Rebia unes fotografies i dades del Joan Serra Saún, de l’església Parroquial de Santa Maria la Major, que es començava a construir l’any 1727; hi havia a Penaroja en aquells dues esglésies situades a la part alta; l'antiga església de la Mola que estava molt apartada i força deteriorada com per seguir-se utilitzant per al culte, i la de Sant Miquel que era massa petita; aquests factors , juntament al ràpid creixement del nucli urbà i la prosperitat econòmica, derivada del tràfic comercial amb les colònies americanes van provocar l'aixecament de l'Església Parroquial de Santa Maria la Major.
L'edifici, presenta un estil renaixentista tardà, encara que també compta amb alguns elements barrocs com les pintures del seu interior i la torre campanar. Acabat l’any1759 quan el nou temple va ser beneït per celebrar la primera Missa solemne, moment en què es va baixar en processó el Santíssim des de l'Església de Sant Miquel. El 3 de maig de 1759, es va coronar l'esvelta torre amb la bella creu que la remata. Aquesta obra va ser dirigida per Joaquín Colera, Mestre d'Obres de la ciutat d'Alcanyís. Els estralls causats durant la Guerra Civil van provocar que l'òrgan, el retaule major i la majoria de la decoració interior fossin destruïts, l’edifici posteriorment va ser utilitzat com a magatzem, com va passar a totes les esglésies del Matarranya, i quasi per arreu.
La façana principal en la seva zona central i acollida per un gran arc de mig punt, es disposa la seva portada. Està estructurada en dos pisos. Accés adovellat està flanquejat per parells de pilastres poc excel•lents i coronat per un entaulament llis. Al centre del segon cos s'obre una senzilla fornícula, avui, buida. Té el seu fons revenerat i està flanquejada també per parells de pilastres. Sobre ella si va disposar l'escut de la població i la Creu de Calatrava sobre unes penyes.
La torre campanar s'eleva als peus del temple, al costat de l'epístola. Es va construir íntegrament en cadirat. Té tres cossos; els dos primers de planta quadrada i el superior, octogonal. En els dos inferiors únicament s'obren petites sageteres i en el tercer o cos de campanes, un va en arc de mig punt en cadascun dels seus costats. El seu interessant cos de rematada, realitzat també en pedra, presenta un triple esglaonament.
La decoració interior en estuc es concentra en els capitells dels pilars (motius vegetals), a les finestres (vegetals i figuratius), a l'intradós de la cúpula (garlandes), i fundamentalment, en les petxines de la cúpula central, en les que representen els quatre Evangelistes amb els seus corresponents símbols.
El 4 de desembre de 2011 va ser declarada Bé d’Interès Cultural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario