ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CARDÓS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA , SANTA MARIA DE RIBERA DE CARDÓS . VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em reenviava la Rosa Ventura Cutrina una fotografia bellíssima advocada a la Marededéu de Ribera de Cardós, mal dita  Santa Maria, per la nefasta influencia de les forces d'ocupació  almenys d'ènçà de 1714,   a la comarca del Pallars sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius anomenem Catalunya, i la ‘Petita Generala’ la qualifica com l’espai que confronta amb LA PARTE ESPAÑOLA DEL EBRO. Dissortadament NO disposa el Consistori cardosenc d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i em refiaré ena questa ocasió de :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21035

Santa Maria de Ribera de Cardós es troba als afores del nucli urbà, davant d'una gran plaça centrada per una creu moderna, que precedeix el cementiri que s'estén darrere la capçalera. Possiblement en origen era de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars, dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una finestra de doble esqueixada. L'antic absis central fou substituït el segle XVIII per una capçalera irregular.

 L'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta. 

La portada romànica d'arc de mig punt es troba als peus de la nau, a la façana de ponent. Consta de tres arcs en degradació, el més extern marcat per una sanefa de dents de serra. Al capdamunt hi apareixen tres arcs cecs sota un fris d'escacats i una mica més amunt hi ha un rosetó envoltat pels mateixos elements decoratius. Aquesta portada fou descoberta sota una gruixuda capa d'arrebossat. 

En el mur de la façana s'hi veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri. 

Al costat septentrional de l'església s'hi aixeca un magnífic campanar romànic de quatre pisos. 

A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per dobles columnes amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats. La construcció és coronada per uns merlets esglaonats que presenten espitlleres.

En el treball de camp de l'any 2020 es va comprovar que l'exterior es conserva en un estat general regular i són visibles algunes taques d'humitat i fissures puntuals que caldria rejuntar. La façana principal, el campanar i l'absis són de pedra vista. A la resta s'hi conserva en mal estat un revestiment estucat de morter de calç. 

La coberta de pissarra i el sistema de canalització de les aigües ha estat restituïts recentment i es troben en bon estat. 

A l'interior s'aprecien taques d'humitat al sostre de la nau.