El Ekeko és el déu de l'abundància en la mitologia boliviana andina i de l'altiplà. La seva imatge es ven en els mercats d'aquest país i gaudeix de gran popularitat sobretot a final d'any, ja que cada llar ha de tenir un Ekeko entre l'Any Vell i el 24 de gener, període del solstici d'estiu al sud. És en aquesta data on podem palpar clarament el sincretisme entre la festivitat cristiana i pagana: la festa del Ekeko celebrada al solstici d'estiu a l'hemisferi sud el 24 de gener va ser unida a la celebració de la Verge de la Pau i també a l'any nou segons el calendari gregorià.
L'efígie del Ekeko és un petit home una mica gros - hem de recordar que és el déu de l'abundància, així que no pot ser prim - portant el vestit tradicional bolivià, amb el capell andí. L'estàtua del Ekeko, feta de pedra, ceràmica, de llauna o estany, fusta o fins i tot fins plata, es posa a la casa, en algun lloc on aquesta deïtat pugui estar "còmoda". No és necessàriament una efígie gran. N'hi ha des d'una grandària que pot cabre sobre d'una moneda de plata.
L’ Ekeko porta els braços aixecats als costats, ja que en ells – com en el de Sant Pancraç pels creients catòlics - se li aniran penjant les peticions, dites en llengua aimara Alasitas.
"Alasitas" significa en llengua aimara "cómprame". Són miniatures de tota classe de coses que una persona pugui desitjar obtenir. Una alasita molt comú són petits bitllets, perquè la gent necessita diners per portar a terme els seus projectes. Altres Alasitas més específiques són: si un desitja viatjar, compra una petita maleta: els qui vol comprar un cotxe, compra un cotxet, si un pagès vol bona collita, compra una alasita d'un sac de grans de cereals, si una família vol tenir sempre menjar, compra una alasita en forma de bosseta d'arròs: els qui desitja tenir sort en el seu negoci, ja que una alasita d'una petita botiga. És increïble la diversitat de Alasitas que es venen, i el detall amb què estan fetes.
La ‘tradició’ ha anat afegint més i més ‘ritus’, el que fins aquí s’exposa és allò ‘essencial’ segons ens expliquen.
La llegenda del Ekeko data de temps prehispànics.
Conten els nadius que allà en l'Altiplà bolivià vivia un home aimara anomenat Iqiqu, que a més de ser generós i alegre, emanava harmonia, saviesa i tranquil•litat. Amb l'arribada dels espanyols però, es va acabar aquesta felicitat, ja que Iqiqu va ser perseguit. Els espanyols el van capturar i en nom d’un Déu que justificava l’assassinat, les violacions i robatoris, l’esclavatge i àdhuc el genocidi, va ser mort i esquarterat, posant les diferents parts del seu cos en diferents llocs, perquè no pogués tornar a néixer.
La llegenda explica que quan es reuneixin totes les parts del cos del Ekeko, llavors el poble aimara renaixerà juntament amb ell.
Aquesta figura fou prohibida pels conqueridors espanyols – com acostumen a fer avui encara – però dins de la llar tothom va continuar fent-li peticions, i per descomptat la petició de llibertat enfront del Regne d’Espanya, estava en totes les figures, i finalment es va assolir.
L’Ekeko funciona, només cal preguntar-ho als de Red Eléctrica de España, així que comencem a penjar Alasitas perquè :
Catalunya recuperi la seva llibertat nacional.
Els lladres i corruptes a banda d’anar a presó, que retornin els diners ‘distrets’
No pateixin més retallades els treballadors, les classes passives, i les persones més febles de la societat.
I, totes aquelles que sota el vostre personal criteri estimeu d’urgència i/o interès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario