La nova construcció, projectada el 1760, es deu a l'arquitecte Frances Renart i Arús (Sarrià, Barcelona, 1783 —Barcelona, 1853 ) i el mestre d'obres Josep Juli, i s'inaugurà el 25 de juliol de 1778. L'arquitecte Domènec Vidal hi afegí (1804-1813) la capella dels Dolors.
L'església es va cremat fortuïtament el 23 de maig de 1825; l’any 1885 el rector demanava permís d'obres per a executar la façana i campanar segons projecte de Francesc Rogent Pedrosa /1861-1898 )
Després de la greu destrucció de 1936, com a conseqüència de la sedició contra el Govern de la II República, que amenaçà la supervivència de l'edifici, fou reconstruït per Joan Padrós i Fornaguera (1901-1966) , mentre que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958) reconstruïa la capella dels Dolors.
Les declaracions bel•licoses del portantveu de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA fan témer per la preservació , tant del Patrimoni, com de la vida mateixa dels catalans; aquesta escissió de l’església romana passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, i beneïa la mort de més d’un milió de persones.
La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau, de sis trams comptant el cor, amb capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La volta de canó amb arcs faixons es recolza en un ordre de pilastres corínties que separen les capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, com també el cor, situat als peus i amb un important orgue modern, de Gabriel Blancafort i París (La Garriga, Vallès Oriental, 10 de maig del 1929 - Collbató, Baix Llobregat, 24 d'agost de 2001).
La galeria del pis alt té, des de la reconstrucció dels anys 1940, uns balcons de planta corba. Adjacent als 3 trams superiors del cantó de l'epístola hi ha la capella dels Dolors, reconstruïda. La façana, de 1895, reconstruïda el 1958, recull elements clàssics. Al presbiteri es troba la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu, realitzada per Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991)
No hay comentarios:
Publicar un comentario