Les males companyies

S’anomenen així les persones que exerceixen – de forma real i efectiva, o de vegades només presumptament - una influència que qualifiquem com a ‘negativa’ en persones que ens estimem.

No va d’això; res de ‘mosses pèrfides’, ‘joves desviats’, alcohol, sexe o drogues; vull dir la meva sobre les modernes tècniques d’atenció que tenen les ‘companyies de serveis’.

Cal disposar d’un telèfon fix o mòbil per posar-vos en comunicació amb els ‘ serveis d’atenció’; si el problema té relació amb el telèfon, la qüestió pot evolucionar ràpidament en clau de comèdia sarcàstica.

En meu router - possiblement , encara espero al tècnic – arribava a la seva fi el dijous 23 de juny – recordeu allò de la obsolescència programada, oi ? - , i començava el meu ‘via crucis’ que em portarà a perdre un munt d’hores, i a conèixer – únicament per via telefònica – a la Gloria, la Sara, la Irene, el Jorge el Fabrizio i fins al moment d’escriure això al Carlos, em calia parlar amb el 1.004, que en derivava al 1.002, que ho feia al 900.357.000, que em tornava al 1.002, i novament al 1.004.

Em responien en català o castellà a la meva elecció, però ningú en sabia donar resposta a la meva simple pregunta; quan tornaré a tenir en funcionament la línia ADSL ?.

El dia 24 ‘ celebràvem’ les primeres 24 hores sense servei, i el dissabte 25 – quan escrivia aquestes ratlles – les 48 hores; finalment rebia una trucada – ara del Javier – i m’explica que fa una hora que han obert una avaria, i com estem a dissabte, possiblement podrà passar un tècnic el dilluns 27 de juny. Addueix ‘ raons d’empresa’ i m’explica que no ha tingut coneixement del meu problema fins fa una hora. Em mossegava la llengua, perquè certament tinc tota la raó, però ara no tinc ADSL, i depenc absolutament del ‘Javier’ de torn.

Malgrat la reiteració - exasperant – d’oferiments, rebuts tant al fix com al mòbil, i en hores del tot intempestives, m’he mantingut fidel a la Telefónica Nacional de Espanya; no per raons ‘nacionalistes’, sinó clarament en el convenciment que tractava amb la menys dolenta de les ‘ males companyies’.

El preu dels ‘serveis’ , autoritzat pel corresponen Gobierno del Reino de España, és dels més elevats d’Europa, i s’explica únicament des de la ‘complicitat’ entre l’administració i aquestes gran empreses.

Més enllà d’explicar-vos la meva experiència, de penjar-la a Internet, de reiterar-la – quan em sigui possible – a la pàgina www.moviestar.es , això s’ha d’afegir al cúmul de despropòsits que tenen al país ‘indignat’. Amb un beneficis escandalosos, i amb uns serveis que no podem situar en cap nivell de qualitat ‘homologable’, aquesta ‘mala companyia anuncia que acomiadarà 6.000 persones en els propers anys de, o sigui volen beneficis encara més escandalosos, per uns serveis manifestament pitjors que els actuals, que no podem qualificar més que de ‘dolents’.

No tinc clar que la prestació de serveis en clau catalana, millores ni mínimament aquesta situació; també entre nosaltres s’ha posat de moda, l’anomenada ‘atenció telefònica’ , que com tothom ha patit en algun moment, consisteix bàsicament en marejar la perdiu.

Com trobo a faltar el ‘tracte humà’, allò de saber amb qui et ‘jugues els quartos’, de mirar als ulls dels qui t’atenen, de demanar – si cal – el full de reclamacions.

La pregaria d’avui és previsible ; Senyor, allunyans de les males companyies !!!!!!