Generalitat de ‘ BARCELONA’.

Acostumo a fer aquesta matisació sempre que em refereixo a la Institució que hauria de vetllar pels interessos de Catalunya.

Quan els ‘ Honorables’ diuen Catalunya, pensen únicament en Barcelona; la resta del país per a ells és - en el millors dels casos – el pati on surten els nens a jugar; on es deixen – sense ordre ni concert – els estris inútils; o es penja la roba al sol per eixugar-la.

A Catalunya – de fa molts segles – tenim l’enemic a casa, certament Madrid ens espolia, però Barcelona – els fets tossuts ho demostren - no ens ha defensat mai.

Quan diuen que som 7.000.000, no es refereixen a ‘ catalans’, sinó a persones que viuen en aquest espai. Si comencem pels militants i simpatitzants dels partits espanyolistes i/o anticatalans , la quantitat es redueix a menys de la meitat; si honestament restem també els ‘ tebis’ , aquells que si però, o no però si, tornem a reduir a la meitat; i ho tornarem a fer si diferenciem entre els radicals d’un i altre signe, els de només Catalunya, i els d’Espanya, Espanya !!!!. Feu números.