CAPELLA DE SANT PERE. VILOBÍ. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Quan al topònim, sembla que deriva etimològicament del llatí vīlla Albīni, ‘vila d'Albí’ (nom personal). L'any 882 apareix el topònim amb el nom de villa albini (Aebischer Topon. 19).

Les notícies sobre la capella de Sant Pere es remunten a l’any 1421.

L’edifici actual – particularment castigat estèticament- qjue retratava l’ Àngela Llop Farré, va ser construït sobre les restes d’una antiga capella del segle XIV o XV.



Per la construcció del nou edifici, possiblement del segle XVIII, podent ser considerada la data de 1790, com la de l’acabament de l’obra, es reaprofitaren alguns elements anteriors com és el cas del portal de la façana Nord.

Edifici de planta rectangular amb absis recte, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de paredat comú, l’edifici es troba arrebossat amb morter, conservant-se en alguns trams en molt mal estat. L’orientació de l’edifici es fa amb l’absis al Nord, i la façana principal a Migdia.

La façana principal forma part del mur que tanca perimetralment la finca de Cal Jan Pau. Aquesta façana s’ha obert amb un portal de mig punt sense cap decoració fet amb dovelles de pedra. Actualment aquesta façana dona a la plaça de Bellver, que possiblement ha estat rebaixada de nivell, doncs el portal d’accés a l’església queda elevat uns 25 centímetres sobre el nivell de la vorera. Sobre el portal es conserva un ull de bou molt senzill sense cap decoració. Sobre el carener destaca un petit campanar d’espadanya molt senzill. El topònim del llatí bĕllu vidēre, ‘bell veure’, és del tot desencertat, almenys, ara com ara.

L’entrada a l’edifici es realitza per la façana Nord on també s’ha obert un portal d’entrada. Es tracta d’un portal de mig punt adovellat amb doble arquivolta, realitzat amb dovelles de gran tamany que recauen sobre dues impostes (possiblement carreus reutilitzats d’altre edifici més antic) i dues columnes possiblement també reutilitzades. A les dovelles hi consta la data de 1790 i un grafiti amb les paraules ‘Paulus Miret’ i l’escut de Vilobí.

Interiorment l’edifici va patir greus seqüeles durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya (1936-1939) i ha estat restaurat recentment.

Destaca l’embigat de fusta interior, i un cor ubicat a la banda nord amb barana de fusta i escala de cargol.

El retaule que el presideix és dedicat a Sant Andreu. Es tracta d’un retaule policromat d’estil barroc, procedent d’una capella familiar ubicada a Vilafranca del Penedès.