfil poligonal. La nau ha estat alterada per afegits posteriors: una capella i la sagristia, al costat de tramuntana, i una capella i l'espai del baptisteri al costat de migdia. Als peus de la nau s'obre la porta de factura moderna molt senzilla, formada per un arc rebaixat. Al nord d'aquesta, s'aixeca la magnífica torre campanar de secció quadrangular i constituïda per dos pisos separats a l'exterior per arcuacions i una finestra en cada una de les quatre cares de la torre. Les finestres del primer pis són geminades mentre que les del pis superior són senzilles. Actualment, algunes es troben cegades. Corona el campanar un petit capitell de llicorella a quatre aigües. Els paraments són construïts amb pedra tallada en blocs paral·lelepípedes de reduïdes dimensions.

Les pintures murals romàniques que la decoraven es troben repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA). L'autoria i el moment de creació d'aquestes obres és incert. Alguns estudis les relaciones amb el mestre del Judici Final, que pintà parts de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, al segle XII, tot i que probablement foren pintades per un grup d'artistes-pintors influïts per l'obra d'aquesta mestre.

Les pintures murals foren substituïdes per un retaule barroc. Aquest però, ha cedit modernament seu lloc a l'absis a unes reproduccions dels fragments que es conserven de les pintures originals. També a l'interior trobem dues piques beneiteres, que semblen ser de l'època de construcció de l'edifici.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-sant-iscle-i-santa-victoria-surp.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-surp-rialb

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21760

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional. 

Que sant Iscle i santa Victòria  elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL BEC. PARRÒQUIA DE SALARSA. CAMPRODON

 

https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf

Llegia del Bec a la parroquia de Salarsa; Gran conjunt arquitectònic format pel mas, amb dos volums de teulats a dos vessants, i la pallissa, amb un gran volum de teulat a dos vessants.



Caldria esmentar també dos petits adossats a la façana de llevant del mas, i un petit cobert davant d´aquest. Hi ha sobretot dues coses destacables d´aquest gran mas: primer, la façana meridional del mas, que presenta planta, pis i golfes, essent formada la planta per quatre grans arcs de pedra, que arreceren a sota maquinària i galliners, i les golfes formades per set arcs de pedra, i en segon lloc, la pallissa, de grans dimensions, de planta i dos pisos, amb grans arcs de pedra a les obertures de la planta i del segon pis.

A llevant de la pallissa hi ha avui el femer en el que havia estat l´era.

Nogueres, fruiters, i sobretot grans roures , pels voltants.


Consta com a propietari , la fitxa no està actualitzada , Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014) Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, entre el1975 i el 1986.