L’ESTAT ÉS MASSA CAR ??

Un bon amic en feia una reflexió que vull compartir :

En el període feudal, el poder pretenia únicament robar als pobres en benefici dels senyors;  aleshores l’església en un difícil equilibri de contrapoder, intentava minimitzar aquests abusos, i s’ocupava de quasi totes les funcions ‘essencials per a l’existència d’una comunitat’, portava els Registres - Baptismes, casaments, defuncions,...  atenia les mancances ‘socials’ en la mesura de les seves possibilitats – Ordres Assistencials -, i fins on li era permès, donava instrucció als pobres – Ordres Educadores -.

En els segles XVII i XVIII,  apareix una classe adinerada que no pertany ja a la ‘noblesa tradicional’, i que mantenint la figura del Rei,  comença a donar  una ‘ infraestructura’  a l’estat.  L’església continua i fins augmenta el seu rol assistencial i educador. L’Estat continua robant als pobres, ara per a donar-ho genèricament als rics.

Al segle XIX  l’estat que es reconeix com catòlic, apostòlic i romà,  despulla a l’església de molts dels seus bens, i amb una estructura complexa i molt ineficaç, comença a substituir-la en les tasques assistencials i educatives.  L’Estat continua robant als pobres, ara per a donar-ho genèricament als rics.

Al Segle XX l’enfrontament, ara des d’un estat declarat laic, és quasi a mort.  En el terreny econòmic però aquesta nova  organització de la ‘res publica’ és un desastre exponencial, que  provocarà que en menys d’un segle l’endeutament adquireixi proporcions descomunals. Cal comparar a tall d’exemple l’estructura Civil i la Religiosa :

PARROQUIA                                 AJUNTAMENT

BISBAT                                             PROVINCIA             

----------------                                      ESTAT        

Que es complicarà extraordinàriament a darreries del segle:

  PARROQUIA                                 AJUNTAMENT

----------------                                       CONSELL COMARCAL

BISBAT                                               PROVINCIA             

-------------------                                    COMUNITAT AUTONOMA

----------------                                        ESTAT   

Cal afegir els ‘ cossos legislatius’ de les Diputacions, Consells Insulars, Comunitats Autònomes, Congres dels Diputats i Senat.

L’avarícia trenca finalment el sac, i quasi morta ‘ la gallina dels ous d’or’, es pretén des del poder tornar als plantejaments dels segles XVII i XVIII;  tenim ara però una església quasi desarborada, les seves Ordres Assistencials i Educatives, tenen avui una mínima implementació  , que les impossibilita per atendre les creixents necessitats de la població.

Feta l’exposició se’ns planteja la pregunta obvia,  QUO VADIS ?