Vaig circular per diverses opcions, inclusiu dins , cristians pel socialisme, debut a les meves arrels familiars, fins que vaig acabar parant a altres grups polítics situats més a l’esquerra i debut a la meva coherència, tan sols vaig romandre sis mesos dins d’un d’ells: Consignes i deixuplina a contra cor, mai he pogut; tot i que, donava suport a les accions que em semblaven justes.
En aquells moments l’enemic a combatre era clar i no com ara. La repressió no es tenia que justificar en absolut.
Entrant a la democràcia a través de la Constitució de 1978 i les primeres eleccions, malgrat encara hi hagués prou forces polítiques procedents del franquisme i que havíem assolit prou poder i estatuts; els que estàvem situats a l’esquerra, inclusiu esquerra nacionalista i també la independentista, no ens conformàvem amb el que havíem aconseguit, volíem més. Ni Suarez, ni Calvo Sotelo, ni tampoc Felipe Gonzalez, amb els seus respectius governs, significaven els nostres objectius.
Hem recorregut anys i canvis, i ara ens trobam amb un món molt distint pel qual lluitàvem i ens hi deixaven la pell.
Actualment una de les característiques de la “democràcia” si fem cas a la definició del mot, ens adonarem que vivim en un altre sistema, ja que el poble hauria de conservar el poder i els polítics hauríem d’esser els gestors pel bé comú i interessos generals, i a aquest poble no se li fa ni puto cas, és la manca de transparència a tots els nivells.
Aquesta manca de transparència, ens aboca a situacions d’una incongruència supina i d'incoherència , que no tenen parangó.
Fart d’escoltar paraules buides de contingut per part de polítics, banquers, Presidents de les màximes institucions econòmiques ( Fons Monetari Internacional- Banc Central Europeu), membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides, Presidents de Governs de diversos països; inclusiu alguns polítics municipals i autonòmics.
Tots ells, embullen la troca de tal manera, perquè no comprenguem per a res el seu llenguatge i després ens trobam una política de fets consumats on el poble no ha tingut art ni part.
L’altre dia en unes telenotícies un expert amb el tema econòmic, parlant de la situació financera actual, va dir que no ho explicaria en profunditat, perquè de totes maneres , no ho entendríem. Aquí està el re de la qüestió. S’han muntat un llenguatge opac i enrevessat i inintel·ligible per la gent del carrer.
Aquesta manca de transparència va des dels estaments més alts , als més petits, vull dir que tots estan contaminats. Com és clar, la manca de transparència porta inevitablement a la mentida. Unes, més elaborades i altres flagrants i clares amb un vessant d’incoherència supina. I ara amb “la crisi” inventada encara es nota més.
Pot haver-hi doblers per projectes i obres publiques brutals ( allà poden accedir al pou de les comissions), llegiu “corredor mediterrani” i en canvi la major part de les prestacions socials, sous inclosos, són retallades.
Hi ha milionades per la compra de material militar(27 milions d’euros en 15 anys a l’estat espanyol, per innovació militar)? Si. Per alleugerir les llistes d’espera d’operacions quirúrgiques? NO
Per pagar tot el dispendi de la família real ( 9 milions d’euros a l’any)? Si. Per augmentar el salari base, situant -nós com a altres països europeus, i unes pensions que siguin cívicament justes i cobreixin les despeses necessàries per portar una vida amb dignitat? NO
Es pot donar dos càrrecs a una persona pels seus serveis al partit, malgrat podria incórrer en una incompatibilitat? Si. Per pagar les factures endeutades a proveïdors,? NO
Per pagar la subvenció del peatge del Túnel de Sóller? TAMPOC
I això, és el que votam i mentre els hi donem el poder per a continuar fent-ho!
Es poden posar cents d’exemples com els sous dels diputats, senadors, polítics autonòmics o municipals, però no ho faré, ja que ben pensat ho podeu fer-ho vosaltres, i sé que se vos ocorreran molts casos. Inclusiu per les nostres contrades.
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario