CAN JONCH. CENTRE DE CULTURA PER LA PAU A GRANOLLERS

Aturàvem el vehicle prop de Can Jonch; anàvem a la IV Ballada country a la Plaça Porxada , la Rosa, la Vicky, la Maria Jesús i l’Antonio, retratava l’edifici que s’adjudica formalment a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), però que algunes fonts (CUSPINERA et alií, 2001), atribueixen al Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[- la Garriga, 15 de setembre de 1937)

La descripció tècnica ens diu : Habitatge unifamiliar, aïllat, composat per dos cossos. El principal de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfa amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una cornisa recolzada per dues potents mènsules a les cantonades. Aquest cos està maclat a un de planta quadrangular, a manera de torre mirador, que conté l'escala, sobresortint una planta per sobre la coberta, amb teulada a dues vessants coronada per una reixa de ferro. Els capcers d'ambdós cossos estan emmarcats per una imposta, acabant a la torre amb un medalló quadrat. La façana del carrer del Rec està composada seguint un únic eix. En la planta pis destaca la barana de ferro de l'ampli balcó, treballada amb dibuixos de llenguatge noucentista.

Es troba al centre d'un jardí amb un magnoli i una palmera, a més d'arbres de ribera. El barri presenta ceràmica vidrada verda.

La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces de ceràmica vidriada groga i verda a dues vessants. Els pilars que aguanten la reixa són d'obra ceràmica vista amb coronament de peces de ceràmica vidriada.

Envoltat d’edificis amb façana al carrer, retratar la casa no és tasca senzilla.

L’Ajuntament de Granollers va destinar la casa de Can Jonch a Centre de Cultura per la Pau, d’acord amb el Programa d’Actuació Municipal 2003-2007. El centre ha estat rehabilitat mitjançant un pla d’usos que es va elaborar a partir d’un procés participatiu.

L’Objectiu d’aquesta entitat és el de fomentar la cultura de pau en tots els aspectes de la vida ciutadana, i a tal fi persegueix :

Millorar la convivència ciutadana a l’incidir en la cultura de pau com a mètode de gestió de conflictes i fomentar la participació activa de les persones en la recerca de les solucions més satisfactòries.

Posar un espai a disposició de la ciutadania i les entitats, que permeti resoldre els conflictes entre les persones.

Facilitar la tasca d’educació per la pau a les escoles i a les famílies, impulsant programes d’educació per la pau i els drets humans.

Participar activament en les xarxes de municipis europeus i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.

Establir coordinació amb les entitats que afavoreixen la cultura de pau.

Col•laborar en el foment de projectes de sensibilització i de cooperació vinculats a la defensa dels drets humans i la superació de les injustícies.

Treballar per la recuperació de la memòria històrica, impulsant i participant en treballs de recuperació de la memòria històrica, vinculada a la Guerra Civil espanyola i als bombardejos de Granollers.

El Manifest de ciutats obertes a la pau, que es va donar a conèixer el 31 de maig de 2008, amb motiu de la commemoració del 70è aniversari del bombardeig de la ciutat durant la Guerra Civil, ho concreta de la forma seguent:

“Reivindiquem el paper de les persones, dels pobles i de les ciutats en la construcció de la pau. Volem tenir-hi un paper actiu i ens comprometem a treballar per fer de les nostres ciutats un espai on prevalguin els valors de la convivència, el diàleg, l’educació i la resolució pacífica dels conflictes”.