COL•LEGI DE NENES I CASA CONSISTORIAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS

En venia al cap la pregunta, i les nenes on son ?, amb la música de ‘Què se n'ha fet d'aquelles flors ?’, l’evolució del cens m’ho explica :

L’any 1920 1.935 veïns.
L’any 1940 quan es produeix l’epidèmia de tifus 2.906
L’any 1960 5.750 marxa l’escola de l’edifici.
L’any 2012 28.084 veïns censats un creixement del 1.451,37%

L’edifici, tal i com el coneixem avui dia, es va realitzar en dues fases, sota la direcció de Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona 1878 – 1938) : la primera planta es construí l’any 1923, per ubicar l’escola de nenes -ús que mantindria fins l’any 1962-; la segona planta, destinada a casa consistorial, es començà a aixecar l’any 1925.

Pel que fa l’exterior, l’any 1980 s’enderrocà la part del darrere, on hi havia el pati de les antigues escoles, i s’afegí un cos de característiques arquitectòniques molt diferents a la del conjunt de l’edifici. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal Jordi Romero Sabí.

Reproduïm de la descripció tècnica ; La casa, amb quatre façanes, s'estructura entorn d'un pati central quadrat, cobert amb una claraboia (que s'assenyala exteriorment per uns merlets). A la façana que dóna a la plaça de la Vila hi ha la portalada formada per tres arcs ogivals de maó (el central dels quals és més alt i d'ull més ample), separats per columnes de fust poligonal. Al primer pis corre una balconada a la que s'obren diversos portals amb llindes de pedra, a l'intradós de les quals es dibuixen arcs conopials. L'angle SW s'eleva un pis més, a manera de torreta, de teulada piramidal sobre un ràfec de fusta com el que cobreix les diverses façanes de l'edifici. L'escala que puja a la planta noble és de pedra, com la socolada de l'edifici. Els mosaics de paviment de l'interior són de l'època.