La
llengua bífida, o llengua dividida, és una modificació corporal que s’està imposant per davant dels tatuatges i el "pírcing, consisteix en una petita operació en què la llengua es talla des de la part central fins a la punta, bifurcant al final, separant verticalment la part anterior de la llengua, per tal que aquesta prengui una aparença bífida, característica de les serps . Sembla - pel que diuen alguns que ho han experimentat – que des de llavors tenen més plaer al besar .
Feta aquesta ‘explicació de caire cultural’, mirarem de fer el mateix amb mots tant ‘eteris’ com competitivitat, que segons sembla és la causa d’una gran part dels actuals mals de la desastrosa situació econòmica del Regne d’Espanya, enlloc de ,l’estultícia, la corrupció i/o el desgovern, com tossudament assenyalen els treballadors i les classes desfavorides.
No trobareu el mot al diccionari català-valència-balear de l’Institut d’Estudis Catalans.
Si per descomptat a l’enciclopèdia de Barcelona ‘ la Gran’ que ho explica amb paraules planeres :
COMPETITIVITAT [economia] Capacitat per a la producció i venda de productes i la prestació de serveis en els mercats interiors i exteriors.
L'objectiu essencial d'una estratègia de foment de la competitivitat és potenciar la capacitat d'adaptació eficient de l'economia davant canvis en la tecnologia, en els mercats i en les institucions. És un factor clau, en la mesura que la capacitat d'un creixement sostingut de l'economia depèn del seu potencial exportador i de l'estalvi, accentuat pel fet que la integració a la Comunitat Europea comporta una major obertura. Tradicionalment s'han identificat com a factors determinants de la competitivitat els costos i els preus, però actualment cal afegir-ne de nous, com són ara la tecnologia, la qualitat, el disseny, la comercialització, els serveis de postvenda, la imatge, la marca i en general tot el marc macroeconòmic.
Sembla – malgrat el llenguatge, deliberadament ' macarrònic ' - que tenir una estructura política cara [ si és cara, ja és ineficient ] és un seriós handicap pel que fa a la competitivitat. Espanya pot presumir de tenir el sistema polític més ineficient d’Europa, i lluita aferrissament pel campionat mundial en els apartats de Corrupció, Estultícia, essent ja reconegut com a líder en les especialitats locals ‘enchufismo y despilfarro’.
En aquest país – Catalunya – els que treballen ho fan durant més hores al dia que els seus homòlegs europeus, la diferència - pel que fa a la competitivitat - està en la tecnologia emprada en un i altre lloc. Tenim doncs ‘ excel·lents treballadors’, els pitjors politics, i la pregunta que us toca contestar és :
Com son el empresaris d’aquest país ?.
PRODUCTIVITAT.
Del diccionari català-valència-balear de l’Institut d’Estudis Catalans. Qualitat de productiu; cast. productividad.
L’enciclopèdia de Barcelona ‘ la Gran’ ens ho explica amb les habituals paraules planeres :
[economia ] Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home.
Donada una funció de producció (I) simple de Hicks, de la forma Z= φ(X1,X2...Xm), si hom considera un únic factor variable i la resta factors fixos, és a dir, que intervenen en el procés productiu amb quantitats determinades, la funció restarà Z = (Xf, Xv), on Xf serà el conjunt de factors fixos i Xv el factor variable. I aquesta indicarà les variacions de l'output Z degudes a les variacions de l'input Xv, és a dir, el rendiment o productivitat d'aquest factor variable.
A primer cop ull, en un país amb un atur ‘real’ que supera el 25% de la força de treball, sembla que hem de tenir una baixíssima producció anual per home, oi ?.
Si afegim – que cal fer-ho si volem ser rigorosos – els terribles efectes de les especialitats locals ‘enchufismo y despilfarro’, haurem d’esforçar-nos per trobar una millor definició que ‘baixíssima’, per referir-nos a la productivitat al Regne d’Espanya.
En clau de país – Catalunya - els que treballen ho fan durant més hores al dia que els seus homòlegs europeus, la diferència - pel que fa ara a la fa productivitat - tornem a trobar-la en la tecnologia emprada en un i altre lloc. Tenim - insistim en això - ‘ excel·lents treballadors’, pel que fa als politics sabem que son – amb tots els mèrits - els pitjors d’Europa, i us torneu a trobar la mateixa pregunta per contestar :
Com son el empresaris d’aquest país ?.
La referència a Catalunya obeeix a la seva situació de ‘colònia imperial’ d’ençà de 1714, i a l’existència de lleis d’excepció per als que viuen en aquest territori.
