DETALLS DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ

Trobàvem – fet que deixem ressenyat com a extraordinari - el temple parroquial obert a les 9,00 del mati; advertia a l’interior de l'església, definint l’altar, un impressionant baldaquí (dosser de tela preciosa o de material arquitectònic, muntat damunt quatre columnes o pilars, que serveix per cobrir un altar, una imatge o altre objecte venerable) , format per quatre columnes de marbre blanc bombades i capitells corintis daurats.

El Tomàs Irigaray Lopez, retratava tot el conjunt de forma curosa.

Les columnes sostenen un entaulament quadrat, que presenta un fris i una cornisa que sobresurt.Ç

Al damunt hi trobem una petita cúpula de vuit cares rematada per una creu llatina.
Totes les cares presenten uns calats, menys la del davant, que conté la imatge de la Mare de Déu i que està rematada per dos angelets que sostenen l'escut de la vila.

El baldaquí de l'altar major és obra de l'arquitecte Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipúscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de març de 1975
L’altar major contingut al baldaquí està format per una taula feta d’una sola peça de marbre negre de Marquina, datat el 1944. la imatge de Sant Julià tallada en fusta es obra de l'escultor Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) , que en feu lliurament el 21 d'Agost del 1946, i va substituir els valuosos retaules barrocs ‘desapareguts’ en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939

La construcció que començà el 21 d'Octubre del 1946, i fou lenta a causa de la dificultat que suposava trobar blocs de marbre d'una sola peça i de grans dimensions a les pedreres de Macael (Almeria), s'encarregà a la casa Marmor de Barcelona. El pressupost total pujava a 61.702 pessetes.

La cúpula del baldaquí fou encarregada a finals de 1946 al marbrista de Barcelona Josep Miret.

El Juny del 1949 es començà el muntatge i fou inaugurat el 28 d'Agost del mateix any. Va beneir-lo el Dr. Lluís Urpí, canonge delegat pel bisbe de Barcelona.