S’aixecava entre 1922-26, per tal d'engrandir l’estructura ja existent. L'obra la dirigí l'enginyer de la mateixa empresa, Mestres [ sense nom propi i amb un únic cognom ] . La construcció la va portar a terme l'empresari Tarrats, de Manresa [ també sense nom propi i amb un únic cognom ]. Sembla un costum local, oi ?.
L'obra d'ampliació dels anys 20 consisteix en una gran nau de planta rectangular de 37 metres d'ampla i 54 metres de llargària, amb quatre torres que flanquegen els extrems. En la planta baixa i primer pis s’hi situava la maquinària, i en el soterrani les instal•lacions. La planta és diàfana, amb quatre crugies cobertes amb encavallades. La torre de la cara nord sobresurt de la façana lateral, i presenta un pis més que les altres tres torres, amb la finalitat de donar més relleu a l'entrada principal. Les obertures són espaioses i estan emmarcades amb totxo, mentre que els paraments són obrats amb pedra. Edifici de línies sòbries, d'estil modernista industrial.
L'imperi d’Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 1877 - 1945) fou considerat l'any 1935 com l'empresa cotonera particular més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Certament hi havia empreses més grans, però no d'un sol propietari com era el seu cas.
La fàbrica, la van tancar l'any 1990, desprès d'una llarga crisi, és un espai més d'aquesta ‘arqueologia industrial’ que ens recorda que havíem estat una ‘potència econòmica’, i que dissortadament lligats a la dissort d’Espanya, potser mai podrem tornar a ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario