PER NADAL QUI RES ESTRENA,....

Les famílies que treballaven a pagès – no els propietaris de les terres i els masos – acostumàvem a fer coincidir l’estrena de roba i calçat amb les festivitats de PASQUA i NADAL.

El costum perduraria en el primers decennis de l’activitat manufacturera, i encara a les Colònies de tot ordre – agrícoles, mineres i tèxtils – en les que en un primer moment tancarien els capitalistes als obrers per explotar-los a plaer. Ah!, amb la col•laboració activa de l’Església Catòlica en el cas del REINO DE ESPAÑA

Desprès dels dos episodis i/o brots feixistes, la Dictadura de Primo de Rivera, i la de Francisco Franco, amb el brevíssim parèntesis – potser com diuen els historiadors del REINO DE ESPAÑA , va ser només un miratge – de la II República que s’intercalava entre ambdós, la secularització s’estendria per tot el teixit social, i comportaria una radicalització del clero que s’havia situat al costat del feixisme, que anys a venir portaria a la dita IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA que manté allò de la CRUZADA , i s’enorgulleix d ela seva participació activa en la mort de més d’un milió de persones.

L’església Catòlica Romana – allà on encara perdura – viu un present molt dur que només la creença en el missatge cristià fa passador per als seus fidels.

Desprès del tsunami que s’enduia el benestar de persones i famílies de la classe treballadora, tot s’ha posat en qüestió, i els ‘vells costums’ només els mantenen – els que poden fer-ho – i encara tenen memòria del passat recent.

Em portaven uns mitjons, una samarreta, una camisa i un jersei, tot un luxe en aquestes èpoques, oi ?.

Avui, en l’àmbit familiar – uns més i altres menys – mirarem d’estrenar alguna cosa que malgrat necessitàvem des de fa temps, hem guardat per aquest dia tant assenyalat.