LA PAU DEL CEMENTIRIS. MOIA

Dits també necròpolis, fossar, o camposanto en llengua castellana, aquests indrets s’associen a la pau, el repòs, el descans etern,... i en molts , no és infreqüent trobar-hi veritables obres d’ art.

A http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/ n’ hi trobareu algunes mostres.

Des de la distància, situat prop de la casa dita el Saiol Comtal , amb l’única pretensió de recollir la perfecta integració amb el paisatge, retratava el cementiri de Moià.

Aquest cementiri es fa servir des de finals del segle XIX, fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l'actual hospital; el primer fossar conegut però , és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de Santa Maria; encara hi ha restes in situ, en ambdós ubicacions ; Plaça Major i l'hospital, com s’ha constatat en fer treballs en el subsòl.

El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud.

Cal destacar el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià.

L'accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data 1874.

El mur est confronta amb el mur oest de l'ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei. Construïda a l'any 1578 a càrrec de la família Saiol , dins els termes de la propietat del Saiol Comtal, al peu del camí públic. Les despeses de l'obra van anar a càrrec del prevere Serpà Saiol. Estigué dedicada a la Mare de déu del Roser fins que es construí la capella del Roser a l'església Parroquial.