Em dolia el cor la incúria infinita representada pel inevitable manyoc de fils, al que acompanyava en aquesta ocasió una bretolada en forma de pintada, ambdós elements atorguen una destacada puntuació al poble pel que fa a la menció DESTRALERS DE CATALUNYA.
Retratava únicament la portada on es planteja un retaule arquitectònic amb dobles columnes exemptes sobre un important basament , i un àtic precedit per una cornisa amb volutes, centrat per una fornícula.
Els carrers estrets es donen bufetades amb aquest formidable edifici de planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts (35 metres de llarg per 11metres d'amplada; 17 metres les capelles). L'estructura, malgrat la barroca volta de canó i l'ordre clàssic, resulta la més tradicional del gòtic català degut a l'esveltesa i amplària de la nau.
El campanar, tot de pedra, emergeix molt massís de l'angle dret formant torre vuitavada amb vuit finestrals.
L'església parroquial de Santa Magdalena de Blancafort, fou iniciada el 1793; el contracte per construir el temple porta data de 3 de juny de 1793 i fou pactat entre la vila i els mestres de cases Pere Joan Abelló d'Almoster i Aleix Thomàs de l'Espluga de Francolí.
Acabada el 1804, fou cremada el 1808 pels francesos a les ordres del general Suchet.
Llegim que al bell mig de l'església – que roman tancada, com per arreu dissortadament- es conservava la làpida sepulcral, avui recollida dins l'església, del cavaller Josep Anton de Minguella, un dels principals propulsors i costejadors de l'obra, en la que veïns van aportar imposat un vintè sobre les collites durant els sis anys que va costar aixecar l’església.
Penjaré la imatge a http://fineartamerica.com/ insistint en el MADE IN SPAIN
No hay comentarios:
Publicar un comentario