ELS MIRACLES DE SANT MARIANO

Al públic en general; als jubilats i jubilades en particular, que gaudiran del miracle que ha fet Sant Mariano Rajoy i el seu equip de govern. Un consell desinteressat: apreneu a administrar la milionada que vos pujaran la pensió, ni més ni manco que un 1%. Procureu no fer malbaratament ni tudadissa; ni calderetes de llagosta, ni viatges d’una o mitja volta al món. I que en sou d’afortunats!

A algunes pensions, les més baixes, no, perquè ja rossa l’insult; em refereix a les mitjanes, posem entre sis-cents i set-cents euros ( persones afortunades i tot) i tiraré per la més alta; no sens dir, que si es puja la retenció de l’IRPF (Impost renda persones físiques, per si qualcú no coneix el significat de les sigles), podria esser que cobréssiu menys. Bé, el càlcul, sobre la de set-cents euros, l’increïble i fabulós augment serà de set euros mensuals , i al cap de l’any de vuitanta quatre, una fortuna. O sigui que teniu i encara vos sobrarà, si ho dediqueu a pagar la quota trimestral dels fems, al manco a Sóller, malgrat hagin rebaixat el servei i cobrin el mateix. Qui més qui manco sap que la quota és de seixanta euros trimestrals , un dels municipis més cars de Mallorca.

Però estimats amics jubilats i jubilades, si fais comptes emprar-ho per pagar l’IBI, amb la darrera jugada que ha fet el Consistori, venc a dir, que els valors cadastrals que ha donat la ponència de valoració del cadastre, per a aquest any que comença, seran els que aniran a missa. O sigui, que si disposeu d’una petita caseta o d’un piset, podria esser que l’augment de la pensió, vos bastes per a pagar una tercera o quarta part del rebut.

Jo vos proposaria fer una col·lecta pels pobres polítics, que a lo millor debut al seu tren de vida i a lo molt que es preocupen per a nosaltres, i a més debut a la feinada que fan ( mal pagada juas), no poden arribar a final de mes, però podria semblar que ho dic amb una mica de sornegueria. Idò no.

Per cert, passant a un altre tema; vos sembla que amb la quantitat de mentides que amollen, un percentatge molt gran dels polítics, creix quan governen, seran compensats pels Reigs Mags? Aix, s’ha de reconèixer que aquests pecatots els bons atlots i bones atlotes, no ho fan. Ni tampoc crear il·lusions que saben de valent que també seran mentida, com el tema de la piscina del poliesportiu de Son Angelats, que a penes varen saber que es faria una acció reivindicativa d’estrenar-les (simbòlicament) tot d’una les varen omplir i feren una promesa, mireu les hemeroteques, que abans de Nadal estarien en funcionament. I l’altre dubte, és a on ha anat a parar l’aigua que varen emprar per omplir-les. Si els hi passa el mateix que a en Pinoxo, que els hi creixia el nas quan mentia, el seu arribarà fina a la delegació de govern de Ciutat de Mallorca.

He esmentat aquest lloc, perquè un gorrionet sembla que no va escoltar bé, i hi havia moltes possibilitats d’un altre bis. M’explic, que el Delegat de Govern fos per segona vegada un solleric, malgrat de distint partit que Ramon Socias. Però no, la loteria li ha tocat a Jose Maria Rodriguez. És un trepa o un escalador? Políticament escala altures superiors al Kilimanjaro. Diu un refrany mallorquí que com més endalt puges més forta és la sotragada.

Segon miracle de Sant Mariano, la congelació del salari mínim interprofessional i supòs que esperarà la medalla honorífica de la Confederació empresarial Espanyola.

El mateix temps que el congelament , s’anunciava els comptes de la Casa Reial, tot coincidint amb la patinada, i no a la pista de pilota mà, del gendre reial Urdangarin (rebaixat inclusiu de categoria al museo de cera de los madriles) i que ha, presumptament, esquitxat, a la seva dona, la infanta Cristina.

De moment, quasi acaballes de febrer, no vindrà de vacances a Marivent ( que a més del que cobren la reialesa, ens costa un ou el manteniment) i si passarà pels jutjats de via Alemanya, com imputat.

Que no ens manqui el sentit de l’humor, perquè vos jur, que presumeix, que ens en farà molta de falta per aguantar la pudor de mer... que ens arribarà dia si dia també.



Josep Bonnín