SANT MIQUEL D’ÒDENA

Ens aturàvem el Pedro i l’Antonio a l’aparcament de Sant Miquel d’ Òdena, capella que està ubicada al peu de la carretera d'Igualada a Òdena, en un pujolet, és un edifici d'una sola nau amb volta de canó de 12,35 metres x 6,40 metres ; l'absis està decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes amb una finestra; té una porta adovellada a la cara de migdia, amb una finestra a cada mur lateral; abans de la restauració tenia possiblement l’entrada orientada a la tarda, en aquella paret se’ns fan visibles els treballs fets per tapar-la.

Els murs, tant interior com exteriorment estant construïts a base de carreus tallants en arenósa, lligats amb morter, i la coberta , després de la restauració, presenta lloses de pedra a l'absis i a la resta teula àrab.

E. Junyent sosté és que la denominació antiga d'aquesta capella era Sant Miquel d'Ullastre , la data al segle XI, perquè l’any 1074 va rebre una deixa testamentària de Folc; fem costat a la seva tesis, perquè l’any 1089 es va jurar sobre l'altar de Sant Miquel d'Òdena – en la capella que té dedicada, situada dins del terme del castell d'Òdena - el testament del difunt Seniofred Adroer.
A. Pladevall , contràriament , defensa que fou aixecada al pas del segle XII, en ple romànic.

Joan Bassegoda que fou el responsable de les obres de restauració , fetes a càrrec d'un patronat local, la situa també al segle XII.

Durant els segles XVII -XVIII era sufragània de Sant Pere d'Odena i tenia un cementiri propi.

En les visites pastorals dels anys 1724 i 1732 però, consten informes del mal estat de conservació, especialment de la teulada.

Els anys 30 del segle XX seran particularment agressius amb Sant Miquel; el juliol de 1935 una tempesta desfermada va destruir un campanar d'espadanya construït pocs anys abans; L'any següent 1936 – de tant mal record pel que fa al nostre patrimoni històric - Sant Miquel, sufragània de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, fou profanada i incendiada.

El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte.

Com la major part d’esglésies romàniques de l’Anoia, l’orientació de l’església obeeix a criteris litúrgics , però també climatològics. Així , l’absis està orientat cap a llevant, vers la sortida del sol , i la porta d’accés està situada a migdia per tal de protegir-se dels vents freds del nord i mantenir-se sempre sota la radiació solar durant tot el dia.

Ens convenia aturar-nos en la contemplació d’aquesta esglesiola, desprès d ela visió horrible de l’absis esfondrat de Sant Bernabé, i del estat lamentable d’aquella capella, que posa en risc la vida dels fills del masover actual.

Esperem rebre bones noticies ben aviat. Malgrat l’asfixia econòmica imposada pel nacionalisme espanyol.