LES COVES DE MURA

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas s’arribaven fins a la Capital de les Valls del Montcau, on visitarien al Joan i la Pilar, i de retruc les seves famoses Coves.

Mura es troba a 3 km de la carretera BV-1221 que uneix Terrassa amb Navarcles i Talamanca pel coll d'Estenalles. A Navarcles s'hi pot arribar per la carretera N-141, que comunica Manresa amb Moià i Vic. Una carretera rural uneix Mura amb Rocafort; seguint-la, abans de sortir del poble, hi ha un aparcament i, al costat, l'edifici del Consorci, on comença l'itinerari.

Pel costat de l'edifici es baixa a la riera de les Nespres, es creua i es gira a l'esquerra. 75 metres després es tomba a la dreta i es puja pel costat del Parc d'Aus la Grangeta. 50 metres més amunt hi ha una bifurcació: cal girar a l'esquerra seguint el camí en direcció sud.

Als 500 metres i 10 minuts de l'inici es troba un camí empedrat que ve de Mura, se segueix per la dreta durant 10 metres i es deixa, continuant pel trencall de l'esquerra (per la dreta es va al puig de la Balma en 30 minuts).

Es flanqueja una franja rocosa vertical i es va a parar al llit del torrent d'en Reixac (0,8 km i 15 minuts des de l'inici). Se segueix durant 125 metres i se'n surt per la dreta. El senderó puja, travessa la pista de Mura al puig de la Balma i s'enfila pel fons de la vall deixant el torrent lluny, a mà esquerra. Després d'uns graons, el camí fa una ziga-zaga, passa una franja rocosa i entra en un alzinar.

Una mica més amunt, a sota del collet de Reixac, hi ha una desviació senyalitzada amb una estaca (1,9 km i 45 minuts des de l'inici). Es continua per l'esquerra, ara per terreny pla. 130 metres més enllà hi ha l'entrada de la cova, tancada amb una porta metàl•lica, que únicament s’obre per part del guia i/o del personal del Consorci de les Valls del Montcau .

Les coves són una expressió de la dinàmica geomorfològica del massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac; cavitats que s’endinsen en les entranyes de la roca, produïdes per la dissolució de les roques per l’aigua, reben el nom de coves si són horitzontals, mentre que el qualificatiu d’avenc queda reservat per als pous verticals.

L’aigua porta dissolts carbonats que, dins de les coves, precipiten i esculpeixen figures d’una rara bellesa: les estalactites, les estalagmites, les columnes, les banderes o les perles. Les dites coves de Mura és una galeria d’uns dos-cents metres de fondària. A la sala d’entrada, destaca especialment una columna ben formada.

S’explica que a mitjan del segle XIX un pagès va retrobar-les en observar com un ocell entrava i sortia d’unes bardisses que n’ocultaven l’accés.

D’aquest indret us en pot parlar molt i bé, el Joan Escoda Prats.

http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2008/03/les-coves-de-mura.html